1. Aprovar l’acta corresponent a la sessió ordinària del dia 27 de març de 2025. 2. Donar compte de resolucions d’Alcaldia i altres òrgans delegats des del 17 de març de 2025 fins el 9 d’abril de 2025, números del 2025000562 al 2025000759, ambdós inclosos. 3. Donar compte de resolucions de la Junta de Govern Local de les sessions celebrades entre el 17 de març de 2025 i el 9 d’abril de 2025. 4. Donar compte de decrets d’Alcaldia. 5. Donar compte de sentències judicials. 6. Donar compte dels Marcs Pressupostaris 2026-2028 presentats al Ministeri el 14/03/2025. 7. Expedient 2025/00005437G. Donar compte de l'informe d’Intervenció referent al control intern de l'exercici 2024. 8. Expedient 2025/00005437G. Donar compte de la tramesa de l'informe d'intervenció sobre el control intern de l'exercici 2024 a la Sindicatura de Comptes i a la Intervenció General de l'Administració de l'Estat.
Abans de l’inici de la sessió plenària l’alcalde llegeix una declaració institucional signada pels portaveus de tots els grups municipals de l’Ajuntament de Blanes en relació amb el sector pesquer de Catalunya. Declaració Institucional Avui dijous, 24 d’abril, ens trobem a la Sala de Plens de l’Ajuntament de Blanes per fer una Declaració Institucional en relació a la Pesca a Catalunya i recolzar amb els vots d’aquest consistori la següent moció: Com alcalde i màxim representant del poble de Blanes, vull expressar en nom de tota la corporació el nostre suport envers aquest sistema socioecològic que roman particularment arrelat als seus territoris marítims. Per a garantir l’Economia Blava de les comunitats i territoris pesquers tot l’any, especialment del nostre municipi, és imprescindible mantenir el Sector pesquer. El Sector Pesquer català està organitzat en Confraries de Pescadors, institucions socials paritàries amb representació del segment empresarial i treballadors/treballadores que han format part, des de temps immemorables, del teixit econòmic i social de Blanes. La implementació de la política Pesquera Comuna de la Unió Europea, del reglament de Control i del Reglament del Pla multi anual de pesca demersal del Mediterrani Nord-occidental, no han tingut en compte el caràcter costaner i mediterrani de la nostra flota. Això ha conduit en els darrers temps a una reducció del Sector Pesquer, agreujada per una manca de relleu generacional que ha perjudicat la dimensió social i econòmica envers l’ambiental. El compromís de Blanes i del Sector Pesquer local davant la sostenibilitat dels hàbits i dels recursos pesquers ha estat demostrat en els darrers anys. Tanmateix, el present i futur immediat de la Pesca Catalana i, per tant, de les comunitats pesqueres, continua en risc. Ara, més que mai, es fa imprescindible obrir un espai de diàleg amb el Sector Pesquer, les administracions pesqueres del Mediterrani i la comunitat científica, i agilitzar la revisió de la normativa comunitària per garantir la sostenibilitat ambiental, econòmica i social d’aquest sector. El Ple ACORDA: Primer: Reclamar a la Comissió Europa obrir de manera immediata un procés de diàleg amb el Sector Pesquer i les administracions implicades del Mediterrani. Segon: Donar suport a la revisió de les possibilitats de la pesca 2025 del MAP (pla multi anual de pesca demersal del Mediterrani Nord-Occidental) atenent a la millor informació científica disponible. Tercer: Revisar les metodologies d’avaluació de la situació dels estocs pesquers al Mediterrani (benchmark). Quart: Atendre la petició dels Estats Membres afectats (Espanya, Itàlia i França) amb ampli suport al Consell de Ministres i la Comissió de pesca del Parlament Europeu, i modificar al 2025 el Reglament del Pla multi anual de pesca demersal del MAP per a garantir l’assoliment de la sostenibilitat econòmica i social, recollir el caràcter mixt d’aquesta modalitat i establir un sistema d’assignació, ajustat a la realitat de de l’estat dels estocs, de les possibilitats de pesca i amb caràcter plurianual que porti seguretat i permeti la planificació a mig termini de l’activitat. Cinquè: Garantir que els sectors de la Pesca i Aqüicultura siguin eix vertebrador del Pacte dels Oceans. Sisè: Revisar els aspectes de la Política Pesquera Comuna (PCP) per a corregir el desajust amb la realitat de la pesca a la Mediterrània. La majoria de les mesures adoptades a nivell europeu, sovint dissenyades per a grans flotes amb llargues jornades de pesca i una gran capacitat de pesca, s’han aplicat sense les adaptacions necessàries a les característiques específiques de la Flota Costanera mediterrània. Aquesta falta de regionalització real s’ha traduït en un creixent distanciament dels pescadors i pescadores, que perceben una excessiva burocratització i un allunyament cada vegada major –físic i emocional- dels processos de presa de decisions, la qual cosa reforça la manca de relleu generacional al Sector.
En la sessió plenària de data 27 de març de 2025, per un error, no es va llegir pel Secretari General el punt 4 de l'ordre del dia referent a donar compte de dos decrets d'Alcaldia amb números 2025000330 i 2025000448. La qual cosa es fa constar a petició del portaveu del grup municipal d'ERC. S’aprova, per unanimitat dels assistents, l’acta de la sessió ordinària anterior corresponent al dia 27 de març de 2025. 2. Donar compte de resolucions d’Alcaldia i altres òrgans delegats des del 17 de març de 2025 fins el 9 d’abril de 2025, números del 2025000562 al 2025000759, ambdós inclosos. Es dona compte de les resolucions d’Alcaldia i altres òrgans delegats des del 17 de març de 2025 fins el 9 d’abril de 2025, números del 2025000562 al 2025000759, ambdós inclosos. 3. Donar compte de resolucions de la Junta de Govern Local de les sessions celebrades entre el 17 de març de 2025 i el 9 d’abril de 2025. Es donat compte de les resolucions de la Junta de Govern Local de les sessions celebrades entre el 17 de març de 2025 i el 9 d’abril de 2025. 4. Donar compte de decrets d’Alcaldia. Es dona compte de la resolució de l’alcalde número 2025000444, de data 28 de febrer de 2025, de nomenament de funcionària interina per raó d'urgència, per substitució al departament d'Esports. Es dona compte de la resolució de l’alcalde número 2025000720, de data 2 d’abril de 2025, referent modificació de crèdit del Pressupost vigent, per incorporació de romanents de crèdit d’exercicis anteriors (3r decret). 5. Donar compte de sentències judicials. Es dona compte de la Sentència núm. 55/2025 del Jutjat Contenciós Administratiu núm. 1 de Girona en relació amb el procediment abreujat núm. 178/2024B interposat contra la resolució de Junta de Govern Local d’11 d’abril de 2024 que desestimava reclamació de responsabilitat patrimonial pels danys soferts per lesions derivades d’una caiguda pel mal estat de la vorera a l’avinguda Vila de Madrid el dia 12 de juny de 2022. Es dona compte de la Sentència núm. 76/2025 del Jutja Contenciós Administratiu núm. 3 de Girona en relació amb el procediment ordinari núm. 70/2023-D interposat contra el Decret d’Alcaldia núm. 2022002630, de 13 de desembre de 2022, que inadmet recurs de reposició contra el decret núm. 2022001644, de 5 d’agost de 2022, que desestima sol·licitud d’incoació d’expedient de protecció de la legalitat urbanística en relació amb les obres executades al c. Àncora, núm. 4 de Blanes. Es dona compte de la Sentència núm. 1146/2025 del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya – Sala del Contenciós Administratiu, en relació amb el procediment ordinari 49/2021-D1 DEMAN-798/2021 interposat per l’empresa Parc Pinya de Rosa, SL contra l’acord de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona de data 19 de novembre de 2020 que aprova definitivament el Pla d’ordenació urbanística municipal, al terme municipal de Blanes, exp. núm. 2016/060062/G. Es dona compte de la Sentència núm. 4641/2024 del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya- Sala del Contenciós Administratiu, Secció Segona, en relació amb el recurs TSJ 801/2021 – procediment ordinari núm. 52/2021 – D1, interposat contra l’acord de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona de data 19 de novembre de 2020 que aprova definitivament el Pla d’ordenació urbanística municipal, de Blanes, promogut i tramès per l’Ajuntament de Blanes, exp. núm. 2016/060062/G. 6. Donar compte dels Marcs Pressupostaris 2026-2028 presentats al Ministeri el 14/03/2025. Es dona compte dels Marcs Pressupostaris 2026-2028 presentats al Ministeri en data 14 de març de 2025, expedient 2025/00005931S 7. Expedient 2025/00005437G. Donar compte de l'informe d’Intervenció referent al control intern de l'exercici 2024. Es dona compte de l’informe d’Intervenció referent al control intern de l’exercici 2024, expedient 2025/00005437G. 8. Expedient 2025/00005437G. Donar compte de la tramesa de l'informe d'intervenció sobre el control intern de l'exercici 2024 a la Sindicatura de Comptes i a la Intervenció General de l'Administració de l'Estat. Es dona compte de la tramesa per EACAT de l’informe d’Intervenció sobre el control intern de l’exercici 2024 a la Sindicatura de Comptes i a la Intervenció General de l’Administració de l’Estat. PROPOSTES DE LA COMISSIÓ INFORMATIVA GENERAL, D’URBANISME I D’HISENDA 9. Expedient: 2021/00005227K : Aprovació de la Carta alimentària de l'Agrari de La Baixa Tordera. Identificació de l’Expedient Expedient número 2021/00005227K (PROMOCIÓ DE LA CIUTAT/MTA/fel) relatiu a l’aprovació de la Carta Alimentària de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera. Fets 1.L’any 2017, cinc municipis de la Baixa Tordera (Blanes, Malgrat de Mar, Palafolls, Santa Susanna i Tordera) i diferents cooperatives agràries del territori inicien el projecte de creació de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera, amb l’objectiu de crear un organisme de gestió supramunicipal que contribuirà al prestigi de les produccions agràries i de les activitats econòmiques complementàries i alhora impulsar, acompanyar, dinamitzar i empoderar el sector agrari en els seus municipis. Tots ells signen la Carta per a la gestió i desenvolupament de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera, establint així mesures concretes i mostrant expressament el seu compromís. 2.En data 21 d’octubre de 2022 es constitueix l’associació Espai Agrari de la Baixa Tordera que té entre les seves finalitats: -El foment i promoció econòmica de l’activitat agrària, de les activitats d’elaboració i transformació de productes locals i de proximitat i de les activitats complementàries com ara la restauració, l’agroturisme i el turisme rural, la cultura i el lleure vinculats a l’espai rural. -Establir convenis de col·laboració amb altres entitats públiques i privades sense finalitat de lucre amb objectius coincidents amb els de l’Espai Agrari. 3.Els ajuntaments de Blanes, Malgrat de Mar, Palafolls, Santa Susanna i Tordera, i les cooperatives de la Conca de la Tordera, Progrés-Garbí i l’Agrícola de la Baixa Tordera, amb la complicitat d’entitats i representants de la societat civil, manifesten el seu interès en l’aposta conjunta per engegar l’Estratègia Alimentària de la Baixa Tordera, una eina per transformar el sistema agroalimentari cap a un model més sa, just, sostenible i resilient, i garantir la seva rendibilitat (Pla d’Actuació de l’EABT 2024 aprovat per l’Assemblea ordinària el 16/01/2024). 4.Les principals ciutats del planeta van signar l’any 2015 el Pacte de Política Alimentària Urbana de Milà, que ja apostava per articular un model de producció, comercialització i de consum de proximitat. L’any 2019 es va aprovar el Pla Estratègic de l’Alimentació de Catalunya, que aposta per un sistema alimentari sostenible, competitiu i arrelat al territori. L’any 2020 es va promoure la Carta Alimentària de la Regió Metropolitana de Barcelona, amb la intenció de ser una palanca que impulsi projectes per un canvi de model alimentari i de treball en comú. 5.La Baixa Tordera, malgrat no disposar d’un marc jurídic-administratiu propi que l’empari, amb diversitat d’activitats i paisatges però amb un element estructurador, el riu Tordera, conforma un àmbit supramunicipal estable i organitzat per a la defensa de l’espai agrari periurbà i per la dinamització d’iniciatives agroalimentàries col·lectives (obrador compartit, segell propi, etc.). El seu propòsit de futur és engrescar-se en accions conjuntes que facin valdre la seva riquesa agrària i pesquera i que estimulin la cooperació entre consumidors, productors i administracions locals per elaborar la Carta Alimentària, com a primera fase per la construcció de l’Estratègia Alimentària. 6.L’elaboració de la Carta s’ha realitzat a partir d’un enfocament participatiu multifactorial i multiescalar, promoguda de forma concertada entre les administracions locals i agents privats. Aquest document reflexa el compromís i l’aposta per un pacte entre els actors clau per assolir un sistema alimentari sostenible i per l’harmonització dels diferents projectes i iniciatives en matèria d’aliments i alimentació. 7.La carta parteix d’una reflexió col·lectiva i un debat constructiu amb la dinamització d’un procés participatiu proactiu per a la seva plasmació en la Carta Alimentària, una declaració de principis que porta implícita la voluntat de canvi del sistema agroalimentari cap a un model més just, saludable, sostenible i resilient incorporant la ciència ciutadana. 8.El document presentat detalla els desafiaments que afronta la Baixa Tordera per avançar cap a un sistema alimentari més just i sostenible. Entre aquests reptes, destaquen la necessitat de reforçar el sector productiu, fomentar el comerç de proximitat, incrementar el sentiment de pertinença, promoure dietes saludables i la cultura alimentària, reduir el malbaratament i millorar la coordinació entre les administracions i els actors principals de l’EABT. 9.La Carta Alimentària de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera es va aprovar per Assemblea el 28 de juny de 2024, i atesa la importància del document, es proposa la seva aprovació i adhesió pels Plens dels ajuntaments que formen part de l’Associació de l’EABT. 10.Amb Registre d’Entrada núm. 2024034684, de data 5 de desembre, l’Associació de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera comunica a l’Ajuntament Blanes l’elaboració de la Carta Alimentaria promoguda des d’aquesta entitat i demana la seva aprovació i adhesió. 11.En data 16 d’abril de 2025, la Comissió Informativa General, d’Urbanisme i d’Hisenda ha dictaminat favorablement la proposta. Fonaments de Dret 1.La salut pública es defineix, segons la Llei 18/2009, com el conjunt organitzat d'actuacions dels poders públics i de la societat mitjançant la mobilització de recursos humans i materials per a protegir i promoure la salut de les persones, prevenir la malaltia i tenir cura de la vigilància de la salut pública. La salut pública també s'ha d'entendre com la salut de la població, i depèn, en gran part, de factors estructurals i ambientals. 2.D'acord amb l’article 25.2 de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases de règim local, el municipi ha d'exercir com a competències pròpies, en termes de la legislació de l'Estat i de les comunitats autònomes, entre altres, en matèria de protecció de la salubritat pública (j). 3.L’Objectiu 2 dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) definits per les Nacions Unides, posa èmfasi en la necessitat que els ens locals i regionals gestionin els recursos naturals a les zones rurals per tal de contribuir a millorar la seguretat alimentària, amb la voluntat de garantir que es puguin adquirir aliments nutritius i cuinats de manera sana, i millorar la planificació urbana per contribuir a la reducció de residus i incrementar la seguretat alimentària. 4.L'article 116, apartat 1, de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya estableix que correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria d'agricultura i ramaderia. Al seu torn, l'apartat 2 de l'article esmentat, determina que correspon a la Generalitat la competència compartida, en primer lloc, sobre la planificació de l'agricultura i la ramaderia i del sector agroalimentari, i, en segon lloc, sobre la regulació i el règim d'intervenció administrativa i d'usos de la forest, dels aprofitaments i els serveis forestals i de les vies pecuàries de Catalunya. 5.Així mateix, l'article 162, apartat 3, de l'Estatut estableix que correspon a la Generalitat la competència compartida sobre l'ordenació, la planificació, la determinació, la regulació i l'execució de les mesures i les actuacions destinades a preservar, protegir i promoure la salut pública en tots els àmbits, incloent-hi la salut laboral, la sanitat animal amb efectes sobre la salut humana, la sanitat alimentària, la sanitat ambiental i la vigilància epidemiològica. 6.El Pla estratègic de l'alimentació de Catalunya 2021-2026 va ser aprovat pel Consell de l’Alimentació el 14 de desembre de 2020 i el govern va aprovar el seu contingut i compromís segons l’ACORD GOV/17/2021, de 9 de febrer, pel qual s'aprova el Pla estratègic de l'alimentació de Catalunya, amb el que s’ha d'assentar les bases del Pacte nacional per la política alimentària de Catalunya. L'objectiu fonamental del Pla és articular un sistema alimentari integral, sostenible, competitiu, arrelat territorialment al país i basat en la seva diversitat que produeixi uns aliments saludables, accessibles i de qualitat, reconeguts pels consumidors i les consumidores. Atesa la proposta de resolució, els antecedents i fonaments jurídics que la motiven, el Ple ACORDA: Primer.- Aprovar la Carta Alimentària de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera com a eina de compromís per la millora de l’alimentació de la ciutadania dels municipis, i com a base per definir futures accions per fer-ho possible. Segon.- Aprovar l’adhesió de l’Ajuntament de Blanes a la Carta Alimentària de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera. Tercer.- Comunicar l’acord de ple a l’Associació de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera i als municipis que la integren.
Informe
1. En relació a les al·legacions rebudes a la instància amb registre d’entrada núm. 2025008851 i d’acord amb l’informe del tècnic de Salut Pública:
Al·legació: “Solicitamos la creación de una playa para perros en Blanes, permitiendo el acceso de estos a la playa en un área delimitada y en horarios específicos. Proponemos que, mediante decreto de Alcaldía y con la autorización de la Generalitat si fuera necesario, se habilite un espacio donde los perros puedan estar sueltos y disfrutar de nuestro maravilloso entorno natural, durante TODO EL AÑO.
Requerimos:
Un área específica en la playa con acceso regulado
Horarios definidos para su uso
Servicios de limpieza adecuados
Señalización y vigilancia correspondientes
Blanes debe adaptarse a la creciente población de mascotas y permitir un espacio adecuado en la playa, especialmente en verano, cuando muchas razas necesitan refrescarse. Aguardamos su respuesta y agradecemos su consideración”.
Resposta:
Es proposa l’acceptació parcial de l’al·legació i substituir el text inicial de l’article 19.2. pel següent: “La platja de gossos, és un espai delimitat i correctament senyalitzat de les platges de Blanes que esdevé un espai d’esbarjo pels gossos.” No s’accepta el termini permanent (tot l’any) doncs es deixa a discrecionalitat de l’equip de govern el règim d’ús de la platja de gossos en funció de l’estat de la platja i de les circumstàncies de cada moment. Considerem que la resta de peticions sol·licitades queden recollides al text de l’ordenança. En concret, l’article 19.3 estableix que:
“Per decret d'Alcaldia i, si és el cas, amb la prèvia autorització del Departament de la Generalitat de Catalunya competent en polítiques del litoral, es podrà habilitar espais a les platges que quedaran exempts de la prohibició d’anar lligats. Les condicions d'accés i règim d'ús d'aquests espais serà regulat pel mateix decret d'Alcaldia. Al decret d’alcaldia es fixarà la ubicació i delimitació de l’espai, l’àrea en m2, les condicions, l’horari, el període amb dates concretes, el nombre de persones i gossos màxim, si fos el cas, els serveis de neteja destinats i la senyalització i condicions de vigilància i seguiment en el seu cas.”
2. En relació a les al·legacions rebudes a la instància amb registre d’entrada núm. 2025009469 i d’acord amb l’informe del tècnic de Salut Pública:
Al·legació: “Davant la prohibició d'entrar gossos a les escoles del municipi, DEMANO que es pugui accedir amb els gossos dins una canasta o motxilla i a les escoles del municipi. Això segons l'objectiu essencial de la llei 7/2023 de 28 de març de protecció dels drets i el benestar dels animals”.
Resposta: Es proposa desestimar l’al·legació. L’article 29.7 de la Llei 7/2023, estableix que “Sense perjudici del que estableixin les seves ordenances municipals, els ajuntaments han de promoure l'accés a platges, parcs i altres espais públics dels animals de companyia que no constitueixin un risc per a les persones, altres animals o les coses.”
A més, afegeix que “Llevat de prohibició expressa, degudament senyalitzada i visible des de l'exterior, es permet l'accés d'animals de companyia a edificis i dependències públiques.”
Des del departament d’Educació de l’Ajuntament es considera que la decisió de permetre l’accés d’animals de companyia al recinte escolar correspon a cada centre educatiu i, en aquests cas, cada centre pot permetre o prohibir-ne l’accés segons decideixin sempre i quan estigui senyalitzat.
D'altra banda, el departament d’Educació de l’Ajuntament ens informa que ha elevat consulta als Serveis Territorials de Girona per si existeix alguna directriu concreta des del Departament d'Educació i Formació Professional en aquest sentit.
3. En relació a les al·legacions rebudes pel grup municipal ERC a la instància amb registre d’entrada núm. 2025009465 i d’acord amb els informes del tècnic de Salut Pública i del Secretari::
. Al·legació 1a: La Declaració Universal dels Drets dels Animals és un document privat que es va signar en un espai, també privat, de la UNESCO, res més. A part que no és vinculant, no serveix, i menys després de més de cinquanta anys com a justificació de cap política pública. Sol·licitem la seva eliminació o bé substitució per un altre argumentari d'acord amb la realitat i a l’època. Resposta: Es proposa l’acceptació de l’al·legació i substituir totalment el text que hi fa referència pel següent: “Actualment, hi ha una creixent sensibilització de la ciutadania davant la necessitat de garantir la protecció dels animals, especialment dels que viuen en l'entorn humà, com a éssers dotats de sensibilitat i els drets de la qual han de protegir-se, tal com estableix l'article 13 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea i el Codi Civil espanyol. El concepte de «benestar animal», definit per l'Organització Mundial de Sanitat Animal com «l'estat físic i mental d'un animal en relació amb les condicions en les quals viu i mor», és recollit a la normativa nacional i internacional. Així, l’article 13 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea assenyala que ha de tenir-se en compte que els animals són éssers sensibles «en formular i aplicar les polítiques de la Unió en matèria d'agricultura, pesca, transport, mercat interior, recerca i desenvolupament tecnològic i espai…», i el Codi Civil disposa l'obligació del propietari, posseïdor o titular de qualsevol altre dret sobre un animal d'exercir els seus drets sobre ell i els seus deures de cura, respectant la seva capacitat de sentir i el seu benestar, conforme a les característiques de cada espècie i les limitacions establertes en aquesta i les altres normes vigents. Les comunitats autònomes i els ajuntaments han hagut de desenvolupar normatives que avancin en la protecció dels animals, el seu benestar i el rebuig davant situacions de maltractament cap a aquests.” . Al·legació 2a: El preàmbul és ple d’errades tècniques i jurídiques. Sol·licitem revisió. Resposta: Es proposa l’acceptació de l’al·legació. Com que l’al·legació no especifica quines són les errades observades, s’ha procedit a la correcció d’un error trobat en la referència de la Llei Orgànica 7/2023, de 28 de març, de protecció dels drets i el benestar dels animals i s’ha ordenat cronològicament la relació de les diferents lleis d’aplicació per fer-ho més entenedor. També s’ha completat la descripció de la Llei 50/1999. . Al·legació 3a: En la consideració de la sensibilitat dels animals, terminologia emprada ja en l'àmbit europeu des de fa més d’una dècada, cal incorporar la “sintiència” al text municipal, com ja incorpora la legislació espanyola del 2022. Resposta: Es proposa l’acceptació de l’al·legació. S’ha introduït el següent text al preàmbul: “...i el Codi Civil disposa l'obligació del propietari, posseïdor o titular de qualsevol altre dret sobre un animal d'exercir els seus drets sobre ell i els seus deures de cura, respectant la seva capacitat de sentir i el seu benestar, conforme a les característiques de cada espècie i les limitacions establertes en aquesta i les altres normes vigents.” . Al·legació 4a: En l’àmbit sectorial, és més idoni utilitzar el terme confiscar que comissar. Preguem substitució. Resposta: Es proposa l’acceptació de l’al·legació. Es procedeix a la substitució del terme comissar per confiscar quan es refereixi a atribuir al fisc l’animal o animals, en virtut d’un decret, d’una sentència, etc. (segons indicacions del Departament d’assessorament lingüístic del Parlament de Catalunya). . Al·legació 5a: Com ja vam transmetre en la reunió realitzada el 20 de novembre del 2024, volem saber com identificaran els gossos de no caça, dels de caça, a l’hora d'aplicar la normativa. La dificultat en la distinció és ingent. Resposta: Es proposa desestimar l’al·legació ja que es considera que queda recollit explícitament a l’article 3.d) “...Igualment quedaran exclosos els gossos de caça o gossades i animals auxiliars de caça. Tots ells es regulen i quedaran protegits per la normativa vigent europea, estatal i autonòmica corresponent, i que els sigui aplicable al marge d'aquesta llei.” A Catalunya, els gossos de caça han de complir l’establert al Decret 2/2008, de 15 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de protecció dels animals, ja que aquesta engloba els gossos, sense distinció, com animal domèstic i li són aplicables tots els drets i obligacions que se’n deriven. Entre d’altres, els gossos han d’estar identificats (art. 15), a l’actualitat mitjançant microxip subcutani, col•locat per un veterinari i registrat al registre general d’animals de companyia. També és obligatori que portin xapa identificadora o similar amb el nom de l’animal i les dades de la persona propietària a les vies públiques (art. 14.7). També s’apliquen les obligacions sanitàries necessàries (art. 4) obligant al propietari o posseïdor a mantenir als gossos en bones condicions higienicosanitàries, de benestar i seguretat, a més a més de donar-li l’atenció veterinària bàsica. En compliment de la modificació de la Llei de protecció dels animals (el text refós de la qual està aprovat pel Decret legislatiu 2/2008 de 15 d’abril) les persones titulars de gosseres esportives o de caça que allotgin menys de quinze gossos majors de tres mesos d’edat han de presentar als serveis territorials del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural aquest model de declaració responsable on es descriuen les instal·lacions on s'allotgen i es justifica que compleixen els requisits de benestar dels animals i les mesures sanitàries i d'higiene publicades en aquest apartat. En cas que la gossera esportiva o de caça allotgi 15 o més gossos majors de tres mesos d’edat, la seva inscripció al Registre de nuclis zoològics és obligatòria, tal i com preveu la normativa des de l’any 1988. . Al·legació 6a: Substituir / Modificar l’article 8.2. en el següent sentit: “L’Ajuntament sempre, tenint en compte la legislació superior vigent, promourà activitats de sensibilització, foment d’actituds cíviques i tinença responsable d’animals, tals com campanyes d’esterilització i microxip, campanyes de cens d’animals de companyia, sessions formatives a les persones propietàries o posseïdores d’animals, per tal de fer efectiva la corresponsabilitat entre la ciutadania. Resposta: Es proposa l’acceptació de l’al·legació i substituir el text inicial pel següent: “L’Ajuntament promourà activitats de sensibilització, foment d’actituds cíviques i tinença responsable d’animals, tals com campanyes d’esterilització i microxip, campanyes de cens d’animals de companyia, sessions formatives a les persones propietàries o posseïdores d’animals, per tal de fer efectiva la corresponsabilitat entre la ciutadania.” . Al·legació 7a: Definició "d'acompanyant”. Cap normativa defineix aquesta figura. Resposta: Es proposa l’acceptació de l’al·legació i substituir el terme “d’acompanyant” per “posseïdor”. Tal i com estableix l’article 12.1 de l’ordenança, es considerarà persona propietària o posseïdora d’un animal aquella persona física o jurídica que, sense ser necessàriament titular o propietària, es trobi, de forma circumstancial o permanent, a la cura, guarda o custòdia de l’animal. . Al·legació 8a: Modificar l’article 19.2. en el següent sentit: “La platja de gossos és un espai, delimitat i correctament senyalitzat, de les platges de Blanes que de forma permanent esdevé un espai d’esbarjo pels gossos”. Resposta: Es proposa l’acceptació parcial de l’al·legació i substituir el text inicial de l’article 19.2. pel següent: “La platja de gossos, és un espai delimitat i correctament senyalitzat de les platges de Blanes que esdevé un espai d’esbarjo pels gossos.” No s’accepta el terme permanent doncs es deixa a discrecionalitat de l’equip de govern el règim d’ús de la platja de gossos en funció de l’estat de la platja i de les circumstàncies de cada moment. . Al·legació 9a: Modificar l'article 20, eliminant l’apartat 8 per ineficàcia dels sistemes.
Resposta: Es proposa l’acceptació de l’al·legació. S’ha procedit a la revisió ortogràfica i gramatical del text de l’ordenança. Fonaments de Dret
2. Desestimar les al·legacions amb núm. de registre d’entrada 2025008851 pels motius exposats a l’informe del tècnic de Salut Pública i les de registre d’entrada 2025009469.
3. Aprovar definitivament l’Ordenança de protecció, control i tinença d’animals.
4. PUBLICAR al Butlletí Oficial de la Província de Girona l’acord d’aprovació definitiva i el text íntegre que entrarà en vigor en el termini de 15 dies hàbils a l’endemà de la publicació al BOPB i tindrà vigència mentre no s’acordi la seva modificació o derogació.
5. PÚBLICAR l’ordenança a la seu electrònica, al portal de transparència i a la pàgina web municipal als efectes de donar compliment al que determina l’article 10.1.a) de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern de Catalunya i l’article 13 del Decret 8/2021, de 9 de febrer, que la desenvolupa.
Així mateix, l’acord incloïa un encàrrec de gestió de part de la tramitació dels procediments sancionadors per infraccions de trànsit i d’altres ordenances municipals, així com la inspecció tributària de l’Impost sobre activitats econòmiques.
2. El 20 de gener de 2012 es va formalitzar entre l’Ajuntament de Blanes i el Consell Comarcal de la Selva el conveni regulador de les facultats delegades i de l’abast de l’encàrrec de gestió.
El pacte Sisè de l’esmentat conveni preveia que aquest tindria una durada de quatre anys, encara que es podria prorrogar de forma tàcita per períodes d’un any llevat que alguna de les parts decidís no continuar-lo.
3. L’entrada en vigor de l’article 49.h) 1r de la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de Règim Jurídic del Sector Públic va establir que la vigència màxima dels convenis era de quatre anys, termini que s’ha superat amb escreix i que implica la necessitat d’aprovar un nou conveni de delegació.
4. Per una altra banda, per tal de millorar l’eficiència i eficàcia de la gestió dels ingressos municipals, existeix la voluntat de modificar el contingut de les matèries delegades:
- Es preveu la delegació de les competències en matèria de sancions, tant de trànsit com de la resta d’àmbits que s’hi detallen, amb la qual cosa quedaria sense efecte l’anterior encàrrec de gestió.
6. Aquesta proposta detalla les obligacions econòmiques que l’Ajuntament de Blanes haurà d’assumir com a compensació per les despeses necessàries per la prestació integral dels serveis delegats, d’acord amb la previsió continguda en l’article 4.8 de l’ordenança fiscal T-09 del Consell Comarcal de la Selva, reguladora de les taxes per la prestació de serveis en matèria de gestió, inspecció i recaptació de tributs i d’altres ingressos de dret públic, així com per la prestació de serveis en matèria cadastral. A tal efecte, el pressupost municipal de 2025 preveu crèdit suficient a la consignació 020,932,22708.
7. El 4 d’abril de 20245 s’ha sol·licitat l’informe dels Serveis Jurídics que preveu l’article 50.2.a) de la Llei 40/2015.
8. En data 16 d’abril de 2025, la Comissió Informativa General, d’Urbanisme i d’Hisenda ha dictaminat favorablement la proposta.
Fonaments de Dret 1. La Llei 7/1985, de 2 d’abril, de Bases de Règim Local, i en concret l’article 106.3 que estableix com a competència de les Entitats locals la gestió, recaptació i inspecció dels seus tributs propis, sens perjudici de les delegacions que es puguin realitzar en favor d’entitats locals d’àmbit supraterritorial.
2. El Text refós de la Llei Regulador de les d’Hisendes Locals, aprovat per Reial Decret Legislatiu 2/2004 de 5 de març, i en concret el seu article 7 que permet la delegació en altres entitats locals al territori de les quals estiguin integrades les facultats de gestió, liquidació, inspecció i recaptació tributàries que els atribueix aquesta Llei i l’article 8 que estableix que les administracions tributàries col·laboraran en tots els ordres en la gestió, liquidació, inspecció i recaptació i preveu mecanismes de col·laboració entre elles
3. El capítol VI de la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de Règim Jurídic del Sector Públic, regula el procediment d’aprovació dels convenis.
4. Els articles 50 i 114 a 118 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat per Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre.
Atesa la proposta de resolució, els antecedents i fonaments jurídics que la motiven, el Ple ACORDA:
Primer. Delegar en el Consell Comarcal de la Selva, les facultats que l’Ajuntament de Blanes té atribuïdes en les matèries que a continuació es detallen:
1.1 Impostos:
Tercer. Autoritzar l’Alcalde-President de l’Ajuntament de Blanes per formalitzar el conveni esmentat i qualsevol altre document necessari per al seu perfeccionament
Quart. Notificar aquesta acord al Consell Comarcal de la Selva als efectes oportuns.