AJUNTAMENT DE
BLANES
ACTA DE SESSIÓ DEL PLE DE L'AJUNTAMENT

Identificació de la sessió

Núm.: 5/2025
Caràcter: ORDINÀRIA
Data: 29 de maig de 2025
Horari: 19:00
Lloc: Casa de la Vila

Ordre del dia i desenvolupament de la sessió


Acta del Ple

Identificació de la sessió

Núm.: 2025/00008282C
Sessió: Ordinària
Òrgan: El Ple
Data: 29 de maig de 2025
Horari: A les 19:12 h.
Lloc: Casa de la Vila


A la Casa de la Vila en 1ª convocatòria. Comença la sessió a les 19:12 h.

ASSISTENTS:

Sr. Jordi Hernández Martínez PSC-CP
Sra. María Gloria Agudo Román PSC-CP
Sr. Javier López Juárez PSC-CP
Sra. Estefanía Romero Asensio PSC-CP
Sr. Jordi Calvet San José PSC-CP
Sr. Enrique Pérez Guardiola PSC-CP
Sr. Àngel Canosa Fernández ERC-AM
Sra. Olga López Colomer ERC-AM
Sr. Albert Sanz González ERC-AM
Sra. Marina Vall-llosada García ERC-AM
Sr. Jordi Urgell Martínez BECP-C
Sr. Pere Lopera Romero BECP-C
Sr. Daniel Cantero García BECP-C
Sr. Juan Felip Fures JPB-CM
Sra. Mònica Rabassa Vázquez JPB-CM
Sr. Jaume Frigola Bourlon JPB-CM
Sr. Pere Adrián Robert Anaya PP
Sr. Roberto Martínez Hernández VOX
Sra. Rosa Maria Aladern Gusi GRUP BLANES
Sr. Carles Estríngana Garcia CUP - AMUNT
Sr. Mario Ros Vidal BLANES, SÍ
Màriu Escolano GonzálezViceinterventora accidental
Alfred Lacasa TribóSecretari

ORDRE DEL DIA

1. Aprovar l’acta corresponent a la sessió ordinària del dia 24 d’abril de 2025.

2. Donar compte de resolucions d’Alcaldia i altres òrgans delegats des del 10 d’abril de 2025 fins el 14 de maig de 2025, números del 2025000760 al 2025001229, ambdós inclosos.

3. Donar compte de resolucions de la Junta de Govern Local de les sessions celebrades entre el 10 d’abril de 2025 i el 14 de maig de 2025.

4. Donar compte de decrets d’Alcaldia.

5. Donar compte d’acord de la Junta de Govern Local.

6. Expedient: 2024/00016835E : Aprovació de la sol·licitud d’ocupació del domini públic marítimo-terrestre amb 4 suports selfies a la direcció General de Polítiques de Muntanya i del Litoral de la Generalitat de Catalunya.

7. Expedient: 2025/00006658Y : Donar compte execució 1 trimestre 2025

8. Expedient: 2025/00006658Y : Donar compte al ple del període mig de pagament (PMP) a proveïdors del 1r. trimestre de 2025

9. Expedient: 2024/00008334P : Modificació de l’ordenança general reguladora dels beneficis fiscals

10. Expedient: 2023/00011832Z : Aprovació del text definitiu del conveni urbanístic PAU 2 Cala Sant Francesc, presentat per la Comunitat de Propietaris de Cala Sant Francesc, amb la finalitat de posar fi a les disputes existents en els últims anys, solucionar les deficiències d’urbanització, i delimitar i definir les obres imputables a la propietat de les parcel·les.

11. Expedient: 2025/00008088X : Moció presentada pel grup municipal d’Esquerra Republicana de Blanes per a la millora de les condicions de les escoles bressol municipals

12. Expedient: 2025/00008082G : Moció presentada pel grup municipal d'Esquerra Republicana de Blanes per denunciar i garantir la prevenció de la violència institucional masclista.

13. Expedient: 2025/00008091J : Moció presentada pel grup municipal d'Esquerra Republicana de Blanes de suport al Pacte Nacional per la llengua i per l'impuls d'actuacions municipals en defensa del català.

14. Expedient: 2025/00008101T : Moció que presenta el grup municipal de Blanes En Comú - Podem per garantir la qualificació permanent dels habitatges de protecció oficial (HPO)

15. Expedient: 2025/00008100E : Moció que presenta el grup municipal Blanes En Comú Podem de rebuig a l'ofensiva dels Estats Units sobre el futur de la franja de Gaza.

16. Expedient: 2025/00008154F : Moció que presenta el grup municipal de BECP per a la implantació d'un nou model de gestió de residus municipals.

17. Precs i preguntes.

DESENVOLUPAMENT DE LA SESSIÓ

I

PART RESOLUTIVA

PROPOSTES DE SECRETARIA

1. Aprovar l’acta corresponent a la sessió ordinària del dia 24 d’abril de 2025.

S’aprova, per unanimitat dels assistents, l’acta de la sessió anterior corresponent al dia 24 d’abril de 2025.

2. Donar compte de resolucions d’Alcaldia i altres òrgans delegats des del 10 d’abril de 2025 fins el 14 de maig de 2025, números del 2025000760 al 2025001229, ambdós inclosos.

Es dona compte de resolucions d’Alcaldia i altres òrgans delegats des del 10 d’abril de 2025 fins el 14 de maig de 2025, números del 2025000760 al 2025001229, ambdós inclosos.

3. Donar compte de resolucions de la Junta de Govern Local de les sessions celebrades entre el 10 d’abril de 2025 i el 14 de maig de 2025.

Es dona compte de resolucions de la Junta de Govern Local de les sessions celebrades entre el 10 d’abril de 2025 i el 14 de maig de 2025.

4. Donar compte de decrets d’Alcaldia.

Es dona compte del Decret 2025001137 de data 5 de maig de 2025, del Departament de Recursos Humans referent a una pròrroga de contracte laboral de gruista a la Policia Local per raó de màxima urgència.

Es dona compte del Decret 2025001192 de data 9 de maig de 2025, del Departament de Recursos Humans referent al nomenament d’una auxiliar administrativa com a funcionària interina per raó de màxima urgència, per acumulació de tasques adscrita a l’Àrea Econòmica departament d’Intervenció de l’Ajuntament de Blanes.

Es dona compte del Decret 2025000651 de data 26 de març de 2025, modificat pel Decret 2025000766 de data 8 d’abril, del Departament de Població, referent a la revisió anual del Padró municipal d’habitants del municipi de Blanes referida a 1 de gener de 2025.

5. Donar compte d’acord de la Junta de Govern Local.

Es dona compte de l’acord de la Junta de Govern Local de data 15 de maig de 2025 referent a l’aprovació del Pla de control i gestió ètica de colònies felines a Blanes.

PROPOSTES DE LA COMISSIÓ INFORMATIVA GENERAL, D’URBANISME I D’HISENDA

6. Aprovació de la sol·licitud d’ocupació del domini públic marítimo-terrestre amb 4 suports selfies a la direcció General de Polítiques de Muntanya i del Litoral de la Generalitat de Catalunya.

Identificació de l’Expedient

Expedient número 2024/00016835E (PROMOCIÓ DE LA CIUTAT-TURISME/ALS/rpm) relatiu a la instal·lació a la via pública de 9 punts d'informació turística i fotogràfica.

Fets


Fonaments de Dret

Atesa la proposta de resolució, els antecedents i fonaments jurídics que la motiven, el Ple ACORDA:



Tipus Documental
Descripció Document
CSV
ProjectePatent Turs15722330536446646113
ProjecteProposta on ubicar punts selfies15724044545137136001
PTS_M_0007Informe Técnico15704506147536567104
PTS_M_0007Informe Tècnic15704507053641532073
MemòriaMemòria ubicació punts selfies15722272250625400757
PTS_M_0007Informe Tècnic15704505707601661724

Resultat votació: Aprovada per majoria absoluta, amb els vots a favor de PSC, JPB, PP, VOX, GRUP BLANES i BLANES SÍ; el vot en contra d’ERC i la CUP i l’abstenció de BECP.


7. Expedient: 2025/00006658Y : Donar compte execució 1 trimestre 2025

Expedient número 2025/00006658Y (INTERVENCIO/AST/mgv//) relatiu a l’informe d’execució del primer trimestre de 2025.

Fets

Atenent el que disposa la normativa exposada i, a la vista de la documentació inclosa a l’expedient, s’emet aquest informe sobre l’execució pressupostària corresponent al 1er trimestre de l’exercici 2025

1. Informació referent a l’actualització dels pressupostos en execució i resum de l’estat d’execució del pressupost acumulat a final de cada trimestre dels ingressos
i despeses del pressupost, i dels seus estats complementaris:



2. Obligacions, vençudes, líquides, exigibles i no imputades a pressupost​:



3. Informació que permeti relacionar el saldo resultant dels ingressos i despeses dels pressupostos amb la capacitat o necessitat de finançament, calculada conforme a les normes del Sistema Europeu de Comptes, i actualització de l’informe de la intervenció del compliment de l’objectiu d’estabilitat i del límit del deute:

4. Dades d'execució previstos en els apartats 1 i 2 de l’article 7 relatius a les unitats integrants del sector administracions públiques de la comptabilitat nacional, així com el número d’efectius referits a l’últim dia del trimestre anterior:






Fonaments de Dret

Article 16.1 a 16.6 i apartat 9 de l’Ordre HAP/2105/2012, d’1 d’octubre, per la qual es despleguen les obligacions de subministrament d’informació previstes a la Llei orgànica 2/2012, de 27 d’abril, d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera.

Atesa la proposta de resolució, els antecedents i fonaments jurídics que la motiven, el Ple ACORDA:

Primer .- Donar compte al ple de l’execució pressupostària corresponents al 1r. trimestre de 2025

Segon .- Ordenar la publicació de la informació en els seus portals web seguint criteris homogenis que permetin garantir l’accessibilitat i transparència d’aquesta.

Es dona compte d’aquest acord. El Ple es dona per assabentat.

8. Expedient: 2025/00006658Y : Donar compte al ple del període mig de pagament (PMP) a proveïdors del 1r. trimestre de 2025

Identificació de l’Expedient

Expedient número 2025/00006658Y (TRESORERIA/SVLA/svla) relatiu a INFORMES MOROSITAT, PMP, EXECUCCIÓ PRIMER TRIMESTRE 2025

Fets

1 El període mig de pagament definit en el Real Decret 1040/2017, de 22 de desembre, pel qual es modifica el Real Decret 635/2014, de 25 de juliol, mesura el retard en el pagament del deute comercial en termes econòmics com indicador diferent respecte el període legal de pagament en la Llei 3/2004, de 29 de desembre, per la que s’estableixen mesures de lluita contra la morositat en les operacions comercials.

D’acord amb el que estableix l’Ordre HAP/2105/2012, la publicació serà mensual per les entitats en règim de cessió d’impostos estats, i trimestral per la resta d’entitats. La informació haurà de ser tramesa a través de l’aplicació “Autoriza” abans de l’últim dia del mes següent al període al que es refereixi.

Atès que les dades que s’han d’incloure a l’aplicació informàtica del càlcul del període mig de pagament són els següents:

D’acord amb l’anterior, el Període mig de pagament del primer trimestre de 2025 és el següent:

Fonaments de Dret

D’acord amb el que preveu l’article 6.2 del Real Decret 635/2014, de 25 de juliol, pel qual es desenvolupa la metodologia del càlcul del període mig de pagament a proveïdors de les Administracions públiques i les condicions i el procediment de retenció de recursos dels règims de finançament, previstos en la Llei Orgànica 2/2012, de 27 d’abril, d’Estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera, “les corporacions locals remetran al Ministeri d’hisenda i administracions públiques i publicaran periòdicament, d’acord amb el que es preveu en l’Ordre HAP/2015/2012, d’1 d’octubre, per la que es desenvolupen les obligacions de subministrament d’informació previstes en la Llei Orgànica 2/2012, de 27 d’abril, la següent informació relativa al seu període mig de pagament a proveïdors referit, segons correspongui, al mes o al trimestre anterior:

a) El període mig de pagament global a proveïdors mensual o trimestral, segons correspongui, i en la seva sèrie històrica
b) El període mig de pagament mensual o trimestral, segons correspongui, de cada entitat i la seva sèrie històrica
c) La ràtio mensual o trimestral, segons correspongui, d’operacions pagades de cada entitat i la seva sèrie històrica.
d) La ràtio d’operacions pendents de pagament, mensual o trimestral, segons correspongui, de cada entitat i la seva sèrie històrica..

Atesa la proposta de resolució, els antecedents i fonaments jurídics que la motiven, el Ple ACORDA:

1.Donar compte al ple del període mig de pagament (PMP) a proveïdors del 1r. trimestre de 2025

2.Ordenar la publicació de la informació en els seus portals web seguint criteris homogenis que permetin garantir l’accessibilitat i transparència d’aquesta.

Es dona compte d’aquest acord. El Ple es dona per assabentat.

9. Expedient: 2024/00008334P : Modificació de l’ordenança general reguladora dels beneficis fiscals

Identificació de l’Expedient

Expedient número 2024/00008334P (ÀREA ECONÒMICA/SVLA/JMRG) relatiu a Modificació de les ordenances fiscals i ordenances reguladores de preus públics per a l'exercici 2025.

Fets

1. El Departament de Fires i Festes ha proposat la modificació de l’apartat 3 de l’article 3 de l’Ordenança General Reguladora dels Beneficis Fiscals, atès que la seva redacció es contradiu amb la del darrer apartat de la taula de tarifes de l’article 6.2 de l’Ordenança fiscal 313.02 reguladora de la taxa per ocupacions del subsol, sòl i volada de la via pública.

2. Ambdós preceptes es refereixen a les taxes meritades per l’ocupació de la via pública amb taules/cadires/estands o altres durant el període de Festa Major per part de les entitats que figurin inscrites en el Registre Municipal d’Entitats, regulat en el Capítol II del Reglament de participació ciutadana i els esportistes individuals que formin part del registre d’ ”Esportista Individual” de l’Àrea d’Esports:

El primer recull l’excepció, durant el període de Festa Major, a la no subjecció general de les taxes per ocupació de la via pública dels tercers esmentats. El segon regula la possibilitat que sol·licitin la compensació de les taxes amb un ajut equivalent.

3. L’aplicació pràctica dels dos preceptes suposa que les ocupacions de la via pública esmentades estan subjectes i gravades, a l’hora que a Junta de Govern Local, previ dictamen de la Comissió Informativa, aprova un ajut equivalent al seu import.

4. La modificació que es proposa, consistent a eliminar la menció “del període de la Festa Major” de l’apartat 3 de l’article 3 de l’Ordenança General Reguladora dels Beneficis Fiscals, simplifica i facilita la tramitació actual amb el mateix resultat pràctic final.

5. En data 20 de maig de 2025 la Comissió Informativa General, d’Urbanisme i d’Hisenda ha dictaminat favorablement la proposta

Fonaments de Dret

1. El Text refós la Llei Reguladora de les Hisendes Locals (TRLRHL), aprovat per Reial Decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, en els seus articles 15 a 19 estableix:


2. La Llei 58/2003, de 17 de desembre, General Tributària (LGT).

3. La disposició addicional 4a, apartat 3, de la LGT i el TRLRHL abans esmentat, habiliten les Entitats locals per adaptar la normativa tributària general al règim d’organització i funcionament propi de cadascuna d’elles. Aquesta previsió fonamenta especialment la proposta d’aprovar i mantenir actualitzada una Ordenança general redactada a l’empara de l’article 106.2 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local.

4. El Títol VI de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, de Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques (LPAC) relatiu a l’exercici de la potestat normativa per part de l’administració.

5. La Sentència 108/2023 de la Secció Segona de la Sala Contenciosa-administrativa del Tribunal Suprem del 31 de gener de 2023 (STS 227/2023) estableix com a criteri interpretatiu que no resulta exigible el tràmit de consulta pública prevista a l’article 133.1 de la LPAC en el procediment d’elaboració d’ordenances fiscals previst a l’article 17 de la TRLRHL.

6. Els articles 52.2.d) i 114.3.j) del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, que aprova el Text refós de la llei municipal i de règim local de Catalunya.

Atesa la proposta de resolució, els antecedents i fonaments jurídics que la motiven, el Ple ACORDA:

1. Aprovar provisionalment la modificació de l’apartat 3 de l’article 3 de l’Ordenança General Reguladora dels Beneficis Fiscals, en el que es suprimeix la referència al període de Festa Major i restarà amb el següent redactat:


2. Sotmetre a informació pública l’expedient mitjançant exposició de l’edicte corresponent en el tauler d’anuncis de l’Ajuntament de Blanes durant 30 dies, anunci en el Butlletí Oficial de la Província (BOP) i en un diari provincial dels de major difusió.

Durant el termini de 30 dies hàbils, comptats des de l’endemà de la publicació de l’edicte en el BOP, els interessats podran examinar l’expedient i presentar les reclamacions que estimin oportunes.

Transcorregut aquest termini sense haver-se presentat reclamacions, els acords provisionals adoptats esdevindran definitivament aprovats sense necessitat de nou acord plenari.

Tipus Documental
Descripció Document
CSV
PTS_M_0021Proposta de modificació l’ordenança General Reguladora dels Beneficis Fiscals15704507023662703527

Resultat votació: Aprovada per unanimitat






10. Expedient: 2023/00011832Z : Aprovació del text definitiu del conveni urbanístic PAU 2 Cala Sant Francesc, presentat per la Comunitat de Propietaris de Cala Sant Francesc, amb la finalitat de posar fi a les disputes existents en els últims anys, solucionar les deficiències d’urbanització, i delimitar i definir les obres imputables a la propietat de les parcel·les.

Identificació de l’Expedient

Expedient número 2023/00011832Z (URBANISME/CSC/ALT/mca) relatiu a Projecte de Reparcel·lació PAU 2 Cala Sant Francesc.

Fets

1. Per acord de la Junta de Govern Local adoptat en sessió de 14 de desembre de 2023 es va acordar:


L’Edicte corresponent es va publicar en el BOP del dia 24.01.2024. En el punt diari del dia 18.01.2024.

Per Decret d’Alcaldia de 12.04.2024 es va acordar demanar al Sr. Registrador de la Propietat de Blanes certificació registral de titularitat i càrregues de les finques incloses dintre del Polígon d’Actuació Urbanística 2 Cala Sant Francesc i que expedeixi al marge de cada finca, nota expressiva de l'organisme actuant i data d'iniciació de l'expedient de la reparcel·lació als efectes previstos a l'article 131.2 del RLU i article 5 del Reial Decret 1093/1997, de 4 de juliol, pel qual s’aproven les normes complementàries al reglament per a l’execució de la Llei Hipotecària sobre la inscripció en el registre d’actes de Naturalesa Urbanística.

Consta a l’expedient, comunicació del Registre de la Propietat de Blanes acreditant que ha expedit la certificació de les finques segons el llistat presentat per l’Ajuntament, de Blanes, tot indicant:
La Inscripció de la certificació d’inici expedient de reparcel·lació en les finques on s’ha practicat és de data 19.11.2024

2. Consta a l’expedient informe dels serveis tècnics on s’exposa el següent:

1er.- Que el POUM vigent la l’article 201 de les NNUU estableix el polígon d’actuació de sol urbà consolidat PAU-2 CALA SANT FRANCESC, amb l’objectiu de resoldre les deficiències de les obres d’urbanització i serveis urbanístics.

2on.- Que la Sentència num. 842 de la secció 3era de la sala contenciosa-administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, de 2 de desembre de 2015 que, en base a l’informe dels serveis tècnics municipals de 4 de juny de 2012, va reconèixer unes deficiències en la urbanització, concretades en: xarxa de sanejament “en baixa”, enllumenat públic i xarxa viària.

3er.- Que amb l’objectiu de concretar i valorar econòmicament aquestes deficiències, per Decret de 27.09.2022 es va adjudicar l’elaboració d’un informe tècnic de les obres necessàries a executar, diferenciant les imputables als propietaris del polígon d’actuació de les que no ho són, d’acord amb les previsions del POUM. Aquest informe, de data 19 de desembre de 2022, valora en 2.698.654,05 € les obres a executar, excloent les no imputables als propietaris.

4rt.- Que l’Ajuntament i la CCPP de la Cala Sant Francesc han acordat el següent repartiment de les obres a executar en la urbanització Sant Francesc:

1.- Enllumenat públic: reforma integral del mateix i adaptació normativa actual, a càrrec de la CCPP.
2.- Pavimentació de les calçades: tenint en compte que la longitud viària dels eixos principals (Santa Bàrbara, Cala, Bitàcola, Cala Bona i part de Ermita) és pràcticament igual a la dels vials secundaris (Mirador de la Cala, Fragata, part d'Ermita, Roca del Viver, Àncora i Jardí), la despesa es distribuirà aproximadament en un 50 %, assumint l’Ajuntament els vials d’accés general a la platja, mentre els secundaris correspondran a la CCPP.
3.- Sanejament: l’Ajuntament assumirà i sufragarà les deficiències en el sistema de sanejament, mitjançant l’empresa concessionària Aigües de Blanes SA. L’Ajuntament actuarà amb els mateixos criteris que amb la resta del municipi.
4.- Escales i jardineres: l’Ajuntament assumirà i sufragarà aquesta despesa. L’Ajuntament actuarà amb els mateixos criteris que amb la resta del municipi.

Els SSTT informen favorablement aquest repartiment.

Per acord de la Junta de Govern Local de 19 de desembre de 2024 es va acordar :
Quart.- Notificar el present acord als interessats.”

Consta a l’expedient que acta de la reunió general extraordinària de la CP de la urbanització Cala Sant Francesc realitzada el dia 21.01.2025, on es va acordar aprovar per unanimitat acceptar el conveni proposat, autoritzant a la seva presidenta per a la signatura.

Per acord de la Junta de Govern Local de 20.02.2025 es va acordar:

“Primer.- Aprovar inicialment el text de conveni urbanístic presentat per la Comunitat de Propietaris de Cala Sant Francesc, amb la finalitat de posar fi a les disputes existents en els últims anys, solucionar les deficiències d’urbanització, i delimitar i definir les obres imputables a la propietat de les parcel·les d’aquest àmbit d’acord amb el POUM vigent aprovat per la CTUG en data 19 de novembre de 2020 (DOGC 28.12.20).
Segon.- Informar públicament sobre el text aquest conveni, una vegada aprovat per la Comunitat de Propietaris, mitjançant publicació en el Butlletí Oficial de la Província, e- tauler municipal i seu electrònica pel termini de 20 dies hàbils, per tal que qualsevol persona interessada pugui presentar al·legacions al respecte, d’acord amb l’art. 104 RDL 1/2010, de 3 d’agost pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei d’Urbanisme de Catalunya en relació amb l’art. 83 Llei 39/2015 de 1 d’octubre, de Procediment Administratiu Comú.
Tercer.- Notificar el present acord als interessats. “

L’edicte corresponent s’ha publicat en el BOP del dia 06.03.2025, a la seu electrònica i web municipal
on consta certificat de l’acord de 20.02.2025 i el text del conveni urbanístic.

L’acord consta notificat al Secretari Administrador de la CP (Sr. Xavier Verdalet, i a l’advocat assessor
jurídic de la CP Sr. Josep Anton Pérez i Ferrandiz

Durant el termini d’informació pública no s’han presentat al·legacions, d’acord amb el certificat emès pel Secretari de l’Ajuntament.

3. En data 15 de maig de 2025 la TAG Cap de Serveis Jurídics del departament d’Urbanisme, i el secretari, Senyor Alfred Lacasa, han emès el corresponent informe, que consta a l’expedient.

4. En data 20 de maig de 2025 la Comissió Informativa General, d’Urbanisme i d’Hisenda ha dictaminat favorablement la proposta.

Fonaments de Dret

- Els articles 8.3, i 104 del Text Refós de la Llei d'Urbanisme, aprovat pel Decret Legislatiu 1/2010, de d'agost.
- Els articles 25 i 26 del Reglament de la Llei Urbanística de Catalunya, aprovat pel Decret 305/2006, de 18 de juliol.
- Els articles 18, 25 i 61 del Text Refós de la Llei de Sòl i Rehabilitació Urbana, aprovat pel Reial decret Legislatiu 7/2015, de 30 d'octubre.
- L'article 8.1.b) de la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern
- Reial decret 1093/1997, de 4 de juliol, pel qual s'aproven les normes complementàries al Reglament per a l'execució de la Llei Hipotecària sobre inscripció en el Registre de la Propietat d'actes de naturalesa urbanística.
- Els articles 82, 83 i 86 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques.
- Els articles 47 a 53 de la Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de Règim jurídic de les Administracions Públiques.
- Els articles 21.1.j), 22.2.c) i 70 ter de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les Bases del Règim Local.
- Els articles 52.2.c) i 53.1.s) del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, aprovat per Decret legislatiu 2/2003 de 28 d'abril.

I.- De conformitat amb l'article 25.1 del Text Refós de la Llei de Sòl i Rehabilitació Urbana, aprovat pel Reial decret Legislatiu 7/2015, de 30 d'octubre, tots els instruments d'ordenació territorial i d'ordenació i execució urbanístiques, inclosos els de distribució de beneficis i càrregues, així com els convenis que amb aquest objecte siguin subscrits per l'Administració competent, han de ser sotmesos al tràmit d'informació pública en els termes i pel termini que estableixi la legislació en la matèria, que mai podrà ser inferior al mínim exigit en la legislació sobre procediment administratiu comú, i han de publicar-se en la forma i amb el contingut que determinin les lleis.

D’acord amb el que disposa l'article 8.5.c) del Text Refós de la Llei d'Urbanisme, aprovat pel Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d'agost, en virtut del qual, és necessari donar publicitat per mitjans telemàtics als acords d'aprovació que s'adoptin en la tramitació dels procediments de planejament i gestió
urbanístics.

II.- Donat el contingut del Conveni urbanístic aprovat inicialment, estem davant d’un Conveni de gestió urbanística que estableix per una banda, les pautes a executar les previsions del POUM amb l’objectiu de resoldre les deficiències de les obres d’urbanització i serveis urbanístics de la urbanització Sant Francesc i per altre, estableix el repartiment del cost de les obres d’urbanització entre les parts.

Aquest conveni també posa fi a un llarg procés de conflictivitat judicial entre les parts, i per tant, l’aprovació definitiva del conveni urbanístic també comportarà la presentació de la CP del desistiment d’un recurs contenciós administratiu respecte a una reclamació de responsabilitat patrimonial que fou desestimada per l’Ajuntament de Blanes. Es tracta de l’expedient referència 2019/3375L on es va emetre proposta de resolució de l’instructor del procediment desestimant la reclamació presentada pel reclamant, per l’enriquiment injust que a criteri del reclamant comporta el cobrament per l’Ajuntament del cànon del contracte de gestió del servei públic d’aparcament en superfície de diversos espais regulats a Blanes, l’assumpció les despeses de manteniment de l’obra d’urbanització inclosa en el polígon d’actuació PAU-2 de la Urbanització de la Cala Sant Francesc (art. 201 NNUU) i les liquidacions d’IBI sense reduccions sobre el valor cadastral vigent, per manca d’acreditació de l’enriquiment injust, perquè qui subscriu entén ajustat a dret tant el cobrament del cànon del contracte
de gestió del servei públic d’aparcament en superfície adjudicat a favor de SABA APARCAMIENTOS mitjançant decret d’alcaldia de 13 de desembre de 2012, com el manteniment de l’obra d’urbanització inclosa dins del PAU-2, corresponent a la urbanització de la Cala Sant Francesc per part dels propietaris del sector, i les liquidacions de l’IBI sobre el valor cadastral vigent.

III.- Destacar que l’art. 201 de les NNUU del POUM disposa els paràmetres urbanística del PAU 2 Cala Sant Francesc, on es delimita el polígon en sol urbà consolidat amb l’objectiu de reposar les deficiències de les obres d’urbanització i serveis urbanístics. El sistema d’actuació és el de cooperació, per tant, d’iniciativa pública per part de l’Ajuntament. D’acord amb el POUM, el cost de les obres d’urbanització és a càrrec dels propietaris de les parcel·les; i contempla que amb la finalitat de resoldre les deficiències existents es podran atorgar llicències d’obres previ a la reparcel·lació, amb la condició general de garantir la quota urbanística amb caràcter provisional.

Aquest darrer paràgraf de la normativa del POUM art. 201, mostra l’interès de l’Ajuntament, en elmoment d’aprovar el POUM, de permetre l’obtenció de llicències d’obres amb la garantia de pagament de les quotes urbanístiques que puguin correspondre a cada parcel.la.

Tècnicament l’establiment d’aquesta garantia correspon establir-la amb l’aprovació del corresponent projecte de reparcel·lació on es determina amb caràcter provisional la quota urbanística corresponenta cada parcel.la

El conveni és el resultat d’un procés de negociació entre les parts, que permet posar fi a unes controvèrsies judicials mitjançant l’assumpció per part de l’Ajuntament del pagament de part de les obres d’urbanització del PAU 2 cala Sant Francesc. Per tant, si bé estem davant un conveni de gestió urbanística, el contingut del mateix comporta una modulació dels termes dels POUM, motiu pel qual l’òrgan competent per a la seva aprovació ha de ser el Ple de l’Ajuntament.

Conclòs el tràmit d’informació pública, i vist que no s’han presentat al·legacions, procedeix per part del Ple de l’Ajuntament aprovar el conveni urbanístic, en virtut dels articles 22.2.c) de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les Bases del Règim Local.

IV.- Aprovat pel Ple el conveni urbanístic, es notificarà a l’acord a les persones interessades, i es procedirà a signar el text definitiu del conveni referenciat.

Destacar que el document del conveni ja consta signat per la Presidenta de la CP Cala Sant Francesc, per tant, l’acord de Ple ha d’autoritzar a l’Alcalde per a la signatura del conveni. Els convenis es perfeccionen per la prestació del consentiment entre les parts.

L'acord d'aprovació dels conveni urbanístic s’haurà de publicar en el Butlletí Oficial de la Província dins del mes següent a la seva aprovació de conformitat amb l'article 26.1 del Reglament de la Llei d'Urbanisme aprovat per Decret 305/2006, de 18 de juliol.

L'Ajuntament enviarà una còpia del conveni al Departament de Política Territorial i Obres Públiques en el termini d'un mes des de la seva aprovació, perquè sigui inserit en la secció de convenis urbanístics de l'instrument de divulgació telemàtica del planejament urbanístic de l'Administració de la Generalitat.

De conformitat amb el que es disposa en l'article 103.3 bis del Text Refós de la Llei d'Urbanisme, aprovat pel Decret Legislatiu 1/2010, els Ajuntaments hauran d'enviar una còpia completa de l'expedient a l'Administració de la Generalitat, incloent la documentació i les dades en el Registre Urbanístic de Catalunya, envers això permetre la consulta telemàtica, en format interoperable, del contingut dels documents que ho conformen, i així facilitar l'accés immediat al contingut dels instruments de gestió urbanística corresponents, garantint el compliment de la legislació en matèria de protecció de dades. Aquesta còpia haurà de ser enviada en el termini màxim de dos mesos des de la fermesa en via administrativa dels instruments de gestió urbanística aprovats i de les seves modificacions.

D’acord amb l'article 8.1.b) de la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, l'Ajuntament haurà de fer pública la relació dels convenis subscrits que tinguin repercussió econòmica o pressupostària, amb esment de les parts signatàries, el seu objecte, termini de durada, modificacions realitzades, obligats a la realització de les prestacions i, si s'escau, les obligacions econòmiques convingudes.

El conveni, en aquest moment, té una repercussió econòmica i/o pressupostària limitada a la consecució dels objectius compresos més immediats consistents en l’import del cost de redacció i tramitació del projecte d’urbanització i de reparcel·lació de la urbanització PAU 2 CALA SANT FRANCESC.

Destacar que d’acord amb el pressupost vigent existeix una partida 12.151.61800 per a la redacció del projecte de reparcel·lació de la cala sant Francesc de 35.000€ i una partida per a la redacció del projecte d’urbanització de la cala Sant Francesc de 35.000€.

D’acord amb l’art 111.2 de la Llei 2672010 donat el compromís econòmic dimanant del conveni, caldrà emetre informe per part dels serveis econòmics municipals.

V.- Naturalesa jurídica del conveni

El conveni tracta sobre una urbanització existent, però inacabada.
La discussió entre la comunitat de propietaris i l’Ajuntament de Blanes s’arrossega des dels anys.
Resulta fonamental per entendre aquest acord no perdre de vista aquest fet: una veritable disfunció urbanística en un part molt rellevant del municipi de Blanes.

El seu origen és als anys 70, en concret la Comissió d’Urbanisme de Girona en sessió de 12 de juliol de 1971 va aprovar definitivament el PPO de la urbanització Cala Sant Francesc. En data 13 d’abril de 1973 es va aprovar el Projecte d’urbanització.

La Revisió del Pla general de Blanes, aprovada per la CTUG de 30 de setembre de 1981, classifica el sector com SOL URBÀ zona "d'edificació segons anterior ordenació"(clau 7).

En data 27 d’agost de 1982 es va recepcionar provisionalment la xarxa de subministrament i distribució d’aigua potable. La recepció definitiva es va produir en data 27 de gener de 1983.

L’Ajuntament de Blanes, en data 18 de juliol de 1986 acordà : L'adopció del que estableix la Disposició Transitòria Primera apartat a) de la Llei de Protecció de la Legalitat Urbanística 9/1981, en el sentit de mantenir el termini que manca per a complir-se el Pla d'Etapes fixat pel Pla parcial. Així mateix, recordar al promotor de l'obligació de continuar mantenint i conservant la urbanització fins l'exercici de 1991, data en la qual, si procedís, s'efectuarà l'entrega a l'Ajuntament.".

En data 3 de juliol de 1992 es formalitza conveni urbanístic amb la promotora de la urbanització on es regula la finalització i cessió de la xarxa d’aigües residuals. Ha de tenir-se en compte que aquesta xarxa de clavegueram es la xarxa en alta i no es tracta de la xarxa de sanejament en baixa.

En data 28 de maig de 1992 es va requerir a la societat Cala San Francisco S.L. com a promotora i com a representant dels titulars de les finques registrals objecte de dita urbanització i a la seva Comunitat de Propietaris per que procedeixin a la cessió gratuïta i lliure de càrregues dels terrenys destinats a dotacions públiques segons el planejament urbanístic ( zones verdes i vialitat ).

Atès l’incompliment d’aquest requeriment, prèvia convocatòria a tots els interessats, el dia 28 de juliol de 1992 es formalitzà l’acta d’ocupació dels terrenys de titularitat municipal i de domini públic destinats a vialitat i zones verdes, que fou ratificada pel Ple en data 27 d’agost de 1992. Acta que fou ratificada igualment per la societat promotora i pels propietaris registrals, segons conveni de 3 de juliol de 1992.

En data 1 de desembre de 1995 la Junta de Govern Local de l’Ajuntament de Blanes va acordar:
“Primer.- Assenyalar que, prèviament a la conservació i manteniment de les infraestructures urbanístiques del sector Cala Sant Francesc encara no recepcionades per l’Ajuntament, caldrà que la Comunitat de Propietaris de la urbanització Cala Sant Francesc presentin la corresponent petició adjuntant la corresponent documentació tècnica, amb la finalitat que, per part dels Serveis Tècnics, es pugui analitzar l’adequació de dites obres al projecte d’urbanització i normativa tècnica vigent, i poder
formalitzar, en el seu cas, la corresponent acta de recepció de les obres d’urbanització.
Segon.- Assenyalar igualment que, fins al moment de la recepció definitiva d’aquestes obres, la conservació i manteniment de la mateixa recau sobre la promotora i Comunitat de Propietaris de la urbanització, sense perjudici de la plena competència municipal en la matèria relativa a la seguretat viària.
Tercer.- Assumir les despeses de l’enllumenat dels vials públics de la urbanització, sense perjudici que la conservació i manteniment d’aquest servei anirà a càrrec de la Comunitat de Propietaris fins al moment de la recepció de les infraestructures urbanístiques del sector.”

En data 06 de maig de 1999 el Tinent d’Alcalde d’Urbanisme reitera l’esmentat requeriment, el qual no fou complert per la Comunitat de Propietaris de la Cala Sant Francesc.

Que posteriorment, en virtut de la Sentencia de la Secció 1ª del TSJC de data 17 de novembre desembre de 2.000 (recurs 859 / 96 ) referent a un tema de responsabilitat patrimonial per danys caiguda en moto per estat de la calçada, manifesta al seu fonament de dret tercer que la conservació i manteniment de la vialitat , a l’any 1.995 ( juliol ) era de la Comunitat de Propietaris atès que no estava recepcionada la vialitat per part de la Corporació.

Que en data 7 d’abril de 2004 la Junta de Govern Local va acordar, els següents acords els quals no van ser impugnats ni administrativament ni judicialment: ““Primer.- Requerir a la Comunitat de Propietaris de la urbanització Cala Sant Francesc, la construcció de 10 pous de registre a la xarxa de pluvials, d'acord amb la proposta d'Aigües de Blanes, SA, en un termini màxim d'un mes, a comptar des de la recepció del present escrit, amb apercebiment d'execució subsidiària i a càrrec de la Comunitat de Propietaris en cas d'incompliment.

Segon.- Notificar el present acord als interessats”.

La Comunitat de Propietaris va interposar recurs contenciós administratiu (Recurs Ordinari 171/2011) contra l’aprovació definitiva del POUM de 2010, on, als efectes de visualitzar les deficiències i mancances de la urbanització varen aportar informes tècnics on detallaven les deficiències existents en dita urbanització.

Que la Sentencia núm 842 de 2.12.2015 del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, davant el recurs contenciós administratiu interposat per la CCPP Cala Sant Francesc contra les determinacions del POUM de 2010 va declarar la nul·litat parcial de les determinacions del POUM només en relació a l’obligació de la constitució d’una entitat urbanística de conservació, però va mantenir les previsions del planejament urbanístic sobre el polígon d’actuació a efectes de solucionar les deficiències de la urbanització.

Donant compliment a l’esmentada sentència el POUM es va aprovar definitivament per la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona (en endavant CTUG)en sessió de 19 de novembre de 2020 (DOGC 28.12.20) delimitant un polígon d’actuació urbanística PAU 2 Cala Sant Francesc amb la finalitat de solucionar les deficiències de les obres d’urbanització i serveis urbanístics. Diu el POUM vigent:

“PAU 2 - CALA SANT FRANCESC
En la memòria d’ordenació del POUM (full 74) s’estableix: “Es delimita el polígon d’actuació urbanística de Cala Sant Francesc de sòl urbà consolidat per resoldre les deficiències de la urbanització d’acord amb els informes tècnics municipals (enginyer municipal de data 4 juny de 2012) de l’antiga urbanització de Cala Sant Francesc, i determinar l’àmbit de repartiment de costos de les mateixes.”

Que la Comunitat de Propietaris de la Cala Sant Francesc ha interposat davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (en endavant TSJC) recurs contenciós administratiu contra l’aprovació definitiva del POUM de data 19 de novembre de 2020 ( recurs 53/2021, Sala TSJ 802/2021).

El conveni té per objecte posar fi a anys i anys de discussions entre els propietaris de la Cala Sant Francesc i l’Ajuntament de Blanes.

Així la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, preveu la terminació convencional a l’article 86:

Article 86. Terminació convencional.
Aquest acord no és contrari a l’ordenament jurídic com veurem a continuació i no versa sobre matèries no susceptibles de transacció, doncs són quantitats econòmiques a repartir, les unes urbanístiques (propietaris) i les altres de manteniment (Ajuntament quan hagi recepcionat). La no recepció però l’existència dels serveis produeix paradoxes com explotar la zona blava per l’Ajuntament, però no ser responsables en cas de caigudes de la ciutadania per entendre que no som els titulars.

En paraules del Tribunal Suprem (STS de la sala de lo civil de 20.12.2000), “La transacción es un contrato por el cual las partes, dando, prometiendo o reteniendo cada una alguna cosa, evitan la provocación de un pleito o ponen término al que había comenzado, y así, la causa de la transacción como acuerdo de voluntades es poner término a una relación jurídica incierta.” Per tant ens trobem davant un conveni, que posa fi a un procediment administratiu i que té naturalesa transaccional, doncs les parts, delimitant unes posicions irrenunciables per ambdues, arriben a un acord perquè en cas de portar-se a judici l’assumpte, el resultat és del tot incert, tant en el temps com en el resultat.

D’acord amb l’article 47.2, c) de la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de règim jurídic del sector públic, es tracta d’una modalitat de “convenis signats entre una Administració Pública o organisme o entitat de dret públic i un subjecte de dret privat.” L’Ajuntament de Blanes ha volgut que abans d’aprovar el conveni les parts realitzin una doble operativa:

Per tant, les parts són plenament coneixedores del contingut del conveni i de la causa del mateix: és atorgar certesa jurídica a un dubte evident, la voluntat de les parts d’evitar aquesta incertesa substituint-la per una certesa i per tant les parts es fan reciproques concessions. (complint els requisits de la jurisprudència segons STSJ Navarra de 2 de noviembre de 2004 [j 2] y STS, Sala de lo Civil de 27 de noviembre de 1987) Els efectes de la transacció els trobem a l’article 1816 del Codi Civil:

“• La existencia de una relación jurídica incierta o dudosa («incertidumbre razonable»)
• La intención de las partes de eliminar tal incertidumbre sustituyendo la relación jurídica afectada por ella por una relación totalmente cierta y definida en todos sus aspectos sustanciales de manera clara
• La instrumentación de esa eliminación de la incertidumbre mediante recíprocas concesiones.”

L’article 1816 del CC diu, “ La transacción tiene para las partes la autoridad de la cosa juzgada; però no procederá la vía de apremio sino tratándose del cumplimiento de la transacción judicial”.

El present conveni té naturalesa administrativa i té el seu fonament en posar fi amb certesa, allò que és incert i per tant, les parts no podran adduir error en la formació de la voluntat .

Els acords que es plantegen, en opinió del que sotscriu tenen una doble naturalesa.

Per una banda, si és sòl urbà consolidat, i és una urbanització de fa 50 anys, sembla evident que les
parts ha de moure les seves posicions: per això es proposa per una banda la retirada del recurs contenciós-administratiu contra el POUM i per l’altra la participació en les quotes urbanístiques futures, acord que en assemblea, els propietaris van votar per unanimitat a la Sala de Plens. Per això l’Ajuntament de Blanes i la Comunitat de Propietaris de la Cala Sant Francesc tenen voluntat de subscriure un acord transaccional extrajudicial per tal de posar fi a les disputes existents en els últims anys i solucionar les deficiències de dita urbanització, tot delimitant i definint les obres imputables a la propietat de les parcel·les d’aquest àmbit. Un sentència que estimés el recurs, obligaria a l’Ajuntament de Blanes a recepcionar la urbanització i pagar tot el cost de la reposició, mentre que la transacció que es proposa permet que els costos es divideixin i els de l’Ajuntament es perllonguin en el temps, fent-lo assumibles.

Per altra banda, el projecte d’urbanització haurà de concretar els calendaris i la reparcel-lació el contingut i abast de les quotes urbanístiques. Aquest és un tema que és cert en el que cal fer però incert en el temps en el sentit del que cal millorar l’asfaltatge però perllongat en el temps. En especial pel que fa a vialitat i voreres: l’Ajuntament de Blanes en el fons millorarà el paviment que mai ha estat mantingut i per tant en les campanyes d’asfaltatge com si fos la resta del municipi (un barri més).

D’altra banda, part d’aquest cost municipal, ja serà compensat perquè ara es podran demanar i atorgar llicències d’obres ja que l’ICIO, les taxes i les futures plusvàlues faran que els ingressos municipals creixin.

En aquest informe i al llarg de l’expedient no s’ha entrat a valorar els costos de cada part que es transaccionen, sinó els conceptes, i entenem que caldria més detall (en especial en l’aigua), però en tot cas els serveis tècnics han validat la proposta

El Decret 336/1988, de 17 d'octubre, pel qual s'aprova el Reglament del patrimoni dels ens locals que en el seu article 172 diu de forma literal:

Article 172
Els ens locals no es poden avenir a les demandes judicials, fer transaccions sobre els seus béns o drets, ni sotmetre a arbitratge les conteses que se suscitin sobre aquest si no és mitjançant acord del ple adoptat per majoria absoluta del nombre legal de membres de la corporació.

Atesa la proposta de resolució, els antecedents i fonaments jurídics que la motiven, el Ple ACORDA:

PRIMER.- Aprovar el text definitiu del conveni urbanístic PAU 2 CALA SANT FRANCESC presentat per la Comunitat de Propietaris de Cala Sant Francesc, amb la finalitat de posar fi a les disputes existents en els últims anys, solucionar les deficiències d’urbanització, i delimitar i definir les obres imputables a la propietat de les parcel·les d’aquest àmbit d’acord amb el POUM vigent aprovat per la CTUG en data 19 de novembre de 2020 (DOGC 28.12.20).

SEGON.- Facultar a l’Alcalde per a la signatura del Conveni urbanístic del PAU 2 CALA SANT FRANCESC.

TERCER.- Notificar aquest acord a les persones interessades.

QUART. Publicar en el BOP l'acord d'aprovació del conveni urbanístic dins del mes següent a la seva aprovació, de conformitat amb l'article 26.1 del Reglament de la Llei d'Urbanisme aprovat per Decret 305/2006, de 18 de juliol.

CINQUÈ.- Remetre còpia del conveni al Departament de Política Territorial i Obres Públiques en el termini d'un mes des de la seva aprovació.

SISÈ.- De conformitat amb el que es disposa en l'article 103.3 bis del Text Refós de la Llei d'Urbanisme, aprovat pel Decret Legislatiu 1/2010, ( art. 18 Decret 305/2006 RLUC) remetre una còpia completa de l'expedient a l'Administració de la Generalitat, incloent la documentació i les dades en el Registre Urbanístic de Catalunya, envers això permetre la consulta telemàtica, en format interoperable, del contingut dels documents que ho conformen, i així facilitar l'accés immediat al contingut dels instruments de gestió urbanística corresponents, garantint el compliment de la legislació en matèria de protecció de dades. Aquesta còpia haurà de ser enviada en el termini màxim de dos mesos des de la fermesa en via administrativa dels instruments de gestió urbanística aprovats i de les seves modificacions.

Nota de conformitat del Secretari de l’Ajuntament ALFRED LACASA TRIBÓ: Examinat l'informe jurídic emès per la TAG Cristina Suquet Capdevila, en virtut del que es disposa en l'article 3.4 el Reial decret 128/2018, de 16 de març, pel qual es regula el règim jurídic dels funcionaris d'Administració Local amb habilitació de caràcter nacional, mitjançant la present nota es manifesta la conformitat amb el seu contingut.

Tipus Documental
Descripció Document
CSV
Informe tècnicD Informe enginyeria15267665433533326316
Acta reunióD Acta Reunió Veïns 21/01/2515720614274465051755
Annex conveniD Annex al Conveni15720614631404116137
ConveniD Conveni signat veïns15720614404563703305
Publicació BOP AI conveni 06.03.2025Publicació15725541333247517351
Informe JurídicInforme Jurídic15704506330346440515

Resultat votació: Aprovada per majoria absoluta amb els vots a favor de PSC, JPB, PP, VOX, GRUP BLANES i BLANES SI; el vot en contra d’ERC i l’abstenció de BECP i la CUP.


II

PART DE CONTROL

11. Expedient: 2025/00008088X : Moció presentada pel grup municipal d’Esquerra Republicana de Blanes, amb l’adhesió dels grups municipals de Blanes En Comú – Podem i la CUP-Amunt per a la millora de les condicions de les escoles bressol municipals

Exposició de motius

El col·lectiu de mestres i educadores de llars d’infants de la comarca de la Selva, agrupades sota el moviment “Dignitat i Qualitat. Som Infància”, volem traslladar al ple municipal les greus dificultats que afrontem diàriament en l’exercici de la nostra tasca educativa.

L’educació infantil, i en particular la franja de 0 a 3 anys, és un pilar fonamental del sistema educatiu i un dret essencial dels infants. No obstant això, les escoles bressol municipals es troben en una situació de precarietat que compromet tant la qualitat educativa com el benestar dels infants i professionals.

El cicle 0-3 dins l’etapa de 0-6 anys, que considerem essencial i que hauria de formar part del sistema educatiu públic, amb la gestió i el finançament que requereix. Les escoles bressol públiques i els serveis d’atenció a la infància són necessaris, no només com a element de conciliació familiar, ni com sistema assistencial o com a etapa preparatòria per l’esdevenidor. L’educació dels infants de 0-3 anys ha de ser una prioritat en qualsevol societat avançada perquè la petita infància té necessitats educatives pròpies. Els infants tenen drets inalienables i no són ciutadans del futur, són ciutadans d’ara mateix. L’accés a l’escola bressol pública ha de ser universal i gratuït. Els espais i els materials han de ser adequats i les professionals hi han de treballar en unes condicions òptimes per poder atendre i educar els infants. En definitiva, cal pensar en l’escola bressol com el primer cicle de l’educació infantil i, per tant, com la base del sistema educatiu, clau pel desenvolupament emocional i cognitiu, no pas com un aparcament d’infants.

Així doncs, l’educació i el benestar de la petita infància han de ser un compromís polític real amb indicadors de qualitat clars. Un compromís que s’ha de traduir en la creació de més places d’escola bressol, la millora dels recursos i les condicions de les escoles bressol, la dignificació de les condicions laborals de les professionals i l’assumpció de responsabilitats per part de la Generalitat. En aquest sentit, la millor garantia que arreu del País hi hagi un servei universal i de qualitat és avançar cap a l’assumpció de responsabilitats per part del Departament d’Educació.

Creiem que ha arribat el moment de que la Generalitat assumeixi la gestió del primer cicle d’educació infantil, entenent que això requereix d’un procés de planificació i, mentrestant i de manera urgent, la Generalitat ha de revisar el Decret 282/2006 per definir uns mínims de qualitat, com ara unes ràtios que s’assimilin als estàndards europeus de 4 infants a I0, 6 a I1 i 8 a I2, així com unes condicions laborals dignes de totes les treballadores.

Entre les problemàtiques detectades, destaquem:

1. Ràtios excessives: Malgrat que el Decret 21/2023 estableix criteris d’atenció individualitzada i la necessitat de garantir un entorn segur i estimulant per als infants, a moltes llars d’infants municipals les ràtios continuen sent abusives. Aquesta situació dificulta la qualitat de l’acompanyament, l’atenció personalitzada i l’observació pedagògica necessària per a una bona documentació del desenvolupament infantil.

2. Desigualtats en els recursos i infraestructures: Existeixen diferències significatives entre municipis pel que fa a recursos materials, dotació de personal de suport i infraestructures adequades. L’absència de criteris homogenis i de finançament equitatiu impedeix garantir els estàndards de qualitat educativa que estableix la normativa. 3. Disparitat en els calendaris i condicions laborals: Cada municipi estableix un calendari i unes condicions diferents per al personal educador, fet que genera desigualtats i precarització en un col·lectiu majoritàriament feminitzat. Aquesta manca d’harmonització també afecta la conciliació laboral i familiar de les treballadores i de les famílies usuàries. 4. Manca de reconeixement professional: Tot i la importància de la tasca educativa d’aquest primer cicle, el col·lectiu d’educadores pateix una falta de reconeixement institucional i unes condicions laborals sovint molt per sota de la responsabilitat que assumim. Davant d’aquest escenari, el moviment “Dignitat i Qualitat. Som Infància” ha iniciat accions de mobilització, com ara la concentració setmanal amb samarretes grogues cada dimecres, per visibilitzar la nostra situació i reivindicar millores urgents. A més, coincidint amb el 8 de març, Dia Internacional de la Dona, reforçarem les accions per denunciar que aquesta precarietat afecta principalment un col·lectiu laboral majoritàriament femení.

Per tot això, instem aquest Ajuntament a adoptar mesures concretes per garantir una educació infantil digna i de qualitat en el nostre municipi. Per tot l’exposat, es proposa al ple municipal l’adopció dels següents acords.

Atesa la proposta de resolució, els antecedents i fonaments jurídics que la motiven, el Ple ACORDA:

Per tot l’exposat, es proposa al ple municipal l’adopció dels següents acords:

1. Instar el Departament d’Educació i els Serveis Territorials a establir ràtios màximes ajustades a les recomanacions pedagògiques del Decret 21/2023, garantint una atenció adequada i reduint la càrrega per educadora. 2. Compromís municipal per augmentar els recursos destinats a les escoles bressol en la propera planificació pressupostària, incloent-hi la contractació de més personal de suport, la millora d’infraestructures i la dotació de materials pedagògics. 3. Harmonitzar el calendari i les condicions laborals de les educadores de les escoles bressol municipals amb criteris d’equitat i conciliació familiar, garantint estabilitat i condicions laborals dignes per a totes les professionals. 4. Reconeixement institucional de la tasca educativa de les escoles bressol municipals, promovent accions de sensibilització i diàleg amb la comunitat educativa per posar en valor la importància d’aquesta etapa educativa. 5. Posar fil a l’agulla per demanar que es reconegui el cicle 0-3 com a part del sistema educatiu integrat i traspassar, davant les dificultats econòmiques dels municipis per a fer-ho, la responsabilitat de gestió i finançament de les escoles bressol al departament d’Educació i al Govern de la Generalitat, amb tot el que això implica.

6. Expressar el suport institucional a les reivindicacions del moviment “Dignitat i Qualitat. Som Infància” i fer arribar aquesta moció al Departament d’Educació, als Serveis Territorials i a la premsa per donar visibilitat a la problemàtica.

7. Declarar el compromís del municipi amb una educació infantil de qualitat i inclusiva, alineada amb els principis del Decret 21/2023, assegurant un model educatiu que posi els infants i les seves necessitats al centre. Amb aquesta moció, demanem a aquest Ajuntament que es posicioni clarament a favor d’una educació infantil digna, equitativa i de qualitat, responent a les necessitats del col·lectiu educatiu i de les famílies.

Els infants del nostre municipi s’ho mereixen. Nosaltres, també..

Resultat votació: Aprovada per unanimitat

12. Expedient: 2025/00008082G : Moció presentada pel grup municipal d'ERC per denunciar i garantir la prevenció de la violència institucional masclista.

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

La violència institucional és una forma de violència estructural que es manifesta quan les institucions públiques, mitjançant accions o omissions, vulneren els drets humans de les persones. Aquesta violència pot adoptar formes diverses, com ara el tracte discriminatori, la manca de diligència deguda, la revictimització o la desprotecció de les víctimes.

Les dades publicades indiquen que, mentre la mitjana espanyola d’ordres de protecció aprovades respecte a les sol·licitades ronda el 70%, a Catalunya no arriba al 50%. És una realitat general dels jutjats, però la dada més rellevant és la del Jutjat núm. 2 de Violència sobre la Dona de Barcelona, que l’any 2024 només va aprovar el 17% de les ordres de protecció sol·licitades. L’Observatori de Violències Institucionals Masclistes (OVIM) a l’Estat espanyol, en el seu primer any de vida, ha posat en relleu que el 50% de les denúncies rebudes corresponen a Barcelona, el 10,3% de Madrid i el 6,8% a Tarragona. Aquestes xifres posen de manifest una pràctica especialment restrictiva i poden constituir un indici de desprotecció institucional greu envers les dones i infants víctimes de violència masclista.

Diverses entitats socials, col·lectius feministes i dones afectades han denunciat públicament situacions de violència institucional que s’emmarquen en un sistema de justícia patriarcal i masclista, on les institucions reprodueixen dinàmiques de poder que perpetuen el masclisme i impedeixen un accés real i equitatiu a la justícia per a les dones. En reiterades situacions es qüestiona la credibilitat de les dones víctimes de violència masclista, es minimitzen els seus testimonis o es prenen decisions que podrien resultar perjudicials per a la seva seguretat i la dels seus fills i filles. Es tracta de violència estructural i sistemàtica que vulnera els drets de les dones, segons l’OVIM.

Aquestes pràctiques no només vulneren el principi de justícia i protecció, sinó que contradiuen també les recomanacions de l’informe d’avaluació GREVIO elaborat pel Grup d’experts sobre l’acció contra la violència cap a les dones i la violència domèstica (òrgan de seguiment del Conveni d’Istanbul) i els compromisos internacionals assumits per l’Estat espanyol en matèria de drets humans i protecció de les dones contra la violència.

És imprescindible que les institucions públiques vetllin perquè l’Administració de justícia no reprodueixi esquemes patriarcals ni contribueixi a perpetuar la impunitat de la violència masclista.

Atesa la proposta de resolució, els antecedents i fonaments jurídics que la motiven, el Ple ACORDA:


Resultat votació: Aprovada per majoria absoluta amb els vots a favor de PS, ERC, BECP, JPB, GRUp BLANES, la CUP i BLANES Sí; el vot en contra de VOX i l’abstenció de PP.

13. Expedient: 2025/00008091J : Moció presentada pel grup municipal d'Esquerra Republicana de Blanes de suport al Pacte Nacional per la llengua i per l'impuls d'actuacions municipals en defensa del català.

Exposició de motius

La llengua catalana és un element essencial de cohesió social, identitat col·lectiva i convivència. És la llengua pròpia de Catalunya i ha estat, històricament, un eix fonamental en la construcció d’un país plural, democràtic i inclusiu. Aquesta aposta pel català com a llengua comuna i de trobada ha estat compartida àmpliament per la societat i les institucions des de la fi de la dictadura.

Des de l’aprovació de la Llei de normalització lingüística de 1983 fins a la Llei de política lingüística de 1998, i passant per l’Estatut d’Autonomia de 2006, el país ha bastit un marc legal sòlid per a la protecció i la promoció de la llengua. Aquesta tasca s’ha acompanyat d’una arquitectura institucional específica: l’Institut d’Estudis Catalans, el TERMCAT, el Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) o la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (3Cat), entre d’altres.

Gràcies a l’esforç sostingut de les administracions i del teixit social —entitats culturals, associacions de famílies, sindicats, moviments veïnals, federacions esportives i entitats de lleure—, s’han assolit fites destacades: l’extensió de la immersió lingüística, la recuperació del català en el món editorial i audiovisual, la presència del català en l’àmbit digital i les xarxes socials, i la incorporació a la llengua de centenars de milers de persones nouvingudes.

Tot i això, en els darrers anys s’ha evidenciat un estancament i un retrocés en l’ús social del català, especialment entre els joves i en àmbits com el digital, el laboral o l’oci. Aquesta situació ha generat una inquietud social creixent i ha posat sobre la taula la necessitat d’un nou impuls institucional i col·lectiu.

Amb aquest objectiu, s’ha impulsat el Pacte Nacional per la Llengua, una eina estratègica de país construïda a partir d’una diagnosi rigorosa i amb voluntat de consens ampli. El Pacte, signat per entitats, sindicats, universitats i partits polítics, recull més de 200 mesures i una inversió anual de 200 milions d’euros amb l’objectiu d’incorporar 600.000 nous parlants de català en cinc anys i garantir el dret efectiu a viure plenament en català.

Els ajuntaments, com a institucions més properes a la ciutadania, tenim un paper clau per fer realitat aquest compromís. Podem impulsar actuacions valentes i inclusives que fomentin l’ús del català en la vida quotidiana del municipi: en l’atenció ciutadana, el comerç, la cultura, l’educació no formal, el lleure i, especialment, entre els col·lectius més joves i les persones nouvingudes.

Atesa la proposta de resolució, els antecedents i fonaments jurídics que la motiven, el Ple ACORDA:

Primer. Expressar el suport del Ple de l’Ajuntament de Blanes al Pacte Nacional per la Llengua com a instrument estratègic per protegir, incentivar i augmentar l’ús del català a tots els sectors de la societat.

Segon. Refermar el compromís del consistori amb la promoció activa de la llengua catalana com a llengua de servei, acollida, cultura i convivència, i amb els valors d’inclusió i cohesió que l’acompanyen.

Tercer. Instar els grups parlamentaris, institucions públiques i entitats a sumar-se al Pacte, des del màxim consens i treballant per garantir els drets lingüístics de tota la ciutadania.

Quart. Traslladar aquest acord al Parlament de Catalunya, al Govern de la Generalitat (Departament de Política Lingüística), a l’ACM, a la FMC, a Òmnium Cultural, a Plataforma per la Llengua i als grups parlamentaris del Parlament.

Resultat votació: Aprovada per majoria absoluta amb els vots a favor de PSC, ERC, BECP, GRUP BLANES i BLANES Sí i amb el vot en contra de JPB, PP, VOX i la CUP.

14. Expedient: 2025/00008101T : Moció que presenta el grup municipal de BECP per garantir la qualificació permanent dels habitatges de protecció oficial (HPO)

Atès que:

El dret a un habitatge digne i adequat, reconegut a l’article 47 de la Constitució Espanyola i a l’article 26 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, és fonamental per a la cohesió social i el benestar de la ciutadania. Tanmateix, l’emergència habitacional al nostre país, agreujada per l’escassetat d’habitatge assequible i les dinàmiques especulatives, afecta especialment les persones i famílies en situació de vulnerabilitat. Aquesta crisi és fruit de dècades de polítiques insuficients i d’un model que sovint ha prioritzat la rendibilitat econòmica per sobre de la funció social de l’habitatge.

La inexistència d'un parc públic d'habitatge sòlid i estable constitueix una de les causes estructurals d'aquesta situació. En aquest context, la pèrdua progressiva d’Habitatges de Protecció Oficial (HPO) per desqualificació —el procés pel qual aquests habitatges passen al mercat lliure un cop finalitzat el període de protecció— suposa una erosió significativa dels recursos destinats a garantir l’accés a l’habitatge a preus assequibles.

Segons dades recents, a Catalunya hi ha actualment 119.195 HPO, però es preveu que 36.000 d’aquests, és a dir, un terç, perdran la seva condició protegida d’aquí al 2030, passant al mercat privat. Aquesta pèrdua es concentrarà especialment en els habitatges de lloguer, amb 7.076 unitats desqualificades enguany i 7.853 previstes per al 2025, incloent-hi promocions significatives com un bloc de 112 habitatges de l’Institut Català del Sòl. A llarg termini, fins al 2040, es perdran 21.017 HPO addicionals, reduint dràsticament el parc disponible per a polítiques socials. Construïts sovint amb sòl públic o amb ajuts públics, aquests habitatges haurien de mantenir la seva funció social de manera permanent. La seva privatització no només disminueix l’oferta d’habitatge assequible, sinó que alimenta processos d’especulació i gentrificació, aprofundint les desigualtats i comprometent el dret a l’habitatge.

Aquesta situació s’ha vist afavorida per terminis de protecció limitats i per la manca de mecanismes efectius que garanteixin la permanència de la condició protegida dels HPO. Grans tenidors i fons d’inversió poden aprofitar la desqualificació per obtenir beneficis econòmics, allunyant els habitatges del seu propòsit social Valorem positivament l’avanç introduït al Projecte de Llei de mesures urgents en matèria d’Habitatge i Urbanisme, que modifica l’article 6 del Decret Llei 1/2015 per establir la qualificació permanent dels HPO adquirits per l’Administració mitjançant l’exercici dels drets de tanteig i retracte, regulats a l’article 43 de la Llei 18/2007, del dret a l’habitatge. Aquesta mesura representa un pas significatiu per protegir el caràcter social d’aquests immobles.

No obstant això, aquesta iniciativa no és suficient per abordar la problemàtica de fons. Per consolidar un parc d’habitatge social estable i protegit de l’especulació, és imprescindible estendre la qualificació permanent a tots els HPO, independentment de la seva via de promoció o adquisició, com ja passa a diversos països europeus amb models d’habitatge social de caràcter indefinit. Les eines reforçades pel Projecte de Llei, com l’ampliació del dret de tanteig i retracte a grans tenidors en zones de mercat tensionat, són valuoses, però la seva efectivitat serà limitada si no es garanteix la permanència de la condició protegida de tot el parc d’HPO.

Per tant, és urgent una reforma legislativa que estableixi una pròrroga obligatòria de la qualificació d'HPO a les zones declarades com a mercat residencia tensat, mentre duri aquesta declaració, acompanyada de mecanismes de control i d’un pla per recuperar habitatges desqualificats. Aquestes mesures són essencials per construir un parc d’habitatge social sòlid, al servei de les necessitats actuals i futures de la ciutadania.

Per aquestes raons, el grup municipal Blanes En Comú-Podem, proposa a la consideració del Plenari l’adopció dels següents acords.

Atesa la proposta de resolució, els antecedents i fonaments jurídics que la motiven, el Ple ACORDA:

Primer.- Donar suport a la mesura del Projecte de Llei de mesures urgents en matèria d'Habitatge i Urbanisme que estableix la qualificació permanent per als HPO adquirits per l'Administració mitjançant tanteig i retracte, i instar la Generalitat de Catalunya a generalitzar aquesta qualificació permanent a tot el parc d'Habitatges de Protecció Oficial, establint mecanismes de control efectius per evitar desqualificacions o fraus.

Segon.- Instar la Generalitat de Catalunya a desenvolupar un pla ambiciós per recuperar el parc d'HPO desqualificat o en risc de desqualificació, utilitzant eines com l'exercici efectiu dels drets de tanteig i retracte ampliats pel nou marc legal sobre grans tenidors i zones tenses, la compra pública directa, acords amb propietaris i incentius econòmics i normatius per a la requalificació voluntària.

Tercer.- Instar la Generalitat de Catalunya a la pròrroga de les qualificacions d’HPO a les zones de mercat residencia tensat, mentre duri aquesta declaració.

Quart.- Instar la Generalitat de Catalunya a crear un òrgan independent de supervisió i control del parc d'HPO, amb recursos suficients i capacitat per vetllar pel compliment de la normativa, investigar irregularitats o fraus en la gestió i comercialització d'habitatges protegits, i proposar o imposar les sancions corresponents.

Cinquè.- Traslladar els presents acords al Departament de de Territori, Habitatge i Transició Ecològica de la Generalitat de Catalunya, l’Institut Català del Sol a l'Agència de l'Habitatge de Catalunya, als grups polítics del Parlament de Catalunya i a les entitats municipalistes de Catalunya.

Resultat votació: Aprovada per majoria simple, amb els vots a favor d’ERC, BECP i la CUP; el vot encontra de PP i VOX i l’abstenció de PSC, JPB, GRUP BLANES i BLANES SI

15. Expedient: 2025/00008100E : Moció que presenta el grup municipal Blanes En Comú Podem amb l’adhesió de l’Equip de Govern i la CUP-AMUNT de rebuig a l'ofensiva dels Estats Units sobre el futur de la franja de Gaza.

Atès que:

Les recents declaracions del president dels Estats Units a la reunió amb el primer ministre israelià, Netanyahu, han confirmat i amplificat les intencions inicials de l'administració Trump de produir una neteja ètnica d'una escala desconeguda des del final de la II Guerra Mundial.

La neteja ètnica seria el corol·lari del genocidi perpetrat per l'Exèrcit israelià a la franja de Gaza i que ha suposat la mort de més de 50 mil persones, de les quals dos terços han estat dones i nens; més de 150 mil persones ferides o desaparegudes i la destrucció de la infraestructura civil i habitacional en aquest territori.

Les propostes de l'administració Trump fan les víctimes del genocidi responsables pel seu situació i els imposen un doble càstig expulsant-los, addicionalment, d'un territori que els pertany. La fallida del dret internacional que la presidència Trump proposa no té precedents i és un auguri dels riscos estructurals que tindrà per a la seguretat global una gestió fonamentada en la ignorància, la llei del més fort i l'arrogància.

Segons les declaracions recollides per la premsa, el President Trump ha manifestat que “Estats Units es farà càrrec de la Franja de Gaza” i ha reiterat el desig que els palestins abandonin la seva terra. “En lloc seu, poden ocupar tota una bella àrea amb cases i seguretat, i poden viure les seves vides en pau i harmonia”, a la qual cosa ha afegit que, després de desplaçar “permanentment” els seus habitants, reconstruirà la Franja a la Riviera d'Orient Mitjà.

Segons la seva versió dels fets, l'estat ruïnós i inhabitable de Gaza semblaria el resultat de un fenomen natural i no pas de la intervenció genocida del govern d'extrema dreta de Netanyahu.

Diu Trump: “No sé, ha de passar alguna cosa, però ara mateix és literalment un lloc en ruïnes. Gairebé tot està enderrocat, i la gent està morint allà, així que preferiria involucrar-me amb algunes de les nacions àrabs i construir habitatges en un lloc diferent on crec que potser podrien viure en pau per variar."

Preguntat pel significat d'aquesta ocupació i control del territori, Trump ha manifestat que: “Veig una posició de propietat a llarg termini i crec que portarà una gran estabilitat a aquesta part d’Orient Mitjà, i potser tot Orient Mitjà”.

Tot indica que els plans de Trump són convertir la zona en un resort turístic per als privilegiats d'orient mitjà. Tot això sense comptar amb l'opinió d'Egipte, Jordània o, singularment, els mateixos habitants de Gaza el territori dels quals, és clar, els pertany.

Convé recordar que a Jordània hi ha actualment més de dos milions i mig de refugiats palestins segons Nacions Unides.

Aquestes greus i perilloses ocurrències suposen un element més d'inestabilitat per a la zona i de risc per a la vida del milió i mig de gazatís als quals s'amenaça, després de l'extermini, amb l'expulsió.

Naturalment, una neteja ètnica d’aquesta magnitud implicaria la fi de l’estat palestí i preanuncia l'ocupació per part d'Israel de l'actual Cisjordània.

Finalment, convé no oblidar que els Estats Units han acompanyat aquesta ocurrència de la finalització de les contribucions a URNWA el que implica desentendre's de la situació de col·lapse humanitari on viu una bona part de la població gazatí.

Intentar aquest procés anunciat per Trump només es pot fer violant el dret internacional i l’arquitectura
d'acords i declaracions de Nacions Unides tant en relació amb Palestina com a la relació entre nacions sobiranes. Caldria no oblidar que tot aquest procés ha comptat amb el blanqueig d’una Unió Europea i uns estats com l’espanyol que han seguit prioritzant els interessos econòmics amb Israel i mirant cap a una altra banda.

Per aquestes raons, el grup municipal Blanes En Comú-Podem amb l’adhesió de l’Equip de Govern i del grup municipal de la CUP-Amunt, proposa a la consideració del Plenari l’adopció dels següents acords.

Atesa la proposta de resolució, els antecedents i fonaments jurídics que la motiven, el Ple ACORDA:

1. Rebutjar enèrgicament les declaracions del president dels Estats Units en relació amb el futur de Gaza.

2. Impulsar aquesta moció com a declaració de rebuig frontal a les pretensions de la presidència Trump respecte a Gaza a l'àmbit de la Unió Europea.

3. Reafirmar el nostre compromís amb les Resolucions del Consell de Seguretat de les Nacions Unides en relació amb Palestina.

4. Reafirmar el reconeixement de l'Estat de Palestina i col·laborar bilateralment i multilateralment per a la seva institucionalització.

5. Afirmar la nostra solidaritat i suport a l’Agència de les Nacions Unides per als Refugiats de Palestina a l'Orient Mitjà (URNWA) com a entitat imprescindible, i encara més en aquests moments, per garantir l'arribada d'ajuda humanitària a una població que la necessita imperiosament.

6. Demanar es faci pública una declaració institucional de l’Ajuntament de Blanes, acordada entre tots els grups municipals, en contra de l’ocupació del territori palestí i per denunciar el genocidi perpetrat per l’estat sionista d’Israel. En cas de no ser aprovada aquesta moció per unanimitat, fer una declaració pública conjunta acordada per part de tots els grups municipals que hi estiguin d’acord, fent efectives les demandes de la moció aprovada per majoria en aquest ple l’octubre de 2023.

7. Comunicar els presents acords amb contingut de declaració institucional als grups polítics del Parlament Europeu, Congrés, Senat i Parlament de Catalunya, a la URNWA, a l’Ambaixada de l’Estat de Palestina a Espanya i a les entitats municipalistes de Catalunya.

Resultat votació: Aprovada per majoria absoluta amb els vots a favor de PSC, ERC, BECP, JPB, GRUP BLANES, la CUP i BLANES Sí i l’abstenció de PP i VOX.

16. Expedient: 2025/00008154F : Moció que presenta el grup municipal de BECP per a la implantació d'un nou model de gestió de residus municipals

Atès que:

La gestió dels residus municipals a Blanes s'enfronta a reptes creixents.

El model actual, basat principalment en contenidors oberts i anònims a la via pública per a les fraccions principals i un sistema porta a porta que només recull rebuig i orgànica, sense recollir vidre, envasos ni paper i demostra ser insuficient per assolir els objectius ambientals i legals establerts. Les taxes de recollida selectiva es mantenen estancades el 46% desembre 2023, lluny dels objectius marcats per la Unió Europea (Directiva 2018/851: 55% de reciclatge municipal el 2025, 60% el 2030, 65% el 2035) i la legislació estatal (Llei 7/2022 de Residus i Sòls Contaminats) o del Programa General de Prevenció i Gestió de Residus i Recursos de Catalunya (PRECAT20) .

Aquesta baixa eficiència en la separació en origen provoca una elevada generació de fracció resta, que majoritàriament acaba en abocadors o incineradores. Això no només representa una pèrdua de recursos valuosos que podrien reintroduir-se en el cicle productiu, sinó que també comporta un impacte ambiental significatiu (emissions de gasos d'efecte hivernacle, contaminació del sòl i aqüífers) i un cost econòmic cada cop més elevat per a l'Ajuntament i, en última instància, per a la ciutadania, a causa dels cànons de tractament de residus que penalitzen l'abocament i la incineració. L'anonimat del sistema actual dificulta la identificació de males pràctiques i no incentiva la correcta separació.

La normativa vigent ens obliga a avançar decididament cap a un model d'economia circular, on els residus esdevinguin recursos. Això implica prioritzar la prevenció, la reutilització i el reciclatge d'alta qualitat. L'actual model de recollida és un obstacle per assolir aquests objectius i ens exposa a possibles sancions per incompliment.

Per revertir la situació actual i alinear-nos amb les exigències ambientals i legals, proposem un canvi de paradigma basat en la implementació combinada de:

L'experiència de nombrosos municipis que ja han implementat sistemes similars demostra que la taxa justa és una eina clau per assolir ràpidament taxes de reciclatge molt elevades (superiors al 70-80%) i reduir dràsticament la fracció resta.

La transició cap a aquest nou model és un canvi significatiu que requereix una planificació rigorosa. És imprescindible realitzar estudis tècnics, econòmics i socials que defineixin la millor adaptació del model a la realitat diversa.

Per aquestes raons, el grup municipal Blanes En Comú-Podem, proposa a la consideració del Plenari l’adopció dels següents acords.

Atesa la proposta de resolució, els antecedents i fonaments jurídics que la motiven, el Ple ACORDA:

1. Iniciar els estudis tècnics, econòmics i socials necessaris per avaluar la viabilitat i definir les característiques específiques de la implantació d'un nou model de gestió de residus a Blanes, basat en la recollida individualitzada (amb especial atenció al porta a porta) i l'ús de contenidors intel·ligents, adaptat a les diferents realitats urbanístiques del municipi (nucli urbà, urbanitzacions, zones industrials/comercials).

2. Elaborar un Pla d'Implantació Progressiva del nou model, que defineixi les fases, el calendari, els recursos necessaris (materials, tecnològics i humans) i els mecanismes de seguiment i avaluació. Aquest pla haurà d'incloure la possibilitat de realitzar proves pilot en zones determinades del municipi.

3. Dissenyar i executar una campanya de comunicació, sensibilització i acompanyament adreçada a tota la ciutadania, comerços i grans productors, per explicar els motius del canvi, el funcionament del nou sistema i els seus beneficis.

4. Estudiar la modificació de l'ordenança fiscal reguladora de la taxa de residus per incorporar, un cop implantat el sistema d'identificació d'usuari, mecanismes de fiscalitat més justa (pagament per generació) que incentivin la reducció i la correcta separació dels residus.

5. Consignar en els propers pressupostos municipals les partides necessàries per dur a terme els estudis, la planificació, la campanya de comunicació i les primeres fases d'implantació del nou model de recollida de residus.

6. Traslladar els presents acords al Departament de Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica de la Generalitat de Catalunya, l'Agència de Residus de Catalunya, els grups polítics del Parlament de Catalunya i les entitats municipalistes de Catalunya.

Resultat votació: Aprovada per majoria absoluta amb els vots a favor de PSC, ERC, BECP, JPB, GRUP BLANES, la CUP i BLANES Sí i els vots en contra de PP i VOX.

17. Precs i preguntes.


S'aixeca la sessió a les 22:48 hores.