(Blanes, 1936 - Lloret de Mar, 2013). Artista. Conegut artísticament com a Esteban de Balt Tot i ser molt popular al seu poble i comarca va ser més conegut a Alemanya, i també es va donar a conèixer a Àustria, Suïssa o França. L'Esteve era fill d'una família de pagesos del barri de terrassans de Raval. Des de petit va destacar per la seva afició al cant, i va formar part del cor de la parròquia de Santa Maria, on va destacar per la qualitat de la seva veu^. Va ser alumne de l'acadèmia del pianista de Ràdio Barcelona, el mestre Josep Espeita, i als 17 anys va iniciar la seva carrera com a cantant. Va formar part del grup de Los Costeños, i a finals de la dècada del 1950 va ser cantant del cabaret El Molino de Barcelona, i on actuava amb Mary Mistral i Frank Johnson. Altres locals on va cantar foren la Sala Bolero, l'Empòrium, el Río, i el Teatre Victòria. Amb el cantant blanenc José Rubio va formar el Duo de Balt però la major part de la seva trajectòria artística va ser individual. L'any 1969, a Alemanya, va participar en el programa Der Goldene Shultz (de la segona cadena de televisió alemanya ZDF). Mitjançant la seva representant, Gerda Kell, va gravar discos en alemany i castellà amb el productor Doctor Heinz Stein, propietari de la firma discogràfica Supertone. De l'any 1964 fins al 1998 el seu local Los Tarantos de Blanes va haver i en va obrir un altre a Lloret de Mar, on va actuar fins que ho va haver de deixar per motius de salut i on va viure els últims anys, fins a la seva mort. Va gravar diversos discos, i va ser autor d'èxits com Eviva el amor i Rosas y vino o Chica, chica Señorita.Va ser guanyador del Festival de Cançó Catalana de Badalona amb la cançó El poble abandonat^. També va participar, ballant, en diverses pel·lícules. També va formar part de l'avantguarda alemanya amb els artistes que integraven l'espectacle Opera Curiosa.

BEDÓS i García-Ciaño, Maria Teresa
(Sabadell 1906 - Blanes 1988). Nasqué en el si d'una família benestant i d'alta cultura artística. Des de jove va decidir dedicar-se a la pintura i va ser deixeble de Francesc Gimeno, Vila Cinca, Vila Arrufat i Francesc Labarta (el seu professor a La Llotja). Invitada per la família Oriach passà una temporada a la vila de Blanes i en va quedar tan enamorada que el 1931 s'hi va desplaçar a viure-hi. Era una dona amb un gran talent i temperament artístic i molt polifacètica. Cultivà la literatura, la dansa i el teatre, a més de conformar una obra pictòrica sòlida. A Blanes va formar el grup Danses Blanques i a casa seva va fer-se construir un petit teatre en el qual es recitava i s'interpretava. Pel que fa a les seves teles, són impregnades d'un realisme viu i donen la sensació de pau i de repòs interior. Les flors i els jardins dels seus quadres tenen uns colors especials, únics, però el que més seduïa l'artista era capturar el mar desfermat. Va exposar a moltes galeries de Catalunya i tenia obra en diversos països, com Holanda, França, Anglaterra, Bèlgica, Itàlia, Suïssa i els Estats Units. També havia realitzat pintures al fresc, a l'església de Sant Joan de Blanes, a Lloret i a l'Ametlla del Vallès. Per Blanes Maria Teresa Bedós va ser una institució que va col·laborar, entre altres entitats, amb l'Esbart Joaquim Ruyra, i que en més d'una ocasió va regalar obra per obtenir ingressos i ajudar a algun projecte. A Blanes, té un carrer amb el seu nom.

BRUNET Casellas, Xavier
(Blanes 1897 – 1977). Metge de capçalera de Blanes, però un dels més destacats. Procedeix d'una família d'hisendats de Blanes. Fou un metge molt popular, juntament amb el seu germà Josep, forense. El carrer on fins fa pocs anys hi havia la seva casa porta el nom de Dr. Xavier Brunet.

CORTILS Vieta, Josep
(Blanes 1839-1898). Escriptor, poeta, assagista, historiador folklorista i catalanista. Neix al carrer de Bellaire el 7 de febrer de 1839. Fill d’una família humil – el seu pare Bonosi Cortils era mariner - assisteix a l’escola pública dels 11 als 13 anys.
Amb el temps una de les seves majors preocupacions va ser intentar augmentar el nivell intel·lectual de Blanes, sobretot el de la classe treballadora. Als 14 anys emigrà a Cuba, des d’on escriu els seus primers articles a La llumanera de Nova York. El 1874 torna a Blanes. Va ser jutge suplent de Blanes i obrer de l’Obra, tot i que sempre defugí de càrrecs públics. Posseïa una petita fortuna que li va permetre viure de renda i dedicar-se a la literatura i a la investigació històrica centrada en la vila de Blanes. Estudia els pergamins medievals, ordena els arxius parroquials i municipals i és l’impulsor d’una tertúlia literària. Esdevé un clar referent per a la posterior generació d’escriptors i estudiosos blanencs, com Joaquim Ruyra, Josep Alemany i Borràs o Joan Ribas i Carreras. És considerat el pare de la Renaixença a Blanes. Entre la seva obra editada hi ha el llibre de poesies Marinescas i el romanç descriptiu titulat L’aplec del Vilar. El 1902 s’edita pòstumament Col·lecció de Faulas dedicadas a sos fills. També escriu les novel·letes Cástich de Deu i Cerca-nius (1893) o una Història de Blanes des del segle XIV i la Ressenya històrica de la vila de Blanes (1882). Fou soci delegat a Blanes de l’Associació d’Excursions Catalana, que el 1890 adopta el nom de Centre Excursionista de Catalunya, aportant abundants treballs de recerca als butlletins. Una altra part dels seus estudis els publica a La Veu de Catalunya, Revista de Gerona, Miscelànea Folklórica, La Renaixensa - on fa de corresponsal de Blanes – o al periòdic La Costa de Llevant, setmanari de Canet del qual fou un dels fundadors juntament amb Marian Serra. L’Ethologia de Blanes és l’obra clau de la producció de Cortils. Com a defensor del catalanisme polític s’adhereix al Primer Congrés Catalanista de 1880, a la Unió Catalanista i per afegit és delegat comarcal d’aquest partit a l’esmentada Assemblea de Manresa de 1892 i a altres com a la de Reus (1893), Sabadell, Balaguer i Olot (1895), on exerceix de vocal i també de vice-president. És un dels signants del Memorial de Greuges que es presenta al rei Alfons XIII el 1895. Joaquim Ruyra deixà escrit que Cortils fou catalanista quan no n’era quasi ningú y ha mort quan se’n fa quasi tothom de Catalunya. La seva mort va ocórrer a Blanes el 6 d’octubre de 1898, a l’edat de 59 anys, després d’una llarga malaltia. El diumenge 9 de setembre de 1900 –sota la iniciativa de l’Agrupació Catalanista de Blanes – se li tributaren uns actes populars de reconeixement i es va posar el seu nom al primer tram del passeig de Mar de Blanes.

FAUST, Carles
(Hadamar, Alemanya 1874 – Blanes 1952). A més d'un gran mecenes, va ser el creador del Jardí botànic Marimurtra de Blanes. Tot i mostrar una inclinació cap a les ciències naturals, la família l'empeny cap a l'activitat empresarial que el duria a Barcelona on fundaria amb un soci l'empresa Faust y Kammann, SA, encara existent. Però la seva afició naturalista el porta a comprar terrenys a Blanes a partir del 1918. En complir 50 anys, el 1924, deixa les seves tasques directives i es dedica plenament a la formació del jardí botànic. Inicia l'organització del jardí assessorat per botànics europeus i catalans de primera línia: Josias Braun Blanquet, Hans Kräinz, Eric Sventenius, Pius Font i Quer, Carlos Pau, Josep Cuatrecasas, etc. També es preocupa d'ajudar nous científics que treballaran al seu jardí i laboratori, aquest és el cas per exemple de Ramon Margalef, que esdevingué una figura mundial en l'ecologia marina. Faust va morir el 24 d'abril de 1952 a la casa de Marimurtra de Blanes. El dia 17 de febrer del 2007 es va inaugurar al passeig de Mar de Blanes una estàtua de Carl Faust, obra d'Andrés Ginestet.

JUNCEDA i Supervia, Joan G.
(Barcelona, 1881 - Blanes, 1948) fou dibuixant i il·lustrador, un dels caricaturistes catalans més importants de la primera meitat del segle XX. Va col·laborar en un munt de publicacions, entre les quals destaquen ¡Cu-Cut!, Papitu, Picarol i sobretot En Patufet. La seva formació autodidacta començà quan, després de suspendre l'examen d'ingrés per fer la carrera militar, va entrar a treballar a les oficines dels magatzems barcelonins El Siglo, on aviat ingressaria a la secció de dibuixants del catàleg dels productes dels magatzems. El seu primer dibuix va ser publicat al ¡Cu-Cut! el 24 de desembre del 1902 amb el pseudònim Ribera, que era el segon cognom de la seva mare. Il·lustrà també les "Historietes Exemplars" d'en Josep Maria Folch i Torres, publicades per primera vegada a la revista "L'Esquitx". Altres importants obres infantils i juvenils, inclouen el Bon Seny, una recopilació de lliçons morals catalanes ancestrals feta per Josep Abril i Virgili (1869-1918). L'any 2003, l'Associació Professional d'Il·lustradors de Catalunya va crear els Premis Junceda, que adopten el seu nom com a mostra de reconeixement a la seva tasca com a renovador de la il·lustració contemporània. La Casa de Cultura de Blanes porta el seu nom i un monument davant de l’edifici el recorda.

LLORENS Telarroja, Sebastià
(Blanes 1910 – 1936). Pagès. Juntament amb el religiós Jaume Puig i Mirosa (Terrassa, 1902 - Blanes, 1936) varen ser els primers morts blanencs de la guerra civil. Sebastià Llorens, fill de mas Bessó, fou qui va amagar, enterrant-la, la imatge de la Mare de Déu del Vilar, en els primers dies de la guerra. A casa seva s’hi va refugiar el pare Jaume Puig, superior del col·legi Santa Maria, un cop aquest fou requisat. El dia 30 de juliol de 1936, el Comitè Local Revolucionari va cridar a declarar el pare Puig; Sebastià Llorens l’acompanyà. En acabar l’interrogatori i retornar a casa, foren abatuts mortalment pels trets d’un escamot incontrolat, en el punt on avui comença el carrer Sebastià Llorens i que aleshores era fora vila.

PADERN, Joan
(Colera, 1924 – Blanes, 2016) Pintor. Fou fill adoptiu de Blanes des de l'any 1998. Era fill d'un paleta de Vilamaniscle. Els seus primers estudis els va fer al seu poble natal. Abans dels setze anys acabada la guerra civil, fixa la seva residència a Blanes on els pares pogueren regentar la fonda del Centro. En Joan treballà a l'empresa SAFA fins a l'any 1945. La Les seves primeres exposicions es fan a la Sala Municipal d' Art de Girona, a la Vinçon de Barcelona i també a sales municipals de Blanes. En la dècada dels 50 viatja a Sud Amèrica,on es casa amb la blanenca Isabel Hostench. La seva obra, bàsicament aquarel·la en aquesta etapa, té un gran reconeixement i visita diferents països com Xile, Veneçuela, Brasil, Colòmbia i Panamà.^[1] Quan torna a Europa viu una llarga temporada a París, i exposa de manera regular a Barcelona i Madrid. Torna a Catalunya i fixa la seva residència entre Blanes i Colera. Donà a Blanes un fons destacat de la seva obra pictòrica i d'un arxiu documental. La seva obra conté aquarel·les, pintures realistes de paisatges i marines, quadres de denúncia i conscienciació ideològica, façanes i carrers de Barcelona. Cal destacar les dues etapes de pintura abstracta (dècada dels 60 i principis del segle XXI) amb la sèrie Geometries^.

PUIG Mirosa, Jaume
(Terrassa 1902 – Blanes 1936). Sebastià Llorens i Telarroja (Blanes, 1910 - 1936) i Jaume Puig varen ser els primers morts blanencs de la guerra civil. Sebastià Llorens, fill de mas Bessó, fou qui va amagar, enterrant-la, la imatge de la Mare de Déu del Vilar, en els primers dies de la guerra. A casa seva s’hi va refugiar el pare Jaume Puig, superior del col·legi Santa Maria, un cop aquest fou requisat. El dia 30 de juliol de 1936, el Comitè Local Revolucionari va cridar a declarar el pare Puig; Sebastià Llorens l’acompanyà. En acabar l’interrogatori i retornar a casa, foren abatuts mortalment pels trets d’un escamot incontrolat, en el punt on avui comença el carrer Sebastià Llorens i que aleshores era fora vila. El carrer que mena al cementiri porta el seu nom.

PUIG Llensa, Pere
(Blanes 1907 – 2002). Poeta i escriptor. Va estudiar comerç al Col·legi Santa Maria. Sempre es va implicar molt en la vida cultural, social i política de la vila de Blanes i de tota la comarca. Va ser regidor de l'Ajuntament i va presidir el Centre Catòlic. De professió era terrassà, però des de molt jove es va dedicar també a escriure articles periodístics, obres de teatre i poesia. També va escriure en castellà, obligat per les circumstàncies de l'època. Va ser redactor de la revista "Patufet" i de la revista "Recull". Ha escrit moltes obres teatrals: "L'infant del pessebre" (1928), "La llum de Jesús" (1928), "Pastors i misteris"(1930), la seva particular versió dels Pastorets, que encara es representa actualment, i "La mare morta". És autor de la lletra dels goigs de les diferents devocions blanenques, com els de la Mare de Déu del Vilar. Va editar tres llibres de poemes coneguts com "El primer dall" (1958), "El segon dall" (1977) i "El tercer dall" (1992), que l'any 2001 van ser recopilats en el volum "Els tres dalls". Com a poeta ha guanyat diversos premis: la Flor Natural en els Jocs Florals a Barcelona i a Malgrat. Un carrer de Blanes porta el seu nom.

RIBAS Carreras, Joan
(L’Havana 1875 - Blanes 1913 ). Escriptor. Desenvolupà una intensa activitat cultural a Blanes, on organitzà la societat Tertúlia Literària. Fundà el setmanari català il·lustrat "La Selva" (1906). Actuà també dins el camp social i polític: fundació de la societat Aplec Nacionalista, d'una caixa rural, del periòdic "Sindical", etc. Conreà la poesia i participà en tots els certàmens poètics de Catalunya. La seva obra fou recollida en part a "Lectura Popular". Entre 1904 i 1906 va fundar a Blanes la Caixa Rural, en el marc del fenomen d'aparició de les primeres agències bancàries, afavorides pel desenvolupament de la indústria i el comerç propi d'aquell moment. Fou l’impulsor de l’Aplec de l’Amor, que posa el punt i final a la Festa Major de Blanes des de 1906. Cada 28 de juliol els blanencs han acudit puntuals a la cita, ja fos a peu, en barca o, més modernament, en automòbil. Durant molt de temps, un dels costums més arrelats d’aquesta festa era fer un berenar-sopar en família i amb els amics, compartint els aliments, alguns prèviament preparats a casa: amanides, conill, arròs, truites farcides, síndria... Tot seguit, es ballaven sardanes sobre la mateixa sorra. Antigament, els integrants de la cobla, se situaven damunt la roca coneguda com el “banc dels músics”. Al llarg de tots aquests anys s’hi ha pogut escolar les millors cobles d’arreu del país, i més modernament les actuacions de cantants i grups musicals de renom.
El fons personal de l’escriptor es conserva a l'Arxiu Municipal de Blanes.

RIBAS Fugaroles, Benet
(Blanes 1908 – 1997). Creador dels premis Recull l'any 1964. Referent en els moviments cívics de la seva vila nadiua. S'havia estrenat de molt jove, a 13 anys, com a col·laborador de la revista blanenca "Recull", que va ser fundada el 1920. En les tertúlies de "sa botigueta", l'adolescent Ribas va rebre el mestratge de Joaquim Ruyra i de Joan G. Junceda, entre altres figures. Progressivament va anar forjant la seva formació, catalanista i catolicosocial, que va tenir especial ressò en els articles que publicava i en la realització d'accions cíviques i polítiques. Si bé s'ocupava de la seva empresa del ram de les càrnies, estava mogut per una vena periodística que el va portar a recuperar el 1949 la revista "Recull" que havia deixat de sortir el 1936. Des d'aleshores, una quinzena darrere l'altra i salvant tota mena d'obstacles durant la dictadura, va aconseguir treure al carrer la publicació i promoure diverses activitats al seu voltant. El 1964 va tenir la idea d'instituir uns premis literaris -"per donar un bon ajut a la promoció del català que es trobava en un període de crisi per la persecució que patia"- que van acabar transcendint en gran mesura l'àmbit local. Conseqüent amb la seva política de defensa de la llengua, Benet Ribas va ser una de les persones que el 1979 va participar en la creació del diari El Punt (llavors Punt Diari), a través de la cooperativa Papirus. Conservador, profundament cristià i català, col·laborava en tot el que signifiqués la construcció de la identitat del país des del civisme militant: va contribuir a revitalitzar el Centre Catòlic de Blanes, a restaurar les ermites de Sant Joan i de Santa Bàrbara i l'obreria del santuari de la Mare de Déu del Vilar, a la vegada que va donar un nou impuls a les processons de Corpus, Setmana Santa i Pasqua. El 1976 va presentar Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) a Blanes juntament amb altres persones i sota la presidència de Jordi Pujol. Estava en possessió de la Creu de Sant Jordi de la Generalitat (1987) i del premi d'Actuació Cívica Catalana (1992) atorgat per la Fundació Jaume I. El Casal de la Gent Gran de Blanes porta el seu nom.

RUYRA Oms, Joaquim
(Girona, 1858 - Barcelona, 1939) fou un escriptor i poeta català, considerat un dels grans contistes moderns del segle XX. A l'hivern, entre altres llocs, va viure a Barcelona i a l'estiu a Blanes, on trobava la inspiració, a la casa pairal on la seva família s'havia traslladat el 1873 per motius polítics. Es casà amb Teresa de Llinàs d'Arnau, germana de Rafael de Llinàs i d'Arnau, baró de Llinàs i pertanyent a la petita noblesa catalana.
L'estiu del 1928 es cremaren extensos boscos d'alzines sureres propietat de la seva família del massís de les Gavarres. Aquest fet marcà el final del Ruyra escriptor. Després només va publicar, l'any següent, Sociòlegs d'ultratomba, on refà apunts dels inicis de la seva carrera literària. Aquesta obra clou el cicle literari baixant amb Dante als inferns i posant en boca de Sòcrates una valoració ponderada de la seva pròpia obra. Durant la guerra, primer fou desposseït del seu patrimoni i més tard homenatjat pels seus 80 anys. Morí el mes de maig del 1939, en un moment complicat que silencià la seva pèrdua. L'Institut d'Estudis Catalans va crear el premi Joaquim Ruyra en el seu honor per premiar el «millor treball d'investigació sobre Ruyra, la seva vida, la seva obra, la seva llengua, o bé sobre qüestions d'antecedents i influències.». La parla, els personatges populars i el paisatge de Blanes insipirà a en Joaquim Ruyra en la seva creació lliterària ("Pinya de Rosa", "Marines i boscatges", etc.). A Arenys era una persona molt coneguda i estimada. Fou mestre literari d'escriptors com Josep Pla, Salvador Espriu o Lluís Ferran de Pol.
Es formà en la lectura dels clàssics, com Homer, Cervantes i Shakespeare, i escrigué unes proses castellanes, però aviat començà a publicar només textos catalans: premis als Jocs Florals i col·laboracions a La Renaixensa, La revista, Recull, etc. Conreà la poesia, el teatre –sense èxit- i la narració curta, àmbit en el qual excel·lí. La seva obra, curta, però d'una altíssima qualitat, el converteix en un dels millors narradors en llengua catalana. Narrador innat i gran innovador, creà un veritable llenguatge, tot escoltant la gent de Girona, del Montnegre, de la Selva i els pescadors de Blanes. Fou un gran descobridor de la naturalesa, que corregia i refeia constantment les seves acurades descripcions. No és en va, doncs, que per molts escriptors posteriors ha estat reconegut com a mestre.
El seu univers literari se centrà en el mar i la costa, en concret la de Blanes d'on provenia la seva família. Va estudiar a Barcelona la carrera de Dret, que no va arribar a exercir. També fou traductor de Schmidt, Molière, Scribe, etc. També féu articles sobre filologia, que publicà a la premsa sota el títol de Qüestions de llenguatge.

SOLIVA, Napoleó
(1907-1991). Mestre. El col·legi Napoleó Soliva es va construir a la zona de La Plantera de Blanes ja que aquest barri va experimentar un fort creixement de població que arribava per treballar a la indústria tèxtil de l'antiga SAFA o bé per satisfer la creixent demanda de personal que necessitava el sector turístic de la vil·la. El centre va ser construït i inaugurat l'any 1979. Constava d'un edifici principal per primària i un altre edifici on es va situar el parvulari. En aquell moment, el col·legi es trobava sol enmig d'uns camps sense carrers asfaltats. L'escola era de doble línia amb P4 i P5 i 8 cursos de Primària. Inicialment era coneguda amb el nom de la Plantera, ja que no disposava encara del nom oficial. El curs següent, en una assemblea de pares, es va decidir anomenar l'escola amb el nom de Napoleó Soliva com a reconeixement a aquests popular mestre del poble, que va exercir al col·legi de la Vila (Joaquim Ruyra), on va deixar un grat record entre alumnes i el professorat.