Escut Ajuntament de Blanes Ajuntament de Blanes

Idiomes

www.blanes.cat

Història


Camí de tornada


Menú principal



Història

Història
La presència humana en el territori de l’actual terme de Blanes possiblement es remunti a la Prehistòria. Però, de fet, les primeres notícies clares sobre els pobladors de la nostra contrada es refereixen a la societat ibèrica pre-romana. Alguns autors clàssics esmenten la seva existència abans del segle III aC i la situen entre Empúries i Barcelona al costat del riu Larnum.

El poblat iber possiblement estigué situat en el vessant sud de la muntanya de Sant Joan i, per les restes trobades, sembla que en el cim hi hagué un lloc de guaita que servia per comunicar-se amb els altres poblats de la zona com ara el de Mont Barbat.



A partir de la romanització del país, produïda des de l’any 218 aC, al poblat se l’anomenarà Blanda o Blandae, que és la forma romana del topònim indígena. Aquest plural podria fer referència a una duplicitat d’assentaments. Les excavacions arqueològiques situen un d’aquest assentaments en la penya dels Padrets, on varen aparèixer diverses cases datades durant el segle I dC. Fonts llatines la documenten, també, com a oppida –lloc emmurallat- i esmenten el seu caràcter de colònia regida pel dret romà.

Després de la crisi de l’imperi romà i l’advertiment visigot, la Vila va patir diverses incursions dels àrabs a finals del segle VIII. També el pas dels francs i la posterior dependència feudal.

El castell de Blanes o de Forcadell apareix citat ja l’any 1002 en un document del vescomte Sunifred de Girona, i cap a l’any 1050 seran els seus successors, els Cabrera, qui posseiran el castell en feu dels comtes de Barcelona. Per de sota dels Cabrera, el domini sobre els habitants de la Vila des del segle XII fins al XIV va ser exercit per la família de cavallers cognominada Blanes. Durant el segle XIII els senyors feudals, Guerau IV de Cabrera i el seu subfeudatari Guillem de Blanes concediran una sèrie de privilegis i llibertats al port i a la Vila de Blanes per tal d’afavorir el poblament i el creixement econòmic.




A partir de 1381 els Cabrera, en tant que senyors únics, propiciaran un seguit de canvis arquitectònics i urbanístics: el palau vescomtal, la nova església parroquial, es refà la muralla, s’obren nous portals (Verge Maria) i carrers (Nou) i a principis del segle XV es construeix la font gòtica del carrer Ample i l’hospital de pobres de Sant Jaume.

En aquest segle es consolida el sistema municipal i es redacten normatives per al bon govern de la Universitat o Comú de veïns, precedent dels actuals ajuntaments. En aquest moment s’incorpora al terme de Blanes el barri de s’Auguer i a principis del segle XVII el terme es farà arribar fins al riu Tordera.

A l’any 1583 per iniciativa dels Jurats de la Vila arribaran monjos caputxins i es funda el convent que encara es pot veure en el promontori de Santa Anna.

Les guerres del segle XVII també afectaren seriosament la Vila. Durant la guerra dels Segadors (1652) Blanes fou incendiat per les tropes castellanes, i prop de 300 defensors anaren a galeres. A l’any 1694, el poble fou incendiat i el palau vescomtal destruït. Després de la guerra de Successió (1714) l’economia experimenta un període de creixement i es constata una gran activitat en el comerç marítim, en la pesca, en les drassanes i en la indústria (puntes, cordes, suro, bótes …). En aquest segle es produeix un salt demogràfic molt important passant de 1.993 habitants a primers de segle a 3.783 al final.


L’any 1793 s’instituí l’aplec votiu de Sant Rafael en acció de gràcies a la Mare de Déu del Vilar per salvar la Vila de la Guerra Gran. Al cap d’uns anys, durant la guerra del francès (1808-14), Blanes féu de quarter general francès per preparar l’assalt a la fortalesa d’Hostalric. En aquest període, es constaten resistències a pagar els drets senyorials, tot un símbol dels nous temps i de la fi de l’Antic Règim. El darrer senyor de la Vila fou el Duc de Medinaceli.

La important activitat marítima afavorirà l’establiment d’una escola de nàutica per a pilots d’altura que coincidirà amb l’època d’or de les drassanes, les més importants de la costa nord catalana fins a finals del segle. Les innovacions tècniques com el pas del ferrocarril (1859), l’enllumenat a gas (1881) o la primera instal·lació elèctrica (1889) afavoreixen el creixement. Malgrat això, la fi de segle vindrà marcada per la crisi de les drassanes, del conreu de la vinya i les migracions a Amèrica.

El principi de segle ve marcat pel començament del moll (1914) i la fundació de la fàbrica SAFA (1923) –actualment Nylstar-, peces decisives del redreçament econòmic de la Vila. En el terreny social apareixeran múltiples societats recreatives i un important moviment obrer que arriba a l’actualitat. En aquest moment també s’inicia el projecte del jardí botànic Marimurtra i la modernització de la flota pesquera amb el motor d’explosió.

Durant la Guerra Civil (1936-39) la població va patir bombardejos i fam, a més es produí una profunda divisió entre vencedors i vençuts. Amb la postguerra continuarà el període de privacions i una forta repressió contra tot allò contrari al règim. Amb l’obertura política de la dècada dels 50 es produiran dos fenòmens importants: l’inici del turisme estranger en massa i un gran moviment migratori procedent de la resta de la Península que farà que es dobli la població entre 1955 i 1970. En aquest període experimentaran un gran creixement el sector de la construcció, els serveis i també el tèxtil.



Actualment Blanes destaca pel seu desenvolupament econòmic, polític i social, cosa que fa que sigui considerada com un dels municipis més importants de les comarques gironines.

El seu clima, el seu paisatge privilegiat, la seva petja literària (Ruyra, Maragall, Sagarra, Bolaño...) o la seva localització fan de Blanes un dels enclaus més atractius de la Costa Brava.
Font: Arxiu Municipal de Blanes



Data de realització: 08/27/2012 | Data de la darrera actualització: 10/02/2014


© Ajuntament de Blanes | Protecció de dades | Avís Legal | Política de cookies

Passeig Dintre 29 | 17300 | Blanes Telèfon: 972 379 300 | Informació

Inici de la pàgina

© Ajuntament de Blanes | Passeig Dintre 29 | 17300 | Blanes | Telèfon: 972 379 300