AJUNTAMENT DE
BLANES
ACTA DE SESSIÓ DEL PLE DE L'AJUNTAMENT

Identificació de la sessió

Núm.: 9/2007
Caràcter: ORDINÀRIA
Data: 24 de setembre de 2007
Horari: 20:50 a 01:40
Lloc: Casa del Poble

Assistents titulars:
Sr. Josep Trias i Figueras, alcalde, CiU
Sr. Josep Marigó i Costa, regidor, PSC
Sr. Joaquim Valls i Ribas, regidor, PSC
Sra. Lourdes Fábrega i Sánchez, regidora, PSC
Sra. Pepa Celaya i Armisen, regidora, PSC
Sr. Josep Maria Serra i Robert, regidor, PSC
Sr. Juan Cubarsi i Albertí, regidor, PSC
Sra. Judith Llorens i Joan, regidora, PSC
Sr. Nicolàs Laguna i Jiménez, regidor, PSC
Sr.Carles Gibert i Bernat, tinent d’alcalde, CiU
Sr. Joan Burjachs i Gómez, tinent d’alcalde, CiU
Sra. Pilar Planella i Salud, tinent d’alcalde, CiU
Sra. Montserrat Pasquina i Beltrán, tinent d’alcalde, CiU
Sr. Joaquim Torrecillas i Carreras, tinent d’alcalde, CiU
Sr. Francesc Xavier Oms i Bassols, regidor, CiU
Sr. Joan Salmeron i Crosas, regidor, EUiA-ICV
Sr. Francisco Martínez i Fernández, regidor, EUiA-ICV
Sr. Anselm Ramos i Argimon, tinent d’alcalde, PdB
Sr. Fernando Gómez i López, regidor, PdB
Sr. Joan Puig i Cordon, regidor, ERC (s’incorpora en el punt 5)
Sr. Celestino Lillo i Luna, tinent d’alcalde, PP
Sr. Francesc Lucio i Pérez, interventor
Sr. Joan Ignasi Carles i Ledesma, vicesecretari

Ordre del dia i desenvolupament de la sessió


I
PART RESOLUTIVA
PROPOSTES DE SECRETARIA

1.- Aprovació de l’acta de la sessió anterior corresponent al dia 30 de juliol de 2007

Sra. Pilar Planella:

Assenyala que s’ha de modificar l’acta on diu que el Ple es va celebrar a la Casa Saladrigas, ha de constar que es va celebrar a la Casa del Poble. Diu que és un petit detall que cal esmenar.

Sr. Josep Marigó:

Manifesta que al llegir les preguntes s’ha adonat que falta la part de les intervencions de les repreguntes a l’últim punt de l’ordre del dia. Suposa que hi ha hagut un petit lapsus. Demana que es corregeixi. Assenyala que per la seva part no hi ha inconvenient en deixar-ho aprovat, sempre i quan es posi el que falta, o sinó deixar-ho sobre la taula per aprovar-ho la propera sessió.

Sr. Josep Trias:

Demana al vicesecretari que digui tècnicament si és possible tenir-ho aprovat i recollir la part que falta o si és millor deixar-ho sobre la taula.

Vicesecretari:

Manifesta que si no és cap inconvenient la millor opció és que s’aprovi a la propera sessió, després de que a Secretaria es comprovi el tema de les repreguntes.

Sr. Josep Trias:

Diu que es deixa l’aprovació de l’acta de la sessió anterior sobre la taula.

2.- Donar compte de decrets i dels acords de la Junta de Govern Local i dels ens instrumentals que correspongui i resolucions judicials .

Donar compte dels decrets compresos entre el 25 de juliol de 2007 i el 18 de setembre de 2007 i els acords de les Juntes de Govern Local entre el 12 de juliol de 2007 i el 30 d’agost de 2007.

Donar compte de la sentència número 178/2007 per la que s’estima el recurs contenciós administratiu interposat per la representació de Cala Sant Francisco S.L., Sociedad Unipersonal contra inactivitat de l’Ajuntament de Blanes en el compliment de conveni subscrit en data 3 de juliol de 1992.

Donar compte de la sentència número 437/06 per la que es desestima el recurs contenciós administratiu interposat per Hermanos Alum S.L. contra la desestimació del recurs de reposició interposat per la recurrent contra el decret de l’Ajuntament de Blanes de data 7 d’abril de 2005 que va desestimar les al·legacions formulades per la mateixa ordenant-li novament que restauri la legalitat urbanística il·legalment alterada a la parcel·la 90 del polígon 7 de rústica del municipi de Blanes.

Donar compte de la sentència número 182/07 per la qual es té per desistida la part recurrent Servia Canto SA del recurs interposat per la desestimació per silenci administratiu a la sol·licitud de pagament de la certificació d’obra així com de l’abonament d’interessos de demora.


Debat:

Sr. Carles Gibert:

Explica que, a part dels acords de la Junta de Govern Local i dels Decrets, també es dóna compte de tres resolucions judicials. Assenyala que una és un contenciós de l’any 2005, interposat pels Germans Alum, que el Jutjat desestima; una altra és un recurs ordinari presentat per Servià Cantó SA contra l’Ajuntament de Blanes i que finalment desisteix de la demanda interposada i, l’altra Sentència, fa referència a un procediment també de l’any 2005 que ve d’un conveni signat el 3 de juliol de 1992 en què es van pactar unes adjudicacions i la Sentència condemna a l’Ajuntament a abonar 75.126 euros.

La corporació queda assabentada.


3.- Donar compte de variació de membre a la Comissió Especial de Comptes.

Identificació de l’expedient

Expedient núm. Org 5/2007 relatiu a nomenaments de membres de la Comissió de Govern, Tinents d’alcalde i delegacions d’atribucions.

Fets

El 13 de juliol de 2007 l’Ajuntament en Ple va adoptar, entre d’altres, la creació i composició dels grups polítics municipals i de les comissions informatives permanents.

El 30 de juliol de 2007 es va donar compte a l’Ajuntament en Ple de variacions de membres a les comissions infEl 30 de juliol de 2007 es va donar compte a l’Ajuntament en Ple de variacions de membres a les comissions informatives per quan es va substituir al Sr. Joaquim Torrecillas Carreras per la Sra. Pilar Planella i Salud com a titular de la Comissió Informativa d’Hisenda .

Donat que els membres de la Comissió Informativa d’Hisenda i de la Comissió Especial de Comtpes són els mateixos, s’escau nomenar a la Sra. Pilar Planella i Salud com a membre de la Comissió Especial de Comptes.

Fonaments de dret

D’acord amb el Decret Legislatiu 2/2003 de 28 d’abril pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya.

És proposa a l’Ajuntament en Ple l’adopció del següent acord:

Únic.- Donar-se per assabentat del nomenament de la Sra. Pilar Planella i Salud com a membre de la Comissió Especial de Comptes.

Vicesecretari:

Assenyala que aquest acord dóna al Ple per assabentat del nomenament de la senyora Pilar Planella i Salut com a membre de la Comissió Especial de Comptes. Continua llegint els antecedents de l’acord.

La corporació queda assabentada.


PROPOSTES DE LA COMISSIÓ INFORMATIVA D’URBANISME

4.- Aprovació provisional de la Modificació puntual del Pla especial del Sistema General Portuari del Municipal de Blanes formulat per Ports de la Generalitat.

Identificació de l’expedient

Expedient urbanístic núm. 04/07 relatiu a l’aprovació provisional de la Modificació puntual del Pla especial del Sistema General Portuari del Municipal de Blanes formulat per Ports de la Generalitat.

Fets

1.- L’entitat Ports de la Generalitat presenta el projecte de modificació puntual del Pla especial del Sistema General Portuari de Blanes, redactat per l’empresa Prointec,SL, als efectes de possibilitar l’ampliació de l’edifici actual de la llotja en 225 m2 en una sola planta per donar cabuda a l’ampliació de la zona de gel, que comporta una modificació de l’article 18 de les normes urbanístiques d’aquest planejament urbanístic.

2.- La Junta de Govern Local en sessió de data 17 de maig de 2007 va acordar :

Primer.- Aprovar inicialment la Modificació puntual del Pla especial del Sistema General Portuari de Blanes, redactat per l’empresa Prointec,SL i formulat per l’entitat Ports de la Generalitat., a l’objecte de possibilitar l’ampliació de l’edifici actual de la llotja en 225 m2 en una sola planta.

Segon.- Sotmetre l'expedient a informació pública pel termini d’un mes amb la publicació del corresponent Edicte al Butlletí Oficial de la província, diari d’àmbit gironí i Tauler d'Anuncis.

Tercer.- Trametre copia del projecte als següents organismes : Demarcació de Costes del Ministeri de Medi Ambient, Departament de Medi Ambient, Departament d’Agricultura Ramaderia i Pesca, Direcció General de Ports i Transports, Capitania Marítima, a fi i efecte que emetin els corresponents informes preceptius.

3.- L’esmentat projecte ha estat sotmès ha informació pública mitjançant la publicació d’edictes al BOPG núm. 13.- L’esmentat projecte ha estat sotmès ha informació pública mitjançant la publicació d’edictes al BOPG núm. 122 de 20 de juny de 2007, al Punt Diari de 7 de juny de 2007, al Tauler d’anuncis i a la web de l’Ajuntament de Blanes.

4.- El projecte ha estat informat per diferents Administracions Públiques sectorials competents a l’àmbit objecte d’aquest instrument de planejament, com el Departament de Medi Ambient i Habitatge, i Secretaria General del Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural, i ha passat el transcurs del termini d’un mes que l’apartat cinquè de l’article 83 de la LU, atorga a dites Administracions per la formalització de l’esmenta’t informe.

Fonaments de dret

Primer.- S’apliquen a aquest expedient els articles 76, 83 i ss i 94 del Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol que aprova el Text Refós de la Llei d'urbanisme, 37 de la Llei 5/1998, de 17 d’abril, de ports de Catalunya i 120 de les NNUU del Pla general d’ordenació.

Segon.- La competència per l’adopció d’aquest acord correspon al Ple de l’Ajuntament de Blanes d’acord amb l’article 52 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel que s’aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de règim local de Catalunya.

Es proposa a l’Ajuntament en Ple l’adopció del següent acord:

Primer.- Aprovar provisionalment la Modificació puntual del Pla especial del Sistema General Portuari de Blanes, redactat per l’empresa Prointec,SL i formulat per l’entitat Ports de la Generalitat, a l’objecte de possibilitar l’ampliació de l’edifici actual de la llotja en 225 m2 en una sola planta.

Segon.- Trametre l’expedient i el projecte per duplicat exemplar a la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona, als efectes de la seva aprovació definitiva.

Debat:

Sr. Carles Gibert:

Exposa que es tracta de l’aprovació inicial d’aquesta modificació que fonamentalment fa referència a l’ampliació o a la possibilitat d’ampliar la llotja, concretament a 225 m2 en una sola planta. Considera que aquesta ampliació possibilitaria que la zona destinada a gel s’incrementés. Explica que actualment ja s’ha adjudicat el projecte bàsic per al projecte d’ampliació del Port. Diu que aquest projecte té un termini de tres mesos per a que s’acabi, que està previst que s’entregui a principis del mes de desembre. Assenyala que, tal com consta a l’acord de Ple, i que en el seu moment es va acordar, aquest projecte bàsic també tindrà en compte els estudis que s’estan efectuant en relació al promontori de Santa Anna i El Convent, per tal que es tingui en compte qualsevol modificació que pugui haver hagut durant aquest temps. Indica que té la tranquil·litat de que a finals d’any aquest projecte bàsic estarà presentat i que després s’haurà de fer el procés d’informació pública i de Medi Ambient.

Sr. Joan Salmerón:

Manifesta que el seu grup votarà a favor d’aquesta modificació. Entén que amb aquesta modificació es col·labora a la millor forma de treball i de funcionament del sector pesquer. Assenyala que ja en el seu dia es van pronunciar a favor de l’ampliació del Port per als usos que es va discutir en aquell moment. Indica que recolza aquest compromís que ja van adquirir amb la gent de la Confraria de Pescadors.

Sr. Josep Marigó:

Considera que en aquest punt s’acaba l’etapa municipal de la modificació que en el seu moment es va consultar a la Junta de Portaveus i es va aprovar per unanimitat per la Junta de Govern de 17 de maig. Manifesta que ara es fa l’aprovació provisional, no la inicial com ha dit el senyor Carles Gibert, i que s’envia aquest document a la Generalitat per a que el pugui aprovar definitivament i publicar-lo. Assenyala que, com ha s’ha dit, es facilitarà que la llotja compleixi tots els requisits sanitaris que necessita un espai d’aquestes característiques on es manipula aliment fresc. Indica que posteriorment a l’aprovació del Pla Especial del Port, tot i ser recent, va sortir aquesta necessitat sobreafegida de fer aquesta petita ampliació per a tenir 225 m2 en un sola planta, com ha dit el senyor Gibert. Creu que és necessària per a dur a terme una de les activitats essencials del Port com és la pesquera. Afirma que, sent coherents amb el fet que ja ho van aprovar inicialment per Junta de Govern Local, ara també aprovaran provisionalment aquesta modificació puntual.

Sr. Carles Gibert:

Manifesta que per descomptat que estan parlant de l’aprovació provisional tal com consta a l’acta de treball. Vol donar a conèixer la importància que té que el projecte bàsic ja estigui adjudicat des d’aquest mes de setembre. Afirma que és important que pressupostàriament el proper exercici el pressupost de la Generalitat inclogui la partida que correspongui per iniciar aquests treballs.

Votació: Sotmesa la proposta a votació, aquesta és aprovada per unanimitat amb els vots a favor del Sr. Josep Trias i Figueras, Sr. Carles Gibert i Bernat, Sr. Joan Burjachs Gómez, Sra. Pilar Planella i Salud, Sra. Montserrat Pasquina i Beltran, Sr. Joaquim Torrecillas i Carreras, i Sr. Xavier Oms i Bassols del grup municipal CiU, del Sr. Josep Marigó i Costa, del Sr. Joaquim Valls i Ribas, Sra. Lourdes Fàbrega i Sánchez, Sra. Josefa Celaya i Armisen, Sr. Josep Maria Serra i Robert, i Sr. Joan Cubarsí i Albertí, Sra. Judith Llorens i Juan, Sr. Nicolás Laguna Jiménez del grup municipal PSC i Sr. Joan Salmerón i Crosas, i Sr. Francisco Martínez Fernández del grup municipal EUiA-ICV, del Sr. Anselm Ramos i Argimon, i Sr. Fernando Gómez López del grup municipal PdB, i del Sr. Celestino Lillo i Luna del grup municipal PP.

S’incorpora el senyor Puig
5.- Aprovació provisional de la Modificació del Pla Parcial sector Valldolig A-6, a l’àmbit del polígon número 1, promogut per la Junta de compensació.

DILIGÈNCIA DEL SECRETARI: La resolució aprovada es transcriu al final del debat perquè la proposta presentada ha estat objecte d'esmenes. Queda constància de la proposició presentada mitjançant el testimoni incorporat a l'expedient del Ple.



Joan Ignasi Carles i Ledesma
Vicesecretari


Debat:

Sr. Carles Gibert:

Exposa que es proposa una modificació del Pla Parcial conegut pel Sector de Valldolig. Diu que aquesta modificació ja va passar per un Ple a l’anterior legislatura. Manifesta que el seu partit, amb la responsabilitat d’estar a l’oposició, no el va poder votar. Afirma que van posar com a condició tenir unes entrevistes amb la promotora perquè aquesta havia signat un conveni amb l’Ajuntament de Blanes per a construir un local social i un equipament esportiu.

Explica que quan es fa una urbanització, els promotors tenen l’obligació de mantenir aquesta urbanització durant quatre anys i que a canvi de no fer aquest manteniment, l’Ajuntament, en el seu dia, va pactar aquest conveni amb la promotora. És a dir, no faria el manteniment però a canvi havia de fer la construcció d’un local social i d’un equipament esportiu. Indica que posteriorment es va executar un projecte d’urbanització que no respectava amb exactitud les previsions que determinava el Pla Parcial de Valldolig. Exposa que el Pla Parcial de Valldolig és un document que especifica la situació dels vials, la situació física de les finques, els llindars de les finques i que determina la base d’un projecte d’urbanització i que el que ha passat és que pel transcurs del temps aquest projecte d’urbanització, una vegada efectuat, no s’adequa amb exactitud al Pla Parcial aprovat.

Reitera que quan estaven a l’oposició no els hi va semblar bé que el procés s’hagués fet a l’inrevés, és a dir, que primer s’hagués executat el projecte d’urbanització i que després es modifiqués el Pla Parcial. Indica que els hi semblava que el correcte i el més prudent seria abans de fer el projecte d’urbanització, modificar el Pla Parcial segons les directrius que s’haguessin considerat convenients per a aquest projecte d’urbanització i, posteriorment, donar llicència o aprovar aquest projecte d’urbanització. Matisa que aquest va ser un dels fonaments pel qual com a membres de l’oposició, donat que no havien participat de l’aprovació d’aquest projecte d’urbanització, no estaven d’acord a fer les coses a l’inrevés.

Afirma que actualment, amb la responsabilitat que tenen com a equip de govern, han de donar sortida amb una gestió feta en aquest cas com a Ajuntament de Blanes, perquè han d’assumir tots els compromisos de l’Ajuntament com a tal, i per tant porten al Plenari aquesta aprovació que el que fa és posar ordre per tal que aquest projecte d’urbanització s’adeqüi exactament a la modificació del Pla Parcial que es presenta. Indica que s’ha aconseguit un inici d’acord amb els promotors per a que compensin econòmicament a l’Ajuntament de Blanes pel fet de no haver efectuar en el seu moment ni el local social ni l’equipament esportiu. Matisa que el que es farà és un conveni amb la promotora per a que en lloc de fer l’obra del local social i de l’equipament esportiu, es quantifiqui l’import que comportaria aquesta obra i que la promotora aboni aquest import a l’Ajuntament. Conclou dient que això és a grans trets el que es proposa aprovar al Ple com a aprovació provisional de la modificació del Pla Parcial.

Sr. Joan Salmerón:

Assenyala que ara són oposició, que fa uns mesos eren equip de govern, però considera que les coses estan a sobre la taula i es treballen si estan bé s’aproven i sinó no s’aproven. Indica que era el moment que era, que era dia 30 d’abril, que estaven a les portes de les eleccions i que cadascú des de la seva oposició fa el que vol.

Entén que no hi ha variació entre el que es porta avui al Ple i el que es va portar aquell dia, per tant, en principi, el seu grup estava disposat a aprovar-ho. Indica però que acaba de sentir una cosa que ha dit el senyor Carles Gibert que no veu clara. Diu que si la modificació és ferma en quant a agafar diners i després ja es veurà que es fa amb el local social i amb les instal·lacions esportives, els hi preocupa una mica perquè li agradaria saber si les dues associacions de veïns han contestat positivament. Considera que si hi ha un compromís s’ha de tirar endavant aquest local social i aquestes instal·lacions esportives. Demana al senyor Gibert que li aclareixi aquest tema. Entén que la resta és adequar el Pla tal com ha d’estar en aquests moments. Exposa que hi ha un compromís des de fa anys amb l’associació de Mas Borinot de que es faria un local social allà i que també hi havia el compromís amb les dues associacions de que es faria un camp de futbol. Manifesta que una altra cosa es si es considera necessari o no un camp de futbol o si s’ha de fer una cosa o una altra, però que hauria de ser un solar esportiu. Reitera que vol que el senyor Gibert li aclareixi els dubtes que té perquè s’ha quedat descol·locat amb aquest tema.

Sr. Josep Marigó:

Per una banda, assenyala que sempre va bé que a l’apartat dels Fets de la proposta quedi constància de tots els tràmits que s’han fet. Sap que si hi és bé, i si no surt no passa res, però que justament, això a que han fet referència tant el senyor Carles Gibert com el senyor Joan Salmerón en relació al Ple del dia 30 d’abril en què ja es va presentar aquesta aprovació provisional d’aquest Pla Parcial no consta. Demana que es faci constar a la proposta un apartat als Fets que digui que aquest dia es va portar al Plenari la proposta i que no es va aprovar. Considera que aquest és un pas més de la tramitació de l’expedient i per això hauria de constar. Reitera que sap que afegir-ho no comporta cap canvi de l’acord, però sí que clarifica tots els passos que s’han anat fent al llarg del temps en relació a aquest tema.

Per altra banda, comenta perquè es va fer una urbanització que no s’ajustava fil per randa al Pla Parcial aprovat. Exposa que quan hi ha un Pla Parcial aprovat és una llicència d’obres indefinida, la qual cosa vol dir que quan un té el Pla Parcial aprovat ja té una llicència per poder executar aquell Pla Parcial, no cal que es faci res en especial. Indica que quan van veure com estava el tema i que la promotora tenia ganes de començar les obres es van adonar de diferents qüestions que, per al temps que havia passat entre que s’havia aprovat el Pla Parcial i el moment d’executar-lo, havien canviat els criteris que la societat té respecte a les urbanitzacions. Assenyala que un d’aquests criteris era en relació a la riera que passava per uns punts amb uns cPer altra banda, comenta perquè es va fer una urbanització que no s’ajustava fil per randa al Pla Parcial aprovat. Exposa que quan hi ha un Pla Parcial aprovat és una llicència d’obres indefinida, la qual cosa vol dir que quan un té el Pla Parcial aprovat ja té una llicència per poder executar aquell Pla Parcial, no cal que es faci res en especial. Indica que quan van veure com estava el tema i que la promotora tenia ganes de començar les obres es van adonar de diferents qüestions que, per al temps que havia passat entre que s’havia aprovat el Pla Parcial i el moment d’executar-lo, havien canviat els criteris que la societat té respecte a les urbanitzacions. Assenyala que un d’aquests criteris era en relació a la riera que passava per uns punts amb uns colzes molt tancats i que estava aprovat però que no era el correcte, que el correcte és com s’ha fet ara, més recte, a cel obert, ben arreglada. Indica que un altre tema era la iniciativa i la decisió municipal de començar a implementar en totes les noves zones de Pla Parcial la doble xarxa d’aigua, una d’aigua de boca per poder connectar tots els habitatges i l’altra una xarxa preparada només per a rec, pensant en la reutilització de l’aigua regenerada quan es pugui connectar en aquesta situació, i això tampoc estava previst a l’anterior Pla Parcial. Manifesta que en el seu moment es va iniciar i es va fer una aprovació inicial, que es va anar retardant perquè totes aquestes modificacions també eren lentes de plasmar en un document i per a que es poguessin anar fent els passos corresponents, i que per aquesta raó es va bloquejar i no es van donar llicències d’obres. Indica que el que s’ha fet d’obres allà en relació al supermercat i als pisos que s’han fet, són llicències donades no el mandat immediatament anterior a l’actual, sinó l’altre d’abans, fins i tot abans de començar les obres d’urbanització. Matisa que són llicències donades pel govern de CiU i ERC a mitjans de l’any 2003, li sembla que al mes de maig de 2003.

Afirma que el govern per tal de tenir la promotora lligada va voler fer un conveni en què constava que no es donarien llicències fins que tot el procés estigués acabat. Indica que, com ja van dir el dia 30 d’abril, era un tema que corria presa, que l’Ajuntament estava en una situació delicada perquè, encara que es podia explicar tot, no s’ajustava fil per randa la urbanització amb el Pla Parcial, per tant ja s’havia iniciat una modificació del Pla Parcial per adequar les dues coses i que era molt necessari aprovat el que avui està segur que s’aprovarà. Afirma que és el mateix document que es va portar al Ple el dia 30. Ha volgut explicar-ho perquè val la pena saber perquè s’ha arribat aquí i és per la voluntat d’introduir millores que no els hi obligava el Pla Parcial vigent i aquestes millores feien referència a la vialitat, a la riera, als equipaments de zones verdes, a la doble xarxa de rec, que era un sobrecost afegit. Es congratulen de que vingui aquest punt perquè ells al mes d’abril ja van veure que era un tema necessari i urgent. Diu que han passat cinc mesos però millor que es porti avui i que no es trigui més.

Manifesta que també s’ha de tenir en compte que un cop fet i aprovat i publicat per la Generalitat es podrà aprovar el projecte d’Urbanització per Junta de Govern Local i es podrà fer una cosa tan senzilla i tan necessària com és la cessió dels terrenys per complir el conveni que hi ha signat amb la Generalitat per a la construcció d’habitatges de promoció pública, per exemple, ja que en aquest moment no es poden donar llicències d’obres allà. Conclou que el seu grup també aprovarà aquest punt per coherència amb el que ha dit i han fet durant aquest temps.

Sr. Carles Gibert:

Aclareix que en cap moment han dit que no sigui millor el projecte d’urbanització que s’ha efectuat que el que estava previst fer. Afirma que està clar que el projecte d’urbanització s’ha millorat. Diu que el que consideraven era que formalment primer s’ha de fer la modificació del Pla Parcial i després el projecte d’urbanització, que no es pot fer una cosa abans de l’altra, no perquè ells ho vulguin fer d’aquesta manera sinó perquè formalment la llei no ho permet. Considera que això és l’únic que van dir al Ple del dia 30 d’abril i el que estan dient ara, no és que no s’hagi fet bé el projecte d’urbanització, el qual ha estat millorat, però que primer s’hauria d’haver fet la modificació.

Manifesta que no tenen cap problema en què consti als Fets aquest punt que demanava el senyor Marigó, perquè és la realitat i és part de la tramitació. Diu que quan això es va portar al Ple es van trobar amb un problema, potser per falta d’informació o potser perquè no van tenir prou temps per treballar-ho, que és que a la zona on està previst que hi vagi aquest equipament esportiu s’havia previst en el seu moment, mitjançant un conveni, la construcció d’un camp de futbol. Afirma que per exigències de l’ACA, la riera que en un principi anava soterrada d’acord amb el projecte d’urbanització, quan s’executa aquest projecte, es creu més convenient que la riera sigui a cel obert, la qual cosa fa que aquest espai destinat a equipament esportiu perdi uns metres i que el camp de futbol no es pugui executar de la manera prevista. Indica que va ser un problema que van detectar en el moment de portar-ho al Ple i que volien reflexionar sobre aquest tema.

Assenyala que hi ha un altre problema que no fa referència a obra executada sinó als llindars d’aquest Pla Parcial. Matisa que el Pla Parcial es fonamenta en diferents aportacions de parcel·les de diferents propietaris. Indica que aquest Pla Parcial contemplava un sector, concretament uns horts d’unes determinades finques que estaven qualificats com a zona verda. Comenta que quan s’executa aquest projecte d’urbanització no es tenen en compte aquestes finques que en teoria estaven qualificades com a zona verda i que eren horts de diferents propietaris. Considera que això els hi preocupava perquè si estava qualificat com a zona verda s’havia de compensar amb un altre espai. Diu que és veritat que se’ls hi va informar abans del Ple de que aquest tema estava resolt, però reitera que no tenien el temps suficient per a poder-ho estudiar.

Afirma que aquests eren dos esculls que volien treballar. Assenyala que el compromís que hi havia per part de l’Ajuntament era l’execució material d’un camp de futbol i el local social. Manifesta que com que tot aquest procés ha durat tant de temps com a Ajuntament assumeixen els compromisos, però que els hi ha semblat més prudent valorar el cost del local social. Diu que lògicament la intenció és fer-ho perquè és un equipament demanat i reiterat per l’Associació de Veïns. I, pel que fa al camp de futbol, considera que pel coneixement que tenen es van fer diferents estudis en relació a aquest equipament esportiu per ubicar altres tipus d’equipament. Indica Afirma que aquests eren dos esculls que volien treballar. Assenyala que el compromís que hi havia per part de l’Ajuntament era l’execució material d’un camp de futbol i el local social. Manifesta que com que tot aquest procés ha durat tant de temps com a Ajuntament assumeixen els compromisos, però que els hi ha semblat més prudent valorar el cost del local social. Diu que lògicament la intenció és fer-ho perquè és un equipament demanat i reiterat per l’Associació de Veïns. I, pel que fa al camp de futbol, considera que pel coneixement que tenen es van fer diferents estudis en relació a aquest equipament esportiu per ubicar altres tipus d’equipament. Indica que fins i tot l’Ajuntament va treballar en diferents esbossos però que al final no es va definir. Es dirigeix al senyor Joan Salmerón i li diu que com a anterior responsable de l’Àrea d’Esports és un tema que coneix bé. Pensa que és més prudent valorar els compromisos adquirits pel promotor i després com a Ajuntament ja decidiran l’equipament esportiu que correspongui. Indica que sembla que la voluntat és fer un camp de futbol amb les possibilitat físiques que hi càpiguen. Reitera que és un compromís adquirit, però que encara no han treballat el tema i que l’únic que s’ha proposat a la promotora és valorar econòmicament aquests compromisos perquè després l’Ajuntament pugui fer o decidir el que correspongui. Conclou reiterant que el compromís es complir el conveni que en el seu moment es va signar.

Sr. Joan Puig:

Manifesta que ERC votarà favorablement. Considera que després de les explicacions que s’han fet poder hauria estat millor que hagués anat conjuntament l’acord amb el conveni signat. Respecta que des del govern es digui i s’entengui que hi ha un principi d’acord per fer aquestes valoracions. Entén que hauria estat millor portar aquest tema juntament o colateralment, amb un acord definitiu. Assenyala que aquest procediment, com ja ha explicat el tinent d’alcalde Carles Gibert, no es va fer de la manera que s’havia de fer i per això ha tardat tant de temps a arribar-hi. Afirma que es va començar la casa per la teulada i no fent-ho com s’havia d’haver fet adaptant el pla a la urbanització, és a dir, aprovar primer l’aprovació urbanística i no fer avui aquesta situació en fals, que ja s’ha fet mal fet i, per tant, no concorda el projecte d’urbanització amb el model urbanístic que regeix el Pla de Valldolig.

Indica que un cop fet així, entenen que no venia d’un mes que s’acabés de tancar aquest tema, després de molts anys d’aquesta història. Manifesta que el projecte de Valldolig és un tema històric de l’Ajuntament. Indica que, segurament, als propietaris de Valldolig els hi ha sortit molt barat i molt a compte fer aquesta proposta, que avui dia els hi hagués costat molt més cara la urbanització i les compensacions que s’haguessin hagut de fer. Entén que la fórmula més correcta hauria haver sigut esperar a la firma del conveni o portar-ho ja signat. Manifesta que dóna la confiança al tinent d’alcalde per tal que aquest compromís que té de bones intencions d’arribar a un acord amb els promotors s’acabi signant a uns preus lògics, adaptats a avui dia. Conclou reiterant que votaran favorablement aquest punt.

Sr. Joan Salmeron:

Afirma que es queden una mica més tranquils amb l’explicació que ha donat el senyor Carles Gibert. Considera que és veritat que han estat negociant durant tot aquest temps perquè la cosa no estava fàcil, és complicada i que és veritat que el camp de futbol si hi entra ho farà amb calçador. Creu que no hi entra. També diu que és veritat que vist això van estar negociant amb una de les entitats blanenques que té mancança d’una nova ubicació, com és el Club de Tennis, i que hi ha dibuixos i esbossos fets a l’Ajuntament, però que a última hora els hi van dir que no es veien amb cor de tirar endavant l’obra tal com estava plantejada.

Demana i entén que hi ha el compromís de reunir-se amb les entitats, amb les dues associacions de veïns, per buscar el consens perquè sinó no ho entendria. Matisa que hi ha altres propostes que es van fer per ubicar altres coses en aquells terrenys, però que en tot cas, estarien disposats a treballar per tirar-ho endavant i acabar d’una vegada aquesta urbanització que fa tant de temps que està funcionant. Creu que ja estan a punt d’arribar al final. Afirma que estan d’acord en que es faci el local social i que es pugui millorar. Li preocupa d’aquesta proposta que dóna el senyor Gibert que qui valorarà i com es farà. Considera que és molt millor que ho facin ells perquè la forma de valorar és diferent. Li preocupa que sigui l’Ajuntament qui agafi els diners i faci el local social. Creu que els promotors tenen l’obligació de fer un local social i acabar-ho. Afirma que prefereix que el facin i que estigui supervisat per l’Ajuntament per a que no facin qualsevol cosa.

Indica que, pel que fa al camp de futbol, que és fàcil de canviar per algun altre tipus d’instal·lació. Afirma que ho van discutir amb la Junta de Compensació i que hi havia un principi de predisposició a fer un canvi.

Insisteix en que la única cosa que li preocupa és saber si en cas que s’agafin aquests diners es sabrà treure el suc que convingui. En aquest sentit està d’acord amb el senyor Joan Puig en què aquest conveni hauria d’haver estat una mica més embastat per saber exactament de què estan parlant, de quina quantitat de diners, de quin valor es donava. Conclou afirmant que aprovaran aquest acord.

Sr. Josep Marigó:

Comenta que l’aprovació inicial d’aquest tema es va iniciar el dia 30 de març de 2006, fa un any i mig. Indica que durant tot aquest temps ha estat un estira i arronsa amb la promotora i que han tingut bloquejades totes les llicències de construcció per tal que s’ajustessin als paràmetres perquè demanaven altres qüestions que se’ls hi negava. Assenyala que el tràmit normal per una aprovació inicial i una aprovació provisional és d’uns dos tres mesos, comptant l’exposició pública etc., i que ja porten un any i mig. Diu que el tema s’ha allargat molt més perquè ha costat de gestionar-ho i ara perquè hi ha hagut aquest impàs electoral.

Creu que és una bona cosa que s’ho hagin estudiat i ho hagin portat al Ple. Afirma que el document que es porta, que és el mateix que es va portar el dia 30 d’abril, està bé perquè soluciona el tema d’aquells horts. Diu que era el tema més greu perquè al projecte de reparcel·lació no hi eren, que estaven al Pla Parcial anterior però no al de reparcel·lació i, per tant, la cosa s’ha complicat. Afirma que hi hagut propietaris sense localitzar, encara més complicat. Pensa que l’aprovació d’avui, que és la mateixa que la del dia 30, clarifica aquest panorama i comença a posar tot aquell sector en la línia per acabar-ho correctament, perquè es puguin obrir els vials, que la gent hi pugui circular i que puguin entrar a la rutina normal de qualsevol pla parcial. Conclou reiterant que el seu vot serà favorable.

Sr. Carles Gibert:

Es dirigeix al senyor Salmeron i li diu que amb una de les associacions de veïns ja s’han reunit. Comenta que li han demanat que s’executi el camp de futbol. Manifesta que el problema és que, com ja ha dit el senyor Salmeron, segurament hi cap amb calçador i, per tant, ho han d’estudiar. Assenyala que un altre problema, en quant a l’execució material de l‘obra, és que es parteix d’un conveni que no determina exactament el tipus d’obra a fer, que és bastant complex d’exigir aquesta execució. Indica que, com ha passat el temps i per no demorar aquest tema molt més, han arribat a la conclusió de que es parlarà i es portarà a la Comissió i, per descomptat, que ho treballaran conjuntament. Però que potser és més prudent arribar a una valoració i després que l’Ajuntament executi el projecte, perquè en definitiva, com que la voluntat era fer aquest camp de futbol però no saben si hi cabrà, sembla que és més lògic que amb aquests diners, si finalment hi cap, es farà el que físicament es pugui fer en aquest espai. Considera que li sembla que és la forma més senzilla. No obstant això, diu que el que planteja, no és precisament l’execució d’aquest conveni sinó que només és aquesta modificació, però que ho expliquen com a informació de les gestions fetes, perquè públicament havien manifestat que volien tenir aquest conveni ja resolt. Entén que per aquesta raó avui han de donar una explicació de perquè ho porten al Ple.

De les aportacions realitzades en el transcurs del debat, la proposta queda redactada amb el següent contingut:

Identificació de l’expedient

Expedient urbanístic núm. 21/05 relatiu a l’aprovació provisional de la Modificació del Pla Parcial sector Valldolig A-6, a l’àmbit del polígon número 1, promogut per la Junta de compensació.

Fets

1.- La Junta de Govern local en sessió de data 30 de març de 2006 va acordar :

1. Aprovar inicialment, sense perjudici del que disposa l'apartat 5e d'aquest mateix punt, el projecte de modificació puntual del Pla Parcial d'Ordenació del Sector A-6 Valldolitg, polígon d'actuació núm. 1, presentat per la Junta de Compensació i redactat pels Alfredo de Pedro Palomar i Martin Sanchez Sanjuan, amb les següents prescripcions :

1.1 A l'article 12.2 de les Ordenances s'afegirà un segon paràgraf:
"Existirà un projecte unitari per a la totalitat de cadascun dels blocs. En el cas de que en un rengle hi hagin dos o mes propietaris, es redactarà un esquema ordenador de façana de la totalitat del rengle, amb la finalitat de regular la unitat compositiva de totes les façanes, la seva adaptació al terreny, la proporció i ritme de forjats i cossos sortints i d'assolir una uniformitat amb els materials de façana i disseny de tanques i baranes."

1.2. A l'article 12.8 es completarà la última frase d'aquest apartat:
".......i al número màxim de plantes permeses"
1.3. A l'article 12.2 s'afegirà un segon pa1.3. A l'article 12.2 s'afegirà un segon paràgraf:
"Existirà un projecte unitari per a la totalitat de cadascun dels blocs. En el cas de que en un rengle hi hagin dos o mes propietaris, es redactarà un esquema ordenador de façana de la totalitat del rengle, amb la finalitat de regular la unitat compositiva de totes les façanes, la seva adaptació al terreny, la proporció i ritme de forjats i cossos sortints i d'assolir una uniformitat amb els materials de façana i disseny de tanques i baranes."
1.4 Rectificar el quadre de dades "3.4 Usos del sol i ratis", de la memòria del Pla parcial, pel que respecta a la columna relativa a l'ús comercial, fent extensiva la possibilitat de situar usos comercials a totes les plantes baixes de la zona Residencial plurifamiliar, Clau 3.1V.
1.5. Desestimar la proposta de l'augment de densitat d'habitatges que proposa la Modificació puntual del Pla parcial doncs es sobrepassa el paràmetre de Pla general que fixa una densitat màxima d'un habitatge per cada 100 m2 de superfície de sòl privat, segons l'art. 182.4 de les Normes urbanístiques del Pla general d'ordenació urbana. Sense perjudici d'assenyalar, per altre banda, que el Ple de l'Ajuntament de Blanes en sessió Plenària de 26 de setembre de 2005 va acordar iniciar els treballs de formació del Pla d'Ordenació Urbanística de Blanes, el que representa que ha d'ésser dintre del procés de formació i redacció del planejament general, on s'ha de definir el model de ciutat i els criteris de desenvolupament i creixement de la mateixa, on s'ha d'analitzat, si s'escau, dita proposta, a la vista dels principis de sostenibilitat que informen el principis de l'ordenament urbanístic ( articles 3 i ss del DLUC ). En conseqüència, caldrà ajustar les densitats del nombre d'habitatges a la prevista en el vigent Pla parcial, rectificant els corresponents quadres de dades contingudes en la memòria.

2. Sotmetre l'expedient a informació pública pel termini d'un mes amb la publicació del corresponent Edicte al Butlletí Oficial de la província, diari d'àmbit gironí i Tauler d'Anuncis.

3. Trametre copia del projecte a les Administracions sectorials afectades a fi i efecte del que disposa l'article 83.5 del DLUC.

4. Suspendre l'atorgament de llicencies d'obres en tot l'àmbit del polígon d'actuació, sense perjudici del que estableix l'article 6.5 del Reglament de la Llei 2/2002, de 14 de març, de la possibilitat de l'atorgament de llicencies fonamentades en el règim vigent que siguin compatibles amb les determinacions del nou planejament derivat, en el cas que, per la naturalesa dels canvis proposats, no es posi en risc l'aplicació del nou planejament, una vegada definitivament aprovat.

5. Notificar la resolució als interessats, sense perjudici d'assenyalar la conveniència de procedir simultàniament a la tramitació d'aquest expedient a la modificació i adequació del projecte de reparcel.lació a les determinacions del mateix, que caldrà que sigui formulat per la Junta de Compensació.”


2.- El projecte ha estat sotmès a informació pública mitjançant les publicacions reglamentaries i notificat als interessats.

3.- En dates 15 de juny i 19 d’octubre de 2.006 el senyor Rafael Sanchez Doña ha formulat escrits d’al·legacions, que posteriorment mitjançant escrit de data 30 de març 2007 ha desistit a les mateixes.

4.- Consten a l’expedient els informes favorables de l’ACA i de la Direcció General de Carreteres.

5.- La Junta de Compensació ha presentat el corresponent Text Refós del projecte de Modificació puntual del Pla Parcial d’ordenació del Sector A-6 Valldolitg, polígon d’actuació núm. 1, redactat pels Alfredo de Pedro Palomar i Martin Sanchez Sanjuan, que recull a les prescripcions de l’acord de la Junta de Govern local de 30 de març de 2.006, adequant l’àmbit del sector a l’ajust de límits de propietat que va realitzar el projecte de reparcel·lació aprovat definitivament en data 25 de gener de 1.999

6.- El Ple de data 30 d'abril de 2007, va rebutjar la proposta d'aprovació provisional de la Modificació del Pla Parcial sector Valldolig A-6, a l'àmbit del polígon número 1, promogut per la Junta de compensació.

Fonaments de dret

Primer.- Són aplicables la Disposició Transitòria Cinquena i els articles 65, 66, 83 i 94 del Decret Legislatiu 1/2005 de 26 de juliol que aprova el Text Refós de la Llei d’Urbanisme (LU).

Segon.- La competència per l’adopció d’aquest acord correspon al Ple de l’Ajuntament, d’acord amb l’article 52del Decret Legislatiu 2/2003 de 28 d’abril, pel que s’aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de règim local de Catalunya

Es proposa a l’Ajuntament en Ple l’adopció del següent acord:

Primer.- Aprovar provisionalment el projecte de modificació puntual del Pla Parcial d’Ordenació del sector A-6 Valldolitg, polígon d’actuació núm. 1, segons Text Refós presentat per la Junta de Compensació i redactat pel Sr. Alfredo de Pedro Palomar i Martin Sanchez Sanjuan.

Segon.- Trametre copia de l’expedient i del projecte per duplicat a la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona als efectes de la seva aprovació definitiva.


Votació: Sotmesa la proposta a votació, aquesta és aprovada per unanimitat amb els vots a favor del Sr. Josep Trias i Figueras, Sr. Carles Gibert i Bernat, Sr. Joan Burjachs Gómez, Sra. Pilar Planella i Salud, Sra. Montserrat Pasquina i Beltran, Sr. Joaquim Torrecillas i Carreras, i Sr. Xavier Oms i Bassols del grup municipal CiU, del Sr. Josep Marigó i Costa, del Sr. Joaquim Valls i Ribas, Sra. Lourdes Fàbrega i Sánchez, Sra. Josefa Celaya i Armisen, Sr. Josep Maria Serra i Robert, i Sr. Joan Cubarsí i Albertí, Sra. Judith Llorens i Juan, Sr. Nicolás Laguna Jiménez del grup municipal PSC i Sr. Joan Salmerón i Crosas, i Sr. Francisco Martínez Fernández del grup municipal EUiA-ICV, del Sr. Anselm Ramos i Argimon, i Sr. Fernando Gómez López del grup municipal PdB, del Sr. Joan Puig i Cordon del grup municipal ERC i del Sr. Celestino Lillo i Luna del grup municipal PP .


6.- Aprovació provisional del projecte de modificació puntual del Pla general d’ordenació urbana sobre la reordenació urbanística del sector industrial situat en els terrenys de l’antiga empresa SAFA

Identificació de l’expedient

Expedient urbanístic núm. 13/06 relatiu a l’aprovació provisional del projecte de modificació puntual del Pla general d’ordenació urbana sobre la reordenació urbanística del sector industrial situat en els terrenys de l’antiga empresa SAFA

Fets

1.- En sessió plenària de 9 de novembre de 2.006 el Ple de l’Ajuntament de Blanes va acordar :

“Primer.- Aprovar inicialment el projecte de modificació puntual del Pla general d’ordenació sobre la reordenació urbanística del sector industrial situat en els terrenys de l’antiga empresa SAFA, d’iniciativa municipal, segons projecte tècnic redactat pels arquitectes Land Planificació i Projectes, SL.

Segon.- Sotmetre l'expedient a informació pública pel termini d'un mes amb la publicació del corresponent Edicte al Butlletí Oficial de la província, diari d'àmbit gironí i Tauler d'Anuncis.

Tercer.- Suspendre la tramitació i l’atorgament de llicències d’edificació, reforma, rehabilitació o enderrocament de construccions, segons delimitació del plànol que consta a l’expedient, d'acord amb el que disposa l’article 71 del Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei d’Urbanisme i 103 del seu Reglament per un termini màxim d'un any, a comptar des de la publicació del present acord en el B.O.P.

Assenyalar igualment que els terrenys no sotmesos a un sector de planejament derivat ni a un polígon d’actuació urbanística, es podran atorgar llicencies urbanístiques fonamentades en el regim urbanístic vigent que siguin compatibles amb les determinacions del nou planejament aprovat inicialment, d’acord amb el que disposa l’article 102.4 del Reglament de la Llei d’urbanisme.

Quart.- Trametre copia del projecte als diferents organismes afectats per raó de llurs competències sectorials, als efectes d’emetre l’informe establert 83 del Decret Legislatiu 1/2005.”


2.- Amb posterioritat en sessió de 26 de febrer de 2007 el Pla va acordar :

“Primer.- Estimar en part les al·legacions formulades per les entitats mercantils Ròdia Ibèric,SL, Nylstar,SA, i Lulibal Immobles,SAU ( Grup Illes Juli) d’acord amb l’informe dels serveis tècnics, i tornar a aprovar inicialment el projecte de modificació puntual del Pla general d’ordenació sobre la reordenació urbanística del sector industrial situat en els terrenys de l’antiga empresa SAFA, d’iniciativa municipal, segons projecte tècnic redactat pels arquitectes Land Planificació i Projectes, SL, i amb incorporació de la proposta de modificació de l’article 168.A de les NNUU del Pla general d’ordenació.

Segon.- Sotmetre l'expedient a informació pública pel termini d'un mes amb la publicació del corresponent Segon.- Sotmetre l'expedient a informació pública pel termini d'un mes amb la publicació del corresponent Edicte al Butlletí Oficial de la província, diari d'àmbit gironí i Tauler d'Anuncis.

Tercer.- Trametre còpia del projecte als diferents organismes afectats per raó de llurs competències sectorials, als eTercer.- Trametre còpia del projecte als diferents organismes afectats per raó de llurs competències sectorials, als efectes d’emetre l’informe establert 83 del Decret Legislatiu 1/2005.

Quart.- Assenyalar en relació a la suspensió de llicencies i de tramitació de planejament derivat acordada en sessió plenària de data 9 de novembre de 2006, que els terrenys no sotmesos a un sector de planejament derivat ni a un polígon d’actuació urbanística, es podran atorgar llicències urbanístiques fonamentades en el règim urbanístic vigent que siguin compatibles amb les determinacions del nou planejament aprovat inicialment, d’acord amb el que disposa l’article 102.4 del Reglament de la Llei d’urbanisme”.

3.- El projecte ha estat sotmès a informació pública mitjançant les publicacions reglamentaries i notificat als interessats.

4.- Davant de les al·legacions formulades per les entitats mercantils Rhodia Iberia,SL ( 27 d’abril de 2007 r.e. 8661) i Nylstar,SA,( 5 d’abril de 2007 r.e. núm 7075) cal assenyalar el següent :

a.- En primer terme s’ha de significar que la classificació i qualificació urbanístiques atorgades pel Planejament general de Blanes de l’any 1981, que es va mantenir a l’any 1989 ( adaptació cartogràfica ) a la finca de l’antiga industria SAFA, com a sól urbà zona industrial clau 8, sense cap més previsió viària que l'Av. de Estació i sense cap tipus de previsió referent a la implantació de dotacions d’espais lliures i equipaments, va respondre a la realitat d’aquell moment en el que els terrenys qualificats s’ocupen per una única instal·lació industrial, l’empresa tèxtil S.A.F.A, caracteritzat per la gran dimensió de l’empresa i els terrenys ocupats, no feia necessària la previsió de nova vialitat ni de la implantació d’altres dotacions locals.

Davant del canvi de la dinàmica econòmica del sector industrial i del creixement urbanístic de l’àrea urbana de la ciutat colindant a dites implantacions conjuntament amb la progressiva dinàmica de transformació de l’àrea ocupada per l’antiga S.A.F.A., amb la segregació successiva de terrenys per a noves instal·lacions industrials i/o comercials, fan necessari, des del punt de vista de la creació de ciutat, una planificació urbanística prèvia que fixi la vialitat necessària per a poder parcel·lar i accedir a les parcel·les, així com fixar una ordenació de tot l’àmbit que relligui amb la trama urbana colindant.

Així des d’aquesta perspectiva la proposta conte la divisió de l’àmbit en dos sectors sotmesos a la tramitació de dos PEMU i un PA. Els sectors de planejament derivat inclourien l’àmbit dels terrenys ocupats per cada una de les dos empreses en funcionament, mentre que el PAU abastaria els terrenys propers a la carretera de Malgrat i la línia de ferrocarril amb la inclusió de terrenys no ocupats o edificis fora d’ús.

Aquesta divisió permet, per una banda, la planificació de l’àmbit de cada una de les dos grans empreses en funcionament, es pogués adequar a la dinàmica de la pròpia empresa tant en terrenys disponibles com en terminis d’ocupació, mitjançant l’ordenació urbanística que realitzaran els PEMU, sense perjudici que la consideracióAquesta divisió permet, per una banda, la planificació de l’àmbit de cada una de les dos grans empreses en funcionament, es pogués adequar a la dinàmica de la pròpia empresa tant en terrenys disponibles com en terminis d’ocupació, mitjançant l’ordenació urbanística que realitzaran els PEMU, sense perjudici que la consideració com a sòl urbà no consolidat i la futura ordenació a tramitar, permetran un creixement urbanístic ordenat i equilibrat d’aquest àmbit en relació als interessos públics municipals.

El PAU, que abasta terrenys sense instal·lacions industrial en funcionament, s’ordena directament a través d’aquesta modificació del PGOU el que permetrà desenvolupar les obres d’urbanització a través del corresponent projecte d’urbanització, i directament procedir a l’edificació de nous establiments.

b.- Quan a l’esquema d’ordenació proposats, si be s’ajusta, a grans trets a les determinacions i criteris que l’Ajuntament de Blanes entén que s’han de tenir en compte a l’hora de l’ordenació de tot l’àmbit objecte de la present modificació puntual, cal efectuar els ajustos que consisteixen en :

En la delimitació dels diferents sectors de planejament, es necessari unificar en un sol àmbit de P.E.M.U. ( PEMU RHODIA IBERIA) els proposats “P.A. NYLSTAR 2”, “P.E.M.U. RHODIA” i P.M.U. CAMOS” que proposen els compareixents, atès que la grandària i condicions topogràfiques d’aquestes tres peces no garanteixen suficientment, per separat, la coherencia de l’ordenació, la seva gestió i urbanització futura.

El futur vial que transcorre paral·lel a la via fèrria i que enllaçarà la Carretera de Malgrat amb la Carretera de l’Estació cal de disposi d’una secció amb una amplada mínima de 24 mts.. Aquesta condició es necessària atenent a que en els futurs desenvolupaments dels sectors confrontants, aquest vial tindrà continuïtat fins a enllaçar amb l’actual rotonda de la nova zona esportiva, passant a constituir-se com a una nova ronda.

El traçat d’aquest vial de ronda cal que es situï ajustat al límit de la zona actualment ocupada per aparcament de vehicles de l’estació de tren, a fi de lliurar el màxim d’espai central per ubicar-hi el futur centre inter-modal de comunicacions: estació ferroviària, estació futur tramvia/autobús (Blanes-Lloret), aparcament de vehicles automòbils i bicicletes, etc.

L’ordenació del “P.A. NYLSTAR 1” cal que es reajusti amb un esquema viari mes coherent i una parcel·lació més ajustada a la tipologia de naus pretesa.

5.- Per últim es desestimen les al·legacions formulades per l’empresa Blanes Joc, SA ( 23 d’abril de 2007 r.e. 8181) atès que la modificació de l’article 169 del PGOU ( usos de la zona industrial) no correspon a la tramitació del present expedient de Modificació puntual.

Fonaments de Dret

Primer. S’apliquen a aquest expedient els articles 71 74, 83, 85, 94 del Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei d’Urbanisme.

Segon. La competència per l’adopció d’aquest acord correspon al Ple de l’Ajuntament de Blanes d’acord amb l’article 52 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel que s’aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de règim local de Catalunya.

Es proposa a l’Ajuntament en Ple l’adopció del següent acord:

Primer. Estimar en part les al·legacions formulades per les entitats mercantils Rhodia Iberia,SL, Nylstar,SA, i Desestimar les al·legacions de l’entitat Blanes Jocs,SA d’acord amb l’informe dels serveis tècnics i Aprovar provisionalment el projecte de modificació puntual del Pla general d’ordenació sobre la reordenació urbanística del sector industrial situat en els terrenys de l’antiga empresa SAFA, segons projecte tècnic redactat pels arquitectes Land Planificació i Projectes, SL., que incorpora les esmenes assenyalades en l’esmentat informe.

Segon. Trametre copia de l’expedient i del projecte per duplicat a la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona, als efectes de la seva aprovació definitiva.

Debat:

Sr. Carles Gibert:

Assenyala que aquest tema també ve d’antic, concretament del 9 de novembre de 2006, quan el Ple de l’Ajuntament de Blanes va aprovar modificar puntualment el Pla General d’Ordenació, en relació al sector conegut com a SAFA, que donava la possibilitat a la propietat d’anar segregant finques de manera que el Pla General no determinava l’ordre, ni l’execució material, ni la vialitat d’aquest espai. Manifesta que l’Ajuntament en el seu moment va aprovar, amb el consens de tots els grups polítics, modificar el Pla General per a que aquesta possibilitat de segregació que donava no es desenvolupés i que estigués sotmesa a uns acords de l’Ajuntament. Indica que per a modificar el Pla General el que es planteja i que es porta a aprovació, és que dos sectors coneguts com Nylstar i Ròdia Ibèric estiguin sotmesos a un PEMU, la qual cosa vol dir que la propietat té l’obligació de presentar a l’Ajuntament un document a on l’Ajuntament pot decidir la vialitat i la distribució de les edificacions que allà hi vagin.

Per altra banda, comenta que es modifiquen els usos d’aquests dos espais que actualment són les empreses Nylstar i Ròdia per a que siguin només sòl industrial. Entén que és una necessitat que té la població. Repeteix que és una herència positiva de l’antiga legislatura, igual que positiu va ser el consens de tots els grups polítics i com positiu serà aquest acord que pensa que s’aprovarà per unanimitat.

Sr. Joan Puig:

Manifesta que votaran favorablement aquesta aprovació provisional. Assenyala que està d’acord en el plantejament, en els motius pels quals es va fer evitant el trossejament de l’antiga SAFA, de Nylstar o de Ròdia i entén que és un pas important per tal de poder treballar en el futur tant en el tema Nylstar com en el tema Ròdia. Creu que és un bon acord, que és un treball que s’ha pogut fer en unes parcel·les, uns espais, molt importants per al futur desenvolupament de Blanes.

Sr. Joan Salmeron:

Diu que ells també estan per intentar solucionar el problema d’aquest espai. Considera que Blanes necessita una “cinquena pota” que és el sector industrial. Comenta que al llarg de la història s’han fet dos polígons industrials i tots dos han acabat sent més comercials que no industrials, de la qual cosa no se sent culpable. Matisa que han estan molt de temps intentant que això no passés que es regularitzés aquesta situació, que la cosa no tirés endavant, i avui se’ls hi presenta aquest tema. AfirmDiu que ells també estan per intentar solucionar el problema d’aquest espai. Considera que Blanes necessita una “cinquena pota” que és el sector industrial. Comenta que al llarg de la història s’han fet dos polígons industrials i tots dos han acabat sent més comercials que no industrials, de la qual cosa no se sent culpable. Matisa que han estan molt de temps intentant que això no passés que es regularitzés aquesta situació, que la cosa no tirés endavant, i avui se’ls hi presenta aquest tema. Afirma que ells estan d’acord, que tal com s’ha dit ja es va treballar a l’anterior equip de govern.

Indica que, malgrat tot, surt una pinça, surt un tros en el qual s’aproven tres solars que no serien industrials, que podrien ser d’altres usos i que els hi agradaria, malgrat la manca de temps i que en són conscients. Diu que els agradaria seguir treballant aquest tema i si és necessari fer un Ple extraordinari per tal d’acabar-ho de discutir tots plegats.

Assenyala que en aquest terreny s’hi juguen moltes coses, a part del terreny en sí. Matisa que hi ha la situació pròpia dels treballadors de l’empresa que passen un moment complicat i difícil i que obliga a ser prudents i encertar a la primera. Demana que es retiri aquest punt. Es compromet per la seva part a fer un ple extraordinari en quinze dies, si ho consideren oportú, per tirar cap endavant aquest acord de forma consensuada i unànime per buscar la millor solució a un espai apreciats per tots plegats.

Sr. Josep Marigó:

En primer lloc, agraeix al senyor Carles Gibert que digui que és una herència positiva que ha rebut. Diu que certament és un tema que havien agafat amb moltes ganes perquè hi havia coses que els hi preocupava. Comenta que una d’aquestes coses era la sensació d’ofegament que cada vegada més tenia tot aquest sector, és a dir, el fet d’anar desmembrant-ho de mica en mica. També comenta que li preocupaven molt les comunicacions, és a dir, com s’organitzaria tota aquesta gran peça des d’un punt de vista de vialitat. Manifesta que per aquesta raó la seva proposta, que en part està recollida en aquesta aprovació provisional, era la connexió entre l’Av. Catalunya de La Plantera i la GI-682. Assenyala que diu “en part” perquè és evident que això tenia dues fases, que la primera fase possibilista en el temps era justament aquesta que es presenta d’arribar fins a l’estació de RENFE i per tant totes les persones en un termini relativament breu, en funció dels promotors, tenien possibilitats de poder accedir a l’estació de trens des de l’Av. Catalunya, la qual cosa suposa una gran part de la població, sense haver d’anar a fer tota la volta que cal fer ara rodejant Nylstar i, a més a més, adequar la vialitat.

Indica, però, que des del seu punt de vista, i que a l’aprovació inicial hi constava, també seguia la traça fins a dalt a la GI-682, perquè pensaven que aquesta proposta era una proposta de futur. Considera que es podria dir que era una altra entrada a la població des de la Carretera d’Accés a la Costa Brava fins a la part sud de la població perquè d’aquesta manera el nou Pla General podria començar també a plantejar-se seriosament una connexió cap a tota la zona turística, partint d’aquest nou eix viari. Reitera que aquesta era la seva visió.

Considera que hi ha aspectes en que estan totalment d’acord perquè era necessari fer-ho per assegurar la supervivència de la mateixa indústria i, per tant, s’havia de fer un equilibri entre l’activitat, els usos, i aquelles parcel·les que la mateixa activitat no utilitza per a que poguessin servir de monedConsidera que hi ha aspectes en que estan totalment d’acord perquè era necessari fer-ho per assegurar la supervivència de la mateixa indústria i, per tant, s’havia de fer un equilibri entre l’activitat, els usos, i aquelles parcel·les que la mateixa activitat no utilitza per a que poguessin servir de moneda de canvi per poder mantenir inversions a l’empresa, etc. Afirma que en aquest sentit estaven d’acord però pensa que amb alguns aspectes s’han quedat una mica justos.

Assenyala que coneixen les problemàtiques, que coneixen les al·legacions fetes per RENFE o Adif, empresa que gestiona el tema ferroviari i que ara tothom coneix. Considera que tot aquest sector des d’un punt de vista nus ferroviari és molt important. Diu que en un futur molt proper hauran de lluitar per tenir una connexió directa amb l’aeroport i amb l’estació de l’AVE i que Blanes sigui el gran nus d’arribada o sortida de persones, no de mercaderies perquè no hi ha capacitat, de tota la zona nord del maresme i tota la Costa Brava Sud. Matisa que aquesta pota de connexió ferroviària és imprescindible. Manifesta que ara tenien una ocasió interessant que també es pot fer en el Pla General, però que aquí tenien un moment oportú per fer una aposta contundent en reservar l’espai suficient per a aquest tema. Considera que, coneixent tots els pros i contres, s’han quedat una mica limitats. Sap que es podrà fer però que ja serà a expenses de gestionar un PEMU. Indica que, per exemple, el PEMU de la part nord, per no dir noms, tant de bo trigui molts i molts anys a desenvolupar-se; i pel que fa al sud igual, és a dir, tant de bo aquests Plans de Millora Urbana en aquests sectors triguin molts anys a desenvolupar-se perquè voldrà dir que les activitats industrials segueixen en plena marxa. Considera que a la part nord s’hauria d’haver perfilat més la connexió perquè d’altra manera es passaran molts anys sense tenir aquesta connexió i ara es podria fer sense afectar gens la indústria allà establerta.

Per altra banda, també considera un tema important, del qual ja n’ha parlat el senyor Salmeron, en el sentit de que s’han promogut zones industrials i que s’han permès molts altres usos i aleshores no s’ha permès que determinades activitats industrials de tallers de cotxes, de ferreteries, de lampisteries, d’arts gràfiques, de fusteries ... poguessin traslladar-se de la zona on estan ara convivint amb els habitatges de la zona urbana a un espai on tinguessin un accés pensat per a, des del punt de vista econòmic, del valor del solar. Manifesta que el problema ve en el moment en que es posen altres usos en el terreny i es posa comercial, el preu es dispara i aquests tallers i aquestes activitats, que moltes vegades són familiars però amb ganes de créixer, no es poden traslladar perquè no poden assumir els costos del terreny. Assenyala que en un d’aquests sectors, ells en el seu moment havien proposat una zona dedicada a aquest tipus d’activitats. Comenta que era una zona de difícil desenvolupament des d’un punt de vista de costos d’urbanització, però que lligada amb la zona sud, que sí que és molt fàcil d’urbanització i que a més els usos serien atractius, una havia de compensar l’altra, és a dir, intentar que la balança no només sigui bona per a qui vol anar-hi a invertir sinó dir “aquí tens un caramel dolç i aquí tens un altre que pot ser pica una mica, però que s’ha de fer els dos alhora”. Afirma que era el moment de forçar la màquina per poder tenir una part amb no gaires naus. Diu que potser haguessin fet falta quinze o vint naus relativament petites pensades amb usos només de temes de tallers, potser a partir de cinc-cents metres quadrats, vuit-cents, mil, mil dos-cents ... pensant en el possible trasllat d’aquesta activitat que té ganes de fer-se gran, de passar de dos o quatre treballadors a vuit. Considera que encara continuen tenint aquesta possibilitat en el Pla General o en qualsevol modificació que es faci posteriorment, però creu que perd una oportunitat en aquesta ocasió.

Sr. Carles Gibert:

Explica que, quan en el seu moment es suspenen les llicències d’aquest sector, legalment hi ha un termini d’un any per a que aquesta suspensió tingui vigència, la qual cosa vol dir que el document urbanístic que s’aprova avui ha d’estar resolt amb data de novembre perquè sinó aquesta suspensió de llicències decau i, en aquest cas la propietat, pot òbviament executar el Pla General que té aprovat amb anterioritat. Matisa que tot aquest esforç de treball que es va fer en el seu dia en relació a aquesta suspensió de llicències, si avui no aprovessin el document no estarien a temps d’arribar a complir aquest termini d’un any perquè aquest Pla General que avui està vigent i suspès, sinó es modifica la propietat pot regir-se per l’antic Pla General i podria fer les segregacions de les parcel·les que estimés pertinents, en contra del que avui es proposa al Ple.

Manifesta que quan el seu grup va entrar a governar es va trobar amb aquesta problemàtica dels terminis, que s’havia de donar una resposta ràpida a les al·legacions que va efectuar l’empresa en base a aquesta suspensió de llicències que va presentar l’Ajuntament i que feia referència a la modificació del Pla General. Continua exposant que, com ha explicat el senyor Marigó, hi havia dues al·legacions, una que l’empresa demanava que hi hagués aquesta vialitat que es presenta i que arriba fins a la carretera de l’estació i l’altra vialitat és la que connectava amb la Costa Brava.

Assenyala que un cop han estudiat el tema i han parlat amb els redactors del Pla General que són els que han redactat aquest document, els hi ha semblat més prudent només fixar en aquesta aprovació de la modificació del Pla General la vialitat que només arriba a l’Estació. Diu que no perquè no vulguin determinar l’altra, que també els interessa determinar-la i està molt clar que seria necessari que s’executés, sinó perquè hi ha una problemàtica que s’ha de tenir en compte. Indica que ara quan s’està revisant el Pla General s’ha de determinar un espai suficient per al creixement que tindrà aquesta estació de ferrocarril. Afirma que tots els grups volen que aquesta estació tingui més connexions, com ara amb l’aeroport, amb Lloret de Mar, etc. Reitera que per aquesta raó farà falta un espai important i que els hi va semblar que trossejar aquest espai, sense tenir clar la disposició del Pla general, no afavoria perquè ja es determinava un trossejameAssenyala que un cop han estudiat el tema i han parlat amb els redactors del Pla General que són els que han redactat aquest document, els hi ha semblat més prudent només fixar en aquesta aprovació de la modificació del Pla General la vialitat que només arriba a l’Estació. Diu que no perquè no vulguin determinar l’altra, que també els interessa determinar-la i està molt clar que seria necessari que s’executés, sinó perquè hi ha una problemàtica que s’ha de tenir en compte. Indica que ara quan s’està revisant el Pla General s’ha de determinar un espai suficient per al creixement que tindrà aquesta estació de ferrocarril. Afirma que tots els grups volen que aquesta estació tingui més connexions, com ara amb l’aeroport, amb Lloret de Mar, etc. Reitera que per aquesta raó farà falta un espai important i que els hi va semblar que trossejar aquest espai, sense tenir clar la disposició del Pla general, no afavoria perquè ja es determinava un trossejament que no se sabia si després seria útil o no. Manifesta que la prioritat de l’equip de govern és que es faci la vialitat, però volen revisar-la dins del Pla general. Diu que el nou Pla general determinarà aquesta vialitat amb els espais que corresponguin i, aleshores, sí que amb més dades podran fer una proposta que contempli tot el sector.

Per altra banda, assenyala que s’han millorat les al·legacions efectuades per l’empresa, explicades abans pel senyor Josep Marigó, en el sentit que hi ha un espai d’Adif, una part del terreny que abans estava inclosa dins d’aquesta vialitat. Indica que han considerat oportú treure aquest espai d’Adif perquè entenen que el que es coneix ara com a aparcament és un sistema ferroviari que no ha d’estar afectat per vialitat perquè en el futur aquest aparcament serà necessari i, fins i tot, potser s’haurà d’incrementar. Comenta que aquesta vialitat ha crescut no cap a la zona d’Adif, que seria cap a les vies del tren, sinó cap a Nylstar. Afirma que han determinat uns vint-i-quatre metres, tot i que estava previst que fos de deu o dotze metres. Reitera que és una vialitat importantíssima que ha de tenir connexió amb la Costa Brava, i que ha de tenir l’amplada suficient.

Conclou dient que, lamentablement, no poden retardar aquest punt de l’ordre del dia perquè hi ha una data, que és el mes de novembre, i el document ha d’estar aprovat i publicat abans d’aquesta data perquè aquesta suspensió de llicències no afecti. Entén que és molt important que es pugui aprovar el document que proposen.

Sr. Joan Puig:

Manifesta que el seu grup considera que tal com està el document, l’aprovació és correcta. Diu que vist que ha de ser el Pla general, i dins del marc en què es troba l’empresa, i vistes les dificultats amb que es troba l’empresa, entenen que tal com està plantejat és la millor proposta en aquests moments perquè l’Ajuntament pugui afrontar el futur que esdevingui. Considera que segurament no es tardaran gaires anys. Creu que una part anirà molt més ràpid del que es poden pensar i creu que és la manera de preparar aquesta necessitat.

Considera que, a més a més, arribar fins a l’Estació amb aquesta connexió permet afrontar el futur amb un compromís de treballar no tant en potenciar la línia actual de RENFE que ha de fer la futura connexió amb Girona, no amb l’aeroport. Manifesta que de moment, lamentablement, no està prevista una estació d’alta velocitat a l’aeroport de Girona. Indica que per a les comarques gironines seria millor una estació de tren d’alta velocitat perquè facilitaria la connexió del sector turístic amb la Costa Brava. Creu que s’ha d’apostar per un transport modern, fora del model antiquat que representa el model de RENFE que gestiona Adif. Entén que des d’aquí sí que es pot pensar en una connexió amb Lloret i l’aeroport millor i més moderna i que faciliti la comunicació entre tots.

Sr. Joan Salmeron:

Manifesta que, com ja ha dit a l’anterior intervenció el temps apressava. Es dirigeix al senyor Gibert i li diu que no calia que fes una lliçó de les dades. Afirma que ja ho sap, però que malgrat tot quan les coses no estan del tot clares val la pena aturar-se. Indica que per part del seu partit sempre hi ha hagut el compromís de reunir-se tantes vegades com faci falta perquè sinó surt el dubte de si s’està aprovant una cosa que encara no s’ha madurat prou.

Vol deixar clar quins és l’espai del que s’està parlant. Matisa que no es toca el Racó Blau, sinó que és exactament l’espai que avui ocupen les dues fàbriques.

Considera que són una mica com els gats, que surten escaldats d’algunes situacions. Comenta que la primera situació d’aquest espai, allà on hi havia els arbres, etc. ja s’ha convertit en zona comercial. Manifesta que només tindran una pastilla que és la que ocuparà una empresa de Blanes, i celebra que aquesta empresa es quedi a Blanes. Assenyala que hi ha tres pastilles més on es veu la possibilitat de fer zona industrial o no, o comercial. Considera que quan va començar el sector industrial va acabant sent sector comercial i no hi ha indústries a Blanes, només quatre tallers. Creu que al final la cosa no funciona. Reitera que no ho tenen clar. Vol fer una reunió en què hi hagués un compromís seriós de totes les parts de que això tirarà cap endavant d’aquesta manera. Afirma que també avui s’aprova una cosa però que d’aquí a un temps es pot canviar el que avui s’aprova i, per aquesta raó, els hi preocupa.

Indica que els hi hagués agradat tenir un temps suficient per seguir treballant. Manifesta que la situació prioritària per al seu grup, és mantenir els llocs de treball que hi ha allà, per tant, tenir les dues fàbriques en funcionament. Vol sentir algunes veus més sobre aquest tema, és a dir, consultar a algú més. Comenta que han passat un estiu complicat en una de les dues fàbriques i això fa que no tinguin clar que el que es planteja a l’acord sigui el millor. Afirma que s’abstindran en la votació si la proposta tira endavant. Reitera que haguessin preferit continuar treballant però que si no és possible la seva postura serà l’abstenció. Espera que no s’equivoquin.

Sr. Josep Marigó:

Es dirigeix al senyor Carles Gibert i li diu que almenys en el plànol que els ha lliurat, segurament la resta de documentació estarà bé, al punt 8 que marca indústria no hi ha el subgrup 8D que deu especificar també la possibilitat de que sigui comercial. Comenta que és una esmena que fa per a que la tinguin en compte, perquè no sigui que s’aprovi una cosa que realment no reflecteix la voluntat.

Es reitera en els punts que ha comentat abans. Considera que es perd una oportunitat de tenir a mitjà termini un espai per a tallers per a Blanes, accessibles econòmicament, és a dir, no grans indústries perquè no hi ha sòl suficient per captar-les, però sí que hi havia la possibilitat de reubicar determinats petits tallers. Afirma que li sap greu, perquè a més a més, hi ha gent jove que sap que tenen ganes i voluntat de tirar endavant però que estan ofegats pels preus que els hi demanen quan es volen instal·lar a la zona industrial nord o a la zona industrial de la carretera de l’EstacEs reitera en els punts que ha comentat abans. Considera que es perd una oportunitat de tenir a mitjà termini un espai per a tallers per a Blanes, accessibles econòmicament, és a dir, no grans indústries perquè no hi ha sòl suficient per captar-les, però sí que hi havia la possibilitat de reubicar determinats petits tallers. Afirma que li sap greu, perquè a més a més, hi ha gent jove que sap que tenen ganes i voluntat de tirar endavant però que estan ofegats pels preus que els hi demanen quan es volen instal·lar a la zona industrial nord o a la zona industrial de la carretera de l’Estació. Indica que s’ofeguen amb el préstec que han de pagar per poder fer front a una instal·lació. També considera que una altra raó són les mides, perquè a vegades pensen dotar de mides molt grans i fer naus de mil o mil cinc cents metres quan, de vegades, un taller, una fusteria, necessita cinc cents metres, i no necessita mil, els hi sobre espai i es troben amb un sobrecost que implica problemes. Pensa que hi havia una oportunitat d’or.

Manifesten que sí que és cert que hi ha unes connexions ferroviàries que s’han d’aprofitar, s’ha de saber munyir-les fins al límit. Diu que s’està parlant de connectar-se directament Lloret amb l’aeroport i considera que amb poca inversió es podria fer la connexió de Blanes amb l’aeroport. Matisa que ha d’haver-hi la voluntat de voler fer aquesta connexió. Considera que després Lloret es pot connectar amb Blanes, com es poden connectar la resta de poblacions. Pensa que s’hauria de mirar de ser líders en aquestes propostes agosarades. Conclou dient que el seu grup s’abstindrà en la votació i diu que ja es treballarà amb el Pla general per a que es puguin tirar endavant les seves propostes.

Sr. Carles Gibert:

Considera que tots estan dient el mateix, però que potser la forma d’expressar-se és diferent i que hi ha alguns matisos. Manifesta que el que s’està fent és, precisament, donar tranquil·litat a aquests llocs de treball per a que dos sectors punters per a la població, que són dos fàbriques importants, com Ròdia i Nylstar, estiguin sotmeses a una normativa urbanística que no se’ls hi permetrà en el futur fer segregacions dels seus terrenys. Explica que estan donant tranquil·litat a totes les famílies i a tots els llocs de treball que depenen d’aquestes dues empreses perquè sàpiguen que aquestes espais no es podran segregar. Considera que han de donar aquest missatge. Pensa que tothom està d’acord, malgrat les abstencions que es puguin fer al ple. Assenyala que la protecció urbanística que aproven obligarà a que es redactin dos PEMU per a desenvolupar aquests sectors. Diu que el compromís de l’equip de govern, que ja el tenien quan estaven a l’oposició, és que aquests dos sectors tinguin només ús industrial. Afirma que no només és un compromís sinó que és un document escrit que porten al plenari. Considera que és impossible tenir més compromís que aquest.

Manifesta que només hi ha una gaia petita que no afecta a cap instal·lació industrial, a on s’ha d’efectuar aquest vial que abans ha explicat el senyor Josep Marigó, que aquí sí que es podrà desenvolupar bé com a sector comercial o bé com a sector industrial. Indica que no s’ha d’oblidar que s’està passant d’un sòl urbà on es podria fer pràcticament de tot a un 90% de sòl industrial i a un 10% o potser un 5% que podrà ser industrial o comercial. Considera que la millora és evident. Repeteix que el compromís tan quan estaven a l’oposició com ara a l’equip de govern és mantenir la permanència d’aquestes dues empreses i, per aquesta raó, s’ha creat aquest document i per això en el seu moment el van votar.

No entén, amb tots No entén, amb tots els respectes, l’abstenció del grup socialista perquè precisament pensen que estan donant aquesta tranquil·litat i perquè no estan evitant res, sinó que estan aportant un document que dóna aquesta garantia. Manifesta que quan parlen d’aquesta segona vialitat no la porten avui dibuixada perquè, precisament, el que volen és que amb el debat de tots, amb la redacció del Pla general, es determini quin vial volen de connexió. Indica que amb el debat de tots han de determinar aquesta connexió amb Lloret de Mar i també amb el debat de tots han de determinar aquesta connexió també amb l’aeroport o bé amb Girona. Afirma que, per aquesta raó, no cal grafiar avui aquest vial que és necessari, que avui no s’ha de determinar. Indica que no hi ha terminis per fer aquest vial. Vol que amb la redacció del Pla general es fixi amb tranquil·litat.

Votació: Sotmesa la proposta a votació, aquesta és aprovada amb els vots a favor del Sr. Josep Trias i Figueras, Sr. Carles Gibert i Bernat, Sr. Joan Burjachs Gómez, Sra. Pilar Planella i Salud, Sra. Montserrat Pasquina i Beltran, Sr. Joaquim Torrecillas i Carreras, i Sr. Xavier Oms i Bassols del grup municipal CiU, del Sr. Anselm Ramos i Argimon, i Sr. Fernando Gómez López del grup municipal PdB, del Sr. Joan Puig i Cordon del grup municipal ERC, Sr. Celestino Lillo i Luna del grup municipal PP, i amb l’abstenció del Sr. Josep Marigó i Costa, del Sr. Joaquim Valls i Ribas, Sra. Lourdes Fàbrega i Sánchez, Sra. Josefa Celaya i Armisen, Sr. Josep Maria Serra i Robert, i Sr. Joan Cubarsí i Albertí, Sra. Judith Llorens i Juan, Sr. Nicolás Laguna Jiménez del grup municipal PSC i Sr. Joan Salmerón i Crosas, i Sr. Francisco Martínez Fernández del grup municipal EUiA-ICV.

Explicació de vot

Sr. Joan Puig:

Manifesta que han votat favorablement perquè entén que és bàsic i necessari fer aquesta aportació i aquesta aprovació. Considera que és la primera vegada en molts anys que l’Ajuntament aprova un mecanisme que al futur ha de donar sòl industrial bàsic per a aquelles petites indústries o per a aquells emprenedors que ho vulguin fer. Creu que aquesta és la manera de fer-ho, aprovant aquest punt i encarant el futur d’aquests terrenys per preveure el futur d’aquestes empreses que estan situades actualment en aquests terrenys. Assenyala que aquí és el moment de fer la gestió necessària per a què des de l’Ajuntament es pugui gestionar patrimoni públic de sòl industrial i, per tant, es pugui combinar amb els privats, amb el viver d’empreses, que necessitaran aquest espai de sòl industrial en el futur. Afirma que la manera de que això tiri endavant és aprovar-ho avui, perquè és la primera vegada que des de l’Ajuntament es treballa en aquest sentit.

Indica que, com ha dit el senyor Carles Gibert, el que s’està fent és evitar que es continuïn trossejant aquests terrenys com s’havia fet fins ara, posant control i seriositat per a que qui vulgui desenvolupar en un futur aquest espai hagi de parlar amb l’Ajuntament per tenir clar aquest viver d’empreses i aquests espais que considera que són necessaris per Indica que, com ha dit el senyor Carles Gibert, el que s’està fent és evitar que es continuïn trossejant aquests terrenys com s’havia fet fins ara, posant control i seriositat per a que qui vulgui desenvolupar en un futur aquest espai hagi de parlar amb l’Ajuntament per tenir clar aquest viver d’empreses i aquests espais que considera que són necessaris per als joves emprenedors de Blanes o per a la gent de Blanes que vulgui afrontar el futur d’una manera diferent i amb millors condicions.

Sr. Josep Marigó:

Vol aclarir que s’han abstingut, que no han votat en contra. Manifesta que senten que també és una part de fill seu, perquè ells ho van iniciar en el seu moment amb tota contundència, justament per evitar que s’anessin segregant. Considera que ja ha deixat ben clar que el motiu de la seva abstenció és que al veure que ja s’aprovava, la part legalista, la part de poder seguir la tramitació es complia. Manifesta que es volien deixar aquests paràmetres que creien que eren importants i que continuen sent molt importants per a aquesta zona. Afirma que aquest és el motiu de l’abstenció i no cal veure-hi cap altre fantasma, que és tan senzill com això.


PROPOSTES DE LA COMISSIÓ INFORMATIVA DECISÒRIA D’HISENDA I PATRIMONI

7.- Aprovació del Compte General de 2006

Identificació de l’expedient

Aprovació del Compte General 2006


Fets

1. La Intervenció municipal, d’acord amb l’article 208 i següents del RD Legislatiu 2/2004, ha format el Compte General d’aquesta Corporació, corresponent a l’exercici de 2006, integrat pel compte de l’Ajuntament i del Patronat Municipal de Turisme, els comptes anuals de les societats mercantils de titularitat municipal i, com annex, els comptes anuals de la societat mercantil de capital mixt amb majoria municipal Aigües de Blanes SA.

2. La Comissió Especial de Comptes, reunida el 23 de juliol de 2007 i amb assistència de l’interventor general de la Corporació, va autoritzar l’exposició pública del Compte General 2006 i va ser publicat el corresponent edicte en el BOP Girona núm. 160 de 14 d’agost.

3. Dins el període d’exposició pública no s’han presentat al·legacions.

4. El 18 de setembre de 2007, reunida la Comissió Especial de Comptes, amb assistència de l’interventor municipal, examina l’expedient, dictamina favorablement per unanimitat la present proposta d’acord i queda informada favorablement per la Intervenció per a ser sotmesa al Ple municipal.
Fonaments de dret
- RD Legislatiu 2/2004, de 5 de març, que aprova la Refosa de la Llei reguladora de les hisendes locals.
- RD 500/1990, de 20 d’abril, pel qual es desenvolupa la Llei reguladora de les hisendes locals, en matèria de pressupostos.

Es proposa a l’Ajuntament en Ple l’adopció del següent acord:

Únic. Aprovar el Compte General de la Corporació corresponent a l’exercici 2006, format per la Intervenció municipal i integrat pel compte de l’Ajuntament i del Patronat Municipal de Turisme, els comptes anuals de les societats mercantils de titularitat municipal i, com annex, els comptes anuals de la societat mercantil de capital mixt amb majoria municipal Aigües de Blanes SA.

Debat:

Sr. Joan Burjachs:

Explica que porten l’aprovació del Compte General del 2006. Indica que la Intervenció municipal va formar el Compte general de l’exercici 2006; la Comissió Especial de Comptes el 23 de juliol va autoritzar l’exposició pública del Compte general; es va publicar al BOP el 14 d’agost; no s’han presentat al·legacions i per tant, porten el Compte General de la corporació de l’exercici 2006.

Sr. Joan Puig:

Posa de manifest que donarà suport i aprovarà el Compte general. Creu que per primera vegada en uns quants anys s’aprova el compte tal com marca la norma, abans d’entrar al mes d’octubre. Manifesta que votaran favorablement l’establiment d’aquests comptes, el resultat de l’exercici del 2006. No té cap dubte que seguiran els tràmits adequats. Comenta que aquest és resultat de l’exposició pública que s’ha pogut consultar. Reitera que votaran favorablement l’aprovació del Compte general.

Sr. Joan Salmeron:

Assenyala que tenen plena confiança en l’execució dels números feta pels tècnics. Creu que seria estrany que no aprovessin aquests números perquè eren pressupostos seus.

Sr. Josep Marigó:

Manifesta que el Compte general reflecteix fil per randa l’activitat econòmica portada a terme durant el 2006. Es congratula perquè no s’han presentat al·legacions, cosa que vol dir que tothom ho ha vist correcte, tan a nivell polític com a nivell de persones individuals ja que és una fiscalització oberta a tot el poble. Agraeix als serveis tècnics l’esforç perquè és evident que fer tot el Compte general d’un Ajuntament com el de Blanes no és fàcil, perquè hi ha una activitat econòmica monstruosa.

Creu que val la pena ressaltar la feina i també que no hi hagin hagut al·legacions, que vol dir que els que estan aquí l’aprovaran i els ciutadans, que han tingut ocasió de mirar-se’l, o no se l’han mirat perquè creuen que està bé o si se l’han mirat l’han trobat correcte. Indica que ara es traslladarà als òrgans competents de comptes de la Generalitat perquè pugui fer els dictàmens que correspongui com s’ha fet sempre i com s’ha de fer legalment.


Votació: Sotmesa la proposta a votació, aquesta és aprovada per unanimitat amb els vots a favor del Sr. Josep Trias i Figueras, Sr. Carles Gibert i Bernat, Sr. Joan Burjachs Gómez, Sra. Pilar Planella i Salud, Sra. Montserrat Pasquina i Beltran, Sr. Joaquim Torrecillas i Carreras, i Sr. Xavier Oms i Bassols del grup municipal CiU, del Sr. Josep Marigó i Costa, del Sr. Joaquim Valls i Ribas, Sra. Lourdes Fàbrega i Sánchez, Sra. Josefa Celaya i Armisen, Sr. Josep Maria Serra i Robert, i Sr. Joan Cubarsí i Albertí, Sra. Judith Llorens i Juan, Sr. Nicolás Laguna Jiménez del grup municipal PSC i Sr. Joan Salmerón i Crosas, i Sr. Francisco Martínez Fernández del grup municipal EUiA-ICV, del Sr. Anselm Ramos i Argimon, i Sr. Fernando Gómez López del grup municipal PdB, del Sr. Joan Puig i Cordon del grup municipal ERC i del Sr. Celestino Lillo i Luna del grup municipal PP.


8.- Desestimació de les reclamacions presentades a l’acord plenari aprovat provisionalment en data 30/07/07 de modificació del Pressupost 2007 de l’Ajuntament, de la relació de llocs de treball i de la plantilla orgànica i d’altres acords complementaris i aprovació definitiva.



Fets

1. El Ple municipal, en sessió ordinària de 30/07/07, va aprovar provisionalment expedient de modificació del Pressupost 2007, que inclou l’adaptació de codis orgànics al nou cartipàs municipal aprovat per DA número 7001461 de 22/06/07, modificat per DA número 7001628 de 16/07/07, modifica les consignacions de l’estat de despeses i les previsions d’ingressos, dota de finançament determinats projectes d’inversió que s’incorporen a l’estat de despeses del pressupost i modifica el pla econòmic financer vigent.

2. En data 14/08/07, l’acord adoptat va ser publicat al BOP Girona núm. 160, i l’expedient va estar exposat al públic a la Intervenció municipal durant el termini de 15 dies hàbils a comptar des de l’endemà de la seva publicació, als efectes del seu examen i presentació de reclamacions davant el plenari.

3. El dia 01/09/07, va tenir entrada al Registre general (núm. entrada 17637) escrit de reclamacions a l’acord plenari esmentat en els punts anteriors, presentat per Josep Marigó i Costa, com a portaveu del Grup Municipal Socialista de l’Ajuntament de Blanes.

4. La Comissió Informativa d’Hisenda reunida el dia 18/09/07 ha examinat l’escrit de reclamacions presentat i ha emès el dictamen que consta a l’expedient.

5. L’interventor general ha emès l’informe que consta a l’expedient.

Fonaments de dret

1. L’article 169 del Reial decret legislatiu 2/2004 de 5 de març, el qual aprova la refosa de la Llei reguladora de les hisendes locals (TRLHL), relatiu al procediment d’aprovació del pressupost, desenvolupat pel Reial decret 500/1990 de 20 d’abril.

2. L’article 170 del TRLHL sobre la legitimació activa i causes previstes per fer reclamacions.

3. L’article 31 i següents de la Llei 30/1992 de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, pel que fa a la condició d’interessat.

És proposa a l'Ajuntament en Ple l’adopció del següent acord:
1. Desestimar les reclamacions presentades en data 01/09/07 pel Grup Municipal Socialista de l’Ajuntament de Blanes, contra l’acord plenari de data 30/07/07 de modificació del Pressupost 2007 de l’Ajuntament, de la relació de llocs de treball i de la plantilla orgànica i d’altres acords complementaris.

2. Aprovar definitivament la modificació del Pressupost 2007 esmentada en el punt anterior.

Debat:

Sr. Joan Burjachs:

Explica que el Ple municipal, el 30 de juliol, va aprovar provisionalment l’expedient de modificació de crèdit. Recorda que aquell expedient, entre altres coses importants, va reajustar totes aquelles partides que ja estaven esgotades per poder finalitzar l’any. Manifesta que van dotar la partida del servei de neteja i recollida d’escombrariesExplica que el Ple municipal, el 30 de juliol, va aprovar provisionalment l’expedient de modificació de crèdit. Recorda que aquell expedient, entre altres coses importants, va reajustar totes aquelles partides que ja estaven esgotades per poder finalitzar l’any. Manifesta que van dotar la partida del servei de neteja i recollida d’escombraries que s’havia iniciat; van consignar pressupostàriament el casal d’estiu Ventijol; i van posar algunes inversions com la rambla Joaquim Ruyra o els nínxols.

Informa que es va exposar al BOP el 14 d’agost; l’1 de setembre, el grup municipal socialista, a través del seu representant, el senyor Marigó, va presentar unes al·legacions. Explica que aquestes al·legacions s’han presentat a la Comissió Informativa d’Hisenda, que hi ha l’informe preceptiu dels tècnics perquè les dues al·legacions que s’han presentat són tècniques i l’informe de l’interventor ratifica les actuacions que s’han dut a terme.

Comenta que la primera al·legació demana la confirmació escrita d’atorgament als crèdits que venien de més participació en els tributs de l’Estat, en el qual l’informe tècnic es torna a ratificar en allò que ja va corroborar en el seu moment. Explica que l’altre al·legació correspon a dotar pressupostàriament sentències judicials fermes. Comenta que des de sempre l’Ajuntament té la voluntat d’executar totes les sentències. Indica que si en el aquell moment no es va dotar segurament era perquè s’havia d’estudiar i parlar directament amb els afectats. Informa que han iniciat les converses amb els afectats d’aquesta sentència i que esperen arribar a un acord perquè les quanties són prou importants per poder-les diferir en el temps. No pretenen altre cosa que executar les sentències però de la millor manera possible per l’Ajuntament.

Proposa desestimar les reclamacions en virtut dels informes tècnics de l’àrea d’Hisenda a qui mereixen la màxima confiança, així com de tota l’àrea.

Sr. Joan Puig:

Indica que el grup municipal d’ERC aprovarà l’acord de desestimació de les al·legacions motivades per una qüestió clarament tècnica, tal com ha sorgit de la proposta que fa des del govern. En aquest sentit, felicita al grup socialista per haver utilitzat els mecanismes dels quals es dota la llei. Recorda que l’any passat el seu grup va fer una al·legació en base a llei i veu que avui han copiat els mecanismes que ells van utilitzar per presentar l’al·legació, amb una gran diferència: ells tenien raó en el mecanisme ja que no es va fer correctament i en canvi el PSC ha anat a qüestionar un informe de l’interventor d’aquesta corporació, dient que no es creien que vinguessin més diners de les aportacions que es feien des de l’Estat.

Creu, per tant, que hi ha una total manca de confiança per l’informe d’Intervenció en el qual assegurava que hi havia més diners. Comenta que l’al·legació és per intentar bloquejar aquests dos mesos l’aprovació definitiva i en cap moment es basa en criteris racionals. Assenyala que el Govern municipal, segons la pròpia llei, té l’autorització de crear les places que cregui convenient si aconsegueix la majoria del ple. Manifesta que el criteri del Govern municipal, després de veure l’informe d’Intervenció dient que s’augmentaven els ingressos provinents, era factible. Afegeix que hi havia altres temes que corrien pressa com la dotació per sentències judicials i per altres acords.

Assenyala que fer les coses ben fetes serveix d’alguna cosa perquè els altres intenten aprendre, però li donen el contingut de boicot polític.

Sr. Josep Marigó:

Comenta que el tinent d’alcalde d’Hisenda ha dit que hi havia dos al·legacions, i de fet eren tres, perquè l’acord de modificació no només contemplava aspectes de regularització de partides sinó també de la creació de tres places més de lliure designació.

Afirma que aquesta és una decisió política que si obté la majoria, és legal. Fa saber que no han discutit la legalitat sinó que han fet unes aportacions per classificar i exigir d’aquestes places una determinada formació. Indica que no cal ni respondre-ho perquè és una decisió purament política.

Fa saber que n’hi ha una altra que és sobre la previsió d’ingressos. Comenta que entenen que l’oposició ha de vetllar per posar l’alerta si creuen que no hi ha la documentació necessària que justifiqui que aquell ingrés hi serà. Posa de manifest que la normativa diu que la disponibilitat dels crèdits pressupostaris quedarà condicionada a l’existència de documents fefaents que acreditin els compromisos d’aportació.

Assegura que si l’interventor reitera que per ell és suficient la informació que té no tenen res a dir, però en aquell moment no hi havia cap document fefaent. Explica que l’administració es parla per escrit, no per telèfon. Assenyala que si diu que és suficient, que és el que diu l’informe, no té cap problema.

Explica que l’altre era un toc d’atenció, perquè sempre hi ha hagut sentències en contra de l’Ajuntament, però tan importants com aquestes, encara no. Fa saber que les dues sentències fermes són: la zona industrial nord, que pagaran dues vegades el 6% de benefici industrial per haver fet una mala adjudicació en el seu moment, per part d’un govern de CIU; i la segona és arrel d’un solar de la Plantera, l’any 88 que tothom sap qui governava, i ara els toca pagar una quantitat molt respectable que pujarà a més de 500.000 euros. Per tant, manifesta que no són sentències de 12 o 20 mil euros que són fàcils d’ajustar al pressupost sinó que aquestes dues poden superar els 100 milions de les antigues pessetes.

Mostra la seva preocupació perquè les sentències són fermes i les han de complir. Assenyala que ho han volgut posar de manifest i de fet a la resposta de l’interventor ja els ho diu. Creu que en comptes de “desestimar” hauria de dir “desestimar en part” perquè la resposta d’alguna d’aquestes parts els està donant la raó, perquè diu exactament “L’existència d’obligacions a càrrec de l’Ajuntament resultants de sentències judicials, exigeix, certament, dotar els corresponents recursos. Durant els últims anys fins l’actualitat, aquests recursos s’obtenen de la liquidació dels pressupostos, amb romanent de tresoreria positiu.”.

Indica que el romanent de tresoreria des de fa bastants anys és positiu però ajustat i que no es poden permetre el luxe d’incorporar allà 600.000 euros, perquè no és aquesta quantitat la que hi ha. Segueix llegint “Abans d’informar sobre el romanent que es pot destinar a despeses generals. ÉIndica que el romanent de tresoreria des de fa bastants anys és positiu però ajustat i que no es poden permetre el luxe d’incorporar allà 600.000 euros, perquè no és aquesta quantitat la que hi ha. Segueix llegint “Abans d’informar sobre el romanent que es pot destinar a despeses generals. És a dir, en l’aplicació dels resultats de la gestió pressupostària es doten i es reserven recursos per aquestes atencions. El que s’ha d’explicar és que sense perjudici que una sol·licitud judicial d’execució immediata de sentència obligaria a aquest funcionari a proposar a l’alcaldia un expedient de modificació de crèdit específic.”

Entén que tenen raó en el sentit de dir que si demanen l’execució de sentència l’interventor haurà de proposar a l’alcaldia un expedient de modificació de crèdit. Comenta que això és el que estaven dient ells, que sabien amb certesa que hi havia hagut unes sentències, que no s’han tingut en compte, i es preguntaven quan es tindrien en compte si quan hi hagi la petició formal de pagament que s’hauran de fer els tràmits que calgui per poder-hi fer front, com no pot ser d’una altra manera.

Explica que votaran en contra perquè pensen que no poden anar fent rodar una pilota més grossa del que poden xutar i per tant, cal posar les coses al seu lloc. Pensa que una de les seves obligacions, com a oposició, és dir aquells punts que creuen que són millorables i aquest pensen que ho és.

Sr. Joan Burjachs:

Aclareix que evidentment es van plantejar aquestes sentències i són conscients que existeixen però si el romanent de tresoreria de 2006 és de 36.000 euros, no poden fer front a aquestes indemnitzacions. Per tant, han de parlar amb aquestes persones i empreses i executar-les de la millor manera possible pel bé de Blanes.

Es remet a que les interpretacions tècniques o jurídiques que es poden fer de la legislació les deixa en la confiança de l’interventor i de tota l’àrea d’Hisenda i del personal que ha treballat molt per aconseguir aquelles modificacions pressupostàries per finalitzar l’any i per tenir la neteja d’aquí a final d’any. Comenta que aquest és el gruix de les modificacions pressupostàries que presentaven. Demana que no desviïn el tema cap a l’execució de les sentències que tenen clar que han de fer sinó el que significava aquella modificació pressupostària.

Votació: Sotmesa la proposta a votació, aquesta és aprovada amb els vots a favor del Sr. Josep Trias i Figueras, Sr. Carles Gibert i Bernat, Sr. Joan Burjachs Gómez, Sra. Pilar Planella i Salud, Sra. Montserrat Pasquina i Beltran, Sr. Joaquim Torrecillas i Carreras, i Sr. Xavier Oms i Bassols del grup municipal CiU, del Sr. Anselm Ramos i Argimon, i Sr. Fernando Gómez López del grup municipal PdB, del Sr. Joan Puig i Cordon del grup municipal ERC, i del Sr. Celestino Lillo i Luna del grup municipal PP, i amb el vot en contra del Sr. Josep Marigó i Costa, del Sr. Joaquim Valls i Ribas, Sra. Lourdes Fàbrega i Sánchez, Sra. Josefa Celaya i Armisen, Sr. Josep Maria Serra i Robert, i Sr. Joan Cubarsí i Albertí, Sra. Judith Llorens i Juan, Sr. Nicolás Laguna Jiménez del grup municipal PSC i del Sr. Joan Salmerón i Crosas, i Sr. Francisco Martínez Fernández del grup municipal EUiA-ICV.

9.- Aprovació provisional d’expedient de modificació del Pressupost 2007 de l’Ajuntament, per atendre les necessitats fins a 31/12/2007, amb modificació de la relació de llocs de treball i de la plantilla orgànica, pel que fa als efectes de la incorporació de funcionaris d’habilitació estatal.

L'Alcaldia Presidència, a iniciativa dels tinents d’alcalde de l’Àrea d’Hisenda i Patrimoni i de l’Àrea de Govern municipal, Policia Local i Protecció Civil, presenta proposta de modificació del pressupost per a 2007, amb modificació de la plantilla i de la relació de llocs de treball, pel que fa als efectes de la incorporació de funcionaris d’habilitació estatal, en base als següents fets,

1. El 26/02/2007 el Ple de l’Ajuntament va aprovar, juntament amb el pressupost municipal, la plantilla i la relació de llocs de treball de l’Ajuntament per l’any 2007.

2. El 30/07/2007 el Ple de l’Ajuntament va aprovar una modificació del Pressupost que incloïa, entre d’altres, una modificació de la relació de llocs de treball i de la plantilla orgànica.

3. Cal dotar fins 31/12/2007 les despeses per al funcionament de l’administració local d’acord amb les previsions i les despeses d’inversió necessàries per a l’activitat municipal, d’acord amb els informes emesos pels tècnics responsables.

4. Les consignacions pressupostàries per operacions corrents i de capital, es corresponen amb les possibilitats reals de l'Ajuntament per desenvolupar les seves funcions i activitats. Executat íntegrament el pressupost que es presenta, la càrrega financera es situarà per sota del límit legal del 110%.

5. La Comissió Informativa d’Hisenda reunida el dia 18/09/2007 ha examinat la documentació necessària i ha emès el dictamen que consta a l’expedient.

6. L’interventor general ha emès informe que consta a l’expedient.

Fonaments de dret

1. Decret 214/1990, de 30 de juliol, pel qual s'aprova el reglament del Personal al servei de les Entitats Locals en relació a la modificació de la Plantilla amb posterioritat a l’aprovació del pressupost, durant l’any de la seva vigència.

2. Llei 7/2007 de 12 d’abril, de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic.

3. Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova la Refosa de la Llei municipal i de règim local de Catalunya.

4. Article 177 i següents del Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, aprovat per RD legislatiu 2/2004, de 5 de març i preceptes concordants i complementaris.

5. Llei 15/2006, de 26 de maig, de reforma de la Llei 18/2001, de 12 de desembre, general d’estabilitat pressupostària.

És proposa a l’Ajuntament en Ple l’adopció del següent acord:
1. Aprovar provisionalment expedient de modificació del Pressupost de 2007 de l’Ajuntament, per atendre les necessitats fins a 31/12/2007, el qual redistribueix les consignacions de l’estat de despeses i atorga caràcter d’ampliables a algunes d’elles, reassigna determinats projectes d’inversió i dota de finançament a d’altres que s’incorporen a l’estat de despeses del pressupost, segons documentació que figura a l’expedient i que ha estat lliurada als Grups municipals en Comissió Informativa d’Hisenda de 18/09/2007 i que s’adjunta a la present proposta com annex.

2. Aprovar la modificació de la plantilla de l’Ajuntament aprovada en sessió plenària el 26 de febrer de 2007 i modificada en sessió plenària el 30 de juliol de 2007, i de la relació de llocs de treball, pel que fa als efectes de la incorporació de funcionaris d’habilitació estatal, en base als documents que figuren a l’expedient.

3. Sotmetre a informació pública l'expedient, per termini de 15 dies hàbils comptats a partir de la publicació del corresponent edicte en el BOP, de conformitat amb l’article 169 del Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, aprovat per RD legislatiu 2/2004, de 5 de març de. L'acord d'aprovació provisional es considerarà definitiu en el cas de no presentar-se cap reclamació durant el termini d'exposició pública, sense necessitat de nou acord exprés, amb la publicació de l’estat d'ingressos i de despeses del pressupost a nivell de capítols i la plantilla de personal municipal, en la forma establerta en l'art. 28 del Decret 214/90, de 30 de juliol, que aprova el Reglament de personal al servei de les entitats locals.

Debat:

Sr. Joan Burjachs:

Indica que començarà per la modificació de la relació de llocs de treball de funcionaris d’habilitació estatal perquè així després li permetrà introduir les modificacions de crèdit.

Explica que hi ha una plaça de funcionari d’habilitació estatal, de tresorer, que està vacant. Posa de manifest que durant el 2007 s’ha iniciat el procediment corresponent als habilitats nacionals per incorporar una persona en aquest càrrec. Assenyala que es va començar abans del mes de maig.

Manifesta que presenten una equiparació de tots els funcionaris d’habilitació estatal en quant a la plaça de tresorer, que en aquest moment estava a nivell 22 i es passa a nivell 30, tal com estan el secretari, l’interventor i el vicesecretari. D’aquesta manera es posen tots al mateix nivell.

Informa que es crea una nova plaça d’habilitació estatal que és la de viceinterventor. Assenyala que el cos d’habilitació estatal és un cos que permet organitzar, funcionar i ser més eficaços l’àrea d’Hisenda. Creuen que és important pel volum, ja que avui en dia l’Ajuntament té un pressupost molt important i unes necessitats específiques i tècnicament calia dotar-ho amb aquesta plaça.

Manifesta que per poder dotar s’han de fer les corresponents modificacions pressupostàries. Explica que les modificacions pressupostàries que presenten són bàsicament dos, la de despesa corrent i transferències, capítol 2 i 4, puja fins a 69.000 €, i la d’inversió, de 20.000 €. Comenta que aquestes dues partides són bàsicament per ajustar aquest capítol 1 de despesa de personal, que genera la modificació de la plaça de tresorer i la de viceinteventor i que són en total 10.000 euros aproximadament. Per altra banda, indica que porten una modificació d’increment de 10.000 euros a la partida de Medi Ambient, per tal d’acabar el contracte que hi ha en aquests moments, en els últims tres mesos de l’any, pel manteniment de l’arbrat, parcs i jardins.

Afegeix que aquest Equip de Govern sempre ha manifestat que vol realitzar una plica d’escombraries i per tirar-lo endavant necessiten l’assistència tècnica i un estudi per realitzar-lo. Per tant, comenta que necessiten dotar una partida de 30.000 euros per tenir aquesta assistència tècnica.

Informa que aprofiten per fer ajustos tècnics que no modifiquen res de partides de capítol 2 a capítol 4; tan sols fan 20.000 euros per inversions per acabar coses com les peixateries, temes d’ensenyament per passar d’obra nova a reposició de diferent material, que és de 69.

Sr. Joan Puig:

Fa saber que donaran suport a la proposta de les modificacions perquè entenen que va en la línia dels acords amb els quals han donat suport al Govern actual. Posa com exemple, el reforç de l’àrea d’Intervenció i d’Hisenda amb la consolidació, convocatòria i creació d’aquestes places que entenen necessàries pel volum que desenvolupa un Ajuntament com el de Blanes. Entenen que han de ser conseqüents i cobrir les necessitats que faltaven per arribar a final d’any amb les partides de les quals ha parlat el tinent d’alcalde d’Hisenda. Quant a la plica, saben que és una necessitat i una demanda que feien des del seu grup per procedir a l’adjudicació de la neteja de Blanes, per afrontar el creixement que han tingut i les necessitats pels propers anys. Per tot això, conclou que votaran favorablement la proposta.

Sr. Joan Salmeron:

Comenta que porten dos plens de funcionament i hi ha hagut dues modificacions de partides pressupostàries. Es tem que a cada ple hi haurà modificacions i creu que és significatiu perquè el PSC va oferir la possibilitat de tenir un pressupost de funcionament. Recorda que com que en aquell moment, tot el que deia l’Equip de Govern que estaven en minoria, havien de destruir tot, no es va acceptar.

Manifesta que ells, en aquell moment, van votar en contra d’aquell pressupost però els companys socialistes van creure en la bona fe de CiU i ho van aprovar. Assenyala que quan va ser l’hora de la veritat això no va ser recíproc i CiU no ho va acceptar, i ara tenen el pressupost que tenen. Assenyala que ells no aprovaran el pressupost perquè no són els seus números i no estan governant, sinó que estan per controlar, vigilar, fer propostes, i les coses que els agradin aprovar-les, però en pressupost global no.

Indica que en el seu moment van proposar una figura, la del vicesecretari, i van fer una batalla brutal sobre el sou que cobrava i altres temes; però ara tindran un viceinterventor i ell no s’hi posa en contra. Creu que és curiós que no volien vicesecretari però volen viceinterventor. Indica que s’ho han de fer mirar perquè han de ser equànimes i s’ha de seguir una línia.

Manifesta que les poques coses que porten en aquest punt no els agraden. Explica que tenen un departament de Medi Ambient format de dalt a baix, amb tècniques, i pensa que elles poden fer la plica. Creu que no han de pagar fora de casa 30.000 euros per fer una plica d’escombraries. Diu que si creuen que és prioritari li sembla molt bé, no s’hi posaran en contra perquè tots volen la plica. Comenta que ni ells ni l’anterior Equip de Govern no la van fer i a algú li tocarà fer-la. Creu que la plica serà bona i per tant, ells l’aprovaran. No sap perquè tenen departaments i tècnics i gent que treballa a l’Ajuntament; que en molts moments i segons on estàs, al govern o a l’oposició, t’omples la boca dient que els tècnics són molt bons; Fa saber que ell sempre ha tingut confiança en els tècnics, quan ha estat governant i ara que està a l’oposició. Per això, reclama que si ho fa la gent de l’Ajuntament no els costarà 30.000 euros i després podran fer més coses.

Reitera que no votaran favorablement aquesta modificació.

Sr. Quim Valls:

Manifesta que comparteix la part final de la intervenció del senyor Salmeron. Fa saber que són de bona fe i que recolzaran aquesta modificació de crèdit, per dos motius, primer perquè són aquelles modificacions que tots els que han governat saben que al llarg d’un any han de fer, perquè per més que facin un pressupost molt ajustat sempre hi ha desajustaments.

Explica que, per coherència amb ells mateixos, creuen que la musculatura de l’Ajuntament s’ha de reforçar; perquè han xerrat molt amb els tècnics i ha sentit moltes vegades que havien de gestionar millor l’IVA i que això els donaria una millora d’ingressos fonamentalment. Comenta que no estan parlant de burocràcia sinó d’eficiència, ja que l’Ajuntament mou molts diners, que hi ha una part d’IVA i que una bona gestió des de Tresoreria fa que l’Ajuntament sigui molt més eficient i tingui més disponibilitat pressupostària.

Assenyala que aquestes dues places que proposen ells ja les havien estat treballant. Fa saber que ja havia hagut un intent de la plaça de viceinterventor.

Finalment, exposa el motiu polític. Comenta que en el punt anterior semblava que tot girava al voltant de qüestions tècniques. Indica que no han d’oblidar que hi va haver una objecció política fonamental, greu, per votar en contra de l’anterior modificació de crèdit, que eren les places dels càrrecs de confiança. Afirma que estan absolutament en contra dels càrrecs de confiança i la manera com s’estan gestionant. Per tant, no podien votar a favor d’aquella modificació de crèdit de cap manera.

Per contraposició a aquests càrrecs de confiança, que no els agraden, manifesta que aquí parlen de dos càrrecs tècnics amb garanties, en principi, que serà gent amb coneixements i capacitada que el que faran serà reforçar la musculatura dePer contraposició a aquests càrrecs de confiança, que no els agraden, manifesta que aquí parlen de dos càrrecs tècnics amb garanties, en principi, que serà gent amb coneixements i capacitada que el que faran serà reforçar la musculatura de l’Ajuntament. Afirma que tenen confiança amb els tècnics actuals que fa molts anys que els ho diuen i creuen que això és una millora pel funcionament de l’Ajuntament en benefici de crèdit, hi votaran a favor.

Votació: Sotmesa la proposta a votació, aquesta és aprovada amb els vots a favor del Sr. Josep Trias i Figueras, Sr. Carles Gibert i Bernat, Sr. Joan Burjachs Gómez, Sra. Pilar Planella i Salud, Sra. Montserrat Pasquina i Beltran, Sr. Joaquim Torrecillas i Carreras, i Sr. Xavier Oms i Bassols del grup municipal CiU, del Sr. Josep Marigó i Costa, del Sr. Joaquim Valls i Ribas, Sra. Lourdes Fàbrega i Sánchez, Sra. Josefa Celaya i Armisen, Sr. Josep Maria Serra i Robert, i Sr. Joan Cubarsí i Albertí, Sra. Judith Llorens i Juan, Sr. Nicolás Laguna Jiménez del grup municipal PSC del Sr. Anselm Ramos i Argimon, i Sr. Fernando Gómez López del grup municipal PdB, del Sr. Joan Puig i Cordon del grup municipal ERC, del Sr. Celestino Lillo i Luna del grup municipal PP, i amb el vot en contra del Sr. Joan Salmerón i Crosas, i Sr. Francisco Martínez Fernández del grup municipal EUiA-ICV.




PROPOSTES DE LA COMISSIÓ INFORMATICA DECISÒRIA GENERAL

10.- Pròrroga del contracte de servei pel manteniment, conservació i millora dels parcs i jardins municipals i del seu mobiliari de la Vila de Blanes amb Fundació Privada El Vilar.
Identificació de l’expedient

Pròrroga del contracte de servei pel manteniment, conservació i millora dels parcs i jardins municipals i del seu mobiliari de la Vila de Blanes amb Fundació Privada El Vilar.
Fets

1. L’1 d’agost de 2005 el Ple de l'Ajuntament va adjudicar el concurs per a la prestació del servei pel manteniment, conservació i millora dels parcs i jardins municipals i del seu mobiliari de la Vila de Blanes a la Fundació Privada el Vilar per un import de 591.487,79 euros IVA inclòs.

2. El valor actual de la contracta corresponent al període setembre-06 a setembre-07 és de 619.731,35 euros (IVA inclòs), d’acord amb l’última revisió de preus aprovada per Junta de Govern el 5 d’abril/07.

3. El Sr. Francesc Durà i Vilà, com a Gerent de la Fundació Privada El Vilar, empresa adjudicatària de la prestació dels "Serveis pel manteniment dels parcs i jardins municipals i del seu mobiliari", ha manifestat en escrit presentat el 9 d’agost de 2007 (núm. RE 16334) l’interès de la Fundació que representa de prorrogar el vigent contracte, a partir del proper 16 de setembre de 2007.

4. El cost de la pròrroga des del 16 de setembre fins al 31 de desembre és de 180.754,97 euros IVA inclòs. La partida pressupostària 100.432.22700 no disposa de crèdit suficient. Tenint en compte totes les partides vinculades jurídicament el crèdit disponible és de 170.218,72 euros i, per tant, caldria realitzar una modificació de crèdit ja que manquen 10.536,26 euros.

5. El 17 de setembre de 2007 la Comissió Informativa General Decisòria va dictaminar favorablement la proposta.

Fonaments de dret
1. L’article quart del Plec de clàusules.

2. RDL 2/2000 de 16 de juny pel qual s'aprova el text refós de la Llei de Contractes de les Administracions Públiques i Reial Decret 1098/2001 de 12 d’octubre pel qual s’aprova el Reglament general de la Llei de Contractes de les Administracions Públiques.

3. Decret legislatiu 2/2003 de 28 d'abril pel qual s'aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de règim local de Catalunya.

4. El 17 de setembre de 2007 la comissió Informativa General Decisòria va dictaminar favorablement la proposta.

Es proposa a l’Ajuntament en Ple l’adopció del següent acord:
1. Aprovar una pròrroga del contracte de prestació de serveis pel manteniment de l’arbrat viari, dels parcs i jardins municipals i del seu mobiliari urbà, de la Vila de Blanes, amb la Fundació Privada El Vilar des del 16 de setembre fins al 31 de desembre de 2007, per l’import de 180.754,97 euros (IVA inclòs), el qual queda subjecte a revisió de preus d’acord amb l’article 5 del Plec.
2. Donar trasllat de la resolució presa a la Fundació contractada per al seu coneixement i efecte.

Debat:

Sr. Carles Gibert:

Llegeix l’apartat 1 dels Fets.

Indica que aquest contracte tenia un termini de dos anys, fins al 2007, amb la possibilitat de pròrroga per dos anys més. Fa saber que proposen fer una pròrroga de contracte fins a final d’any, ja que estan negociant amb l’empresa la millora d’aquest contracte. Indica que mantenen l’adjudicació que es va fer atorgant aquesta pròrroga que també ha sol·licitat l’empresa, i paral·lelament estan negociant la millora d’aquest contracte.

Sr. Joan Puig:

Posa de manifest que estan d’acord amb el plantejament que s’ha fet des del govern en la pròrroga parcial per tal d’afrontar la nova plica. Entenen que han de fer una bona plica i que ara és l’oportunitat, cosa que va lligada amb el plantejament per afrontar els reptes que té de cara al conveni amb la Fundació Privada el Vilar.

Sr. Joan Salmeron:

Manifesta que està totalment d’acord en què això es tiri cap endavant. Espera que surti un bon acord, una bona plica i que la Fundació Privada el Vilar segueixi fent aquesta feina, si pot ser, durant molts anys.

Sr. Josep Marigó:

Assenyala que ho aprovaran després de les explicacions que els van donar a la Comissió Informativa el senyor Gibert, en el sentit que la plica ja està vigent perquè l’adjudicació va ser feta per dos anys fixes amb la possibilitat d’una pròrroga de dos anys més fins arribar als quatre. Per tant, estan perfectament dintre de la legalitat.

Indica que van preguntar perquè es feia en tres mesos i no en dos anys els van dir que estaven negociant ja que Blanes ha crescut i s’han incorporat noves zones. Comenta que avui han aprovat el Pla Parcial de Valldolitg cosa que vol dir que en un termini molt curt també s’incorporarà al manteniment de les zones verdes. Creu que és raonable deixar un temps perquè l’Equip de Govern i aquesta empresa pugui negociar i els serveis tècnics puguin veure si el que es demana està dintre de la plica que es va concedir en el seu moment o no, i veure si se n’ha de fer una nova o pot entrar dintre de l’adjudicació feta.

Demana que, en aquest cas concret en el que depenen llocs de treball molt concrets, vagin amb la màxima diligència possible perquè si per qualsevol motiu hi haguessin canvis substancials, la Fundació hauria de tenir temps per poder-s’hi adaptar. Demana que es faci amb la màxima rapidesa possible perquè aquest tipus de treball, com el que fa el Molí d’en Puigvert o Drissa, tenen uns treballadors que necessiten seguretat en el seu treball.

Remarca que la seguretat que tenien aquí era de dos anys, que s’han complert, i dos anys més i ara només donen tres mesos. Reitera que amb la màxima rapidesa els haurien de dibuixar el futur de tranquil·litat perquè no hi hagi cap tipus d’incertesa. Afegeix que estan a la seva disposició per treballar i fer el que calgui en aquest sentit.

Sr. Carles Gibert:

Respon que estiguin tranquils ja que coneixen la finalitat social de la Fundació i que treballaran amb la màxima celeritat.

Votació: Sotmesa la proposta a votació, aquesta és aprovada per unanimitat amb els vots a favor del Sr. Josep Trias i Figueras, Sr. Carles Gibert i Bernat, Sr. Joan Burjachs Gómez, Sra. Pilar Planella i Salud, Sra. Montserrat Pasquina i Beltran, Sr. Joaquim Torrecillas i Carreras, i Sr. Xavier Oms i Bassols del grup municipal CiU, del Sr. Josep Marigó i Costa, del Sr. Joaquim Valls i Ribas, Sra. Lourdes Fàbrega i Sánchez, Sra. Josefa Celaya i Armisen, Sr. Josep Maria Serra i Robert, i Sr. Joan Cubarsí i Albertí, Sra. Judith Llorens i Juan, Sr. Nicolás Laguna Jiménez del grup municipal PSC i Sr. Joan Salmerón i Crosas, i Sr. Francisco Martínez Fernández del grup municipal EUiA-ICV, del Sr. Anselm Ramos i Argimon, i Sr. Fernando Gómez López del grup municipal PdB, del Sr. Joan Puig i Cordon del grup municipal ERC i del Sr. Celestino Lillo i Luna del grup municipal PP .


11.- Ratificació de l’acceptació de les cessions de terrenys del sector Mas Massonet.

Identificació de l’expedient

Expedient patrimonial amb número d’epígraf 111 element 17 relatiu a la zona verda de Mas Massonet.

Fets

1. El 16 de març de 1981 i el 14 de juliol de 1995 es van subscriure pacte i conveni de cessions de terrenys a favor de l’Ajuntament de Blanes en el sector de Mas Massonet destinats a zona verda pública i vialitat.

2. El 28 d’agost de 2007 s’han elevat a públics els anteriors convenis de cessions mitjançant escriptura amb número de protocol 3.087 del notari Sr. Antonio Valcárcel Sánchez que en part bastant manifesten el següent:

“A T O R G U E N :

PRIMER.- Que els senyors Manuel Romero i Garcia, en el seu propi nom, i a més a més en nom i representació de la seva esposa, la senyora Maria de la Cruz Pérez Camacho, i el senyor Eusebio Andreu i Massó, d'una banda, i l'Ajuntament de Blanes, representat en aquest acte pel senyor Josep Trias i Figueras , ELEVEN A PÚBLIC el document privat de cessió gratuïta de terrenys, de data 14 de juliol de 1.995, pel qual l'Ajuntament de Blanes s'ADJUDICA la finca registral número 26.093 (identificada com a SECTOR -1-), propietat dels senyors Romero-Pérez; i el senyor Andreu, i el propi Ajuntament, complint els pactes del document de l'any 1.981, per referir-se a la totalitat de la finca en que es varen comprometre a cedir a l'Ajuntament, encara que en el document de compromís feia referència a 5.015 metres quadrats, CEDEIX I ADJUDICA a l'Ajuntament de Blanes, la total finca de la seva propietat, registral 26.091, que inclou i a la que pertanyen les dues porcions que devien cedir-se prèvia segregació segons conveni de l'any 1.995 (identificades com a SECTOR -2- i SECTOR -3-) si bé per la cessió de la total finca ja no cal la prèvia segregació.”

El 17 de setembre de 2007 la Comissió Informativa General Decisòria va dictaminar favorablement la proposta.

Fonaments de dret

Títol 2, Tràfic jurídic dels Béns, del Decret 336/1988, de 17 d’octubre, pel qual s’aprova el Reglament de patrimoni dels ens locals.

Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya,

El 17 de setembre de 2007 la comissió Informativa General Decisòria va dictaminar favorablement la proposta.


Es proposa a l’Ajuntament en Ple l’adopció del següent acord:

Ratificar l’acceptació de les cessions efectuada per l’alcalde en escriptura pública de data 28 d’agost de 2007 i número 3.087 davant el notari Sr. Antonio Valcárcel Sánchez descrites a l’apartat 2 dels fets.

Debat:

Sr. Carles Gibert:

Fa saber que porten al ple una escriptura que va signar l’alcalde que venia de dos convenis de cessió de terrenys a favor de l’Ajuntament de Blanes, un de 16 de març de 1981 i un de 14 de juliol de 1995. Assenyala que hi havia dos convenis en els quals els propietaris cedien gratuïtament a l’Ajuntament uns espais de zona verda pública, però faltava el document notarial de cessió gratuïta a l’Ajuntament.

Comenta que van donar prioritat a aquest tema i van voler tenir la cessió gratuïta inscrita en el Registre de la Propietat i, per això, l’alcalde va signar en el seu moment el document públic que avui porten per la seva ratificació.

Sr. Josep Marigó:

Indica que ho aprovaran per una qüestió de memòria històrica, que està tan de moda. Manifesta que és evident que han d’agrair pel treball tenaç de l’antic regidor de Medi Ambient, el senyor González, que amb la voluntat d’anar arreglant tota aquella situació, va anar treballant aquest tema. Fa saber que avui arriben a aquest punt per la voluntat dels veïns que no han posat cap tipus de pega i per la tenacitat del sIndica que ho aprovaran per una qüestió de memòria històrica, que està tan de moda. Manifesta que és evident que han d’agrair pel treball tenaç de l’antic regidor de Medi Ambient, el senyor González, que amb la voluntat d’anar arreglant tota aquella situació, va anar treballant aquest tema. Fa saber que avui arriben a aquest punt per la voluntat dels veïns que no han posat cap tipus de pega i per la tenacitat del senyor González i pel tinent d’alcalde de Patrimoni que va seguir aquest treball.

Explica que ha estat un procés llarg, ja que porten entre dos i tres anys, que creu que arriba a bon port en benefici de tots. Assenyala que la responsabilitat de tenir aquell espai adequat i segur serà de l’Ajuntament (s’hauran de reconduir les aigües i s’ha d’arreglar).

Votació: Sotmesa la proposta a votació, aquesta és aprovada per unanimitat amb els vots a favor del Sr. Josep Trias i Figueras, Sr. Carles Gibert i Bernat, Sr. Joan Burjachs Gómez, Sra. Pilar Planella i Salud, Sra. Montserrat Pasquina i Beltran, Sr. Joaquim Torrecillas i Carreras, i Sr. Xavier Oms i Bassols del grup municipal CiU, del Sr. Josep Marigó i Costa, del Sr. Joaquim Valls i Ribas, Sra. Lourdes Fàbrega i Sánchez, Sra. Josefa Celaya i Armisen, Sr. Josep Maria Serra i Robert, i Sr. Joan Cubarsí i Albertí, Sra. Judith Llorens i Juan, Sr. Nicolás Laguna Jiménez del grup municipal PSC i Sr. Joan Salmerón i Crosas, i Sr. Francisco Martínez Fernández del grup municipal EUiA-ICV, del Sr. Anselm Ramos i Argimon, i Sr. Fernando Gómez López del grup municipal PdB, del Sr. Joan Puig i Cordon del grup municipal ERC i del Sr. Celestino Lillo i Luna del grup municipal PP .



12.- Nomenament de representant de la Corporació a la Fundació de l’Hospital Asil Sant Jaume.

Identificació de l’expedient

1.- El 13 de juliol de 2007 el Plenari Municipal va acordar, entre d’altres, nomenar representants de la Corporació en òrgans col·legiats.

2.- Es van designar set membres al Patronat Asil Sant Jaume quan, segons l’article 5è dels estatuts de l’Hospital Asil Sant Jaume corresponen vuit.

Fonaments de Dret

D’acord amb el Decret Legislatiu 2/2003 de 28 d’abril
Es proposa a l’Ajuntament en Ple l’adopció del següent acord:

Nomenar a l Sr. Joan Burjachs i Gòmez del grup municipal de CiU com a vocal designat en el Patronat de l’Hospital Asil Sant Jaume.

Vicesecretari:

Explica que aquest punt és per ratificar un punt de l’acord plenari que es va adoptar amb anterioritat i que és per fer un nou nomenament: “Nomenar el senyor Joan Burjachs Gomez del grup municipal de CiU com a vocal designat en el patronat Asil Sant Jaume.”

Comenta que aquest acord obeeix senzillament que es va comptar l’alcalde com a vocal i en canvi, l’alcalde-president té unes funcions específiques previstes pels estatuts de l’Hospital Asil i per tant correspon nomenar un altre vocal del grup municipal de CiU.

Votació: Sotmesa la proposta a votació, aquesta és aprovada amb els vots a favor del Sr. Josep Trias i Figueras, Sr. Carles Gibert i Bernat, Sr. Joan Burjachs Gómez, Sra. Pilar Planella i Salud, Sra. Montserrat Pasquina i Beltran, Sr. Joaquim Torrecillas i Carreras, i Sr. Xavier Oms i Bassols del grup municipal CiU, del Sr. Josep Marigó i Costa, del Sr. Joaquim Valls i Ribas, Sra. Lourdes Fàbrega i Sánchez, Sra. Josefa Celaya i Armisen, Sr. Josep Maria Serra i Robert, i Sr. Joan Cubarsí i Albertí, Sra. Judith Llorens i Juan, Sr. Nicolás Laguna Jiménez del grup municipal PSC, del Sr. Anselm Ramos i Argimon, i Sr. Fernando Gómez López del grup municipal PdB, DEL Sr. Joan Puig i Cordon del grup municipal ERC i del Sr. Celestino Lillo i Luna del grup municipal PP i amb l’abstenció del Sr. Joan Salmerón i Crosas, i del Sr. Francisco Martínez Fernández del grup municipal EUiA-ICV .



13.- Aprovar la cessió del solar situat entre els carrers Àngel Planells i Penedés per a la construcció d’habitatges protegits destinats a la gent gran.

Identificació de l’expedient

Expedient administratiu Pat 4/07 relatiu a la desafectació de bé de domini públic per la cessió del solar situat entre els carrers Àngel Planells i Penedés a l’Institut Català del Sòl.

Fets

1. El Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Blanes en data 22 de desembre de 2005 van signar un conveni per a la construcció d’habitatges assistits per a la gent gran.
2. L’Ajuntament es va comprometre, mitjançant el referit conveni, a cedir els terrenys adients.

3. La Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona en data 26 d’octubre de 2006 va aprovar definitivament la modificació del Pla General d’Ordenació per la requalificació dels terrenys necessaris.

4. S’ha tramitat l’expedient de desafectació dels terrenys necessaris, acreditant-se la seva oportunitat i legalitat.

5. El 30 d’abril de 2007 l’Ajuntament en Ple va aprovar l’alteració de la qualificació jurídica de la finca de 1900 m2 que se segrega de les finques registrals números 1872 i 18851, situades entre els carrers Àngel Planells i Penedès, desafectant-se del domini públic i quedant qualificada com a bé patrimonial.

6. El 27 de juliol de 2007 es publica al BOP núm. 148 anunci sobre informació pública pel termini de vint dies de l’expedient de cessió de la finca de 1900 m2 que se segregarà de les finques registrals números 18727 i 18851, situades entre els carrers Àngel Planells i Penedès del municipi de Blanes, a l’Institut Català del Sòl per a la construcció d’habitatges de protecció social per a la gent gran.

7. Sotmès l’expedient a informació pública, no s’hi ha presentat cap al·legació dins el termini corresponent.

8. El solar a cedir es troba lliure de càrregues i gravàmens.

Fonaments de dret

1.- D’acord amb el Decret 336/1988, de 17 d’octubre del patrimoni dels ens locals de Catalunya.

2.- D’acord amb el Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya.

3.- El 17 de setembre de 2007 la Comissió Informativa General Decisòria va dictaminar favorablement la proposta.

Es proposa a l’Ajuntament en Ple l’adopció del següent acord:

Primer.- Cedir gratuïtament els terrenys propietat de l’Ajuntament de Blanes a la Generalitat de Catalunya números registrals 18727 i 18851 situades entre els carrers Àngel Planells i Penedès d’aquesta població i que consten a l’inventari municipal amb el número d’epígraf 610 element 4t.

Segon.- Disposar que si el bé cedit no es destina a l’ús previst o deixa d’estar afectat al mateix fi, en els terminis fixats, revertirà automàticament de ple dret al patrimoni d’aquest Ajuntament i haurà d’estendre acte notarial de constatació de la no destinació, que serà notificada en forma legal, perquè la reversió produeixi efecte de conformitat amb l’article 50 del Reglament de patrimoni dels ens locals de Catalunya.

Tercer.- Donar-ne compte al Departament de Governació i Administracions Públiques als efectes previstos a l’article 40 del Reglament de Patrimoni dels Ens Locals.

Debat:

Sr. Carles Gibert:

Explica que el 22 de desembre de 2005 l’Ajuntament de Blanes va signar un conveni per la construcció d’habitatges assistits per la gent gran, cosa que va provocar que es modifiqués el Pla General d’Ordenació. Indica que aquesta cessió no s’ha pogut fer fins que no s’ha modificat el Pla General. Informa que proposen al Ple, una vegada feta aquesta modificació, és complimentar aquest conveni i proposar la cessió gratuïta d’aquests terrenys de l’Ajuntament a la Generalitat de Catalunya.

Sr. Joan Puig:

Aclareix que, segons tenen entès i que en el seu moment s’havia parlat amb la Direcció General d’Habitatges, aquest habitatges poden ser també, si no s’omplen de gent gran, habitatges de lloguer per joves o per gent gran. Indica que en cap cas estan parlant que són habitatges assistits que estan al costat de l’Hospital que en un futur pot fer servei. Creu que quedava clar que podien ser habitatges de lloguer no només per la gent gran en base a que potser no hi ha una demanda total d’aquests habitatges. Vol deixar clar aquest aspecte i manifesta que el seu grup votarà favorablement.

Sr. Joan Salmeron:

Fa saber que el seu grup votarà a favor. Recorda que el seu company, el senyor González, va treballar força sobre aquest tema perquè tirés cap endavant. Manifesta que se n’alegren i tan de bo aviat tinguin realitzats aquests habitatges.

Sr. Josep Marigó:

Li diu al senyor Gibert que això és també una herència bona i que avui n’hi ha unes quantes. Comenta que és un procés laboriós, com totes les tramitacions urbanístiques ja que primer es va haver de passar d’aparcament a equipament, després de bé dotacional a bé patrimonial, cosa que és difícil d’entendre pels qui no són entesos. Després d’aquest llarg procés s’han de congratular perquè ja hi poden veure les màquines treballant ja que la llicència fa uns quants mesos que la van presentar i que la tenen.

Afirma que avui fan l’últim tràmit formal per posar a disposició per fer la cessió de terrenys i els habitatges protegits sigui una realitat en qüestió de 12 o 14 mesos. Remarca que aquest és un tema molt importAfirma que avui fan l’últim tràmit formal per posar a disposició per fer la cessió de terrenys i els habitatges protegits sigui una realitat en qüestió de 12 o 14 mesos. Remarca que aquest és un tema molt important.

Recorda que al conveni que van signar l’any 2005 van posar aquells terrenys perquè volien implicar el Patronat de l’Hospital Asil en la cogestió d’aquest espai, en el sentit que aquests espais són habitatges on les persones que hi visquin podran ser autònoms però els que necessitin ajuda, com neteja, bugaderia o menjar, els la puguin donar. Remarca que no és una residència sinó que són pisos, però pisos assistits, que poden tenir una ajuda. Indica que el Patronal de l’Hospital Asil va estar totalment disposat a col·laborar i oferir aquest servei de qualitat un cop estiguin adjudicats.

Afegeix que l’Ajuntament intervindrà en l’adjudicació d’aquests 44 habitatges protegits, tot i que la faci la Generalitat.

Sr. Carles Gibert:

Aclareix que hi ha el compromís del responsable que aquests habitatges no només es destinin a la gent gran si no hi ha prou demanda. Comenta que si hi hagués demanda seria la prioritat, però si no s’obriria el ventall.

Informa que l’obra està adjudicada i que el termini d’execució serà de 18 mesos i mig.


Votació: Sotmesa la proposta a votació, aquesta és aprovada per unanimitat amb els vots a favor del Sr. Josep Trias i Figueras, Sr. Carles Gibert i Bernat, Sr. Joan Burjachs Gómez, Sra. Pilar Planella i Salud, Sra. Montserrat Pasquina i Beltran, Sr. Joaquim Torrecillas i Carreras, i Sr. Xavier Oms i Bassols del grup municipal CiU, del Sr. Josep Marigó i Costa, del Sr. Joaquim Valls i Ribas, Sra. Lourdes Fàbrega i Sánchez, Sra. Josefa Celaya i Armisen, Sr. Josep Maria Serra i Robert, i Sr. Joan Cubarsí i Albertí, Sra. Judith Llorens i Juan, Sr. Nicolás Laguna Jiménez del grup municipal PSC i Sr. Joan Salmerón i Crosas, i Sr. Francisco Martínez Fernández del grup municipal EUiA-ICV, del Sr. Anselm Ramos i Argimon, i Sr. Fernando Gómez López del grup municipal PdB, del Sr. Joan Puig i Cordon del grup municipal ERC i del Sr. Celestino Lillo i Luna del grup municipal PP .


14.- Aprovació inicial de la modificació de l’article 83 de les Ordenances Municipals de Policia i Bon Govern, pel que respecta a l’ocupació d’espais lliures privats

Fets

1.- En data 23 de juny de 1994 es va publicar el Butlletí Oficial de la Província de Girona el text íntegre del nou redactat de l’article 83 de les Ordenances Municipals de Policia i Bon Govern, en relació a l’ocupació d’espais lliures privats amb terrasses i cossos tancats de temporada.

2.- El contingut de l’esmentat article 83, en el seu apartat 2, atesa la naturalesa urbanística dels terrenys als quals es refereix , requereix una redacció més precisa, que eviti possibles confusions o interpretacions no ajustades al contingut de les normes de planejament urbanístic vigents al municipi.

3.- L’article 83.2 preveu l’autorització per instal·lar tendals, paravents, para-sols, expositors, taules i cadires en terrenys qualificats com a clau “J” ( espai no edificable privat) i “espais lliures ajardinats privats”, de la Clau 3 (Zona Residencial plurifamiliar en ordre obert).

4.- Atès aquest redactat, i amb la finalitat d’evitar possibles contradicc4.- Atès aquest redactat, i amb la finalitat d’evitar possibles contradiccions amb les normes de planejament urbanístic vigents al municipi i errònies interpretacions extensives del mateix, es necessari modificar el contingut d’aquest article 83.2.

5.- En aquest sentit, i d’acord amb les normes de planejament urbanístic, els elements als quals es refereix l’article 83.2 no poden estar vinculats a una activitat diferent a la pròpia d’un ús residencial.

4.- En data 17 de setembre de 2007, l’arquitecte municipal ha emès un informe del qual es desprèn que amb la modificació del contingut de l’article 83.2, s’evitarà una errònia interpretació extensiva d’aquest article pel que respecta a la regulació d’usos dels espais lliures privats

5.- D’acord amb els antecedents exposats, és procedent afegir un nou epígraf a l’article 83.2 de les Ordenances Municipals de Policia i Bon Govern, per tal d’adequar el contingut de les mateixes a allò que preveuen les normes de planejament urbanístic vigents al municipi

Fonaments de Dret

1.-El Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya.

2.- El Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s’aprova el Reglament d’Obres, Activitats i Serveis dels Ens Locals, en els seus articles 60 i següents.

3.- Les normes urbanístiques del Pla General d’Ordenació Urbana de Blanes.

4.- El 17 de setembre de 2007 la Comissió Informativa General Decisòria va dictaminar favorablement la proposta.

Es proposa a l’Ajuntament en Ple l’adopció del següent acord:

Primer.- Aprovar inicialment la modificació de l’article 83 de les Ordenances Municipals de Policia i Bon Govern, consistent en afegir un nou epígraf al seu apartat 2on, resultant el seu contingut d’aquesta forma:

“Les normes que s’estableixen en el present epígraf, també seran d’aplicació per l’autorització de les instal·lacions de tendals, paravents, para-sols, expositors, taules i cadires, en els terrenys qualificats com a clau “J” ( “espai no edificable privat”) i “espais lliures enjardinats privats” de la Clau 3 ( Zona residencial plurifamiliar en ordre obert).
Aquests elements únicament podran autoritzar-se quan estiguin vinculats a activitats pròpies de l’ús residencial i, en tot cas, sempre que així ho permetin les normes de planejament urbanístic vigents”

Segon.- Sotmetre a informació pública, durant el termini de trenta dies, mitjançant publicació del corresponent edicte al BOP de Girona, al DOGC, al Punt Diari i al tauler d’anuncis de la Corporació, per tal que es puguin formular reclamacions i/o suggeriments dins l’esmentat termini.

Tercer.- En el cas de no presentar-se al·legacions ni reclamacions dins l’esmentat termini es considerarà aprovat amb caràcter definitiu, mitjançant resolució d’alcaldia.

Debat:

Sr. Carles Gibert:

Explica que avui aquí es proposa una modificació de l’ordenança, la filosofia de la qual és intentar millorar l’aspecte de diferents espais que es tanquen mitjançant l’ubicació de terrasses privades. Manifesta que tots coneixen l’ubicació, a l’avinguda vila de Madrid, de diferents tancats i que ha anat en detriment, tant de l’estètica urbana com de la qualitat d’aquests espais. Posa de manifest que en el seu moment van plantejar a l’Equip de Govern anterior la seva disposició per arribar a un acord global per la millora d’aquesta situació de degeneració, d’aquests tancaments que s’efectuaven i que estan molt centralitzats a l’avinguda Vila de Madrid.

Comenta que no va ser possible i el que proposen, des de que han governat ho estan mantenint, és no autoritzar cap tancament en cap espai privat. Entenen que la normativa urbanística no permet aquests tancaments; entenen que aquesta ordenança de Policia i Bon Govern entrava en contradicció amb la normativa urbanística i el que es pretén és posar un fre a aquests tancaments i posteriorment, per no trobar-se en una situació massa conflictiva, encarregar el projecte que adecenti tota la zona turística (tant a l’avinguda Vila de Madrid, com carrer Colom, com avinguda Mediterrani). Creu que aquest estudi ha de determinar quin tipus de tancaments són necessaris i poden ser adequats per l’entorn.

Assenyala que proposen modificar aquesta ordenança per no donar peu a què es puguin donar llicències a aquests tancaments i que en el futur es pugui determinar una millor solució en aquests espais privats.

Sra. Pepa Celaya:

Manifesta, en nom del grup municipal socialista, la seva preocupació, i després de la presentació de la proposta, encara tenen més preocupació. Indica que el que el senyor Gibert ha explicat que aprovaran amb aquest punt que es proposa no és exactament això, després de consultar als tècnics, tant de Serveis Jurídics com d’Activitats.

Comenta que el que ha presentat el senyor Gibert és que avui modifiquen l’ordenança de Policia i Bon Govern per evitar tancaments en una zona específica de Blanes que és Vila de Madrid. Informa que, a través de les informacions que ha rebut de Serveis Jurídics, té entès que no és això sinó que el que avui estan aprovant amb aquesta modificació és que a partir d’avui a qualsevol espai privat, a tot el terme municipal, no es podrà col·locar ni una taula, ni unes cadires, ni un para-sol, ni cap element que pugui donar suport a una activitat, per exemple de bar. Assenyala que també podrien ser elements que poden donar suport a altres activitats.

Fa saber que en aquest article de l’ordenança de Policia i Bon Govern en cap moment es parla de tancaments. El grup municipal socialista vol explicar a aquest consistori i a la ciutadania blanenca que votarà en contra perquè creuen que aquesta mesura que avui es porta al ple és una mesura molt radical que va en contra dels interessos d’una bona part de la ciutadania blanenca. Creu que d’una banda dificulta o impedeix que es puguin desenvolupar determinades activitats en zones privades, en detriment de la creació de possibles llocs de treball. Informa que amb aquesta mesura impedeixen que un determinat sector, que va associat directament al turisme, que és una font d’ingressos molt important en l’economia, pugui avançar.

Afegeix que les persones que tenen un establiment amb terrasses exteriors, un cop estigui aprovada aquesta modificació, si són víctimes d’una denúncia, l’Ajuntament haurà d’obligar a què es tanqui la seva activitat; és a dir, no només impedirà que nous titulars d’activitats desenvolupin aquest tipus d’activitat sinó que, a més a més, pot obligar a tancar activitats ja existents i probablement perdre llocs de treball importantíssims per la gent que viu a Blanes.

Demana que aquest punt quedi sobre la taula, s’estudiïn altres alternatives que no vagin en contra dels interessos econòmics de cap blanenc que permetin fer compatible l’activitat al carrer amb el descans i l’equilibri ciutadà i que, sobretot, no ataquin els interessos de cap sector ni de cap blanenc. Creuen que si s’aprova aquesta ordenança i han d’esperar a una definició del Pla General que la podria contrarrestar passaria massa temps; pot arribar a passar dos anys o més fins que les persones que en aquests moments tenen un local, bar o restaurant puguin ampliar la seva activitat amb aquestes terrasses externes. Entenen que aquest temps és molt important per un sector de la població que probablement depèn d’aquesta font d’ingressos.

Per tant, demanen a l’Equip de Govern que aturi aquesta proposta i parlin de possibles alternatives que vagin a controlar què es fa en aquests espais privats per impedir aquests volums que distorsionen el paisatge i que l’agredeixen; per mirar d’aconseguir que el que es fa sigui digne i de qualitat; per millorar els carrers; però que permeti a la vegada que tothom s’hi pugui guanyar la vida i que no atempti contra els interessos econòmics de ningú, ni dels que encara poden desenvolupar possibles negocis ni dels que ja l’estan desenvolupant que tindrien una amenaça sobre d’ells que fins que no s’aprovi el Pla General seria evident.

Sr. Joan Puig:

Mostra l’acord amb la proposta ja que entén que el que val i el que ha de prevaler és el bé comú. Entén que no es pot fomentar l’ocupació il·legal i il·legítima d’espais públics o d’utilització i ocupació d’espais que no sempre fan un servei públic. Per tant, entén que l’ordenança és atrevida i progressista, dóna sortida i intenta posar ordre en alguns dels desastres d’ocupació que hi ha.

Sr. Joan Salmeron:

Indica que primer volia escoltar les dues parts per veure com es desenvolupava. Afirma que s’ha de regular tot aquest sector i tot el que està passant, però no sap quina magnitud exacta té el que avui estan aprovant.

Explica que aquesta proposta no l’han treballada amb l’oposició i suposa que la porten perquè tenen els vots suficients. Assenyala que han de veure exactament on comença i on acaba aquesta limitació, partint de la base que entenen que s’ha de posar ordre, per la qual cosa estarien d’acord en treballar aquest tema. Es pregunta què entenen dintre de l’espai privat, si un bar té un local molt petit i vol fer un accés a una part que és seva, si és privat particular o privat comunitari. Creu que hi ha moltes figures en aquest tema.

Quan al que ha dit el senyor Puig sobre que és progressista, preguntaQuan al que ha dit el senyor Puig sobre que és progressista, pregunta en quin sentit ho és, si és perquè intenten posar pals a les rodes a la gent que intenta posar negocis i funcionar. Creu que no es tracta d’estar en contra del capital per estar en contra del capital, ja que la gent treballa i intenta tirar cap endavant, per tant, no entén que sigui progressista. Demana que, si realment volen els seus vots, que ho treballin, ho posin sobre la taula i discuteixin quina és la idea exacta que tenen i fins on volen arribar per veure si ells hi estan d’acord o no.

Reitera que estan d’acord que s’ha de posar ordre, però quan no es consensuen les coses i no se sap exactament què esta passant, no saben com s’aplicarà això. Indica que el problema és que pot ser una de tantes modificacions que són molt radicals i després ningú l’executa. Posa com exemple que va veure una senyora passejant amb un gos per la platja, cosa que està prohibida totalment i ho saben però ningú ho executa.

Manifesta la seva preocupació per la possible radicalització, però que després hi hagi excepcions depenent del lloc.

Sra. Pepa Celaya:

Per la presentació que ha fet el tinent d’alcalde té la impressió que la proposta d’acord que porta l’Equip de Govern no és exactament el que volien portar. Manifesta que estan d’acord i recolzaran les iniciatives per posar ordre al carrer Vila de Madrid i a tots els espais de Blanes que necessitin una actuació important per embellir-los i fer-los més atractius.

Assenyala que el que avui estan aprovant és molt diferent ja que es tracta de modificar un article d’una ordenança que afecta a tot el municipi. Explica que a partir d’ara, qualsevol persona que tingui un local que vulgui explotar, personalment o de lloguer, un bar amb quatre cadires, una taula i un para-sol a fora no ho podrà fer, sempre que sigui en un espai privat. Afegeix que això crea el greuge comparatiu ja que si l’activitat s’explota utilitzant un espai públic, sí que podran donar l’autorització per posar la terrassa. Per tant, les persones que tinguin un local amb un davant públic podran col·locar-hi taules i cadires però en un espai que sigui d’ús privat, que pertanyi a una comunitat de veïns, no hi podrà fer res.

Comenta que això vol dir que si hi ha una denúncia o simplement, com a conseqüència de les visites d’inspecció que executa la policia administrativa de la Generalitat sistemàticament, algun establiment que funcioni tranquil·lament i sense conflictes, estiguin obligats a fer-lo tancar perquè si s’aprova una ordenança és per fer-la complir. Està segura que la volen aprovar per aplicar-la sempre, sense excepcions. Creu que això pot afectar l’economia de moltes persones de Blanes, pot generar mal viure, inseguretat. Pensa que val la pena reflexionar, treballar-ho conjuntament, com ha dit el senyor Salmeron. Agrairia que els permetin aportar la seva experiència, la seva perspectiva i el que puguin donar de valor afegit per fer una proposta que permeti fer realitat aquesta voluntat de millorar Blanes però que asseguri que no tanca la porta a ningú en relació al possible desenvolupament econòmic d’una aComenta que això vol dir que si hi ha una denúncia o simplement, com a conseqüència de les visites d’inspecció que executa la policia administrativa de la Generalitat sistemàticament, algun establiment que funcioni tranquil·lament i sense conflictes, estiguin obligats a fer-lo tancar perquè si s’aprova una ordenança és per fer-la complir. Està segura que la volen aprovar per aplicar-la sempre, sense excepcions. Creu que això pot afectar l’economia de moltes persones de Blanes, pot generar mal viure, inseguretat. Pensa que val la pena reflexionar, treballar-ho conjuntament, com ha dit el senyor Salmeron. Agrairia que els permetin aportar la seva experiència, la seva perspectiva i el que puguin donar de valor afegit per fer una proposta que permeti fer realitat aquesta voluntat de millorar Blanes però que asseguri que no tanca la porta a ningú en relació al possible desenvolupament econòmic d’una activitat de la que moltes vegades depèn una família.

Afirma que s’estan referint a activitats que es desenvolupen en espais privats, perquè en espais públics tot continuarà igual, segons aquesta ordenança. Assenyala que això és el que li han informat a Serveis Jurídics i el cap d’Activitats. Indica que si l’han informat malament agrairà que ho rectifiquin. Comenta que el grup socialista vol vetllar per l’interès general i volen donar les garanties de quan s’aprovin coses no perjudiquin de cap manera l’interès de ningú. Assenyala que amb tota la seva bona voluntat es posen a la seva disposició per treballar plegats i millorar tot aquest espai comú que hi ha a Blanes.

Sr. Carles Gibert:

Agraeix totes les aportacions que es fan en positiu ja que sempre són bones. Indica que haurien de fer una mica d’història ja que s’ha centrat massa en el tema i per poder saber perquè estan en aquesta situació. Comenta que quan s’ha referit a l’avinguda Vila de Madrid i Colon és perquè és la zona on prolifera més aquesta situació.

Explica que en un moment determinat de la vida d’aquest municipi, l’Ajuntament de Blanes es va trobar amb espais privats que segons el Pla General estaven qualificats com a espais verds però en realitat eren voreres amples, terrasses i que determinats propietaris van demanar autorització per fer-hi una activitat. Comenta que no hi havia cap problema però quan l’Ajuntament va voler cobrar una taxa es van plantejar diferents possibilitats i hi va haver contenciosos. Al final l’Ajuntament va crear una ordenança i una figura que és una ampliació de l’activitat, amb la qual cobrava pel fet que aquesta activitat s’ampliés en un espai qualificat com a verd privat per efectuar aquesta activitat.

Comenta que tothom entén que el que compra un local compra quatre parets on hi pot fer l’activitat. Assenyala que amb aquesta opció es possibilitava que en aquest espai de verd privat s’efectués una activitat. Reitera que en l’anterior legislatura van exposar la seva preocupació en relació a la degradació d’aquesta zona turística a la responsable de Governació. Volien arribar a un acord en el període de l’anterior legislatura per poder consensuar una nova ordenança per ordenar aquests espais. Manifesta que això no va ser possible, imagina que per la gran problemàtica que hi ha en l’àrea de Govern, i no van poder treballar cap mena d’ordenança.

Explica que quan entren a governar, es troben amb què a la Comissió de Govern hi continuen entrant llicències d’activitats i d’ampliació d’activitats en aquests espais que volen ordenar; per tant, es plantegen com resoldre aquesta problemàtica.

Indica que, tècnicament, la solució que els donen mentre no hi ha aquest estudi és modificar l’ordenança, que ho permet i no permetre aquesta activitat. Clarifica que l’actual Equip de Govern en cap cas vol anar en contra de cap sector econòmic, sinó al contrari, el que volen és ordenar els sectors perquè siguin potents. Assenyala que tothom coneix el que era l’avinguda Vila de Madrid fa vint anys i el que és actualment, tothom ha patiIndica que, tècnicament, la solució que els donen mentre no hi ha aquest estudi és modificar l’ordenança, que ho permet i no permetre aquesta activitat. Clarifica que l’actual Equip de Govern en cap cas vol anar en contra de cap sector econòmic, sinó al contrari, el que volen és ordenar els sectors perquè siguin potents. Assenyala que tothom coneix el que era l’avinguda Vila de Madrid fa vint anys i el que és actualment, tothom ha patit aquesta degeneració. Afirma que el que volen proposar és una millora de l’espai urbà perquè al final aquesta va en benefici, tant de la persona que posa un negoci com de tots els ciutadans.

Comenta que per solucionar aquest problema o aquesta alarma, que la senyora Celaya manifesta, hi ha dues solucions; la primera és que amb aquesta modificació d’aquest article es facin al·legacions i amb aquestes al·legacions resolguin que aquesta ordenança es redacti millor; i la segona que seria portar al proper ple la modificació d’aquesta ordenança. Fa saber que com que durant quatre anys no van tenir la possibilitat de treballar en aquesta ordenança, avui volien portar aquest debat. Comenta que si a la Comissió Informativa General els haguessin demanat que l’ordenança anés al proper Ple, sense cap dubte ho haguessin fet i l’haurien treballat.

Manifesta que podrien proposar modificar aquesta ordenança i en el període d’al·legacions atendre les millores que corresponguessin, cosa que tècnicament es pot fer. Com a conseqüència de la bona disposició de la senyora Celaya no tenen cap inconvenient, amb el compromís que en el proper Ple puguin portar-la. No volen que, per arribar a un consens, amb totes les forces polítiques no es pugui aprovar en el proper plenari, i que torni a quedar altra vegada com està.

Assenyala que si aquest compromís de l’oposició és el què és, poden treballar per portar-lo en el proper ple, no tenen cap problema, sinó es veuran en l’obligació de portar-lo tal com està ara.

Sr. Joan Puig:

Posa de manifest que està d’acord amb el plantejament que ha fet el senyor Gibert però entén que el moment de treballar i de dir les coses és la Comissió Informativa, cosa que no va passar. Entén que s’han despertat tard perquè ho han treballat malament. Manifesta que aquesta era una voluntat i una demanda i que s’ha treballat. Entenen que hi ha període d’al·legacions i ho haurien d’haver plantejat abans. Creu que no passarà res si això s’aprova, va a exposició pública i es millora.

Li diu al senyor Salmeron que ha dit que l’ordenança era progressista perquè afronta una problemàtica. Ha vist que avui no ha vingut amb la proposta treballada i no sabia de què estava parlant i per això ha fet el comentari que creu que estava fora de lloc. Indica que hi ha temps, però si la voluntat del Govern és donar una pròrroga ells no hi posaran cap impediment a fer-la.

Sr. Joan Salmeron:

Li diu al senyor Puig que no vol el cos a cos amb ell i per tant, passarà a dir el que li interessa. Fa saber que el seu grup municipal anava a votar favorablement, però tenen dubtes i si hi ha la possibilitat de poder-ho treballar i portar-ho al proper Ple, els ho agrairà.

Manifesta que, davant aquests dubtes, es veuen en l’obligació d’abstenir-se perquè no ho acaben de veure-ho clar. Indica que ho volen aprovar ja que estan d’acord en què hi ha un problema al poble de Blanes i que han de posar-hi ordre. Creu que quan sorgeixen dubtes val la pena aturar-se ja que no és tant urgent i si diuen un mes es poden posar a treballar ara mateix.Manifesta que, davant aquests dubtes, es veuen en l’obligació d’abstenir-se perquè no ho acaben de veure-ho clar. Indica que ho volen aprovar ja que estan d’acord en què hi ha un problema al poble de Blanes i que han de posar-hi ordre. Creu que quan sorgeixen dubtes val la pena aturar-se ja que no és tant urgent i si diuen un mes es poden posar a treballar ara mateix. Comenta que sap que van a totes les reunions i que poden parlar-ne fins al final. Creu que és un punt que es pot aprovar per unanimitat, però si avui forcen la votació s’hauran d’abstenir.

Sra. Pepa Celaya:

Indica que per l’exposició que ha fet el tinent d’alcalde, el senyor Gibert, el que presenten avui no és una ordenança sinó que és la modificació d’una article de l’ordenança de Policia i bon govern que hi ha a Blanes, amb un afegit de tres línies i que parla exactament de: “instal·lacions de tendals, paravents, para-sols, expositors, taules i cadires” res més. Comenta que, per la seva intervenció, semblava que els havien demanat que elaboressin una ordenança durant aquests quatre anys, que no han pogut elaborar i no és ben bé això. Explica que durant aquests quatre anys, el senyor Gibert tenia molt interès en que treballessin per modificar l’actual paisatge de la vila de Madrid i que intervinguessin en les actuals estructures que tenen de construccions temporals en molts establiments d’hostaleria de Blanes.

Explica que no van treballar una ordenança concreta perquè membres del seu Equip de Govern no tenien cap interès en fer-ho. Afirma que ells estan encantats d’anar a una per poder definir el model de paisatge urbà que han de configurar els bars, restaurants i cafeteries. Manifesta que treballaran plegats per aconseguir això, no per estar un mes més i venir al proper ple per aprovar exactament això. Entenen que el que avui proposen és molt diferent, cosa que ha dit al principi.

Demana que Serveis Jurídics els ho ratifiqui i que els facilitin la documentació pertinent. Reitera que el que estan aprovant avui és una altra cosa, que en els espais privats, les activitats que es desenvolupen en els baixos dels edificis o de cases unifamiliars no podran instal·lar cap tipus de mobiliari a fora. Afegeix que això vol dir que les persones que tenen locals veuran com el seu preu i el seu valor minva i que no podran fer res durant aquests dos anys fins que tinguin aprovat el Pla General.

Exposa que avui estan prenent una mesura que afectarà a tot Blanes: Valldolitg, els Pins, Ca la Guidó, el Centre,... Comenta que si el que volen és abordar una problemàtica específica haurien de treballar les zones específiques i no aprovar mesures que generalitzen una actuació que pot fer mal a moltes persones, com ja ha dit abans, als que encara s’hi ha d’instal·lar per desenvolupar un negoci i que pot amenaçar l’economia familiar dels que ja el tenen muntat.

Demana que el vicesecretari li ratifiqui si és veritat o no que la modificació d’aquest punt de l’ordenança, aquestes tres línies que afegeixen, té aquest abast a nivell de tot el poble. Demana també que els ho enviïn per escrit amb tota la informació complementària que correspongui.

Vicesecretari:

Explica que tècnicament, l’única cosa que es pretenia era adequar el contingut de les Ordenances de Policia i bon govern amb les normes de planejament urbanístic. Informa que a la proposta es parla d’espais “lliures privats” que és la paraula que s’ha de tenir en compte i que Explica que tècnicament, l’única cosa que es pretenia era adequar el contingut de les Ordenances de Policia i bon govern amb les normes de planejament urbanístic. Informa que a la proposta es parla d’espais “lliures privats” que és la paraula que s’ha de tenir en compte i que intenten evitar que hi hagi una contradicció entre el contingut de les Ordenances de Policia i bon govern que permetia unes ocupacions del tipus que fos (amb tancaments, taules i cadires,... ) amb les normatives de planejament urbanístic que preveuen que aquests espais siguin espais lliures i com a tals, no pot haver-hi cap mena d’ocupació.

Conclou que el que es proposa és que l’Ajuntament quan dóna les llicències d’activitats ha de complir, per una part, amb la legalitat des d’un punt de vista urbanística i, per l’altra, amb la legalitat de les activitats i legalitat ambiental. Comenta que el que pretenia fer aquest redactat de l’ordenança era evitar que hi hagués una contradicció entre normes municipals, el Pla General i l’Ordenança de Policia i Bon Govern, que permetés saltar el que preveu la normativa del pla general.

Alcalde:

Fa saber que estaven disposats a retirar-ho ja que les intervencions del senyor Salmeron l’havien convençut, però la intervenció de la senyora Celaya li dóna la impressió que no tenen cap ganes de treballar-hi. Per tant, posaran a votació el punt.

Votació: Sotmesa la proposta a votació, aquesta és aprovada amb els vots a favor del Sr. Josep Trias i Figueras, Sr. Carles Gibert i Bernat, Sr. Joan Burjachs Gómez, Sra. Pilar Planella i Salud, Sra. Montserrat Pasquina i Beltran, Sr. Joaquim Torrecillas i Carreras, i Sr. Xavier Oms i Bassols del grup municipal CiU, , del Sr. Anselm Ramos i Argimon, i Sr. Fernando Gómez López del grup municipal PdB, del Sr. Joan Puig i Cordon i Sr. Celestino Lillo i Luna del grup municipal PP i amb el vot en contra del Sr. Josep Marigó i Costa, del Sr. Joaquim Valls i Ribas, Sra. Lourdes Fàbrega i Sánchez, Sra. Josefa Celaya i Armisen, Sr. Josep Maria Serra i Robert, i Sr. Joan Cubarsí i Albertí, Sra. Judith Llorens i Juan, Sr. Nicolás Laguna Jiménez del grup municipal PSC i amb l’abstenció del Sr. Joan Salmerón i Crosas, i del Sr. Francisco Martínez Fernández del grup municipal EUiA-ICV.

Explicació de vot

Sra. Pepa Celaya:

Creu que ja ho ha deixat molt clar en les anteriors intervencions. Reitera que el grup municipal socialista vota en contra d’aquesta modificació puntual d’un article de l’Ordenança de Policia i bon govern perquè entenen que va en detriment dels interessos dels blanencs i blanenques que en aquests moments viuen del sector del turisme i que necessiten desenvolupar aquestes activitats.

Posa de manifest que no els agrada l’estil d’aquest Equip de Govern que a la mínima contrarietat tanquen la porta i adopten mesures absolutament dictatorials. Remarca que s’han posat a disposició per a treballar-hi plegats ja que ho estan desitjant. Indica que no li han agradat les paraules de l’alcalde que justament ha verbalitzat tot el contrari.

Demana que no enganyin a la ciutadania ja que volen treballar plegats pel poble, però són ells els que tanquen la porta quan els porten la contrària encara que sigui en qüestions petites o grans. Comenta que a qui afecti aquesta mesura tindrà un greu problema.

Alcalde:

Respon que ells intenten treballar pel poble i la senyora Celaya ha donat totes les mostres que no ho volia fer.

II

PART DE CONTROL

15.- Proposta d’acord presentada per tots els grups municipals contra les agressions feixistes a Blanes.

Que el passat històric del nostre País forma una part important de la nostra cultura social. Com a persones compromeses amb el País en el que vivim, no ens podem quedar aturats davant la negativa per part de les diverses institucions de l’Estat Espanyol de reconèixer i condemnar el règim franquista com un règim dictatorial i feixista, així com restar impassibles davant els atacs de grups feixistes a Blanes.

Tot fa indicar que a la nostra població hi ha un grup organitzat de caire feixista que fins ara s’ha limitat a fer pintades. Aquest grup ha donat un salt qualitatiu molt important ja que, en els últims dies, ha fet destrosses en el monument que honora als represaliats pel franquisme (persones assassinades pel règim franquista una vegada acabada la Guerra Civil) i en el monument que honora a Lluís Companys (afusellat pel règim franquista pel fet de ser President de la Generalitat de Catalunya), a més a més de realitzar amenaces a persones i institucions per carta i des de la seva pagina web..

Aquests fets, pel significat que tenen, ultrapassen la bretolada i poden ser qualificats de terrorisme de baixa intensitat i representar un segon esglaó en un procés cap accions encara més greus i lamentables, per la qual cosa seria molt important que aquests fets acabessin aquí.

Es proposa a l’Ajuntament en Ple l’adopció del següent acord:

1.- L’Ajuntament de Blanes condemna el règim franquista, com un règim autoritari i feixista, que va voler exterminar les diferents cultures, tradicions i pensaments que eren diferents a les del règim.

2.- L’Ajuntament de Blanes condemna aquests fets (que fins i tot estat publicitats a internet, fet que ha permès conèixer els seus autors), que trenquen la tranquil·litat i la convivència a la nostra població.

3.- Expressar la nostra solidaritat amb els blanencs que han patit un dany moral per culpa d’aquestes accions.

4.- Reafirmar-nos com a municipi antifeixista, tal com va ser aprovat en una moció anteriorment presentada en aquest Ple.

5.- Donar suport a la denúncia presentada per l’Alcalde de Blanes davant la Policia Municipal i encarregar als serveis jurídics del nostre Ajuntament que estudiïn, si s’escau, ampliar la denuncia per tal d’emprendre totes les mesures legals possibles.

6.- L’Ajuntament de Blanes facilitarà aquells actes de recuperació de la memòria històrica per tal de donar a conèixer la història del nostre País durant la dictadura.


Debat:

Vicesecretari:

Llegeix el contingut literal de la proposta d’acord.

Alcalde:

Recorda que havien fet una modificació en el punt 5è i 6è. Comenta que en el punt 5è parla dels Mossos d’Esquadra ha de dir Policia Municipal. I el punt sisè van quedar que podia quedar redactat de la següent manera: “l’Ajuntament de Blanes facilitarà aquells actes de recuperació de la memòria històrica per tal de donar a conèixer la històriaRecorda que havien fet una modificació en el punt 5è i 6è. Comenta que en el punt 5è parla dels Mossos d’Esquadra ha de dir Policia Municipal. I el punt sisè van quedar que podia quedar redactat de la següent manera: “l’Ajuntament de Blanes facilitarà aquells actes de recuperació de la memòria històrica per tal de donar a conèixer la història del nostre país durant la dictadura”.

Vicesecretari:

Comenta que s’ha limitat a llegir el contingut literal a l’espera que, com que a la Junta de Portaveus faltava un grup municipal per conèixer també l’opinió d’aquest grup.

Sr. Joan Puig:

Afirma que el seu grup va presentar a la Comissió Informativa una proposta de moció, juntament amb els companys d’EUiA amb els quals van treballar per consensuar un text únic per tal d’evitar dues votacions que entenien innecessàries. Manifesta que estan d’acord, tal com ha quedat la proposta, però que segurament, el punt 6 no calia matisar-lo tant. No sap a què ve tanta por a què s’organitzin actes de recuperació de la memòria històrica. Quant al punt 5è, indica que ell no ha pogut estar a la Junta de Portaveus, i havien posat Mossos d’Esquadra perquè entenien que la denúncia estava feta als Mossos d’Esquadra.

Demana que la denúncia es faci als Mossos d’Esquadra. Indica que ho diu per un sentit important de la vida, que és que aquest fet, lamentablement no s’ha amonestat i si s’hagués amonestat els haguessin aplicat altres requisitòries a aquests senyors que han fet xuleria dels seus actes, que s’han penjat a internet i per tant, han descobert qui són i els Mossos saben qui són.

Sap que és un judici de faltes, lamentablement. Comenta que atacar la memòria dels represaliats dels franquisme és un tema de faltes i llançar a la paperera el retrat del rei és un delicte d’alta intensitat. Creu que això no és just ja que una cosa és llibertat d’expressió i una altra és la memòria dels represaliats del franquisme i els atacs que fan d’això. Com que lamentablement es veu que no es pot fer res perquè són faltes, entén que les amenaces que hi ha a la pàgina web són més que faltes. Demana que s’inclogui presentar una denúncia davant dels Mossos d’Esquadra perquè sinó es fa difícil entendre per molta gent que a un noi, per defensar els seus drets legítims drets de parlar en català, vagin 20 o 25 guàrdies civils i se l’emportin a l’audiència nacional i perquè uns senyors facin una manifestació i estripin una fotografia els portin a l’Audiència Nacional. Manifesta que no ho comprèn i molta gent tampoc ho comprèn.

Afegeix que a les forces polítiques els falta voluntat per actuar amb fermesa en relació a la memòria històrica, com a molts països que afronten el tema de la recuperació de la memòria històrica amb autocrítica. Manifesta que en aquest Estat encara estan pendents de la Llei de la memòria històrica que es veu que no hi ha valor per tirar-la endavant tal com demanen les entitats represaliades del franquisme.

Entenen que com a Ajuntament, que un dia va es va proclamar municipi antifeixista, han de ser contundents. Afirma que saben qui són aquesta gent ja que la seva fotografia circula amb la cara destapada, i que els Mossos ho saben; una altra cosa serà que això sigui de faltes i no n’hi ha per més, però com que a la seva pàgina web hi ha amenaces, demanen que s’afegeixi un punt en el qual es presenti denúncia davant els Mossos d’Esquadra. Aleshores si estan més preocupats perEntenen que com a Ajuntament, que un dia va es va proclamar municipi antifeixista, han de ser contundents. Afirma que saben qui són aquesta gent ja que la seva fotografia circula amb la cara destapada, i que els Mossos ho saben; una altra cosa serà que això sigui de faltes i no n’hi ha per més, però com que a la seva pàgina web hi ha amenaces, demanen que s’afegeixi un punt en el qual es presenti denúncia davant els Mossos d’Esquadra. Aleshores si estan més preocupats per uns que llencen una fotografia que per uns que amenacen, pensa que allà ells amb la seva política de seguretat ciutadana. Entenen que hi ha gent afectada per aquests temes, que ja van viure una dictadura i que en democràcia, els demòcrates han de defensar de qui rep amenaces i insults com en aquest cas.

Sr. Francisco Martínez:

Assenyala que la moció és prou explicativa i per tant, no repetirà els arguments. Vol remarcar un fet important per ells que és expressar el seu suport per la gent, i en concret una persona, que ha patit un dany moral per aquests fets. No vol entrar en altres valoracions de partit perquè afortunadament és una moció presentada per tots els grups municipals excepte el del PP, cosa que lamenten profundament.

Comenta que la mateixa moció parla sobre que els serveis jurídics estudiaran el tema i decidiran les accions pertinents i només li demana a l’alcalde que treballi en aquest tema i allò que els serveis jurídics entenguin que és denunciable, ho facin. Posa de manifest que no volen fer política de partit perquè entenen que és una moció col·lectiva.

Sr. Josep Marigó:

Manifesta amb tota contundència el seu rebuig a aquest tipus d’actuacions. Indica que el feixisme, no només el de la Guerra Civil sinó en totes les seves formes, la intolerància i la manca de respecte. Remarca que vol manifestar públicament i amb tota contundència el seu rebuig a aquests actes i a tots aquells que atempten a la llibertat de les persones.

Com a institució i representants de tot el poble de Blanes han de poder manifestar amb força que ho rebutgen i que, com a institució, estan al costat de tots aquells que han estat agredits verbalment i explícitament per unes persones que es valen del règim de drets i llibertats democràtiques establertes per malutilitzar-los per fer aquest tipus d’actes.

Transmet la seva solidaritat a totes les persones afectades, el seu suport i el seu rebuig a aquests actes feixistes i a qualsevol altre tipus de manifestació feixista que es produeixen a Catalunya, Espanya i arreu del món.

Sr. Celestino Lillo:

Manifesta que lamentablement han tingut poca confiança en ell i s’han tirat a la piscina. Li recorda que quan el va trucar li va dir el que dirà ara, es queixa que no ha rebut aquesta notificació dient que s’havia de canviar quelcom. Manifesta que la Junta del Partit Popular de Blanes ha resolt: “El PP de Blanes estan d’acord en adherir-se a aquesta proposta sempre que tot tipus de manifestació i agressions vingui d’on vingui, sigui feixista, nacionalista, o el que sigui, tingui la justa condemna pública en la mateixa proporció i sempre igual. Tot és falta de respecte cap a les persones i cap a la llibertat.”

Assenyala que condemnen els fets i s’adhereixen amb aquest comentari.

Sr. Joaquim Torrecillas:

Explica que el grup municipal de CiU se suma a la condemna i dóna el màxim suport als afectats. Afegeix que s’ha fet la denúncia a través de la Policia Local el dia 7 de setembre, signada per l’alcalde, i el 8 de setembre es va donar trasllat al Jutjat. Manifesta que dóna per fet Explica que el grup municipal de CiU se suma a la condemna i dóna el màxim suport als afectats. Afegeix que s’ha fet la denúncia a través de la Policia Local el dia 7 de setembre, signada per l’alcalde, i el 8 de setembre es va donar trasllat al Jutjat. Manifesta que dóna per fet que estan abocats a un Judici de Faltes però els ho haurà de determinar Serveis Jurídics tal com diu la moció: “Encarregar als Serveis Jurídics del nostre Ajuntament que estudiïn si escau, ampliar la denúncia per tal d’emprendre totes les mesures legals possibles.” Creu que és en aquest sentit en el que han de treballar.

Fa saber que inicialment tenen tres fets concrets: un atac a la placa de Lluís Companys, al costat de Sa Palomera; una atac a la plaça Onze de Setembre al mobiliari urbà i jardineria; i al monòlit que hi ha al cementiri, a la placa on hi ha anomenats els represaliats del franquisme, que és la que té uns autors perfectament identificats perquè s’han vanagloriat d’aquest fet per internet. Comenta que aquest punt és el que els permet actuar judicialment contra unes persones concretes, ja que és un fet concret que d’entrada els Serveis Jurídics hauran d’estudiar, informar i intervenir activament en l’acusació respecte d’aquests fets perquè no necessàriament ha de ser portat pel Judici de faltes. Entenen que el posicionament seria obrir unes diligències prèvies per tal de determinar si realment aquesta placa que es va retirar té o no té valor històric o valor cultural, perquè per aquest fet ja seria delicte i no falta i s’hauria de tramitar via Prèvies i posteriorment pel Jutjat Penal i no pel Jutjat d’Instrucció.

Afegeix que hi ha una segona qüestió que cal estudiar fermament i que efectivament, tenen constància que els Mossos estan estudiant el tema de la pàgina web on hi ha un seguit de manifestacions que atempten contra l’ordre constitucional i sense cap dubte s’han de denunciar, incloure en aquestes diligències prèvies si aconsegueixen determinar-ne l’autoria i finalment forçar aquest Judici Penal. Insisteix que estan en aquesta fase de personar-se en les actuacions com a acusació particular un cop tinguin identificades les persones intervindrà l’Ajuntament activament en els interrogatoris per tal de determinar les autories i els fets concrets i a partir d’aquí poder imputar persones concretes. Assenyala que si és un delicte serà un delicte i si finalment és una falta, hauran d’anar pel delicte de faltes.

Explica que senzillament volia fer aquesta puntualització al company d’ERC pel fet que demanava l’aclariment de perquè no s’havia fet directament la denúncia als Mossos d’Esquadra.

Sr. Joan Puig:

Agraeix les explicacions del tinent d’alcalde i tal com queda escrita i acordada i, veient que hi ha unanimitat en la proposta, prefereixen deixar-la tal com està i acceptar la unanimitat de la qual creu que s’hauran de felicitar.

Sr. Francisco Martínez:

Només vol aclarir un tema amb el portaveu de PP. Indica que només ha lamentat que no aparegui el Partit Popular en aquesta moció. Perquè quedi clar, afirma que aquesta moció és fruit d’una moció que va presentar ERC, que va presentar el seu grup, que van consensuar un text únic i a la Comissió Informativa General, on el senyor Lillo no hi era, la resta de grups polítics van expressar el seu desig en participar. Assenyala que, com que era un tema bNomés vol aclarir un tema amb el portaveu de PP. Indica que només ha lamentat que no aparegui el Partit Popular en aquesta moció. Perquè quedi clar, afirma que aquesta moció és fruit d’una moció que va presentar ERC, que va presentar el seu grup, que van consensuar un text únic i a la Comissió Informativa General, on el senyor Lillo no hi era, la resta de grups polítics van expressar el seu desig en participar. Assenyala que, com que era un tema bastant important, els va semblar molt convenient i ho van acceptar. Indica que això va ser per la nit, al dia següent va anar a treballar i la primera cosa que va fer quan va sortir d’allà va ser trucar-lo i dir-li què havia passat, que tots els grups municipals presentarien la moció. Comenta que van dir que ho discutirien, que diria alguna cosa i el senyor Lillo li va expressar el seu rebuig a la violència. Posa de manifest que no li agrada parlar de converses privades, però creu que val la pena que aquest tema quedi clar.

Recorda que li va dir que estava en contra de la violència, vingués d’on vingués, però no va dir res més. Comenta que el senyor Puig li va preguntar en una Comissió d’Hisenda; que avui hi ha hagut una reunió de portaveus abans del ple que s’ha allargat molt, on no hi era i entén que fins i tot, en aquell moment podria haver dit que volien entrar a la moció.

Creu que ha tingut possibilitats, però no han volgut i ho lamenta. Manifesta que li hagués agradat que hagués estat una moció dels sis grups municipals. Deixa clar que amb això no està insinuant res més i insisteix que telefònicament li va expressar que rebutjava la violència. Reitera que simplement lamenta que no hagin volgut participar en aquesta moció.

Sr. Josep Marigó:

Pensa que per la seva part no hi ha cap inconvenient si en aquest moment s’hi vol afegir el PP. Indica que han passat dies, però si en aquest moment manifesta això creu es pot posar a l’enunciat i ja està.

Sr. Celestino Lillo:

Li diu al senyor Martínez que li perdoni l’expressió i que li ha sabut greu que ho digués el PP perquè avui ha estat a la reunió i havien quedat que no sabien si s’hauria de retocar alguna cosa quan estaven esperant el senyor Puig. Posa de manifest que ho ha comentat amb els companys als quals ha dit que sí que faria les manifestacions però en vista que estaven esperant si hi havia algun canvi, ja ho diria aquí públicament. Assenyala que no té cap problema en adherir-se o abstenir-se, encara que la presentin ells. Indica que ho deixa a la seva disposició.

Alcalde:

Entén que el senyor Celestino Lillo, representant del PP, s’adhereix a la moció.

Votació: Sotmesa la proposta a votació, aquesta és aprovada per unanimitat amb els vots a favor del Sr. Josep Trias i Figueras, Sr. Carles Gibert i Bernat, Sr. Joan Burjachs Gómez, Sra. Pilar Planella i Salud, Sra. Montserrat Pasquina i Beltran, Sr. Joaquim Torrecillas i Carreras, i Sr. Xavier Oms i Bassols del grup municipal CiU, del Sr. Josep Marigó i Costa, del Sr. Joaquim Valls i Ribas, Sra. Lourdes Fàbrega i Sánchez, Sra. Josefa Celaya i Armisen, Sr. Josep Maria Serra i Robert, i Sr. Joan Cubarsí i Albertí, Sra. Judith Llorens i Juan, Sr. Nicolás Laguna Jiménez del grup municipal PSC i Sr. Joan Salmerón i Crosas, i Sr. Francisco Martínez Fernández del grup municipal EUiA-ICV, del Sr. Anselm Ramos i Argimon, i Sr. Fernando Gómez López del grup municipal PdB, del Sr. Joan Puig i Cordon del grup municipal ERC i del Sr. Celestino Lillo i Luna del grup municipal PP .


16.- Proposta d’acord presentada pel grup municipal EUiA en relació a les revisions medico- esportives.

A principis de juliol, les entitats esportives de Blanes i l’Hospital comarcal, van rebre, per diferents mitjans, la notificació del departament d’esports comunicant que a partir del mes de setembre d’aquest any, es deixaven de fer les revisions medico-esportives que el nostre Ajuntament venia realitzant durant els últims anys.

A l’any 2001, amb un govern format per CiU i ERC, amb el suport del PP, es va treballar en el Consell d’Esports una proposta que fes possible el que tots els nens i les nenes que practicaven esport a les entitats blanenques, tinguessin una revisió medico-esportiva, pagada anualment pel nostre Ajuntament i que aquesta fos feta per un centre homologat.

Aquest treball va ésser molt intens i va comptar amb la participació de tots els partits de l’oposició, formada aleshores pel PSC i EUiA-ICV.

La proposta venia donada per la necessitat de cobrir una prestació que des de les diferents federacions esportives no s’acabava de donar, ja que mentre unes demanaven les revisions anuals, altres fins i tot no les demanaven i ni tan sols les recomanaven.

La proposta va ésser aprovada per tothom i va crear moltes expectatives, tant es així que molts ajuntaments veïns es van adreçar al nostre per recavar informació.

Avui, pobles amb ajuntaments governats per equips de govern amb ideologies diferents, i seguint el que un dia nosaltres vàrem posar en funcionament, ja ho han posat també en marxa. Alguns exemples són: Lloret de Mar, Tossa de Mar, Tordera, Malgrat de Mar, Santa Susanna, Canet de Mar i Pineda de Mar.

A l’any 2003, amb l’entrada del nou govern municipal, format per PSC, EUiA-ICV i ERC, vàrem seguir amb el mateix sistema ja que l’havíem aprovat en el seu moment i a més a més no veiem cap motiu per canviar-lo.

Durant aquest estiu hem pogut veure com esportistes professionals han perdut la vida, i no entenem com avui des de Blanes es pot prendre la decisió d’eliminar les actuals revisions medico-esportives. També s’ha comprovat per desgràcia que la pràctica de l’esport pot produir problemes de salut i fins i tot la mort a persones que, aparentment, estan en les millors condicions per a la seva pràctica. Són precisament aquestes revisions la millor forma de prevenir i evitar aquest problemes.

També creiem que fins i tot el moment no és el més oportú, ja que les Entitats es troben en l’inici de les seves competicions i es doncs el moment de les inscripcions.

Les informacions mèdiques que tenim indiquen que tan sols els centres especialitzats podran fer aquests tipus de revisions i que en cap cas ho podrà fer un metge de capçalera.

El 17 de setembre de 2007 la Comissió Informativa General Decisòria va dictaminar favorablement la proposta.

Es proposa a l’Ajuntament en Ple l’adopció del següent acord:

Primer.- Tornar a posar en marxa el sistema de revisions medico-esportives, tal i com venia realitzant-se fins ara.

Segon.- Comunicar aquest acord a totes les entitats esportives afectades i a la Corporació de Salut del MarSegon.- Comunicar aquest acord a totes les entitats esportives afectades i a la Corporació de Salut del Maresme i la Selva.

Debat:

Sr. Joan Salmeron:

Llegeix la moció. Assenyala que aquesta moció no vol anar en contra de ningú sinó que vol reconduir un tema que ha funcionat força bé i que segons les notícies que tenien tothom n’estava força content. Indica que aquest és l’únic objectiu que persegueix, no n’hi ha cap més. Espera que avui puguin sortir d’aquí amb una decisió presa per reconduir aquest tema.
Sr. Joan Puig:

Explica que el seu grup, veient que EUIA-ICV va presentar aquesta moció a la Comissió Informativa General, es va preocupar per la decisió que l’àrea d’Esports va prendre i per això s’han informat i han parlat amb el responsable d’aquesta àrea el qual els ha donat les explicacions oportunes. Assenyala que quan es va plantejar aquesta opció ERC participava en el Govern i hi havia coses que eren millorables ja que no era el cent per cent perfecte.

Després de que el responsable d’Esports li hagi donat les explicacions, entenen que estan treballant en la nova proposta de subvencions, en el nou reglament de subvencions de les entitats esportives, que haurà de regular tot el procediment. Manifesta que entenen que avui la decisió sobre el sistema de les revisions mèdiques-esportives pot esperar. Afegeix que és l’obligació de les entitats i de qui practica l’esport fer aquestes revisions.

Entenen que, com que s’està treballant en la nova proposta, avui no votaran favorablement la proposta de moció perquè és possible millorar el posicionament. Indica que en la proposta actual hi havia mancances i forats cosa que provocava desajustaments en les subvencions. Afegeix que les revisions s’havien convertit en un sistema de subvencions que no era del tot correcte ni realista. Creu que val la pena fer aquesta pausa per trobar i esperar la proposta que l’Àrea d’Esports haurà de portar per aprovar el nou reglament i així poder-ho afrontar d’una manera diferent.

Afirma que amb la informació que els han facilitat no volen prendre la decisió a corre-cuita de tornar al sistema de les revisions mèdiques ja que pot ser millorable ja que hi havia buits que no eren justos. Comunica que no poden donar suport a la moció que presenta EUiA.
Sr. Josep Marigó:

Posa de manifest que no poden barrejar dos conceptes. Explica que, des del seu punt de vista, hi ha un concepte que és la prevenció dels riscos que comporta un determinat exercici físic fet en diferents edats ja que poden començar molt joves però també n’hi ha de més grans. Indica que ja han vist els resultats que hi ha hagut amb aquests problemes desgraciadament.

Assenyala que ells estan parlant de prevenció. Fa saber que hi havia una fórmula incentivadora que era que a partir de les revisions es calculava la subvenció al club; d’aquesta manera incentivaven que promoguessin aquestes revisions. Manifesta que no tenen problema en desvincular les dues coses, però creuen que el més important són les revisions mèdiques. Comenta que fins ara tenien la garantia que els esportistes des de ben petits fins als 21 o 22 anys passaven per un centre homologat de medicina esportiva.

Recorda a la gent que fa esport federat des de fa molt de temps, que abans feia falta que a la fitxa hi constés la signatura d’un metge. Comenta que abans del 2001, un determinat metge, amb tota la bona fe del món, signava una pila de fitxes i alguns eren nois i noies que havia visitat a la seva consulta i d’altres no. Creu que l’Ajuntament va prendre una decisió molt intel·ligent i progressista que era que volien assegurar que hi haguessin les màximes garanties, encara que mai les podien tenir totes, respecte els nois i noies que practiquen esport. Fa saber que el resultat és que al llarg d’aquests anys s’han detectat problemes, s’han pogut tractar i han pogut dir a la família que els mirés algun especialista.

Des del punt de vista del grup municipal del PSC, aquesta és la millor inversió feta cap a garantir al màxim que tots aquells que practiquen un esport i fan un sobreesforç tinguin com a mínim moltes més garanties. Creu que és evident, que hi ha moltes maneres de fer-ho. Des del seu punt de vista, creu que primer tenen l’obligació de plantejar la millora i després retirar el que hi havia fins ara; no poden retirar el que hi havia fins ara i dir que després ja plantejaran la millora.

Comenta que aquí es produeix el que en argot jurídic es diu buit legal i tindran un buit de seguretat mèdica que no saben si durarà una setmana, un mes, mig any o el que calgui per buscar un nou mètode. Posa de manifest que ells no ho poden acceptar, quan la seva mesura anava a donar més seguretat als practicants, que tot i que no en van ser els impulsors, se la fan seva perquè creuen que era positiva.
Assenyala que això ho poden decantar de la incentivació i de les subvencions. Comenta que el règim de subvencions es pot mirar de moltes maneres i una d’elles era aquesta que afavoria que els clubs es preocupessin que tots els seus practicants anessin a fer-se la revisió ja que eren els primers interessats, perquè si no ho promovien, no hi anaven i si no hi anaven perdien els diners que corresponien a aquella subvenció. D’aquesta manera els clubs eren els seus aliats per fer que les famílies i els nois i noies anessin a fer la revisió.

No veuen que hagin proposat cap alternativa i pensen que haurien d’esperar a tenir l’alternativa, valorar-la i després, en tot cas, retirar el que s’està fent fins ara. Veuen que és desencertat fer-ho sense alternativa i per tant, votaran a favor d’aquesta proposta de tornar al sistema que hi havia establert.

Sr. Anselm Ramos:

Li diu al senyor Puig que una vegada més s’ha quedat curt amb la paraula forats ja que no hi ha forats sinó que hi ha una història molt grossa. Li diu al senyor Salmeron que si la moció l’hagués presentat qualsevol altre partit polític que no hagués estat regidor d’Esports, fins i tot ho entendria. Fa saber que des del mes de febrer que es van prorrogar els pressupostos tenien l’oportunitat de continuar amb aquestes bases per concessió de subvencions.

Assenyala que el senyor Salmeron no ha estat capaç en 5 mesos de dir-li a la tècnica “copiar i enganxar”. Indica que leAssenyala que el senyor Salmeron no ha estat capaç en 5 mesos de dir-li a la tècnica “copiar i enganxar”. Indica que les bases per la concessió de subvencions de la temporada 2006-2007 les ha hagut d’aprovar ell, al mes d’agost, tenint en compte que la temporada 2006-2007 va acabar el 30 de juny.

Posa de manifest que les entitats, gràcies a la regidoria actual, cobraran les subvencions entre el 15 i el 30 d’octubre, sinó no cobrarien. Indica que hagués estat molt fàcil dir que, com que no estaven aprovades que s’espavilessin i en canvi no ha tocat absolutament res per no perjudicar a les entitats ni per perjudicar a l’Ajuntament; per tant, estaran aprovades.

Fa saber que ha tret totes aquestes subvencions que teòricament l’única cosa que fan és demostrar una total discriminació entre tots els esportistes i entre tots els clubs. Comenta que això no és culpa seva sinó de l’ex-alcalde que teòricament pot delegar el treball i els serveis, però no pot delegar la responsabilitat. En relació al que deia sobre que la responsabilitat és molt important i que el servei de prevenció és molt important, que hi ha herències molt maques, manifesta que les herències dolentes són totes d’Esports.

Comenta que l’any 2001 hi va haver un alcalde que va inventar el joc de les subvencions i va fer una fantasmada. Recorda a la gent que ha tingut fills que han fet algun tipus d’esport que aquestes revisions mèdiques anaven lligades a què l’Ajuntament amb caire polític enviava un taló de 4.000 pts. al domicili de cada un. Manifesta que no era per una revisió mèdica perfecta, perquè hi va haver moltes circumstàncies que van produir una sèrie de problemes, que el regidor com a president d’una entitat esportiva li va calcar i després ell i el regidor d’Esports ho van admetre un any després de posar-ho en marxa.

Indica que hi van haver molts problemes, gent que pagava, gent que no pagava... Fa saber que només hi havia un acord aquell any 2001-2002 i cap més. Comenta que en aquests moments hi ha un buit legal en el qual l’Ajuntament pot quedar molt perjudicat. Afegeix que no hi ha cap acord signat entre l’Ajuntament de Blanes i l’Hospital Comarcal, cap acord de Junta de Govern en 4 anys.

Indica que ara que al senyor Marigó l’han tornat a “enxufar” a la Diputació té una quantitat de diners important i demana que els agafi i el subvencioni també a ell. Manifesta que hi ha una cosa que es diu plica, concurs, que són les coses que s’han de fer i que s’haurien d’haver fet en el seu moment. Afegeix que hi ha hagut un servei de monopoli envers l’Hospital General, cosa que pot perjudicar, en el cas que hi hagués algun problema quant a l’assegurança de responsabilitat civil perquè no la tenen. Remarca al senyor Salmeron que no la tenen. Indica que l’Ajuntament no té cap cobertura d’assegurança de responsabilitat civil en el cas que ocorri alguna cosa. Manifesta que, com a monopoli, si van a unes revisions mèdiques a un determinat centre estaran com a responsables civils subsidiaris, cosa que no s’ha cobert amb una assegurança.

A part d’això, recorda que, com ha dit el senyor Puig, que els únics obligats a totes les federacions esportives, els únics responsables dA part d’això, recorda que, com ha dit el senyor Puig, que els únics obligats a totes les federacions esportives, els únics responsables de fer revisions mèdiques són les entitats esportives. Reitera que són les entitats esportives i assenyala que no hi ha cap federació que obligui a cap entitat esportiva a anar a un determinat metge. Comenta que hi ha voluntarietat i llibertat d’elecció mèdica que fins fa poc s’ha aconseguit a la Seguretat Social. Assenyala que aquí no hi ha llibertat d’elecció mèdica i només van a un determinat Hospital on centren totes les subvencions que es donen en matèria d’Esports en aquest Hospital. Manifesta que si passen revisió cobren subvenció, si no passen la revisió no cobren subvenció. Recorda les bases que ells han aprovat: la subvenció per revisió mèdica es paga directament a l’Hospital; però la subvenció bàsica que repeteix aquesta subvenció mèdica, perquè donen només a les entitats que teòricament han passat revisió; i la subvenció per promoció de l’Esport que torna a repetir que només es pagui a les entitats que han passat revisió.

En relació al que el senyor Marigó ha dit que a quasi totes les entitats funciona bé, manifesta que hi ha seixanta entitats en disposició, cinquanta possibilitats que totes les entitats puguin passar revisió, i l’any 2006 van passar revisió 12 entitats (una quarta part). Pregunta si creu que aquestes revisions estan molt bé o hi ha trenta-vuit entitats que estan equivocades perquè no han passat revisió. Creu que si això fos tan bo, els obligarien a passar revisió, però com que no els poden obligar perquè no tenen acord ni perquè la federació els obligui.

Afirma que fan discriminació entre els esportistes perquè només diuen que poden passar revisió entre els vuit i els vint-i-dos anys, abans dels vuit també competeixen en categoria benjamí i després dels vint-i-dos anys també. Quant al que ha passat aquest estiu, indica que només ha passat perquè afectava una mica de cop, perquè coneixia la Lliga de Futbol Professional, però en el mateix moment que el senyor Puerta moria, al cap de dos dies moria un jugador israelià de la primera divisió i al cap d’una setmana moria un jugador juvenil de la segona divisió d’Anglaterra. Posa de manifest que hi van haver mil persones l’any 2006 en el món que morien professionalment, i el 80% eren majors de 21 anys. Remarca que als 22 anys els tanquen la porta perquè corren més risc.

Comunica que estan pagant unes revisions mèdiques a un 9% d’esportistes que no estan empadronats a Blanes, un total de 92 esportistes als quals els han pagat la revisió mèdica i que o ells o la família estan pagant impostos a un altre poble. Creu que fan de banquers a més a més.

Quant a les revisions mèdiques, assenyala que no ha dubtat mai de la professionalitat del metge ni dels serveis que dóna l’Hospital Comarcal perquè el metge fa el que el regidor o l’Ajuntament diu en aquell moment. Fa saber que, quan hi va haver aquest acord, li van dir que havien de passar revisió de les coses bàsiques i des de fa set anys això no s’ha mogut.

Explica que en aquesta revisió mèdica, que hauria de ser general, no es detecta si un esportista té asma, si té al·lèrgia o si té diabetisExplica que en aquesta revisió mèdica, que hauria de ser general, no es detecta si un esportista té asma, si té al·lèrgia o si té diabetis; afirma que no es fa un ecocardiograma, ni el test de màxim esforç que es fa en cinta rodant, només es fa un test d’esforç bàsic i senzill que és la bicicleta estàtica. Comenta que en categories cadets, juvenils i júniors en determinats esports agafen força intensitat, com el bàsquet o l’hoquei, en els quals realment no tenen una recuperació com en el futbol que després de fer una carrera pots recuperar-te.

Explica que si volen fer tot això comporta un cost econòmic molt gran, 100 euros per cada esportista, i si parlen de 3.000 esportistes que hi ha a Blanes són 300.000 euros. Indica que si li porten una moció que digui que es pot modificar el crèdit en 300.000 euros tindrà el seu suport des del primer moment. Posa de manifest que ho intentarà d’aquí tres anys, dintre de la Fundació Esportiva Municipal que té intenció de fer i posar en marxa i aquí dintre hi haurà això.

Entén que els pares puguin estar emprenyats perquè els han rascat la butxaca. Afegeix que els pares s’haurien de posar en contacte amb els dirigents de les entitats esportives, que haurien de ser més espavilats, i demanar altres opcions dintre les federacions molt més econòmiques i amb serveis amb moltes més prestacions que les que donaven aquí. Manifesta que si a l’Hospital Comarcal, a la Unitat de Medicina de l’Esport, li diuen que facin aquestes revisions, segur que la majoria les podien fer i la professionalitat que pugui tenir el metge, que només n’hi ha un, amb un altre caire o de forma col·legiada es podria avançar més.

Explica que les bases que s’estan estudiant estan donant més subvencions a les entitats esportives. Comenta que les entitats esportives i els dirigents haurien de gastar-se una mica d’aquests diners per evitar la responsabilitat i assumir-la perquè també exigiran a les entitats esportives la responsabilitat que han de tenir com a entitats esportives ja que tot no ho ha d’arreglar l’Ajuntament. Recorda que les subvencions són discrecionals i evidentment aquestes entitats poden tenir opcions dintre de les mateixes federacions en centres concertats que són molt més econòmics.

Reitera que si vol presentar una moció en la qual es doni suport creditici a tota aquesta funció tindrà el seu suport, però en aquests moments no pot, després de set anys de lluita com a president, sap que no estava mai conforme, i el club després d’haver fet un o dos anys van buscar altres solucions. Indica que ara que té una mica de poder, no ha dubtat ni un moment, ni li tremolarà la mà a l’hora de prendre decisions per canviar això perquè creu que es pot fer d’una altra manera.

Sr. Joan Salmeron:

Comenta que ha sentit moltes coses i en tot cas vol diferenciar dues coses. En primer lloc, la intervenció del senyor Puig manifesta que l’ha deixat una mica sorprès, no tenia clar que votés la moció però l’ha sorprès. En segon lloc, la del senyor Ramos no l’ha estranyat perquè se l’esperava, perquè ell ha estat honrat i ha dit que des del principi no hi ha estat d’acord.

Creu que han de separar les revisions i les subvencions. Quant a les subvencions, pensa que cadascú sota la seva responsabilitat inventa el que li sembla i les aplica com li sembla, canviant el que creguin i per això no tots estan a la mateixa formació política ni tots tenen el mateix pensament. Comenta que a ell no li agrada la subvenció tal com es dóna ara i la canvia, no hi ha cap problema. Malgrat tot, això no té res a veure amb la subvenció com a tal. Indica que li ha fet gràcia l’expressió i assenyala que aquell alcalde creu que era el seu germà, del què ha dit que havia fet una fantasmada, aclareix que ell no ho ha dit.

Li diu al senyor Trias que li agradaria tal com ell fa, que quan parla a un altre regidor és molt respectuós, li agradaria que el tractessin de la mateixa manera.

Alcalde:

Demana al senyor Ramos que no contesti res fins que sigui el seu torn.

Sr. Joan Salmeron:

Comenta que amb la intervenció del senyor Puig en la qual parla de subvencions noves, no té cap mena de problema i si hi ha canvis ja dirà el que li sembla quan hi hagi les noves subvencions. Entén que hi ha un Equip de Govern nou i aplica el que li sembla.

Quant als buits en el sistema, comenta que li preocupa més, perquè ell formava part d’aquest Equip de Govern, quan es va muntar això, l’any 2001, formava part d’aquest Equip de Govern del qual ell va ser regidor d’Esports i a més a més, el Consell d’Esports es va anar reunint amb una certa regularitat i allà discutien totes aquestes coses i en parlaven.

Aprofita per dir que les bases no es van aprovar perquè estaven en període pre-electoral i va creure que era més honrat que qui guanyés les eleccions apliqués les seves bases. Basant-se en les bases que hi havia, es va pagar quan va tocar el 50%, que és el que es venia fent, i l’altre 50% quan s’acabava l’altre període. Li pregunta al senyor Puig quins buits veu en el sistema. Explica que el que van fer va ser posar aquesta revisió mèdica. Està d’acord amb ells, que quan es van posar en marxa aquestes revisions tot plegat era molt recargolat. Comenta que en el Consell d’Esports va demanar el canvi perquè no entenia que la gent hagués d’anar a fer la revisió mèdica, la pagués i després rebés un taló de l’Ajuntament on li deien que ho pagaven ells. Creu que semblava que el que interessava més no eren les revisions mèdiques, sinó que sabessin que estava pagant l’Ajuntament.

Li preocupa la pràctica que hi havia, que el senyor Marigó ha denunciat, amb la qual moltes vegades les revisions mèdiques les signava algun soci o amic que era metge i que signava les fitxes. D’aquesta manera a aquells esportistes no els havien fet les revisions mèdiques. Explica que per acabar aquest tema, van entendre que aquest sistema era positiu perquè l’Ajuntament tenia la seguretat que feien una revisió mèdica.

Li diu al senyor Puig que en el Consell d’Esports mai van presentar una queixa sobre el tema i a partir de que es van encarrilar les revisions mèdiques no han tingut cap queixa del seu grup dient que les revisions no els agradaven.

En relació a la limitació d’edat, explica que venia donada per una consulta que van fEn relació a la limitació d’edat, explica que venia donada per una consulta que van fer al metge que feia les revisions en aquell moment i li van preguntar quina necessitat hi havia de fer revisions mèdiques en edats inferiors a vuit anys. Vol diferenciar aquells que estan federats i que per tant la federació obliga a fer la revisió mèdica per poder-se inscriure a la Federació i els que no estaven federats sinó que estaven en el Consell Comarcal. Fa saber que la indicació que els van donar era que els nens i les nenes menors de vuit anys realitzaven esport com un joc i per tant no hi havia risc perquè hauria de ser un joc.

Assenyala que, des del seu posicionament, el que pretenien era reforçar a totes les entitats que feien un esforç organitzatiu per primar l’esport de base. Indica que això es diferenciava amb els amics que s’ajunten per fer un equip i passar-s’ho bé, per això hi ha un grup de gent que no tenia les revisions mèdiques pagades però sí pactades perquè les cobressin al mateix preu. Entenien que la gent a partir dels 23 anys ja tenen uns altres recursos i que s’ho podien pagar.
Fa saber que estan parlant d’un cost real de 23.000 euros, actualment, no estan parlant de 300.000 euros i per tant, el que volen eliminar és un cost d’entre 23.000 i 25.000 euros, segons la participació d’aquell any. Creu que no és una cosa exagerada en la qual les arques de l’Ajuntament no en puguin fer front.

Posa de manifest que han estat vuit anys tirant amb aquesta proposta i és evident que durant aquests, malgrat que no s’hagi fet al 100%, que s’hauria d’haver fet, han tingut la sort de detectar deu o dotze esportistes que no estaven capacitats per fer l’esport que volien. Pensa que pot ser no hagués passat res però no ho saben.

En relació al 9% dels esportistes que estan en les entitats blanenques i als que fan les revisions mèdiques, creu que haurien de preguntar quants esportistes de Blanes estan a Lloret, i als que Lloret els paga la revisió mèdica, o quants n’hi ha a Tossa, a Tordera, a Malgrat, a Santa Susanna o a Cabrera. Comenta que no han pagat mai cap revisió mèdica a algú que està a Gàmbia.

Li agradaria que els altres grups vegin quin és el comportament d’uns i altres perquè al darrera de tot això també s’amaguen aquestes coses. Assenyala que estan parlant de revisions mèdiques a nens i nenes de 8 a 22 anys i no han de confondre els termes ja que no té res a veure ni Gàmbia, ni Ardales ni Palafolls. Comenta que està donant una explicació exacta de les coses i avui hi ha molts nens que estan fent futbol a Lloret i els paga la revisió Lloret. Indica que si volen entrar en aquesta línia de dir que als de fora no els pagaran, llavors vindran els de fora i els diran que ho paguin. Una proposta d’aquesta mena li sembla kafkiana.

Afirma que avui ha parlat amb la Federació de Futbol la qual ha comunicat que té una mútua, però per tenir la mútua has de tenir la fitxa i si no t’has fet una revisió mèdica no tens la fitxa. Remarca que si no tens la fitxa no tens la mútua i estan en un cercle una miqueta viciós. Fa saber que la Federació diu que els clubs es poden posar en contacte amb la mútua, qAfirma que avui ha parlat amb la Federació de Futbol la qual ha comunicat que té una mútua, però per tenir la mútua has de tenir la fitxa i si no t’has fet una revisió mèdica no tens la fitxa. Remarca que si no tens la fitxa no tens la mútua i estan en un cercle una miqueta viciós. Fa saber que la Federació diu que els clubs es poden posar en contacte amb la mútua, que els dirà a quin centre homologat ha d’anar i pagaran. Comenta que l’Ajuntament donava un servei i ara s’hauran de fer la revisió mèdica perquè sinó no podran jugar a bàsquet o hoquei, perquè si no hi ha revisió mèdica, no poden fer esport.

Posa de manifest que el problema que hi havia fins ara, els ciutadans l’havien solucionat perquè l’Ajuntament els donava un servei. Posa com exemple els avis que pugen i baixen dels autobusos quan volen perquè estan donant aquest servei. Creu que estaven orientant als pares dels esportistes amb un cost que fins ara anava a càrrec de l’Ajuntament; a part anava la subvenció que feien al club mentre asseguraven que tots els nens i nenes tenien una revisió mèdica. Informa que ara eliminen aquesta subvenció directa a les famílies de Blanes, que a partir d’ara no tindran i s’ho pagaran de la butxaca i el motiu és que la persona de l’àrea d’Esports no hi ha cregut mai en aquest sistema, encara que tots els demés si que hi creien, perquè no s’ho havia plantejat mai cap dels grups polítics, ni CiU, ni PP, ni ERC, ni el PSC, ni ells. Comenta que ara arriba un i ho han de canviar.

Sr. Joan Puig:

Diu que ha intentat fer un discurs i fer les explicacions de la manera correcta. Comenta que no entrarà a valorar les interpretacions de les formes amb que cadascú actua o parla. Manifesta que parla en nom seu i del partit. Recorda perfectament quan es va implantar aquest sistema quan ell formava part del govern municipal. Posa de manifest que el seu grup sempre ha estat autocrític perquè no acabaven d’arribar a una perfecció en el sistema. Explica que aquest sistema es va anar canviant, es va anar modulant i ells sempre han manifestat un cert descontentament sobre el mal funcionament; en primer lloc perquè no s’arribava a tothom ja que hi havia una discriminació per edat i en segon lloc perquè va arribar un punt que com que anava vinculat a les revisions, segons el número de revisions augmentava la subvenció, i fins i tot van haver de fer modificacions per adaptar-se als increments produïts. Creu que el sistema és millorable i cal afrontar-ho.

Manifesta que està clar que les revisions mèdiques no les pagaran les famílies i si les paguen les famílies serà perquè s’està gestionant malament. Comenta que estaven fent un sistema que el van posar per arreglar i buscar un sistema de subvencions i es van posar en un servei que hi ha algú que el cobra i algú que el pot pagar. Reitera que no el pagaran les famílies sinó que es pagarà a través de les mútues de les entitats esportives.

Fa saber que l’Ajuntament evitava les mútues i pagava una cosa que les mútues havien de pagar. Indica que aquí està la diferència del sistema i entenen, amb les explicacions que els han donat, que el sistema és millorable. Comenta que hauran de parlar amb els clubs i assessorar-los en aquesta qüestió, d’aquesta manera es podrà arribar a més gent i no hauran de limitar l’edat entre 8 i 22 anys. Remarca que es podrà arribar a més gent. Indica que un cop més un Ajuntament paga serveis que no pertoquen. Exposa que és fals quFa saber que l’Ajuntament evitava les mútues i pagava una cosa que les mútues havien de pagar. Indica que aquí està la diferència del sistema i entenen, amb les explicacions que els han donat, que el sistema és millorable. Comenta que hauran de parlar amb els clubs i assessorar-los en aquesta qüestió, d’aquesta manera es podrà arribar a més gent i no hauran de limitar l’edat entre 8 i 22 anys. Remarca que es podrà arribar a més gent. Indica que un cop més un Ajuntament paga serveis que no pertoquen. Exposa que és fals que ho paguin les famílies i que per tant els discursos del senyor Salmeron i del senyor Marigó són falsos ja que això no repercuteix en les famílies.

Creu que s’ha d’explicar bé i s’han de fer les coses ben fetes. Demana que si s’ha d’assessorar els clubs que l’Àrea d’Esports ho faci. Assenyala que per això hi ha les mútues i tenen la possibilitat de fer-ho perquè això no repercuteixi. Demana que no facin el discurs fals de la demagògia barata sobre que l’Ajuntament prestava un servei ja que el prestava per duplicat i si es poden estalviar aquests diners i les revisions es faran igualment. Comenta que no han de fer el discurs de la por dient que passaran accidents ja que lamentablement en poden passar i també poden passar fins els vuit anys i a partir de vint-i-dos anys. Posa de manifest que amb les revisions també han passat, perquè les fatalitats són les fatalitats. Conclou que no hi ha cap esportista que es quedi sense la revisió i menys per motius econòmics.

En relació al que han dit de no barrejar discursos de les subvencions amb les revisions mèdiques, creu que l’han estat barrejant ells. Explica que el sistema va ser aquest i el van fer, en part, per trobar una manera de fer un criteri per les subvencions a les entitats esportives cosa que entén que no ha acabat de funcionar. Afegeix que aquests serveis, si assessoren a les entitats
les famílies poden tenir a través de les mútues aquesta revisió.

Manifesta que estaran a l’expectativa davant el treball d’una nova proposta i un nou plantejament. Pensa que les coses no són per estar-hi sempre, per més que ara ho copiïn i creu que s’han d’avançar. Assenyala que en el seu moment ho van posar i altres municipis ho van copiar i ho han fet, però no han d’estar permanentment amb la glòria eterna d’una cosa que entenen que és millorable i que tenia defectes. Recorda que havien dit els defectes cada any quan en el seu moment ho va proposar l’alcalde amb el qual estava pactat i governant ja van posar sobre la taula que hi havia defectes. Entenen que és un servei que es pot fer d’una altra manera. Es pregunta per què han de suplir un cost que no els pertoca quan es pot garantir igualment.

Demana que no facin aquest discurs sobre les revisions ja que no és així. Reitera que cal assessorar a les entitats esportives perquè trobin els mecanismes a través de les mútues, que per alguna cosa estan. Comenta que cadascú ha d’assumir la seva responsabilitat. Manifesta que això ve per buscar un criteri per les subvencions i no per pagar les revisions mèdiques. Explica que han tingut discussions en el Govern perquè de cop i volta algun club tenia més revisions de les que es preveien. Creu que el sistema és millorable i per tant estaran a l’expectativa de la proposta.

Informa que els han fet arribar per on aniran les propostes i estaran a l’expectativa de la proposta. Comenta que han d’informar i parlar amb les entitats esportives per comunicar-los els canvis que es produeixi. Indica que això no ha de representar que les famílies hagin de pagar les revisions.

Sr. Josep MarigóSr. Josep Marigó:

Li diu al senyor Ramos que és un mal educat, desagradable i que té unes actituds i uns fets políticament reprovables. Assenyala que la dèria personal del senyor Ramos en el tema de les revisions porta a tothom a passar pel forat del seu pany, cosa que creu que és molt greu. Li diu que prefereix invertir perquè vingui un esportista d’elit a la població a fer una suposada promoció, abans de seguir invertint en la seguretat dels nois i noies que practiquen esport.

Li pregunta al senyor Trias, parlant de responsabilitats i ell que és metge, qui assumirà la responsabilitat d’això que han aprovat. Pregunta qui assumirà, la responsabilitat moral, com a mínim, si passa qualsevol desgràcia. Indica que si volen començar a treure coses que paguen i no haurien de pagar podrien parlar de l’ambulància o molts altres temes. Manifesta que concretament en aquest tema hi estarien d’acord quan es presentés una alternativa clara i millor, però no abans. Exposa que els han dit que hi ha propostes fantàstiques però no n’ha vist ni una, i només hi ha hagut paraules d’insult, fora de to i no hi ha hagut ni una sola proposta concreta per poder valorar-la.

Li sap molt de greu perquè no estan jugant amb una cosa banal sinó amb un tema important, millorable. Està d’acord que va ser una fantasmada, un cinquanta per cent de fantasmada, que es correspon al xec i, per això, ho van anul·lar perquè era un tràmit feixuc. Creu que era com recordar que l’Ajuntament ho pagava. Indica que l’altre part no va ser cap fantasmada sinó una aposta decidida per tenir més seguretat en el món de l’esport. Comenta que això sigui l’alcalde que sigui ho va fer en aquell moment i era positiu. Afirma que es podia millorar, que s’havia de limitar entre una edat d’inici i una edat final perquè a partir dels 22 o 23 anys moltes d’aquestes persones ja estan treballant i es poden permetre la seva revisió.
Exposa que són una institució pública que han de vetllar per l’interès general i sobre tot per l’esport base, els límits del qual estan des que comencen a practicar-ho fins als 22 o 23, pensant que a partir d’aquí cadascú assumeix el seu propi risc perquè és major d’edat i el pot assumir perfectament. Lamenten profundament, des d’aquest punt de vista, i critiquen aquesta decisió de l’Equip de Govern. Creuen que és una decisió desencertada sense alternativa immediata i que tan de bo no ho hagin de lamentar tots perquè no s’ho mereixen.

Creu que si es posen a criticar que paguen als de fora que practiquen esport en un club de Blanes també els podrien fer pagar les instal·lacions i els esportistes que van a fora a fer esport podrien dir que els ho subvencionen. Pensa que independentment que siguin esportistes empadronats i que els seus pares paguin un impost a Blanes o no, si s’ha pagat alguna revisió a alguna persona de Gàmbia pensa que és benvingut si li feia falta. Assenyala que si és l’anècdota comença a ser ridícul.

Manifesta la seva preocupació en relació a les actituds i fets políticament reprovables, com el fet de dir que les subvencions són discrecionals que ho ha dit d’una manera com dient que pot fer el que li dóna la gana. Explica que la subvenció és l’última partida de totes i donar-les o no, és una voluntat política, però les subvencions han d’estar perfectament regulades amb unes normes i unes clàusules clares per tothom, no són discrecionals ja que han de ser clares i diàfanes perquè tothom que en tingui dret hi pugui accedir.

Posa de manifest que l’altre dia a la Comissió Informativa, aquest mateix regidor va dir que si li demanaven les coses bé ja els les donaria. Afegeix que a l’acta del plenari que han deixat sobre la taula, en algun punt també deia que “això ho decideixo jo, ho diré a les entitats i després ja els ho diré a vostès” cosa que li sembla que és poc respecte democràtic. Remarca que això és un ple on estan tots els representants del poble de Blanes, el senyor Ramos és un regidor electe amb responsabilitats de govern i dóna compte al ple, que són els representants del poble. Manifesta que lo altre se’n diu feixisme, que faci el que li doni la gana se’n diu feixisme, cosa que han reprovat a la moció d’abans. Indica que les actituds aquestes dictatorials de dir que si li dóna la gana li donarà i si no, no li donarà, li fa retornar trenta anys enrera on es pensava que ja no feia falta retornar-hi.

Ho lamenta profundament, ho denuncia públicament i la resta de grups que són democràtics, que ho han visualitzat i que no han de fer res especial, li sap greu que participin d’aquest joc.

Sr. Anselm Ramos:

Respon al senyor Marigó que prefereix ser honrat i directe, com ha dit el senyor Salmeron, que no pas hipòcrita com ell, que diu una cosa davant i en fa una altra totalment diferent al què ha dit, no solament amb això sinó que amb totes les coses.

Demana disculpes al senyor Salmeron pels comentaris però se li encén la sang quan sent aquestes coses que durant set anys ha insistit en que es pogués arranjar d’aquesta manera. Li diu que desconeix moltes coses, tant l’asma com l’al·lèrgia es produeixen en edat infantil a partir de 5 anys, cosa que és molt perjudicial per un jove perquè no pot practicar esport. Comenta que si ara passa alguna desgràcia li encolomaran la responsabilitat a ell i serà el culpable de tot. Creu que el primer responsable de la revisió mèdica és el metge, el següent és l’entitat esportiva que és la que dictamina això i l’Ajuntament com que no ho té ben organitzat no poden tenir més responsabilitat que la que han de tenir. Indica que ja està bé de sentències culpables de l’Ajuntament i que han de fer les coses bé d’una vegada i si això vol dir ser feixista, afirma que ell és feixista. Reitera que s’han de fer les coses bé, com cal, amb representació i igualtat de totes les entitats esportives que és el que farà ja que tractarà a totes les entitats esportives igual. Explica que, com va dir a l’altre ple, primer informarà als usuaris, a les entitats esportives, abans que al ple hi estiguin o no d’acord. Comunica que aquest serà el tarannà que hi haurà als propers quatre anys si és que duren quatre anys. Remarca que serà així i està segur i convençut que després de quatre anys, les entitats esportives ja no recordaran qui han estat els regidors d’Esports anteriors perquè ho hauran fet tan bé que trobaran un altre nivell de qualitat i l’esport amb el suport a tot el treball dels dirigents esportius que ells estan denegant en aquests moments.

Li diu al senyor Salmeron que quan hi ha discriminació entre les entitats esportives, i totes les entitats esportives tenen tres o quatre persones que són les que fan portar les entitats al seu lloc complint els objectius amb sacrificis personals, familiars i econòmics són els que estan tirant endavant el teixit social esportiu d’aquest poble. Fa saber que el tindran al seu costat, no els polítics ja que la funció social que compleix el dirigent esportiu està molt oblidat pels polítics. Afirma que per primera vegada en la història de la democràcia tenen un regidor que és esportista, que primer ha estat esportista i que els entén. Reitera que mentre que ell duri no entrarà la política en matèria d’esports.

Alcalde:

Afirma que el perquè s’ha assumit fer el que es fa amb les revisions esportives ha quedat prou explicat. Respon que a ell no li ha d’ensenyar responsabilitat en res i menys en la responsabilitat mèdica. Li recorda que durant molts anys, entre deu i vint-i-cinc, va estar fent les revisions de forma gratuïta tant exhaustives com podia a tots els clubs que ho volien (hoquei, Blanes, Ràcing Blanenc, Ca la Guidó, bàsquet, etc.)

Fa saber que quan els va deixar d’assumir va ser perquè la responsabilitat li ensenyava que fent-ho com ho volia fer no donava l’abast. Assenyala que va començar un dia a no acceptar, en una de les curses que creu més perilloses que és la Marxa de Sant Bonòs, el va substituir el seu col·lega i bon professional, el senyor Solanes. Per tant, explica que la responsabilitat, quan l’ha d’aplicar l’aplica, i no defuig responsabilitat de qualsevol qüestió sigui de metge o ara com a alcalde.

Posa de manifest que en aquest cas la responsabilitat haurà de passar evidentment pels que l’hagin de fer i no la vulguin fer. Assenyala que la fantasmada de la qual han parlat volia fonamentalment que la gent fes revisions perquè no tothom la feia. Afegeix que s’ha demostrat que això no ha fet que la gent se la faci i en tot cas, la fantasmada seria de qui no la va treure i només va primar doblement una subvenció a qui la feia.

Manifesta que les revisions no les haurà de pagar l’usuari sinó que el club s’haurà de posar en contacte amb la federació per resoldre-ho. En relació a l’ambulància, li diu al senyor Marigó que ha tingut quatre anys per treure-la si ho volia fer, i afirma que en un mes i mig ha contactat amb el CatSalut per dir que aquella ambulància que està pagant l’Ajuntament l’haurien de pagar ells. Fa saber que a partir del mes d’octubre en parlarien.

Sr. Joan Salmeron:

Diu que li va bé tenir el senyor Oms al seu costat ja que són bons amics i els dos han fet esport molt de temps. Comenta que cadascú se sap la seva vida. Manifesta que ho diu per destensar l’ambient peDiu que li va bé tenir el senyor Oms al seu costat ja que són bons amics i els dos han fet esport molt de temps. Comenta que cadascú se sap la seva vida. Manifesta que ho diu per destensar l’ambient perquè quasi es pot tallar. Posa de manifest que ell també ha fet esport, jugava de lateral esquerra, encara que no ho feia gaire bé, era bastant destraler i en aquella època el més important era que no passés la pilota o que no passés el davanter. Explica que ha participat en vàries entitats esportives, ha fundat entitats esportives a Blanes i per tant, quan ell parla amb algú, com que sap que és “torpe” el que no fa és donar-li lliçons a l’altre ni dir-li si és dolent o bo cosa que es guarda. Comenta que hi ha gent que s’entesta dia rere dia a dir com n’ets de tonto, i al final es penjarà un cartell que dirà: “sóc el més tonto de Blanes” perquè així algú ja no li dirà més.

Insisteix que del que es tracta no és de subvencions sinó que estaven donant un servei a una part del poble i que creuen que no s’hauria de deixar de donar. Comenta que és veritat que les mútues diran quin és el metge homologat o el centre homologat, no és un metge de capçalera. Assenyala que no poden anar al CAP perquè no hi ha ni una bicicleta, ni per fer una prova d’esforç petita ni gran, i han d’anar a un centre homologat on hi hagi un mínim de coses. Assenyala que això és el que estava passant fins ara i al final el que estan eliminant és un servei a una franja de ciutadania. Comenta que el divendres estaven amb el senyor Sierra que és el delegat de les comarques gironines de la Federació Catalana de Futbol i els va explicar que quan un club anés a la mútua li dirien que el centre homologat que té a la zona és el mateix que les ha fet fins ara, que hi anés i que ho pagui ella, perquè les mútues no ho pagaran perquè això no són les revisions mèdiques laborals de les empreses.

Diu que si està equivocat que li demostrin i ell anirà a la Federació i els dirà que tenen els papers mullats i que a Blanes han descobert que les mútues ho poden pagar i a partir d’aquí ja està.

Assenyala que, com que és l’última intervenció perquè per això és el ponent i no hi ha més intervencions al darrera, el que diu és que avui perden la possibilitat que els seus fills i filles fins als 23 anys tinguin una revisió en condicions pagada per l’Ajuntament. Comenta que avui, quan es posarà a votació, serà això el que votin, i no si el regidor anterior era bo, ni si l’actual és millor, ni si les mútues ho faran o no. Conclou que eliminen 23.000 euros que costava aproximadament als esportistes que es feien la revisió.

Com poden comprendre, manifesta que no hi està gens d’acord, ni els seus companys tampoc hi estan i per això han presentat aquesta moció que ha intentat ser constructiva, no destructiva. Comunica que el senyor Marigó n’ha parlat però, algun dia i en algun altre moment parlaran d’aquest altre senyor i per no barrejar-ho ell no en parla perquè cada cosa s’ha de tractar en el seu moment. Es tem que al darrera de tot això hi ha la veritat que és sobre quin tipus d’esport volen a Blanes, si esport de base o un esport basat molt més en el professionalisme i en altres òptiques. Fa saber que ells, en el seu moment, van creure que el millor era un esport de baseCom poden comprendre, manifesta que no hi està gens d’acord, ni els seus companys tampoc hi estan i per això han presentat aquesta moció que ha intentat ser constructiva, no destructiva. Comunica que el senyor Marigó n’ha parlat però, algun dia i en algun altre moment parlaran d’aquest altre senyor i per no barrejar-ho ell no en parla perquè cada cosa s’ha de tractar en el seu moment. Es tem que al darrera de tot això hi ha la veritat que és sobre quin tipus d’esport volen a Blanes, si esport de base o un esport basat molt més en el professionalisme i en altres òptiques. Fa saber que ells, en el seu moment, van creure que el millor era un esport de base on el més important era la mainada i per això han defensat aquesta moció i la seguiran defensant.

Comenta que el senyor Puig ha dit que ja l’havien informat i ell a l’últim ple que van fer, al mes de juliol, va demanar informació i el que li van donar va ser “una coz en los morros”. Explica que l’única cosa que fan és preguntar què està passant perquè ells són corresponsables del que passa aquí, com poden veure després de 16 punts discutits i aprovats, amb vots en contra o abstencions. Creu que quan demanen informació el mínim que poden fer, i creu que és una obligació és que els ho expliquin. Indica que hi ha un altre canvi de gestió des de l’Àrea d’Esports que és passar d’una gestió democràtica, on hi ha un número de gent que es reuneix i debat sobre propostes a una gestió purament presidencialista des de la regidoria. No sap si és millor o pitjor i el temps donarà la raó a qui la tingui però és un canvi de mètode. Indica que ara el regidor es reuneix amb l’entitat i li explica, cosa que ells també feien però prèviament hi havia hagut un debat dintre del Consell d’Esports. Manifesta que en aquell Consell d’Esports hi estan nomenats, no entén perquè ho van fer, i algun dia ja ho discutiran i algú ja li contestarà.

Afirma que avui no aproven tornar a tenir revisions mèdiques esportives subvencionades o pagades per l’Ajuntament i a partir d’ara cada família s’haurà de buscar la vida.

Votació: Sotmesa la proposta a votació, aquesta és rebutjada amb els vots a favor, del Sr. Josep Marigó i Costa, del Sr. Joaquim Valls i Ribas, Sra. Lourdes Fàbrega i Sánchez, Sra. Josefa Celaya i Armisen, Sr. Josep Maria Serra i Robert, i Sr. Joan Cubarsí i Albertí, Sra. Judith Llorens i Juan, Sr. Nicolás Laguna Jiménez del grup municipal PSC i del Sr. Joan Salmerón i Crosas, i Sr. Francisco Martínez Fernández del grup municipal EUiA-ICV, i amb el vot en contra del Sr. Josep Trias i Figueras, Sr. Carles Gibert i Bernat, Sr. Joan Burjachs Gómez, Sra. Pilar Planella i Salud, Sra. Montserrat Pasquina i Beltran, Sr. Joaquim Torrecillas i Carreras, i Sr. Xavier Oms i Bassols del grup municipal CiUdel Sr. Anselm Ramos i Argimon, i Sr. Fernando Gómez López del grup municipal PdB, del Sr. Joan Puig i Cordon del grup municipal ERC i del Sr. Celestino Lillo i Luna del grup municipal PP .


17.- Proposta d’acord presentada pel grup municipal ERC per dedicar un espai públic a Lluís Maria Xirinacs.


DILIGÈNCIA DEL SECRETARI: La resolució aprovada es transcriu al final del debat perquè la proposta presentada ha estat objecte d'esmenes. Queda constància de la proposició presentada mitjançant el testimoni incorporat a l'expedient del Ple.



Joan Ignasi Carles i Ledesma
Vicesecretari

Debat:

Sr. Joan Puig:

Llegeix la proposta.

Diu que el que proposen en aquest acord és que hi hagi una decisió política d’aquest ple amb el qual donin el vistiplau i que sigui, com es fa habitualment que un cop pres un acord polític, la comissió de carrers decideixi en quin lloc o quin espai posarà aquest nom. Manifesta que en cap moment volen imposar un lDiu que el que proposen en aquest acord és que hi hagi una decisió política d’aquest ple amb el qual donin el vistiplau i que sigui, com es fa habitualment que un cop pres un acord polític, la comissió de carrers decideixi en quin lloc o quin espai posarà aquest nom. Manifesta que en cap moment volen imposar un lloc en concret. Creu que és el ple el que ha de decidir si Lluís Maria Xirinacs es mereix o no un espai o un equipament o un carrer que dugui el seu nom.

Sr. Francisco Martínez:

Entenen que manté la moció, que no considera que aquest tema l’ha de portar la comissió de carrers i que el que ha plantejat és una decisió política.

Comenta que al paràgraf on es glossa la figura de Xirinacs diu: “ la figura i obra de Xirinacs esdevé una de les fites més rellevants amb la lluita infatigable per la dignitat dels pobles. Els països catalans perden una figura cabdal en la seva lluita per l’alliberament nacional i social.” Creu que això és una lloa i que el que està dient en aquesta moció és que va ser molt bo, va ser una figura molt respectable perquè va defensar els plantejaments polítics que defensa el seu partit polític.

Pensa que és una lloa a l’independentisme. Pel seu grup polític, l’independentisme no és cap cosa perversa, no és cap cosa dolenta, és una opció política respectable però no és la seva opció. Assenyala que el seu model d’Estat i el que els agradaria seria una República Federal, cosa que són els únics que volen. Assenyala que el nou Estatut és un pas més perquè Espanya sigui un estat Federal, plurinacional, pluricultural on tots convisquin harmònicament sense mal rollos i sense tensions territorials.

Per tant, creu que aquesta moció es queda en una lloa a la seva opció política, com que no connecta amb la seva, tot i que respecten molt aquesta opció política. Creuen que Xirinacs és un personatge valuós i que mereix ser honorat i per això proposa una esmena, un afegit, que per ells seria interessant. Proposa que s’afegeixi: “Xirinacs, com molts altres, va tenir un paper destacat a la fi del franquisme, reivindicant la fi de la dictadura, la recuperació de la democràcia i les llibertats, així com l’amnistia dels presos polítics. Per això, va ser vàries vegades detingut per la policia franquista i va arribar a ser torturat.” Creu que allò que pot unir-los és que aquest home va ser un defensor de la democràcia i de les llibertats, com molta altra gent. Indica que hi ha una llarga llista de tota la gent que es va trencar la cara perquè el franquisme acabés i arribés la democràcia cosa que és digna d’estima. Pensa que si la moció es circumscriu en una opció política que no és la seva, tot i que la respecten molt, s’abstindran.

Sr. Quim Valls:

Abans de començar i a nivell personal, li diu al senyor Martínez, que no són els únics i que algú més hi deu haver. Manifesta que comparteix el que ha dit el senyor Martínez, però ells votaran en contra de la moció tal com està escrita perquè per més que el senyor Puig hagi dit que la idea és que passi per la Comissió de Carrers, aquí no ho diu i és imperatiu quan diu: “L’Ajuntament dedicarà un espai públic”. D’entrada, assenyala que hi ha aquesta qüestió formal de que sempre s’ha intentat que aquest tipus de decisions es prenguessin a la Comissió de Carrers i gairebé sempre s’ha aconseguit que fos per consens. Per altra banda, li agradaria que no s’entengués com unAbans de començar i a nivell personal, li diu al senyor Martínez, que no són els únics i que algú més hi deu haver. Manifesta que comparteix el que ha dit el senyor Martínez, però ells votaran en contra de la moció tal com està escrita perquè per més que el senyor Puig hagi dit que la idea és que passi per la Comissió de Carrers, aquí no ho diu i és imperatiu quan diu: “L’Ajuntament dedicarà un espai públic”. D’entrada, assenyala que hi ha aquesta qüestió formal de que sempre s’ha intentat que aquest tipus de decisions es prenguessin a la Comissió de Carrers i gairebé sempre s’ha aconseguit que fos per consens. Per altra banda, li agradaria que no s’entengués com un atac a la figura de Xirinacs, perquè a vegades pel sol fet d’oposar-te a determinades coses t’acusen de botifler.

Volen aclarir que ells pensen que a Blanes i a Catalunya, hi ha molta altra gent que també es mereixeria exactament amb aquestes paraules. Comenta que si fan la prova de llegir la proposta i allà on diu Lluís Maria Xirinacs, hi posen Antoni Gutiérrez o molta altra gent com Carrasco i Formiguera. Assenyala que també tenen deutes pendents amb gent de Blanes als quals encara no han dedicat carrers com a un parell de grans botànics, Bahí i Palau Verdera a Blanes i si parlen de lluitadors per la llibertat, per exemple no hi ha cap carrer dedicat a Gandhi. Comenta que a Blanes hi ha molta gent que no té carrers.

Pensen que presentar aquesta moció ara és oportunista i per tots aquest motius que acaba de dir i a més, perquè han parlat amb gent del carrer i hi ha gent que tampoc ho veu clar, perquè pensen que aquesta decisió és massa imperativa, votaran en contra.

Insisteix que no és ni tan sols una valoració, i que probablement algunes figures com Gandhi o altres lluitadors per les llibertats per Catalunya, i encara que avui en dia no sigui correctament correcte, el general Moragues tampoc té cap carrer i era selvatà. Comenta que aquests exemples són buscats a l’atzar. No els agradaria entrar en polèmica i demana que aquesta moció es transformi en una proposta perquè la comissió de carrers estudiï entre molts altres noms, el nom de Lluís Maria Xirinacs. Assenyala que algú s’ha penjat medalles i diu que hi havia alguns que també havien estat al davant de la Modelo a l’època que hi havia el senyor Xirinacs.

Sr. Joaquim Torrecillas:

Manifesta que el grup municipal de CiU recolzarà aquesta moció ja que Xirinacs, sense cap ànim de jutjar persones, va desenvolupar tota una teoria de la no violència. Pensen que ho va fer des d’un punt de vista escaient en el moment polític ja que va fer una teoria de com arribar a la independència com a símbol de la maduresa d’un poble i aquesta teoria la defensava des de la no violència. Per aquest fet, entenen que és un model teòric i si més no es podria considerar a l’hora de fer debats polítics sobre quin és el futur que ha de seguir el nostre país. Per aquest motiu el seu grup municipal la recolzaran.

Sr. Joan Puig:

Li diu al senyor Martínez que ha intentat entendre la seva explicació ja que primer l’ha sorprès i després ha dit que estava encantat de la vida de posar més coses de la figura del senyor Xirinacs. Indubtablement la lluita per l’amnistia és una peça que va ser clau com molta altra gent. No té cap inconvenient d’afegir el que ha llegit d’aquesta persona. Quant al que ha dit sobre que era dels seus, però llegint el que ha escrit es veu que és independentista però ha estat molt crític amb Esquerra. Li sembla que això forma part de l’hemeroteca. Comenta que això ho superen i ho fan amb la figura que representa el senyor Xirinacs com a senador que va ser, dels més votats, com una personalitat que va coordinar a diferents votants i diferents ciutadans i de tot colorLi diu al senyor Martínez que ha intentat entendre la seva explicació ja que primer l’ha sorprès i després ha dit que estava encantat de la vida de posar més coses de la figura del senyor Xirinacs. Indubtablement la lluita per l’amnistia és una peça que va ser clau com molta altra gent. No té cap inconvenient d’afegir el que ha llegit d’aquesta persona. Quant al que ha dit sobre que era dels seus, però llegint el que ha escrit es veu que és independentista però ha estat molt crític amb Esquerra. Li sembla que això forma part de l’hemeroteca. Comenta que això ho superen i ho fan amb la figura que representa el senyor Xirinacs com a senador que va ser, dels més votats, com una personalitat que va coordinar a diferents votants i diferents ciutadans i de tot color, simbologia, creença i així ho van poder percebre els que van assistir al funeral del senyor Xirinacs a Santa Maria del Mar. Fa saber que allà hi havia gent de tota procedència, creença, color polític, i una gamma extensa.

Creu que Xirinacs ha estat crític amb la classe política i principalment amb Esquerra, i li sembla que això és indubtable.

En relació al que ha dit el portaveu socialista, el senyor Valls, sobre que hi ha molts de noms, no ho discuteix però defensar no posar Xirinacs per anar a buscar l’exterior li sembla que hi ha una manca d’argurments clars i contundents en aquest aspecte. Creu que és una decisió del Ple que es trasllada a la Comissió de Carrers per posar un nom més al lloc que es decideixi a la proposta de Comissió però creu que cal una decisió.

Assenyala que és una mica incongruent amb la moció anterior que han aprovat per unanimitat, quan es parla de la memòria històrica. Indica que tots els personatges tenen alts i baixos i fan coses bé i coses pitjor i coses que no són acceptables. Remarca que no hi ha unanimitat en dir que és fantàstic per tots, ja ho saben i creu que és una mica incongruent en aquesta història de la recuperació de la memòria. Creu que Lluís Maria Xirinacs per la gent que ha viscut la transició, que l’ha seguit, ha pogut preservar al record com aquella figura que va representar en els moments de la transició i que ha estat coherent dintre de la seva pròpia existència, amb les seves pròpies contradiccions. Pensa que s’ho mereix, com molts altres, no ho posa en dubte. Però votar-hi en contra perquè no diu que va a la Comissió de Carrers, li sembla que és una manca d’arguments. Manifesta que és clar que hi ha altres persones de Blanes i de fora de Blanes que es mereixen segurament tenir carrers, però és una opció lliure que han presentat aquí i si bonament es vol aprovar. Li sap greu que el partit dels socialistes digui que no sense arguments explícits i clars.

Accepta plenament el que ha dit EUiA, com si volen anar a l’hemeroteca i agafar més coses i fer una exposició de motius més llarga. Comenta que han volgut ser molt concrets en allò però accepta la proposta que fa EUiA d’afegir a l’exposició de motius aquesta explicació que fa i li agradaria que hi hagués el màxim consens per aprovar-ho. En relació al que ha dit sobre que era oportunista, manifesta que el senyor Xirinacs ha mort quan ha mort i cal recordar-ho i precisament avui que han aprovat una moció a la memòria històrica. Creu que val la pena recordar la figura de Lluís Maria Xirinacs i ser un municipi que tingui un espai que porti el seu nom.
Li sembla que és suficientment obert perquè si senti còmode més gent. Quant al que ha dit el senyor Martínez sobre que són federalistes, està segur que ho són, però ell creu que abans que a Espanya hi hagi una majoria que siguin federalistes, Catalunya serà independent. Ho diu sincerament, perquè el PSOE de federalista no en té i a Espanya no es troben federalistes a part dels de IU i EUiA, se’n troben pocs de federalistes i ho veuen cada dia. Per tant, abans que hi Li sembla que és suficientment obert perquè si senti còmode més gent. Quant al que ha dit el senyor Martínez sobre que són federalistes, està segur que ho són, però ell creu que abans que a Espanya hi hagi una majoria que siguin federalistes, Catalunya serà independent. Ho diu sincerament, perquè el PSOE de federalista no en té i a Espanya no es troben federalistes a part dels de IU i EUiA, se’n troben pocs de federalistes i ho veuen cada dia. Per tant, abans que hi hagi majoria federalista a Espanya, creu que aquest país se n’haurà donat compte i abans marxarà lliurement perquè viurà millor que no vivint en una Espanya que de Federal no en té res.

Sr. Francisco Martínez:

Entén que accepta l’esmena i aclareix que ell no ha dit que el senyor Xirinacs fos un dels seus, sinó que ha dit que defensava una opció política d’independentisme. Assenyala que senzillament ha situat políticament el tema. Insisteix que aquesta esmena no és un caprici, no és ampliar la biografia d’aquest home sinó que és per situar una altra dimensió d’aquest home, la dimensió que podria posar-los a tots d’acord. Interpreta que aquesta moció, si queda aprovada anirà a la Comissió de Carrers i aquesta sabrà que la majoria del Ple considera convenient que hi hagi un carrer amb aquest nom.

Sr. Quim Valls:

En primer lloc, explica que voten que no perquè un dels perills d’una votació al ple és que una persona diu que sí i els altres s’abstenen, s’aprova. Comenta que a vegades s’han trobat que hi ha propostes que hi ha set vots i catorze abstencions i a vegades un té la necessitat de votar que no per intentar que no surti. Assenyala que ara ho tindrien molt fàcil perquè sortirà que sí i si s’abstinguessin quedarien com uns senyors, però el que faran serà mantenir que no.

Li diu al senyor Puig que l’argument que ha donat que li refusen les coses sense arguments és molt repetitiu. Indica que hi poden haver arguments de diferents tipus, uns són d’oposició i altres que són de prelació. Manifesta que ells avui fan un argument de prelació ja que posen per davant altra gent abans que el senyor Xirinacs i precisament per evitar que una abstenció impedís això, voten que no. Insisteix que no li agradaria que d’aquí se’n deduís un enfrontament a les idees de Xirinacs. Li sembla que ha citat el mestre de Xirinacs, es mereix tot el respecte del món, però votaran que no pel que ha dit.

Indica que si li permeten una broma dirà que ell coneix només dos federalistes el senyor Maragall i ell.

Sr. Joan Puig:

Dóna les gràcies a la gent que dóna suport a la moció. Li diu al senyor Valls que ara ho ha entès millor i agraeix que hagi dit que ho fan per una qüestió de prelació. Creu que ara està més clar que en la primera intervenció en què no hi havia arguments i ara n’hi ha un. Comenta que les voluntats i les preferències que li ha dit del partit dels socialistes és una altra i té tot el dret a dir-ho. Manifesta que la primera part que ha dit com si fossin els guardians de la puresa i que votarien que no perquè si s’abstenen potser es guanya. Indica que aquest sobrava i que l’altre és més racional i s’entén, el PSC va cap un posicionament molt clar i ho ha dit avui. Reitera que el primer argument sobrava perquè això de guardians de la puresa creu que sobrava.

De les aportacions realitzades en el transcurs del debat, la proposta queda redactada amb el següent contingut:

Aquest passat 11 d’agost moria Lluis Maria Xirinacs i Damians, capellà, pensador, senador i polític compromès amb el seu País.

La figura i obra de Xirinacs esdevé una de les fites més rellevants en la lluita infatigable per la dignitat dels pobles. Els Països Catalans perden una figura capdal en la seva lluita per l’alliberament nacional i social.

Representants de la Societat Civil i dels Partits Polítics han expressat el seu reconeixement a la persona de Xirinacs, el comiat multitudinari a l’església de Santa Maria del Mar demostra que la figura de Lluis Maria Xirinacs perdurarà en el temps.

Xirinacs, com molts altres, va tenir un paper destacat a la fi del franquisme, reivindicant la fi de la dictadura, la recuperació de la democràcia i les llibertats, així com l’amnistia dels presos polítics. Per això, va ser vàries vegades detingut per la policia franquista i va arribar a ser torturat.”

El 17 de setembre de 2007 la Comissió Informativa General Decisòria va dictaminar favorablement la proposta.

És proposa a l’Ajuntament en Ple l’adopció del següent acord:

Primer.- L’Ajuntament de Blanes dedicarà una espai públic (equipament, carrer) a Lluís Maria Xirinacs per la seva lluita per la dignitat dels Pobles.

Segon.- Traslladar aquest acord a la Fundació Randa.

Tercer.- Donar publicitat a l’acord.

Votació: Sotmesa la proposta a votació, aquesta és aprovada amb els vots a favor del Sr. Josep Trias i Figueras, Sr. Carles Gibert i Bernat, Sr. Joan Burjachs Gómez, Sra. Pilar Planella i Salud, Sra. Montserrat Pasquina i Beltran, Sr. Joaquim Torrecillas i Carreras, i Sr. Xavier Oms i Bassols del grup municipal CiU, del Sr. Joan Salmerón i Crosas, i Sr. Francisco Martínez Fernández del grup municipal EUiA-ICV, del Sr. Anselm Ramos i Argimon, Sr. Fernando Gómez López del grup municipal PdB, i Sr. Joan Puig i Cordon del grup municipal ERC i amb els vots en contra del Sr. Josep Marigó i Costa, del Sr. Joaquim Valls i Ribas, Sra. Lourdes Fàbrega i Sánchez, Sra. Josefa Celaya i Armisen, Sr. Josep Maria Serra i Robert, i Sr. Joan Cubarsí i Albertí, Sra. Judith Llorens i Juan, Sr. Nicolás Laguna Jiménez del grup municipal PSC i amb l’abstenció del Sr. Celestino Lillo i Luna del grup municipal PP.


18.- Precs i preguntes

Sr. Joan Puig:

Indica que demà una representació d’aquest Ajuntament ha d’anar a Madrid a intentar trobar una sortida i una solució per la platja de S’Abanell i tenint en compte l’hora que és, serà breu en les preguntes i si volen li poden contestar per escrit.

A-1: Pregunta si l’Equip de Govern s’ha posat en contacte o ha fet gestions amb la Conselleria per parlar de Pinya de Rosa; si ha intentat desencallar els problemes que hi puguin haver amb Santa Cristina i Lloret; i si ha creat el que mana la llei. Creu que va ser una lluita important i que mereix una sortida i una finalització.

A-2: En relació a l’expedient de contractació d’una persona al Patronat de Turisme, demana: l’informe del secretari, els arguments i l’objectiu de la contractació per obra i servei d’aquesta persona pels mesos aquests. Demana l’accés a l’expedient i l’informe del secretari d’aquesta contractació que s’ha produït.

A-3: Demana que el Govern municipal informi el més rA-3: Demana que el Govern municipal informi el més ràpid possible a la gent del patinatge que vol participar al Mundial d’Austràlia sobre quina és la col·laboració que pot fer l’Ajuntament de Blanes. Creu que els han de donar una solució.

A-4: En relació a la concessió del bar del pavelló indica que no es compleixen els horaris, hi ha subrogació de facto o no de la concessió, no hi ha horaris fixes, obre quan vol. Comenta que és un servei que es presta a la gent que va al pavelló i vol saber si hi ha possibilitats de trobar una solució i si es poden fer gestions per arreglar-ho. 4.26.00

A-5: Manifesta que l’empresa adjudicatària de la nova concessió de les guarderies municipals té problemes de coordinació lingüística ja que alguna de les responsables d’aquesta empresa diu que no coneix el català i que per tant no el parla. Considera que no hauria d’estar al càrrec de responsable d’una guarderia si no té els requisits de coneixement de la llengua catalana. Demana que li informin si això és veritat o no.

A-6: Quant a Mitjans de Comunicació, sap que per diferents motius no s’ha fet l’acord de la Junta General d’Accionistes. Vol saber si hi ha algun problema i quina és la situació d’alguns dels programes que es fan, entre ells el Fora de Joc que, segons els han comunicat, es deixa d’emetre perquè no hi ha hagut acord amb la persona que el feia. Pregunta si hi ha alternatives o si es treballa amb alguna altra idea. A més, pregunta quin és el problema perquè no s’emeti per TV Blanes el partit d’hoquei com feien des de fa anys. Pregunta quins són els motius pels quals no s’ha emès el primer partit de la temporada i si es preveu que es faci i es tiri endavant.

A-7: Pregunta a l’alcalde si tenen una resposta a les gestions que han fet de cara a formalitzar la constitució del Consorci Illa de Blanes, com ha vist a la premsa. Entenen que és un tema important i que cal fer-ho. Li sembla que falta que la Generalitat nomeni el successor de qui havia estat l’home fort del Consorci, el senyor Garcia Bragado, actual tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona. Pregunta si saben què pensa fer la Generalitat amb aquest nomenament perquè puguin constituir el Consorci i no tinguin disgustos per la situació. Creu que és urgent.

A-8: Pregunta si han rebut resposta del president Montilla a la sol·licitud que van fer per una reunió per parlar de la N-II. Indica que ho demana per les declaracions que va fer el portaveu socialista que han sorprès a molta gent i que des del seu partit lamenten. Creu que cal deixar-se de romanços i que cal posar-los sobre la taula més que mai i entén que Blanes ha tingut una estafa. Assenyala que mai van creure el que aprovaven i signaven i tenen seriosos dubtes de què encarreguessin als advocats fer un contenciós amb totes les de la llei, té greus dubtés que això es fes això.

Per això demana una reunió urgent amb els advocats i que vinguin només aquells que s’ho creguin realment ja que no vol que s’informi a l’enemic, el conseller de Política Territorial que va trair aquest poble i que ha actuat d’esquenes a Blanes una vegada darrera l’altra. Pensa quePer això demana una reunió urgent amb els advocats i que vinguin només aquells que s’ho creguin realment ja que no vol que s’informi a l’enemic, el conseller de Política Territorial que va trair aquest poble i que ha actuat d’esquenes a Blanes una vegada darrera l’altra. Pensa que si el PSC no rectifica no ha d’anar a la reunió perquè si no jugarien en desavantatge ja que el PSC va trair a aquest poble amb les declaracions que va fer el seu portaveu. Creu que no és de fiar i que és un tema greu.

Indica que segurament aquella manifestació va fracassar per molts motius. Assenyala que no vol sentir que la gent es pregunti quins van ser els polítics que van permetre que el desdoblament passi pel Vilar, si finalment ho fan. No ho vol sentir i no vol estar en el sac de tots els polítics que ho van permetre i que la gent els hi posa quan veuen les coses fetes.

Comenta que Blanes ha estat vilipendiada pel Consell de Política Territorial amb l’autorització del PSC i de l’alcalde en aquell moment. Manifesta que si en el seu moment va votar una sèrie de resolucions, el que no val és dir després que es deixin de romanços ja que cal fer la carretera. Indica que si Tordera no hagués fet els impediments que va fer amb falsos ecologistes i falsos pagesos que van pressionar a alguns partits polítics de Blanes aquesta carretera faria anys que estaria feta.

Diu que si van de Tordera a Girona mirin per on passa el desdoblament de l’actual NII, faria anys que estaria fet el desdoblament de Tordera a Maçanet i ara els acusen a ells perquè no desdoblen. Creu que s’ha portat malament. Indica que una maranya de falsos pagesos i de falsos ecologistes van muntar un lobby de pressió a més ara veuen que hi ha una promoció propera al costat de l’actual NII, cosa que és la clau de tot plegat.

No vol ser un polític d’un poble on, si malauradament es fa el desdoblament pel Vilar, la gent es pregunti qui van ser els polítics que ho van permetre. Sap que el poble no s’ha mobilitzat. Explica que fa pocs dies a Malgrat el poble va sortir al carrer per uns arbres i van trobar la solució, que segons l’alcaldessa de Malgrat era impossible però l’ACA ha reaccionat i ha plantejat solucions i ha actuat. Comenta que, en aquest cas, quatre somiatruites es van plantar un dia i van aconseguir que la gent es plantés.

Creu que encara hi són a temps i que tot el procés és irregular. Demana que facin una reunió amb els advocats per plantejar si realment això va seriosament, si tenen tots els elements, si tenen totes les informacions i tot el que necessitin per fer aquesta lluita democràtica amb el contenciós administratiu, i així aturar el que després serà una cosa irreparable.

Vol que consti en acta que si malauradament es fa hi haurà uns responsables. Recorda els regidors de la transició de l’Ajuntament de Barcelona del No pel català. Assenyala que hi ha una placa que conmemora qui va firmar pel no, i ell no vol estar en la placa de la destrucció del Vilar i Sant Daniel.

Comenta que si es perd vol haver fet el possible.

Alcalde:

Manifesta que li contestaran per escrit.

Sr. Francisco Martínez:

Assenyala que serà ràpid i concret. Comenta que encara que algú pugui pensar que és una mica punyetero li vol plantejar una pregunta al senyor alcalde.

B-1: Manifesta que a l’anterior ple va mostrar la seva inquietud pel futur polític B-1: Manifesta que a l’anterior ple va mostrar la seva inquietud pel futur polític de l’Agenda-21, l’alcalde va respondre amb dos fets, amb la supressió dels 36.000 euros pressupostats per aplicar l’Agenda 21, que ja li van donar l’explicació i amb unes declaracions del senyor alcalde en un mitjà de comunicació que li havia preocupat. Manifesta que l’alcalde va dir-li que no li havia fet cap declaració i ell només va dir que ho havia llegit.

Fa saber que li van preguntar: “El nou govern té pendent una altra tasca en la qual la ciutadania juga un gran paper, la configuració de l’Agenda 21”. I l’alcalde va contestar: “Això s’anirà posant en marxa en mesura que hi hagi possibilitats i naturalment si ha de servir per alguna cosa”. Insisteix que en l’anterior ple el va tranquilitzar però ell volia ensenyar que tenia els seus elements de judici.

B-2: Agraeix al senyor Lillo la resposta que li ha donat sobre el servei de recollida de mobles davant la seva inquietud ja que veien molts mobles abandonats al carrer. Fa saber que el senyor Lillo li ha confirmat que el servei ha passat de sis dies a tres dies i ell creu que són vasos comunicants. Indica que sempre els primers culpables són els que abandonen els mobles però quan hi ha més servei de recollida, hi ha menys mobles al carrer i quan baixa els dies de recollida hi ha més mobles al carrer. Li diu perquè sigui conscient d’aquesta situació.

B-3: A qui no pot estar agraït és a la regidora de Serveis Socials que a l’anterior Ple va demanar-li si li podia donar un informe sobre els criteris per l’adjudicació d’ajuts socials i si aquests criteris representaven un canvi respecte l’anterior Equip de Govern o si era una continuació. Li torna a demanar si és tant amable que li faci arribar.

B-4: Recorda que en el ple anterior, el senyor Lillo li va dir que l’Agenda 21 tiraria cap endavant. Fa saber que l’Agenda 21 té nou grans temes o nou objectius i l’objectiu 5 parla d’assolir un model de mobilitat més racional. Posa de manifest que el senyor Lillo no té competències en mobilitat, sinó que les té el senyor Gibert, li agradaria que li expliqués si aquest objectiu l’assumeix com a propi, si pensa treballar amb el tema o si encara no s’ho ha pensat.

B-5: Li demana a la regidora d’Ensenyament que consideri l’opció de convocar el consell Escolar Municipal perquè normalment al començament de curs es convoca per tractar temes com la matrícula, les ràtios, les plantilles. Està convençut que tota la comunitat educativa tindrà ganes d’estar informada. Suposa que ho tenia en compte però és tan agosarat que li demana.

B-6: Explica que havien tingut informacions sobre la llar d’infants, amb el canvi de gestió i li sembla que ho porta Dragados i Construcciones i li agradaria saber, per escrit, com ha anat el procés, el concurs, com ha anat perquè creuen que és un tema important i els agradaria estar informats.

Sr. Joan Salmeron:

Indica, també, que serà breu perquè quan demà estiguin a Madrid, tingui la ment clara per defensar-ho, però malgrat tot com que passen coses i un mes és molt llarg.

C-1: Pregunta com es troba el bloc de serveis del camp de futbol Pedro Alia Dorado.

C-2: Demana una còpia del més bàsic del projecte de la rambla Joaquim Ruyra i el seu entorn, per començar-lo a treballar perquè com que ja s’ha dotat de pressupost que tinguin temps per treballar-ho.

C-3: Quant a Mitjans de Comunicació, coincideix amb el senyor Puig, vol saber què ha passat perquè no es va emetre en diferit el primer partit de l’OK Lliga ja que no té cost per l’Ajuntament perquè ells porten la cinta. Indica que en tot cas tindrà cost en quant a hores de muntatge però en principi no tenen una persona destacada al poliesportiu i la cinta també la porten. Conclou que volen saber què ha passat.

C-4: Indica que el senyor López, és una persona que coneixen des de fa molt temps, que els pot agradar més o menys però que ha anat fent un programa, l’únic d’esports que es feia a Blanes i que tenen entès que no hi ha hagut acord amb l’actual regidor. Pregunta què pensen fer amb aquest tema, per què no tirarà endavant aquest programa i quina solució li pensen donar.

C-5: Creu que s’està realitzant la setmana de la Mobilitat Sostenible arreu i li agradaria saber què pensen fer a Blanes, suposa que el tall del carrer Ample no deu ser per això.

C-6: Indica que durant els últims dies han aparegut informacions de les que ja han parlat una mica sobre diferents expedients de demandes contra l’Ajuntament que estan arribant al seu fi, entre ells Excover, Immobiliària La Plantera. Els agradaria que els facilitessin un informe de com estan aquests expedients, en quin moment es troben, recordar una mica quan es va provocar l’acord, com va anar la votació i una mica d’historial sobre aquests temes.

C-7: Assenyala que a Governació, des de la Junta de Govern es va aprovar que s’eliminarien tots els horts que hi havia ubicats en zones verdes. Indica que per allà Mas Massonet i Vila de Lloret hi ha uns horts que estan ubicats en una zona verda i els agradaria saber quan pensen actuar per treure aquests horts d’aquestes zones verdes.

C-8: Lamenta ser reiteratiu, però li agradaria saber quan es pensa constituir el Consell d’Esports i quan es reunirà.

C-9: Sap que el projecte de la piscina encara no ha entrat perquè Gisa se l’està mirant, però quan entri els agradaria tenir les fotocòpies mínimes per saber com ha quedat la piscina.

C-10: Assenyala que és una persona no creient però és una persona que li agrada molt implicar-se amb la societat i en el seu moment, quan estava governant, va tirar cap endavant la taula interreligiosa i els agradaria saber si està funcionant aquesta taula, com està funcionant aquesta taula i saber una mica en quin moment es troba.

C-11: Manifesta que hi havia una comissió del tema de Gàmbia que no era una comissió explícita de l’Ajuntament de Blanes sinó que era una comissió que abarcava diferents ONGs al territori i diferents ajuntaments que participaven. Informa que l’estan trucant a ell personalment per veure què passa i si tira cap endavant el tema. Comenta que ell els ha contestat que és un tema de l’Ajuntament i que el primer que faria seria preguntar la regidora si pensenC-11: Manifesta que hi havia una comissió del tema de Gàmbia que no era una comissió explícita de l’Ajuntament de Blanes sinó que era una comissió que abarcava diferents ONGs al territori i diferents ajuntaments que participaven. Informa que l’estan trucant a ell personalment per veure què passa i si tira cap endavant el tema. Comenta que ell els ha contestat que és un tema de l’Ajuntament i que el primer que faria seria preguntar la regidora si pensen tirar o no cap endavant aquesta comissió, a banda que ells com a partit puguin fer el que els sembli. Els sembla que aquest tema s’està treballant dintre de l’Ajuntament i hauria de ser dintre l’Ajuntament on es tractés aquest tema. I més tenint en compte que l’any que ve el tema de Gàmbia serà prioritari per la Generalitat i per tant hi haurà fons i ajuts.

C-12: Comenta que ha estat una sorpresa que avui no portessin la constitució de Mitjans de Comunicació i Habitatge, sap que l’altre vegada no es va aprovar perquè faltava un regidor però es pensaven que avui ho portarien, segurament com que faltava el senyor Puig també els faltava un vot. Indica que ho acaba d’entendre ara, perquè a vegades un com que es tonto no s’acaba d’aclarir, un dia faltava el senyor Lillo, un altre dia faltava el senyor Puig. Pregunta quan formalitzaran les Juntes de Mitjans de Comunicació i Habitatge. Demana a l’alcalde que els informi sobre el que passa ja que el senyor Vila segueix estant a Mitjans de Comunicació. Fa saber que és una persona no electe, no contractada per aquest Ajuntament i li agradaria saber què fa exactament allà, perquè no és normal. Manifesta que quan un és electe o és contractat té tot el dret d’estar als llocs, però quan no ho és els sembla que no hi hauria de ser, cosa que no vol dir que no hi pot entrar i sortir perquè és un espai públic però no és aquest el cas.

C-13: Pregunta quan pensen reunir el Consorci i com està aquest tema. Recorda que ho van demanar al juliol o principis d’agost i no els han dit res i ho tornen a demanar ara, al mes de setembre.

C-14: Creu que aquest tema és delicat. Indica que ells estaven acostumats i suposa que tots els que formen el consistori que porten anys, estan acostumats que hi ha un tracte molt afable quan surten del ple, es diuen les coses però sense fer-se massa mal. Però quan van als llocs en representació de l’Ajuntament, han de participar d’aquesta història. Assenyala que els va alegrar molt que l’alcalde digués que havia estat un descuit el tema de la inauguració de les peixateries cosa que l’honora perquè és important que hagi rectificat. Manifesta que a Esports tenen algun problema. Indica que quan han coincidit amb l’amic i company, el senyor Oms, no han tingut cap mena de problema perquè se segueix fent igual que abans; o sigui, arriba un regidor de l’oposició i com que està convidat participa en el que s’està fent. Explica que en els primers actes que es van fer, el seu company va estar menyspreat en una cantonada i van veure com gent que no és electe sinó que és un càrrec de confiança del repartiment de premis i d’altres històries. Demana que l’alcalde expliqui com funciona el protocol. Indica que aquest protocol havien entès quan ell estava a Esports i Cooperació i Solidaritat, si venia un altre regidor sempre havia participat en l’activitat d’aquella presentació, recepció o el que fos. Es queixa perquè encara estan començant i encara els queden molts mesos i li agradaria que hi hagués una normalitat a l’hora de la representació que ostenten els 21 regidors i que no vingui gent de fora, que no són persones electes i els representi a ells.

Alcalde:

Respon que s’ho miraran amb cura i que ja li contestaran.

Sr. Joan Cubarsi:

D-1: Li pregunta al senyor Lillo si se situa si li parla de la Plantera i de l’antiga riera de Safa, sota Illas Juli, on la riera encara no està coberta sinó que està tot descobert. Fa saber que allò és un abocador, està ple de mobles i de tot. Afegeix que els matolls estan molt alts i encara hi ha més porqueria. Li pregunta si encara fa aquell seguiment, com feia abans, amb aquella brigada que hi havia per retallar marges. Demana que es netegi i ho tingui en condicions.

D-2: Explica que seguint la mateixa riera, tirant cap a Blanes, on hi ha la “virgencita” hi ha un tancament metàl·lic que la meitat està tirat a terra i dintre la riera està ple d’ampolles. Comenta que els veïns es queixen que allà es fa el “botellon”. Demana que arreglin les tanques, netegin la riera i que portin un control a les nits perquè està ple d’ampolles i se suposa que al vespre es fa el “botellon”.

Sr. Josep Maria Serra:

Indica que ell també respectarà els companys que l’endemà han d’anar a Madrid i serà breu. Assenyala que tenia vàries preguntes i només en farà una dirigida al senyor Ramos.

E-1: Explica que el passat 31 va sortir als mitjans de comunicació unes declaracions que afirmaven que el Patronat de Turisme havia aprovat una proposta de contractar el nedador, el senyor Meca, com a imatge de Blanes. Li diu al senyor Ramos que això no és cert. Posa de manifest que el Patronat de Turisme no va aprovar res sobre aquest tema i si té algun dubte li diu que agafi l’acta de la reunió o que li pregunti al regidor de Turisme o l’alcalde que estaven amb ell en aquesta reunió. Li diu al senyor Ramos que ell no hi va anar i que ho va dir ell. Li agradaria que si no és així, que ho rectifiqui ara i que digui que no és veritat. Creu que no pot fer declaracions a la premsa dient coses falses que després no siguin veritat.

Reitera que li agradaria que li aclarís si va dir o no el següent, segons declaracions al Diari de Girona diu: “Segons va explicar el senyor Ramos, el Patronat de Turisme de Blanes va aprovar dilluns passat la proposta de contractar Meca com a imatge de Blanes.” Li agrairia que ho rectifiquessin.

Sra. Pepa Celaya:

F-1: Pregunta a l’Equip de Govern sobre les condicions laborals del personal que fa la neteja de l’Ajuntament. Explica, per situar la qüestió a les persones que no saben de què va el tema, que l’Equip de Govern anterior va regularitzar les condicions laborals del personal que fa la neteja de l’Ajuntament perquè durant molts anys, a nivell econòmic estava tractat amb inferioritat de condicions respecte a altres treballadors de la mateixa categoria professional.

Comenta que això es va resoldre en el ple que van aprovar els pressupostos amb una sèrie d’acords afegits; aquests acords els va aprovar el comitè d’empresa i la junta de personal i ho van indicar els tècnics de Recursos Humans i hi havia un informe preceptiu; en aquests es deia que Comenta que això es va resoldre en el ple que van aprovar els pressupostos amb una sèrie d’acords afegits; aquests acords els va aprovar el comitè d’empresa i la junta de personal i ho van indicar els tècnics de Recursos Humans i hi havia un informe preceptiu; en aquests es deia que no només els havien de reconèixer les condicions econòmiques del seu lloc de treball sinó que també, durant l’any 2007 procedirien a una reconversió d’aquests llocs de treball. Explica que són persones d’una certa edat i creien convenient que poguessin anar assumint tasques de subaltern, de repartidors o d’altres de la mateixa categoria professional que desenvolupen altres treballadors de l’Ajuntament.


Fa saber que aquest acord es va informar i compta amb el vistiplau del propi col·lectiu de treballadores i pel que té entès, a hores d’ara estan veient moviments en les destinacions d’aquestes treballadores que ja no fan el que feien abans, han demanat informació al regidor corresponent i la resposta no ha estat clara.

Indica que aquestes persones estan preocupades i volen saber què serà del seu futur laboral en aquesta empresa. Demana que les informin convenientment i compleixin els acords que s’han pres en aquest Ajuntament en els nivells que ha dit anteriorment, els acords de la Junta i el Comitè de les mateixes interessades i, fins i tot, les recomanacions tècniques de la direcció de Recursos Humans de l’Ajuntament.

Manifesta que els agrairà molt que l’informin de quines són les seves intencions i que també n’informin a les interessades.

Sr. Josep Marigó:

G-1: Posa de manifest la seva queixa i la de molts veïns de Blanes sobre l’eliminació de les sardanes a la plaça 11 setembre. Recrimina les paraules del responsable de Fires i Festes en el sentit de dir que allò era un míting socialista quan era un acte institucional que ja hi era abans, que van promocionar-lo més arreglant el jardí i fent una activitat que va atraure més gent i que mai es van plantejar dir que com que no havien organitzat ells les sardanes se les anaven a carregar. Afirma que justament van anar a potenciar-les.

Pensen que les sardanes a la plaça Onze de Setembre no es feien perquè sí, sinó perquè la plaça porta el nom de la Diada. Creuen que aquesta manera d’actuar dient que com que ho havien fet els altres és una mala política. Se n’alegra, per altra banda, que s’hagi mantingut la Fira d’Entitats que també va ser promoguda per ells fa dos anys.

Pensa que haurien d’actuar amb paràmetres i dir què és bo i què és dolent, què els aporta i què no els aporta. Creu que són aquests els paràmetres que haurien de treballar i no els paràmetres d’aquestes elucubracions mentals fora de lloc perquè evidentment qui ha sortit perjudicat en aquest cas són tots els ciutadans que participaven d’aquella festa de l’11 de setembre a la plaça Onze de Setembre des de feia molts anys. Conclou que li sap greu perdre-ho.

G-2: Indica que un altre tema més pragmàtic i no tan espiritual és què passa amb la modificació puntual que afecta les instal·lacions hoteleres. Explica que aquesta modificació puntual prescrivia la seva suspensió de llicències aquests dies. Recorda que era una modificació puntual que fixava els usos dels establiments hotelers perquè no es poguessin canviar, donava incentius a tots aquells que volien millorar la seva instal·lació cap establG-2: Indica que un altre tema més pragmàtic i no tan espiritual és què passa amb la modificació puntual que afecta les instal·lacions hoteleres. Explica que aquesta modificació puntual prescrivia la seva suspensió de llicències aquests dies. Recorda que era una modificació puntual que fixava els usos dels establiments hotelers perquè no es poguessin canviar, donava incentius a tots aquells que volien millorar la seva instal·lació cap establiments de més categoria i preveia una reconversió d’aquestes edificacions cap a pisos.

Comenta que això portava algun inconvenient. Recorda que van tenir diferents reunions amb els representants hotelers i havien arribat a que pràcticament el cent per cent de les qüestions estaven assumides per les dues parts, fins i tot van presentar-hi al·legacions. Fa saber que hi havia la reconversió d’aquests espais a pisos que era el que tenia més conflicte i s’havia de buscar-hi una bona solució. Explica que si això no s’arregla la feina feta no haurà servit de res i quan acabi la moratòria o la suspensió de llicències, qui vulgui podrà tornar a reconvertir al que marca el Pla General que és usos residencials.

Indica que tothom es lamenta des de fa anys que es perden hotels i al final perdran els vuit que queden.

G-3: Pregunta si l’Equip de Govern ha pres algun acord respecte a donar ajuts especials pel terratrèmol de Perú i per les inundacions perquè aquest és un treball que es feia sempre des de la Comissió de Cooperació i Solidaritat. Manifesta que sempre hi havia una part dels recursos per aquest tipus d’emergències. Creuen que les necessitats són moltes i que la solidaritat i cooperació internacional que no les poden perdre de vista.

Pregunta si s’ha donat algun tipus d’ajut i els poden fer arribar la informació els ho agrairà.

Alcalde:

Respon que s’estudiaran els temes i els contestaran.

L’alcalde aixeca la sessió, de la qual, com a vicesecretari, estenc aquesta acta.






Joan Ignasi Carles i LedesmaJosep Trias i Figueras
SecretariL'alcalde