Noticia publicada a la web el 10/22/2016 12:34:50 PM
ATENCIÓ: pot incloure informació no actualitzada !
Blanes celebra el Dia Mundial per la Despatologització de la Transsexualitat per primera vegada
Aquest cap de setmana està onejant a la façana principal de l’Ajuntament la bandera que identifica aquesta reivindicació coincidint amb el 23 d’Octubre, quan se celebra la jornada
Durant tot aquest cap de setmana, Blanes commemora el Dia Internacional d’Acció per la Despatologització de la Transsexualitat, que se celebra coincidint amb el 23 d’octubre. Aquesta ha estat la primera vegada que el municipi s’ha sumat a aquesta reivindicació, després que durant els darrers anys ja s’havien activitats accions coincidint amb el 28 de juny, el Dia Mundial per l’Alliberament Lesbià, Gai o bisexualitat.
Passeig de Dintre, dissabte al matí En aquesta ocasió des d’aquest passat divendres i fins dilluns, està onejant a la façana principal de l’Ajuntament de Blanes una bandera amb el símbol que identifica aquesta reivindicació. L’acció forma par de la moció aprovada amb la unanimitat de tots els grups polítics en el ple municipal del passat mes de maig, que comptava amb diversos punts
Presentada per ICV-EUiA i Batega per Blanes, la proposta d’acord incloïa que la bandera LGTBI onegés el 28 de juny –Dia Mundial per l’Alliberament Lesbià, Gai, Bisexual i de persones trans i intersexuals-, així com el 17 de maig amb motiu del Dia Internacional contra la Transfòbia. Per últim, també es demanava que el 23 d’octubre es pengés la bandera amb motiu del Dia Mundial a favor de la Despatologitzacó de la Transsexualitat com a malaltia mental.
Reivindicacions Dia Mundial per la Despatologització de la Transsexualitat
Es demana l’eliminació de totes les categories diagnòstiques que afecten de una o altra manera a les persones trans, incloent el “trastorn d’identitat de gènere” o les previstes per a la seva futura inclusió com a noves categories; “incongruència de gènere en l’adolescència i l’adultesa” i “incongruència de gènere en la infància”.
També es reivindica el dret a rebre una atenció sanitària que no impliqui segregació ni praxis patologisants, que atempten contra els principis d’igualtat i de no discriminació. Igualment, es demana un nou model en l’accés a les atencions sanitàries -que superin les UTIGs, és a dir: les Unitats de Trastorns de la Identitat de Gènere-, encaminades a les modificacions corporals, i que es consideren com el tractament adequat per a un patiment diagnosticat, mai com una manera d’atenció harmonitzadora d’expressió de l’ésser. Per això, s’exigeix l’elaboració i posada en marxa d’una llei de rang estatal que derogui la vigent del 2007 i que reconegui la lliure autodeterminació de la identitat com a base d la mateixa, sense exclusió alguna per motius d’edat o lloc de procedència, redactada per les mateixes persones implicades. Perseguir els delictes d’odi comesos contra persones transsexuals i la retirada del mercat dels llibres i materials que contribueixin a perpetuar l’estigma de la transsexualitat són altres dos objectius que es volen aconseguir.
Els menors transsexuals a l’estat espanyol
Dins el col·lectiu transsexuals, n’hi ha un d’especialment afectat, els menors transsexuals. Es considera que 1 de cada 1.000 persones és transsexual. A l’estat espanyol, en dades de 2014, el nombre de menors transsexuals s’estimava en prop de 1.500, tenint en compte que és una dada que reflecteix només aquells que han estat atesos per associacions i/o professionals de la medicina.
Malauradament entre la societat, i fins i tot entre els professionals de la medicina, hi ha un gran desconeixement de la realitat d’aquestes persones. Si bé s’han fet avenços en diverses comunitats elaborant lleis i protocols, entre la comunitat educativa encara hi ha fortes reticències a acceptar i posar en pràctica aquests protocols.
Un dels aspectes més importants és acceptar que els nens i nenes transsexuals puguin utilitzar el seu nom sentit en tots els àmbits: ser nomenats pel professorat i per l’alumnat, que el seu nom sentit figuri en tota la documentació escolar, etc. Una altra lluita està en aconseguir que el nom sentit figuri en documents oficials com la targeta sanitària, un objectiu que poc a poc s’està aconseguint a Catalunya, Euskadi i altres comunitats.