---

Laura Borràs i Vicenç Llorca tanquen el cicle de xerrades dels 50 anys dels Premis Recvll

La directora de l’Institució de les Lletres Catalanes i el president del jurat dels Premis Recvll van posar ahir al punt i final al programa que s’ha fet al llarg d’un any a la biblioteca

La celebració dels 50 anys dels Premis Recvll que està visquent la ciutat de Blanes des del 2013 va viure ahir al vespre un dels seus punts d’inflexió. Va ser a través de la cloenda d’un cicle que tot just es va encetar el juny de l’any passat i que ara, un any més tard, ha arribat al seu punt i final. El cicle s’ha acollit durant tots aquests mesos a la sala d’actes de la Biblioteca Comarcal i ha inclòs la participació de diversos guardonats i guardonades que hi ha hagut durant tots aquests anys, avui dia consolidats en el món literari.

Per protagonitzar la cloenda es va comptar amb dos convidats força significatius: Laura Borràs i Vicenç Llorca. Se’n va encarregar de presentar-los una figura emblemàtica de la gran família dels Recvll, Salvador Roca, membre del jurat dels premis. Laura Borràs va ser precisament membre del jurat in pectore però no pas de facto, ja que tot just uns mesos més tard que havia acceptat aquesta tasca se la va nomenar directora de l’Institució de les Lletres Catalanes. Per la seva banda, Vicenç Llorca és president del jurat dels Premis Recvll des de l’any 2007.

Premis Recvll: Prestigi, Honestedat i Rigor

Laura Borràs va iniciar la seva intervenció remarcant la il·lusió que li feia poder cloure el cicle de xerrades després que va estar tant a prop de formar part del jurat, ja que ho considera tot un honor. En aquest sentit, va remarcar que cal reconèixer i elogiar la feina invisible de tots els homes i dones que durant tants anys han tingut cura de tots els detalls perquè els guardons segueixin endavant més vius que mai, referint-s’hi com un grup de blanencs que, capitanejats per Benet Ribas, havien mantingut viva la flama.

La ponent va definir els premis amb tres paraules: Prestigi, Honestedat i Rigor, unes qualitats que els fan excel·lir per sobre d’altres convocatòries. Sobre aquesta qüestió també va assenyalar que, en tant que els premis formen part de la cadena literària al detectar nous talents i facilitar la publicació de les seves creacions, els Recvll són més omnicomprensius perquè manté totes les modalitats: narració, poesia, teatre, retrat literari, periodisme i la nova categoria -estrenada en la darrera convocatòria- de conte infantil.

Fent seus fragments de l’obra de Vicenç Lorca, Laura Borràs va dibuixar una visió poètica dels guardons, explicant que creu que són cossos de llum, un far, tradició i modèstia. La directora de l’Institució de les Lletres Catalanes va fer al·lusió de nou al prestigi que s’han guanyat a pols, i va confrontar els Recvll envers els premis Planeta. Respecte aquests darrers, va remarcar que potser estan més ben dotats econòmicament, però els guanyadors dels guardons blanencs creu que se senten més orgullosos per la diferència qualitativa ja que, en definitiva, el prestigi és més important que els diners des del seu punt de vista.
Per últim, va tancar la seva intervenció seguint encara aquest mateix fil al recordar una anècdota viscuda personalment: “els Premis Recvll no han triat ser més rics, sinó ser més persones”.

Un poeta, president dels Recvll

Vicenç Llorca també va centrar la seva intervenció en parlar dels Premis Recvll, tot i que –tal i com ja va advertir des d’un principi- ho va fer d’una manera més personalitzada, ja que han marcat la seva darrera etapa vital. El persident dels guardons va recordar que la seva primera relació es remunta a quan estava investigant sobre la poesia de Màrius Sampere, qui precisament va consolidar la seva trajectòria com a poeta quan va obtenir el Premi Ribas i Carreras de Blanes amb l’obra “Poemes de baixa freqüència”.


Posteriorment, la seva relació amb Blanes es va fer encara més estreta l’any 2005, quan va guanyar el Premi Rafel Cornellà de retrat literari amb un perfil de l’autor mallorquí Miquel Àngel Riera. Dos anys més tard qui llavors era president del jurat dels Recvll, Carles Duarte, li va proposar a Llorca que el succeís en aquest càrrec.

L’actual president del jurat va recordar que quan li van demanar accedir-hi va acollir la notícia amb sorpresa i tenint molt clar que significava una gran responsabilitat. Després que ja porta set anys exercint-ne, descriu aquesta seva etapa com d’una gran llibertat ideològica i d’esperit, ja que hi ha un clima de confiança i il·lusió per treballar que no fa sinó encoratjar-lo a seguir endavant.

Val a dir que durant les intervencions de Laura Borràs i Vicenç Llorca tots dos ponents van parlar dels dos darrers llibres publicats pel president del jurat: la novel·la “Tot el soroll del món” i el poemari “Calendari d’instints”. Respecte aquest darrer treball va explicar que, després de l’edició de la seva obra reunida fins al 2010 al volum “Les places d’Ulisses”, es tracta de l’aparició per primer cop des de llavors d’un material poètic totalment inèdit que Vicenç Llorca ha creat des del 2007.


La vetllada viscuda ahir al vespre a la Biblioteca Comarcal es va tancar tot recordant al públic assistent que diumenge vinent el Teatre acull un nou acte inclòs al cicle del 50è aniversari dels Recvll. Es tracta d’un concert amb La Principal que tindrà lloc a partir de les 7 de la tarda.