---

Crítica literària d’alt nivell a Aula Blanes

Òscar Carreño, tècnic cultural de la Direcció de Programes i Cooperació de les Biblioteques de Barcelona, va parlar dels corrents literaris del segle XXI i de quina herència deriven

Els assistents a la conferència d'Òscar Carreño que es va fer ahir dimarts a la Biblioteca Comarcal van poder gaudir d'una excel·lent panoràmica de la literatura del segle XXI. De fet, es va tractar d’una sessió molt completa i en què, especialment els amants de la lectura, van poder gaudir d’una sessió cultural d’alt nivell.

El ponent, que repetia d'una conferència sobre Bolaño de l’anterior cicle d’Aula Blanes, va mostrar amb una gran profunditat i amplitud de coneixements quins són els referents actuals en literatura i de quina herència deriven. A la primera part, Carreño va exposar els elements de debat al voltant del fet novel·lesc, i en la segona part va exemplificar amb més de quinze títols i autors com es podien il·lustrar aquests diferents debats.

Modernitat i Post-Modernitat

El continum històric és, pel ponent, clau per a poder entendre l'actual segle XXI també en novel·la. Per això va dedicar una part de la conferència a exposar els dos corrents que entren en conflicte al segle XX i que són els que influeixen en la cultura contemporània.

La modernitat és una línia de pensament que neix amb Gustave Flaubert a finals del XIX. Un autor que revoluciona la manera d'escriure novel·la i que continua amb Henry James el mateix segle, i James Joyce i William Faulkner durant el XX. Aquests autors estableixen el cànon de la modernitat: una manera d'escriure que no té ni convenció ni protocol i que té s’allunya i té poc respecte pel lector.

La post-modernitat és l'altra gran línia de pensament que explica la literatura contemporània. Nascuda després de la segona guerra mundial, té com a gran referent a J.D. Salinger. El primer autor comercial que acaba generant moda, la seva principal obra acaba creant l'adolescent contemporani. També mostra les claus dels escriptors post-moderns: l'apropament al lector, la literatura com a joc, l'element autoparòdic dels textos i l'afegit de la confusió a la novel·la. El ponent també va citar autors com Eco, Calvino o Borges per dibuixar la panoràmica post-moderna.

Literatura del segle XXI

En la literatura del segle XXI, per Carreño, es produeixen grans canvis: s'amplifica el marc de referència dels autors (cinema, videojocs, música, sèries de TV...) i es destrueix la literatura nacional; mai com fins ara, llegir un autor d'un altre país havia suposat no llegir la pròpia tradició nacional.

El ponent va apuntar que mai s'havia llegit tant, però en canvi dubtava de si això significa que es llegeix millor. El ponent es va posicionar definint com a nociva per a la literatura aquesta relació amb els mass media i l'entrada de tota mena dels anomenats autors mediàtics en aquest àmbit cultural.

Referents a tenir en compte

Els exemples d'obres que va utilitzar Òscar Carreño per il·lustrar la situació de la literatura d'avui, recordant que això no volia dir necessàriament que fossin llibres que li haguessin agradat, són :

Narrant la II Guerra Mundial en el segle XXI
Europa Central (Mondadori, 2007) – William T. Vollman

Una saga moscovita (La otra orilla, 2010) – Vasily Aksionov (publicada en rus l’any 1994)
HhHh (Seix Barral/Edicions del 1984 (2012) – Laurent Binet

La novel·la global

2666 (Anagrama, 2004) – Roberto Bolaño

Els nous models de la novel·la nord-americana

La broma infinita (Mondadori, 2011 (EEUU-1996) - David F.Wallace
Llibertat (Salamandra/Columna, 2011) - Jonathan Franzen

La propera sessió que organitzarà Aula Blanes tindrà lloc el 29 d’abril, i anirà a càrrec del Doctor Francesc Piferrer, que ha emmarcat la seva conferència sota el títol “L’evolució de la vida i la perillosa idea de Darwin”.