Escut Ajuntament de Blanes Ajuntament de Blanes

Idiomes

www.blanes.cat

Vida i Evolució a Aula Blanes amb el Doctor Francesc Piferrer


Camí de tornada


Menú principal



Noticia publicada a la web el 05/05/2014 10:54:12 AM
ATENCIÓ: pot incloure informació no actualitzada !

Vida i Evolució a Aula Blanes amb el Doctor Francesc Piferrer

El ponent de la xerrada va acostar al públic que va omplir la Biblioteca Comarcal les bases de la teoria de l’evolució, així com detalls històrics de la figura de Charles Darwin

El IV Cicle de Conferències d’Aula Blanes va tornar a provocar que, una vegada més, la sala d’actes Roberto Bolaño de la Biblioteca Comarcal es quedés petita per acollir el gran nombre de públic que s’hi va congregar en la seva passada edició, celebrada el 29 d’abril. Sota el títol L’evolució de la vida i la perillosa idea de Darwin, el Doctor Francesc Piferrer, de l’ICM-CSIC, va centrar la seva intervenció acostant al públic les bases de la teoria de l’evolució, així com detalls històrics de la figura de Charles Darwin (1809-1882).

Piferrer fa començar recordant la figura de l’autor de L’origen de les espècies referint-se a l’itinerari d’estudiant de Darwin, primer en el món de la medicina, passant pels també inacabats estudis de sacerdoci per finalment convertir-se en el gran biòleg que coneixem. El relat d’aquests primers passos va tenir un especial punt i a part en el viatge que va fer Darwin amb el vaixell HMS Beagle del 1831 al 1836 i la famosa aturada d’estudi a les illes Galàpagos, que van contribuir als primers apunts de la teoria l’any 1842. També es van explicar les influències que van tenir en els seus estudis l’economista T.R. Malthus i el geòleg C. Lyell en especial; la situació econòmica acomodada que va poder gaudir Darwin, garantida per la seva família política; i el gran suport que va representar per a ell la seva muller, Emma Darwin.


Fotografies: Aula Blanes
El procés de publicació de L’origen de les espècies, aparegut el 1859, es va accelerar a propòsit d’una carta que va rebre Darwin d’un estudiant gal·lès, Alfred Russel Wallace. Les dues aportacions clau del llibre són que les espècies tenen origen comú i la teoria de l’evolució (amb la selecció natural). Va ser en aquest moment quan el ponent va explicar com el 30 de juny de 1860 va tenir lloc el gran debat entre els defensors i els detractors de Darwin. Va ser llavors quan noms com Thomas Henry Huxley i Samuel Wilberfore van prendre molt de relleu.

La biologia Evolutiva

Durant la segona part de la xerrada el ponent va fer aportacions més personals dins l’àmbit de la biologia evolutiva i va concretar quines idees poden ajudar a respondre la pregunta sobre la vida. Per Francesc Piferrer, la vida és un fenomen temporal, i va demostrar de forma molt gràfica com ja ha passat una immensa part de la història de la vida. Per a ell, també ajuda a respondre la pregunta el fet que el planeta Terra hagi anat canviant amb el temps i que la vida hagi evolucionat en base a uns percentatges molt baixos de mutacions vàlides.


En aquest punt, Piferrer va exposar la seva feina d’investigació en el camp de l’epigenètica i, més en concret, amb els llobarros. Una altra idea que ajuda a respondre sobre la vida és la constatació que l’evolució implica adaptació, no procés. Per acabar aquesta segona part va apuntar una idea que, a més és anti-creacionista: les coses no són perfectes, hi ha errors de disseny en la vida. El ponent va defensar que aquests deficiències són visibles, per exemple, en el disseny de l’ull humà ja que, segons va explicar, cap intel·ligència que s’apreciï no faria mai de la vida un disseny amb tantes imperfeccions, cosa la qual recolza que el disseny en la vida no ha estat previ.

L’evolució de l’espècie humana

La conferència del Doctor Francesc Piferrer es va tancar amb una tercera i darrera part que va servir per explicar l’evolució en l’espècie humana. En base a l’arbre de la vida i la teoria de l’evolució, va quedar demostrat que els humans no venim dels monos, sinó d’un ancestre comú. La genètica actual permet saber que allò que ens fa humans està localitzat en una regió de 118 lletres del codi genètic. La zona HAR1 és clau perquè l’espècie sigui humana.


Francesc Piferrer va remarcar que el racisme no té cap fonament científic i que, per tant, no té cap sentit parlar de races, tampoc en l’espècie humana. Va posar com a mostra que hi ha més diferències genètiques entre dos individus negres de l’Àfrica que visquin en zones allunyades, que no pas entre un d’ells i un blanc o un xinès. Les dues colonitzacions que s’han reconegut a nivell científic parteixen ambdues de l’Àfrica i cap a la resta del món.

El ponent va tancar la conferència esbossant les implicacions que hi ha darrera la teoria de l’evolució. Va citar autors com Richard Dawkins, Michael Ruse, Daniel Dennett, Dan Sperber i d’altres per referir-se a com les idees de l’evolució han entrat en diferents àmbits més enllà de la biologia. Això, per Piferrer, demostra que el perill de la idea de Darwin està en com n’és de seductora la seva teoria.




Data de realització: 05/05/2014 | Data de la darrera actualització: 05/05/2014

© Ajuntament de Blanes | Protecció de dades | Avís Legal

Passeig Dintre 29 | 17300 | Blanes Telèfon: 972 379 300 | Informació

Inici de la pàgina

© Ajuntament de Blanes | Passeig Dintre 29 | 17300 | Blanes | Telèfon: 972 379 300