Escut Ajuntament de Blanes Ajuntament de Blanes

Idiomes

www.blanes.cat

Toni Jodar fa ballar Aula Blanes


Camí de tornada


Menú principal



Noticia publicada a la web el 02/11/2015 10:22:46 AM
ATENCIÓ: pot incloure informació no actualitzada !

Toni Jodar fa ballar Aula Blanes

El coreògraf i ballarí internacional ha ofert a Blanes “L’acció parlada”, una singular sessió utilitzant la veu i el cos, dins el cicle de xerrades que s’allotgen mensualment a la biblioteca

“Hi ha poques dreceres per aconseguir la felicitat: la dansa és una d'elles”; amb aquestes paraules Toni Jodar va començar la magnífica conferència a Aula Blanes d'aquest passat dimarts 10 de febrer. El coreògraf i ballarí va seduir al públic que assistia a l'acte que, amb caràcter extraordinari donades les característiques que havia de tenir, es va allotjar en el vestíbul de la Biblioteca Comarcal.


Es tractava d’una singular xerrada sobre dansa contemporània: L'acció parlada, que va tenir com a eina de comunicació la veu i el cos. Va ser amb el propi cos com Jodar va anar mostrant el que les seves paraules explicaven. La conferència va ser un repàs a la història de la dansa posant el focus en les figures clau. Una xerrada dissenyada en el marc d'un projecte que, juntament amb Beatriu Daniel, pretén explicar i acostar la dansa a tota mena de públic; www.explicadansa.com

Isadora Duncan i Martha Graham, els contrapunts a la dansa clàssica

La dansa clàssica és la idealització de la bellesa grega. Les figures que desplega, les robes i complements que usa, el contacte mínim de les ballarines amb el terra, els papers que fan homes i dones... tot el que s'inclou en dansa clàssica veu d'una estètica clàssica. Com a reacció, apareix la dansa moderna. La figura clau és Isadora Duncan (1877-1927), una ballarina dels Estats Units que trenca amb el clàssic. A la recerca de llibertat del cos, llibertat de moviments, abandona els mallots, les sabatilles: l'objectiu és sentir lliure el cos. Isadora Duncan balla la natura, la terra, l'aire, el foc, el creixement de la natura. Aquesta ballarina és la pionera de la dansa moderna: la dansa com la màxima llibertat de l'expressió del cos.


La formalització d'aquesta dansa, però, va ser duta a terme per Martha Graham (1893-1991) una ballarina, també nord-americana, que parteix del batec del cor com a font de la seva proposta. Amb ella apareix el moviment del tors, fins llavors poc més que suport de les extremitats, que sí eren protagonistes. Per Martha Graham tota contracció del cos té una emoció, i serà una emoció tràgica, dura. La majoria de les seves coreografies tindran com a tema la mitologia grega i les seves tragèdies. En aquest moment la dansa ja té molt més vocabulari, més possibilitats de moviment, més lèxic.

Un darrer nom destacat també en dansa moderna és José Limón (1908-1972) un ballarí mexicà que Toni Jodar va apropar al públic amb moviments de pes i contrapès, d'equilibri i desequilibri. Va mostrar el que Limón va aportar a la dansa: el diàleg entre estar en l'eix d'equilibri vertical i estar fora de l'eix. Les dinàmiques de recuperació de l'equilibri que proposa fan que els temes siguin més alegres, més festius. Jodar insisteix que la manera de moure's determina la temàtica.

Merce Cunningham, la revolució a la dansa contemporània

El pas a la dansa contemporània té un nom clau: Merce Cunningham (1919-2009). Nascut també als Estats Units, aquest ballarí i coreògraf revoluciona la dansa. Talla el vincle contracció-emoció i crea un nou vocabulari. Jodar balla les idees de Cunningham, unes idees que revolucionen tota la cultura més enllà de la dansa. La primera gran aportació: democratitzar i descentralitzar la imatge de l'espai. Per Cunningham no hi ha punts fixos en l'espai, ell trenca la relació de frontalitat entre el públic i el ballarí, amb ell apareixen nous espais on poder ballar. Influït pel músic John Cage (1912-1992) entén que la dansa pot no ser narrativa. El moviment no és un medi per explicar, només és cinètica. La seva celebre frase: “Dance is no emotion but motion”, mostra com el cos no depèn ni de música, ni de guió, ni de literatura, ni d'espai.

Arribat els anys 70 i 80 del segle passat apareix la dansa post-moderna. Un pas més a l'hora d'ampliar el ventall de possibilitats en dansa. Ara el moviment surt del contacte físic entre superfícies. La relació cos-cos, cos-objecte és font de moviment. La dansa deixa d'orbitar en el suport muscular per tornar-se més fluida, més líquida, per suportar-se en els líquids del cos, les articulacions, les energies. Neix el nou concepte l'economia muscular, més eficàcia amb mínim esforç muscular. La dansa mínima.

La dansa a Europa durant el darrer segle

En revisar la dansa a Europa, Jodar va aturar-se en Mary Wigman (1886-1973) ballarina i coreògrafa alemanya pionera de la dansa expressionista. La tristesa, el dolor, el terror de dues guerres mundials van afectar també les creacions i els moviments artístics europeus del segle XX. La dansa expressionista i les propostes de l'hongarès Rudolf Von Laban (1879-1958) o de Kurt Joos (1901-1979) donaven a la dansa una càrrega de crítica social i política que fins aleshores no havia tingut.


També destaca a Europa la gran Pina Bausch (1940-2009), coreògrafa i ballarina alemanya que desenvolupa el teatre dansa. Aquí el ballarí és cantant, actor, músic, clown, molt més del que fins llavors se li permetia o se li demanava. Jodar va destacar com gràcies a aquesta evolució en l'actualitat tenim moltes possibilitats en dansa. Des del més concret fins al més abstracte, i les noves necessitats creatives van fent aparèixer noves propostes.

Per últim, en el torn de preguntes es van afegir informacions sobre dansa integrada i dansa comunitària. “Estem una mica bojos tant si ballem com sinó ballem: Doncs perquè no ballem?“; d'aquesta manera Jodar va tancar l'esplèndida conferència que va engegar una sentida ovació del públic.






Data de realització: 02/11/2015 | Data de la darrera actualització: 02/11/2015

© Ajuntament de Blanes | Protecció de dades | Avís Legal

Passeig Dintre 29 | 17300 | Blanes Telèfon: 972 379 300 | Informació

Inici de la pàgina

© Ajuntament de Blanes | Passeig Dintre 29 | 17300 | Blanes | Telèfon: 972 379 300