---

II Mostra Treballs Recerca Batxillerat Blanes-La Selva

Es van presentar els 12 millors treballs de recerca dels instituts de Blanes, Lloret, Tossa i Vidreres. També va participar la jove investigadora de neurooncologia Jordina Rincón Torroella

El teló de l’escenari del Teatre de Blanes es va tornar a obrir la tarda-vespre d’ahir divendres per poder fruir de l’experiència de conèixer diversos joves talents del territori. L’objectiu principal era presentar els dotze millors treballs de recerca dels instituts de Blanes, Lloret, Tossa i Vidreres a càrrec dels seus protagonistes.

Es tractava de la segona Mostra de Treballs de Recerca de Batxillerat, organitzada pel Servei Educatiu de la Selva 2. La vetllada va anar precedida per una breu xerrada que va oferir una jove de Blanes, la doctora i investigadora de neuro-oncologia Jordina Rincon Torroella.

El seu major repte és unir-se en l’esforç de trobar una cura pel càncer cerebral, ja que va triar kla carrera de Medicina peruqè sempre s’ha sentit fascinada pel cervell humà. En un principi va estar molt interessada en la psiquiatria. El seu treball de recerca va ser sobre els centres psiquiàtrics del Maresme, i posteriorment va començar la carrera en medicina a la Universitat de Barcelona.

L’any 2011, al va rebre una beca de la Fundació Joan Riera, els seus primers somnis van començar a esdevenir realitat, ja que va poder dedicar-se a la investigació i conèixer els hospitals nord-americans per dins. Va ser així com va poder fer diverses rotacions com a estudiant de medicina en algunes de les universitats i hospitals pioners dels Estats units: el Johns Hopkins i la Universitat de Harvard.

L’any passat va tornar a casa per graduar-se en Medicina i ara que ja és metge està escrivint un llibre sobre Neurocirurgia amb el seu mentor, el Doctor Alfredo Quiñones-Hinojosa. De fet, d’aquí a uns dies la Jordina tornarà als Estats Units després d’una brevíssima aturada a Blanes, ja que està fent una estada de formació en recerca en Neuro-Oncologia a l’Hospital Johns Hopkins de Baltimore.

La millor recerca de batxillerat del territori

Les impactants paraules de Jordina Rincón Torroella, que va animar els joves que omplien la sala a dedicar-se a allò que els dictessin els seus somnis com havia fet ella, van ser la introducció perfecta al seguit d’explicacions que van anar desglossant dalt l’escenari els dotze alumnes d’institut. Pel que fa als centres de Blanes, van estar representats per sis estudiants, dos per cadascun dels tres instituts que hi ha en aquest municipi.

Simulador de Trajectòries Interplanetàries

El primer en exposar el seu treball va ser Oriol Frigola Manzano, de l’Institut S’Agulla, que ha fet un simulador de trajectòries interplanetàries. El seu objectiu era divulgar la mecànica de vol d’una missió interplanetària per poder donar resposta a diverses preguntes, com ara com es pot arribar a Mart, si hi ha una única via per fer-ho, i quina seria la més eficient.

Per això, el pas següent va ser elaborar des de zero un programa informàtic capaç de simular la trajectòria que seguiria una sonda llançada des de la Terra. El programa STIP (Simulador de Trajectòries Interplanetàries) permet a l’usuari introduir uns paràmetres que determinaran la trajectòria que agafarà la sonda.

El simulador mostra per pantalla una representació tridimensional del moviment de la sonda a través del sistema sola i un panell informatiu on es poden observar les variables més rellevants a temps real.

L’Oriol ha estat notícia fa uns dies perquè representarà l’estat espanyol en la 19ena edició de l’Olimpíada Iberoamericana de Física que es farà el proper mes de setembre a Paraguai. L’alumne de Blanes s’ha classificat per participar en la competició després que el passat mes d’abril va obtenir la medalla d’or a la fase espanyola.

Estudi del fitoplàncton a la badia de Blanes

Andrea Hernández Gavira, que també és estudiant de l’Institut S’Agulla, ha fet un estudi del fitoplàncton a la badia de Blanes. Amb aquest treball de biologia, ha intentat apropar-se a un complicat món d’éssers unicel·lulars microscòpics fotosintetitzadors.

El seu primer objectiu ha estat realitzar aquesta recerca biotecnològica i el segon descriure els patrons d’abundància del fitoplàncton amb dos mecanismes: registrant dades del satèl·lit de la NASA i utilitzant un instrument oceanogràfic anomenat CTD.

Per últim, les altres dues fites han estat investigar les espècies que formen la comunitat del fitoplàncton de la badia de Blanes i generar cultius de cèl·lules simulant les condicions de vida natural.

Apliació Turística per a Iphone: Explore Blanes

En l’àmbit de la informàtica, l’estudiant de l’Institut Sa Palomera Arnau Blanch Cortés ha desenvolupat una aplicació turística de Blanes que, en principi, es pot utilitzar per Iphones, tot i que tal i com ja va avançar, té previst fer-ho també per Androids.

La part teòrica va ser elaborar una introducció al món de la telefonia mòbil a través de la seva història, els sistemes operatius mòbils i l’anàlisi de la situació actual. Després, a la part pràctica, va aconseguir desenvolupar una app turística sense tenir cap coneixement previ de programació.

L’aplicació aporta als turistes sis rutes amb els llocs d’interès que es poden visitar, les seves platges, informació pràctica, esdeveniments i un mapa del municipi, recolzant-se amb dades de la plana web de l’Ajuntament de Blanes.

L’ateisme entre els grecs

El seu company d’institut, Josep Maria Majó Miranda, va presentar un treball de filologia clàssica que tractava sobre l’ateisme entre els grecs. En una primera part va fer un estudi semàntic del terme ateu, d’origen grec, així com d’altres mots que feien servir per referir-s’hi, com “asebeia”.

Després, el treball analitza l’evolució de l’ateisme des d’un punt de vista filosòfic, ja que mai no va ser una qüestió popular, sinó un objecte de discussió entre les classes cultes. En aquest sentit, l’alumne presenta l’evolució filosòfica estructurada en etapes.

En la primera, l’arcaica, els filòsofs de la natura van seure les bases del què acabarà sent una possible negació de l’element diví com a organitzador de tot. Posteriorment, van seguir-los els filòsofs clàssics, com Sòcrates amb el seu “daimon” i, sobretot, els helenístics, entre els quals destaca la particular cosmovisió d’Epicur i els intents evemeristes d’explicar la mitologia.

Evolució de la Música Formal: de Pitàgores a Xenakis

Des de l’Institut Serrallarga, Ivan Caño Prades va presentar un estudi de física sobre l’evolució de la musica formal, de Pitàgores a Xenakis. Fa més de 2000 anys, Pitàgores va establir les bases del model matemàtic a partir del qual s’obtindrien les escales, que van ser el fonament de la composició musical.

Més endavant, als segles XVII i XVIII, grans mestres de la matemàtica i la música com Mersenne o Zarlino van reprendre els estudis iniciats per Pitàgoras, enriquint-los i perfilant-los en el què esdevindria el pilar de l’escala diatònica.

L’objectiu d’Ivan Caño ha estat reproduir els experiments de tots tres savis, salvant les distàncies del temps, per tal de reconstruir les escales musicals de la mateixa manera com ho van fer segles enrere. Per a cada escala, Ivan Caño ha fet un estudi matemàtic basat en els principis propugnats pel mestre pertinent, interpreta els resultats de l’estudi i elabora una escala de freqüències.

El darrer pas consisteix en practicar l’escala obtinguda amb el seu instrument musical preferit, que toca des de fa temps, el violoncel.

Creació i direcció d’un musical: “Valentina”

La representació blanenca es va tancar amb el treball audiovisual que va presentar Noèlia Delgado Basilio, de l’Institut Serrallarga, que tractava sobre la creació i direcció d’un musical. El que volia aconseguir era saber quin és el paper d’un director cinematogràfic i d’un director de musical creant i gravant-ne un. En el seu cas, es va haver d’encarregar de totes les tasques de pre-producció que en la realitat no pertoquen a un director.

El treball té dues parts: en primer lloc una de teòrica on figura una breu història dels musicals, els tipus que hi ha i els seus elements principals, així com les entrevistes que va fer amb diversos professionals. La segona part inclou la preparació i la producció del musical en sí.

Perquè el públic que omplia el Teatre es pogués fer una idea més aproximada de tot plegat, la Noèlia va oferir un trailer del seu musical, titulat “Valentina”

Lliurament de diplomes i espectacle poètic

La cloenda de l’acte, que van encapçalar diverses autoritats, va consistir en el lliurament dels reconeixements als diferents estudiants acompanyats dels respectius tutors. A banda dels sis treballs presentats pels alumnes de Blanes, també van participar en l’acte quatre alumnes de Lloret. Primer ho va fer Aniket Mavlankar presentant el treball de robòtica i programació “Jo, robot”; en l’àmbit de ciències de la salut, Sergi Pujol Ruiz ha elaborat “Tots a la Sant Silvestre"; en audiovisual Jesús Cruz va presentar “Els inicis del cinema. Realització del curtmetratge Bottomless”, i finalment Vladimir Smirnov ha fet un treball en l’àmbit de socials titulat “La Societat utòpica”.

Els altres dos treballs de recerca seleccionats enguany han estat d’una banda el què han elaborat sengles centres educatius de Tossa i Vidreres. Marc Muñoz i Eva Ferré, de l’Institut Tossa, van realitzar en sociologia “La Maçoneria. Anàlisi del tractament de la maçoneria en el cinema, el còmic i els dibuixos animats”. Per la seva banda, Bernat Mazó, de l’Institut Vidreres, va elaborar el treball de ciències de la salut titulat “Lateralitat. Viure en un món a l’inrevés”.

La part més oficial de la vetllada la va protagonitzar la directora general d’Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat, Teresa Pijoan, amb un breu parlament que va servir per animar a tothom a seguir treballant per donar fruits tant enriquidors com el què durant tres hores s’havien pogut gaudir al Teatre de Blanes.

Bo és dir també que la nota més artística de l’acte la van posar ahir els alumnes de l’Institut Sa Palomera de Blanes, que van oferir una peça titulada “La Solitud Guanyada”. Es tractava d’un recorregut vital i poètic de Joan Vinyoli que els joves estudiants, autoanomenats com la companyia “Nontenimnidea”, van oferir a la mitja part de la vetllada, aixecant novament els aplaudiments del públic.