Escut Ajuntament de Blanes Ajuntament de Blanes

Idiomes

www.blanes.cat

Un segle de cooperativisme agrari a Blanes


Camí de tornada


Menú principal

  • L'Ajuntament
  • Ciutadans


Un segle de cooperativisme agrari a Blanes


      Ressenya del llibre:
      Fèlix RABASSA I MARTÍ, Un segle de cooperativisme agrari a Blanes. En el 60è aniversari de la Cooperativa Agrícola de Blanes, Ajuntament de Blanes, 2006.



      Estem davant d’un bon llibre d’història local. Un llibre que tracta la història social de l’agricultura i de la pagesia de Blanes al segle XX i el que portem del XXI, que recull amb detall la fundació i posterior desenvolupament de totes les cooperatives agràries que han funcionat a Blanes en aquest període. Per fer l’estudi l’autor ha aconseguit fer un buidatge exhaustiu de totes les fonts historiogràfiques possibles: tant bibliogràfiques, com hemerogràfiques, tant d’arxius (privats i públics), com de fonts orals. És segurament aquest l’aspecte més destacable del llibre. És a dir, l’autor ha sabut assegurar-se d’haver esgotat totes les fonts d’informació. I això no és poca cosa.

      Per altra banda és un llibre que està molt ben editat i il·lustrat, amb unes imatges d’un gran valor històric, amb uns apèndixs molt ben documentats i il·lustrats i molt útils historiogràficament, on es pot trobar, per exemple, la llista de tots els presidents de la cooperativa des del 1946, amb una petita biografia i una fotografia de cada un d’ells; les juntes de totes les associacions agràries de Blanes; el registre de tots els socis del sindicat de pagesos de l’any 1942…

      Sens dubte el llibre, a banda de ser un element de record que tots els pagesos de Blanes agrairan, també serà una molt bona font de consulta ineludible per a qualsevol treball d’història de Blanes del segle XX, ja que en ell es poden trobar aspectes cabdals de la història local d’aquest segle, sense els quals és difícil entendre globalment aquesta història.

      Un d’aquests aspectes és el de la importància econòmica i social que el cultiu de la vinya ha tingut a Blanes fins ben entrada la segona meitat del segle XX. Una importància que ja venia almenys des del segle XVIII i que, lògicament, ha tingut incidències de pes en el sindicalisme i cooperativisme agraris locals fins pràcticament l’actualitat. Ja a finals del segle XVIII el famós viatger Francisco de Zamora, en passar per Blanes, va destacar que Blanes “está bien plantado de viñas, y algunos árboles en ellas” sense destacar cap cultiu més. A mitjan segle XIX Blanes tenia ja més de 500 hectàrees de vinya i ja era, de llarg, el cultiu principal local. Per aquests anys Alella, el principal centre vitícola del Maresme, no arribava a les 400 hectàrees. Pineda sols en tenia 88. I encara, ja a la segona meitat del segle XX, concretament als anys 60, segons Ybette Barbaza, a Blanes hi havia més de 300 hectàrees de vinya plantada, que podien donar uns 16.000 hectolitres anuals de vi. En aquests anys era una de les poblacions, juntament amb Lloret, Roses, el Port de la Selva i Llançà, on la vinya tenia més importància de tota la Costa Brava “i exercia un paper notable dins l’economia agrària”. Al 1982 encara a Blanes se’n conrearen 50 hectàrees.

      La importància de la vinya va incidir òbviament en tota l’economia de Blanes i va ser possiblement el pal de paller o un dels motors principals d’aquesta economia durant els segles XVIII, XIX i principis del XX. Estaven molt vinculats a la vinya bona part del comerç local (la comercialització i exportació del vi). La mateixa indústria tradicional de les drassanes a la platja de Blanes va ser molt estimulada pel comerç del vi, que necessitava fragates i bergantins per ser exportat a punts fins i tot d’ultramar. Blanes es convertí en el centre d’un actiu comerç vinícola d’abast comarcal. Tal com descriu molt bé Fèlix Rabassa, alguns carrers de la població, típicament de pagesos, es convertiren en mercats de vi improvisats.

      Fins i tot la indústria de Blanes va estar durant un temps molt vinculada a la vinya. Perquè a principis del segle XX, quan només hi havia una fàbrica de teixits (la SAFA no es crearà fins al 1923), la vinya havia estat capaç de generar 6 indústries derivades d’ella: una de xampany (les caves Mont-Ferrant); una d’aiguardent; dues de taps de suro (per a les ampolles de xampany i aiguardent); i a partir dels anys deu, dues fàbriques d’aprofitament de brises, una de les quals serà d’una cooperativa agrària. Només hauria faltat un celler cooperatiu. I per això Rabassa recull al seu llibre la pregunta que es fa Josep Alemany en un article de l’any 1923 que diu:”Per què no té Blanes encara un celler cooperatiu, essent tanta la seva producció vinícola?” Eren els anys en què se n’estaven construint molts. I hauria permès mantenir encara més la importància del cultiu a la població. Però no devia ser tan fàcil. La majoria de cellers cooperatius es crearen a la província de Tarragona i les comarques més vitícoles de les de Barcelona (Alt Penedès, Bages o Anoia). Al Maresme només se’n construirà un a Alella. I en tota la província de Girona només cinc, tots ells a l’Alt Empordà.

      Segons el que hem dit, doncs, la vinya fou un dels principals responsables que Blanes doblés la població al segle XVIII. Si a principis d’aquesta centúria no arribava als 2.000 habitants, a principis de la següent ja arribà als 4.000. I segurament la vinya també influí decisivament per tal que Blanes continués creixent molt al segle XIX. A la dècada dels 60 d’aquesta centúria, ja arribava gairebé a les 6.000 persones censades. Això era just abans de la crisi agrària de finals de segle, la qual afectà tots els cultius tradicionals, sobretot la vinya, perquè fou fuetejada també per la fil·loxera. No casualment Blanes perdé població en aquell difícil final de segle. Al 1900 aquest municipi baixà per sota dels 5.000 habitants.

      Tanmateix la vinya experimentà certa recuperació i va permetre mantenir la importància del sector agrari de Blanes almenys fins als anys 70 del segle XX. Això vol dir mantenir un important nombre de pagesos en tot el període que estem estudiant i una important xifra d’hectàrees conreades. Sobre la importància del nombre de pagesos, que s’ha mantingut fins pràcticament a l’actualitat, direm que al 1930 Blanes tenia la molt important xifra de 574 pagesos i el 1942 en tenia més de 400. La Germandat Sindical de Llauradors, que agrupava en aquell moment tots els terrassans, tenia 426 socis. I això en una població d’uns 6.000 habitants. Al Maresme aquesta xifra només la superaven els grans centres agraris de Mataró (800 pagesos), Malgrat (514) i Argentona (523). Probablement a la Selva no la superava ningú, ni tan sols Santa Coloma. El que és segur és que almenys des de mitjan anys noranta Blanes és el municipi de la Selva amb més pagesos. El 2001 encara en tenia 266. Una xifra difícilment superada per cap municipi costaner català. I això malgrat que el percentatge de la població activa sigui molt baix (el 2001 un 2% de la població activa). Però és que Blanes guanya tots els municipis selvatans en xifres absolutes en tots els sectors -inclòs el pesquer i l’agrari. I això té molt de mèrit.

      Sobre la importància de la superfície agrària blanenca cal dir que aquesta població tradicionalment ha explotat agràriament molt el seu terme (dels més explotats de Catalunya). El 1861 tenia prop de 900 hectàrees conreades (més de 500 de vinya i més 300 de cereals) de les 1.800 de tot el terme. Això significa que dedicava la meitat del terme als conreus, cosa que no era gens corrent. A principis del segle XXI, Blanes, amb més de 200 hectàrees conreades, era un municipi que encara mantenia el sector agrari amb molta fermesa. També destacava al La Selva per ser el municipi amb més hortalisses (67 ha el 2000). Però també havia sabut diversificar els conreus: cereals (65 ha), farratges (25 ha), fruiters (12 ha), patates (25 ha), i encara una mica de vinya (8 ha).

      Però tornem a aquest últim cultiu per parlar de les conseqüències sindicals i cooperatives ja del segle XX que ha comportat la importància d’aquest conreu a Blanes. Jo destacaria tres conseqüències, principalment:
      1) La vinya, sobretot des de la seva crisi de preus i de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX, comportà una agudització del problema i la conflictivitat social agrària tant a nivell local com general.
      2) Les cooperatives que es van crear a Blanes s’orientaren sobretot cap a l’ajuda del sector vitícola.
      3) La persistència o la importància dels cultius tradicionals com la vinya o els cereals va possibilitar la permanència d’importants tradicions socials i culturals de la pagesia que en altres llocs han desaparegut i, en canvi, a Blanes s’han mantingut.

      Pel que fa a la primera, cal dir que les zones fonamentalment vitícoles, almenys a Catalunya, van viure el problema social agrari (sobretot la pugna entre parcers i propietaris) al primer terç del segle XX amb més agudesa que altres zones on no predominava la vinya. I Blanes no en serà una excepció. No és moment per entrar en les causes d’aquest fet. Probablement hi influí molt la crisi del vi des de finals del XIX i tot el primer terç del segle XX. I això es traduí: en primer lloc en una conflictivitat laboral i social entre propietaris i parcers bastant important i molt més important que la que es va produir, per exemple al Maresme. Entre 1931 i 1936, segons Fèlix Rabassa, hi hagueren a Blanes almenys 18 conflictes de diferent naturalesa entre parcers i propietaris. No fou casual, doncs, que els parcers i arrendataris tendissin a agrupar-se en sindicats més aviat obreristes -encara que més endavant es transformaran en cooperatives- per defensar els seus interessos laborals i socials. D’aquesta manera, per exemple, el 1912 fundaren l’Emancipació Agrícola i la Unió Agrícola; el 1930 el sector més radical de la pagesia fundà el Sindicat de Foment Agrícola, de tendència anarcosindicalista; i el 1933 altres sectors -sobretot de tendència republicana- fundaren una secció local de la Unió de Rabassaires. Blanes fou un dels pocs pobles de la província de Girona amb secció rabassaire als anys trenta.

      En segon lloc, la conflictivitat social agrària es traduí en una aguda rivalitat o pugna entre sindicats o cooperatives agràries de dretes i esquerres. Les dretes agràries blanenques es van integrar dins el Sindicat Agrícola Catòlic, fundat el 1907. Un Sindicat força actiu, que es mantingué fins als anys 30. Cal pensar que aquests sindicats estaven supeditats per reglament a la jerarquia eclesiàstica i, a la pràctica, era el rector de la parròquia el seu responsable. El bisbat de Girona va posar molt d’interès a fundar un sindicat agrícola catòlic en cada municipi i ho va aconseguir en molt bona mesura. Lloret i Blanes van ser uns dels primers pobles a tenir-ne un. Probablement perquè la conflictivitat social i política era més aguda que a altres llocs. Però després vindrien la resta.

      Per la seva banda les esquerres polítiques i sindicals afavoriren la constitució de cooperatives rivals a la catòlica. Per exemple la ja esmentada Emancipació Agrícola, fundada el 1912, que precisament serà l’ascendent primer de l’actual cooperativa. Altres seran la Cámara Sindical Agrària, del 1926; o el Centre Agrícol l’Aurora Bladense, que va tenir el suport de La Casa del Poble, de tendència republicana.

      La segona conseqüència de la importància de la vinya fou, com dèiem, que les cooperatives que es van crear a Blanes al primer terç del segle XX s’orientaren, tal com explica molt bé Rabassa, sobretot cap a l’ajuda del sector vitícola. Totes les cooperatives esmentades, a banda d’oferir als socis els productes necessaris per al cultiu de la vinya (adobs minerals, amoníac, sofre, sulfat de coure…), van oferir també molta ajuda tècnica organitzant conferències sobre les particularitats i els problemes tècnics del cultiu, l’adobament… Les cooperatives també van haver de defensar els interessos dels viticultors davant les administracions públiques. Sobretot davant l’Ajuntament, que els cobrava un impost per a la venda del vi que els pagesos consideraven molt alt. Però també davant d’altres administracions per intentar aturar el que en deien el frau del vi (la falsificació del vi que feien molts comerciants). En aquestes gestions hi col·laborà la important Unió de Vinyaters de Catalunya, que va tenir una delegació pròpia a Blanes des del 1912. Fou l’única delegació d’aquesta Unió de la província de Girona.

      A part d’aquests serveis, el Sindicat Agrícola Comarcal, que funcionà fins al 1924, i que fou un dels antecedents directes de l’actual Cooperativa, creà una fàbrica cooperativa de brises -els residus de la vinificació-. Segurament fou l’única fàbrica cooperativa de brises en tota la costa catalana.

      No podem, però, deixar de banda en aquest apartat que, malgrat que el seu sector fonamental fou el vitivinícola, les primeres cooperatives blanenques van començar ben aviat a orientar-se també cap a les hortalisses, tal com explica Rabassa. Un sector que arrencà amb força a partir de principis de segle. Sobretot el cultiu de les patates. Un producte que, tal com diu el llibre (p.86), acabà sent la pedra angular de l’agricultura blanenca i de l’economia dels socis de la Cooperativa durant força anys (sobretot dels anys 50 als 80 del segle XX). Avui dia Blanes és, de llarg, el municipi de la comarca de la Selva amb més producció d’hortalisses (més de 100 ha)

      A les zones de regadiu les patates van ser, des de principi de segle XX, el cultiu més important. A Blanes el 1946 se’n sembraren 60 ha. Però al 1967 ja n’hi havia 140. En aquests anys la superfície dedicada a patates a Blanes ja gairebé s’igualava a la que dedicaven municipis del Maresme com Malgrat o Pineda. En els anys bons d’exportació sortien de Blanes més de 300 vagons carregats de patates. En aquests anys la Cooperativa de Blanes centrava els seus esforços en el cultiu de les patates: la compra de llavors a l’estranger; la compra dels adobs (sulfat amoníac…); la comercialització del producte…

      Però la importància progressiva al llarg del segle XX del cultiu de les patates no fou obstacle perquè persistissin fins a l’actualitat importants tradicions socials i culturals de la pagesia lligades més a una cultura agrària de secà que de regadiu. I aquesta és la tercera gran conseqüència de la importància del cultiu de la vinya a Blanes.

      Sens dubte el fet que aquesta importància perdurés fins a la segona meitat el segle XX va col.laborar al fet que Blanes no visqués tan traumàticament la revolució agrària dels anys 60 d’aquest segle i que mantingués un fil de continuïtat amb l’agricultura tradicional. I això alhora ha fet possible, en primer lloc, que es mantinguessin ben vius alguns elements culturals pagesos tradicionals fins a mitjan segle XX i alguns fins l’actualitat. Potser l’element més important a què ens hem de refrir aquí és el Cafè dels Terrassans, amb unes funcions socials i lúdiques molt clares i importants: un autèntic lloc de trobada social de la pagesia, que el comprà la Cámara Sindical Agrària (el precedent de l’actual Cooperativa) el 1928 i que fins als anys noranta va pertànyer a la Cooperativa. L’edifici d’aquest Cafè dels Terrassans va permetre adaptar la sala de dalt a partir de 1935 per a sala destinada al ball, a conferències i reunions. Va ser l’anomenat Ball del terrassans (amb una secció pròpia), que va funcionar fins al 1971. No hi faltava ball els dies més significats per a la pagesia, Sant Antoni o Sant Isidre, com a festes pròpies de la pagesia, però també Cap d’Any, Carnestoltes o Nadal.

      També podem incloure dins d’aquest apartat l’envelat que muntava cada any la Cooperativa per la Festa Major, almenys fins als anys 40 o 50. O la celebració de festivitats tan tradicionals com la de Sant Antoni Abad, que no s’ha deixat mai de celebrar, tot i que actualment només es fa un ofici religiós i un dinar de germanor. També la celebració de la festivitat de Sant Isidre, que almenys fins al 1987 se celebrà amb sardanes a la plaça de l’Església. O la participació activa en actes socials i religiosos tan importants com les Festes de Coronació de la Mare de Déu del Vilar del 1955. Finalment, no podem deixar d’esmentar en aquest repàs d’elements socials de la pagesia de Blanes el dinar anual de germanor de pagesos que se celebra encara avui a S’Agulla.

      Tot plegat demostra com l’esperit pagès blanenc està ben viu. Un esperit que fa possible també que hagi aparegut publicat aquest excel·lent llibre de Fèlix Rabassa, que és un veritable testimoni de la vitalitat econòmica, social, cultural i sindical de l’agricultura blanenca fins pràcticament a l’actualitat.


      Jordi Pomés i Vives
      Professor d’història contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona

      Autor: Fèlix Rabassa i Martí
      Edita: Ajuntament de Blanes i Cooperativa Agrícola de Blanes
      Lloc: Blanes
      Any: 2006
      Pàgs.: 166

      Publicacions Municipals




Data de realització: 03/22/2001 | Data de la darrera actualització: 03/08/2010

© Ajuntament de Blanes

Passeig Dintre 29 | 17300 | Blanes Telèfon: 972 379 300 | Informació

Inici de la pàgina

© Ajuntament de Blanes | Passeig Dintre 29 | 17300 | Blanes | Telèfon: 972 379 300