Identificació de l’expedient
Expedient núm. 004441/2014. Sol·licitud d’ampliació del termini de reintegrament del saldo deutor de les liquidacions definitives de la participació en tributs de l’Estat dels anys 2008 i 2009. Fets
1. La disposició addicional única del Reial Decret – Llei 12/2014, de 12 de setembre, estableix modificacions en el procediment de reintegrament dels saldos deutors a favor de l’Hisenda de l’Estat derivats de les liquidacions definitives de la participació en tributs de l’Estat dels exercicis 2008 y 2009 que va ser regulat en la disposició final desena de la Llei 2/2012, de 29 de juny, de Pressupostos Generals de l’Estat per l’any 2012. 2. Una de les modificacions en el procediment de reintegrament permet l’ampliació dels mencionats saldos deutors en 120 mensualitats més. Per poder sol·licitar l’ampliació, s’han de complir els següents requisits:
8. Moció que presenta el grup municipal d’EUIA-ICV de Blanes per la recuperació dels camins de ronda a Blanes Atès que: Els camins de ronda són senders que s’obren als penya-segats i límits de la costa durant el segle XIX per tal de controlar la línia marítima i protegir-se dels atacs, així com tenir alternatives per comunicar els pobles i veïnats en cas de problemes als camins generals. Aquests, durant el segle XX, i més concretament durant la postguerra, varen servir per al contraban, l’estraperlo i mercat negre que, tot i l’encariment de preus que suposava, permetia ser una via per alleugerir la fam de la població en moments quan el racionament no era suficient. En aquest període van passar a estar controlats i supervisats per les forces d’ordre posteriorment per aquestes pràctiques. Amb el desenvolupament econòmic i l’alleugiment de les penúries entre la població, van deixar de ser usats. Tanmateix, l’acció especulativa i depredadora del territori iniciat a partir dels anys 60 i 70 i potenciat pel boom de la construcció a la costa, destrueix i privatitza bona part d’aquests camins de ronda, derivant-se en alguns trams per camins allunyats de la costa, i impedint l’accés al domini públic marítimo-terrestre. En els darrers anys, gràcies a les fórmules de cerca d’alternatives al turisme de sol i platja i per a complementar el turisme de temporada, s’han tornat a recuperar i condicionar bona part dels camins de ronda al llarg de la Costa Brava, amb el seu gran potencial turístic, paisatgístic i esportiu. En la mateixa línia, el ple d’octubre de 2014 de l’Ajuntament de Blanes va donar suport a la petició davant la UNESCO de declaració dels camins de ronda Patrimoni de la Humanitat. Actualment, a Blanes, el Camí de Ronda consta, aproximadament, de 3.400 metres de recorregut, bona part dels quals es troben privatitzats, tancats per esllavissades i destruïts per l’acció urbanitzadora de la costa. Davant aquesta situació, i amb l’objectiu de recuperar aquest patrimoni històric, però també el potencial turístic, paisatgístic i d’interès general per a la vila de Blanes, Per aquestes raons, Es proposa al Ple de l’Ajuntament l’adopció dels següents acords: 1. Instar a l’equip de govern a fer un estudi sobre la situació actual dels camí de ronda entre Blanes centre i la Cala Treumal. 2. Instar a l’equip de govern a iniciar els tràmits i accions necessàries per tal de recuperar un camí de ronda íntegre entre Blanes i la Cala Treumal, garantint l’accés públic a les cales ubicades en aquesta franja. 3. Instar a l’equip de govern a integrar aquest camí de ronda als itineraris turístics de la vila de Blanes, promocionar-lo, mantenir-lo i protegir-lo per tal que no torni a vetar-se l’accés o que pugui tornar a ser tallat. 4. Traslladar aquest acord a la Diputació de Girona i al Patronat de Turisme Costa Brava-Pirineu de Girona. Sotmesa la proposta a votació, aquesta és aprovada per unanimitat dels assistents. Vots a favor: Josep Marigó Costa (PSC), Nicolás Laguna Jiménez (PSC), Lara Torres Lledó (PSC), Miquel Lupiáñez Zapata (PSC), Maria del Sol Zamora Ojer (PSC), Susana Ramajo Ábalos (PSC), José Manuel Verde Tejero (PSC), Xavier Marcos González (PSC), Joaquim Torrecillas Carreras (CiU), Pilar Planella Salud (CiU), Ramona Marcó Cuní (CiU), Xavier Lozano Monico (CiU), Joan Salmerón Crosas (EUiA-ICV), Francisco Martínez Fernández (EUiA-ICV), Amparo Ardanuy Fullana (EUiA-ICV), Víctor Catalán Casas (EUiA-ICV), Salvador Tordera Pérez (PP), Celestino Lillo Luna (PP) i Josep Llambí González (PP) i Lourdes Fàbrega Sánchez (regidora no adscrita) El debat relatiu a aquest punt de l’ordre del dia es troba enregistrat a la videoacta. Es pot consultar a l’enllaç següent: http://videoacta.blanes.cat/?pleno=20141127&punto=8
9. Moció que presenta el grup municipal d’EUIA-ICV de Blanes amb motiu del 25 de novembre de 2014, Dia Internacional per la lluita contra la violència masclista. Atès que: El dia 25 de novembre commemorem el dia Internacional per l’eradicació de les violències masclistes. Unes violències que els masclistes produeixen els 365 dies de l’any atemptant contra la vida de les dones. Els incompliments constants de les recomanacions internacionals per eradicar la violència masclista que es produeixen a casa nostra, dels quals alerten amb preocupació les organitzacions feministes, són una prova més de la necessitat imperant de d’un canvi de rumb decisiu cap a polítiques actives de lluita contra el masclisme. Per una banda, les recomanacions generals del comitè de la CEDAW (de l’any 1992) i per l’altre del Conveni d’Istanbul del Consell d’Europa per prevenir i combatre la violència contra les dones (que va entrar en vigor l’1 d’agost d’enguany), ha de ser una prioritat de país, per a totes les institucions públiques, des de l’àmbit educatiu fins al judicial i, especialment, en aquest últim. 13 dones assassinades per violència masclista a Catalunya i 42 dones a l’Estat en el que portem d’any. 52 dones mortes des del 2010 a Catalunya. 292 dones mortes des del 2010 a l’estat espanyol. Enguany, 55.853 dones víctimes de violència en l’àmbit de la parella han estat ateses a Catalunya per la Unitat de Suport d’Atenció a les Víctimes. Xifres que tenen rostre, nom i cognoms, vides. Que descriuen una xacra que no para de créixer i que esdevé una situació dramàtica que qüestiona els fonaments de la nostra democràcia incapaç de garantir el dret de les dones a viure lliures de violència. Les xifres visibles de la violència masclista en totes les seves formes i expressions, des dels maltractaments en l’àmbit de la parella, la violència sexual o els assetjaments laborals, entre altres múltiples manifestacions, així com els perfils dels agressors masclistes i la gravetat de l’augment de la violència en la població més jove, com alerten recents estudis, constaten una realitat inacceptable en qualsevol país democràtic. Més enllà de les dades visibles, informes recents com el de l’Agència de Drets Fonamentals de la Unió Europea presentava unes conclusions alarmants: un 22% de les dones a l’Estat espanyol afirmava haver patit violència física o sexual i ho callava. Un 30% denunciava haver patit violència física, psicològica o sexual a la infància per part d’un adult. En l’informe presentat per Dones Juristes l’octubre del 2013 sobre els drets de les dones adolescents davant la violència masclista es feia palesa la dura realitat que les violències masclistes persisteixen en les relacions entre nois i noies on persisteixen i s’incrementen les conductes masclistes, d’assetjament i control, especialment a través de les TIC, que queden impunes per la manca de regulació. 10 anys després de l’aprovació de la Llei integral de violència de gènere i 6 anys de la Llei del dret de les dones a eradicar la violència masclista, que van significar un pas en ferm per traslladar la violència masclista de l’àmbit privat a l’àmbit públic i polític, constatem la necessitat de reafirmar un compromís estable i perseverant de les administracions públiques. Un compromís que ha de impulsar la necessària transformació dels valors socials i implementar les mesures i dotació de recursos que permetin combatre la xacra de la violència masclista des d’un abordatge integral i interdisciplinar i incidir en tots els factors que la perpetuen. Cal fer saber als agressors el rebuig i la condemna absoluta de totes les expressions de violència masclista, també de les més subtils i simbòliques. Cal emetre un contundent missatge de que no hi ha impunitat front els feminicidis ni la violència masclista. El Dia internacional per l’eradicació de les violències masclistes, 25 de novembre, és una oportunitat per fer visible, una vegada més, aquesta situació devastadora que nega a milions de dones el seu dret a viure una vida lliure de violències. Però no n’hi ha prou en fer-la visible, cal un compromís ferm, social i polític per tal de combatre-la i eradicar-la. Cal posar fre a aquesta situació alarmant. Per aquestes raons, Es proposa al Ple de l’Ajuntament l’adopció dels següents acords: Primer. Instar a les forces polítiques a articular des del Parlament de Catalunya, la constitució d’un Acord Social i Polític per l’eradicació de la violència masclista integrat per les organitzacions socials i feministes, que treballen en l’àmbit dels drets de les dones, i les organitzacions polítiques. L’Acord tindrà per objectiu elaborar les recomanacions i mesures per la lluita contra la violència masclista a totes les institucions públiques de Catalunya així com fer-ne el seguiment, avaluar les polítiques i emetre informes de caràcter públic
El secretari L’alcalde
Joan Solà i Busquets Josep Marigó i Costa
Ref.: SJ/JSB/mgj/271114.pl.act