---

Blade Runner i la biologia sintètica a Aula Blanes

La xerrada a càrrec del doctor Ricard Solé que es va allotjar a la biblioteca va tractar sobre diversos aspectes que abasta aquest camp de recerca actualment en plena revolució

Tots els amants del bon cinema de ciència ficció i del setè art en general tenen a l’apartat de les anomenades pel·lícules de culte, més a munt o més a vall de la llista, la creació de Ridley Scott rodada l’any 1982: Blade Runner. Basada en la història de Philip K. Dick Somnien els androides amb ovelles elèctriques, que data encara de molt més lluny, del 1968, l’argument gira a l’entorn d’un caçador d’androides –a la pel·lícula, replicants- a la recerca dels darrers models fabricats que imiten l’ésser humà fins a l’extrem que no se’ls distingeix robots antecessors, llevat d’un tret: que no tenen empatia.

Tothom que hagi vist aquesta llegendari film recordarà que els replicants eren fruit de l’enginyeria genètica –a la ficció, a través de l’empresa Tyrell Corporation. Justament aquest és un dels temes de fons que es va conèixer millor a través de la xerrada que ha organitzat per aquest mes de març Aula Blanes a la Biblioteca Comarcal, i que va tenir lloc dimarts passat: Biologia sintètica: de les malalties a la biosfera.

El doctor Ricard Solé va encarregar-se d’acostar a tots els assistents les darreres novetats i les perspectives de futur d’un camp de recerca que es troba en plena revolució, si bé ja compta amb 14 anys d’història. Filla de l’enginyeria genètica que centra els seus esforços en la capacitat de modificar la matèria viva, la recerca en biologia sintètica representa un trencament de moltes regles i obliga a reformular preguntes clàssiques sobre la vida, les barreres de l’envelliment, la mort, la consciència, el llenguatge i altres invents de l’evolució.


La necessitat d’haver de refer aquestes qüestions rau en què la biologia sintètica ofereix la possibilitat de posar i treure no només gens, sinó circuits sencers en organismes vius. Les fonts d’inspiració les pren de l’enginyeria i de la mateixa natura, i els condueix a poder crear computadors cel·lulars a partir de la combinació de cèl·lules amb circuits modificats que permeten funcions més complexes.

Ricard Solé va mostrar exemples en els que la biologia sintètica està en plena revolució, inclou des d’àmbits locals i arriba a sistemes de més complexitat fins arribar a la biosfera. En conjunt, la biologia sintètica permet aconseguir coses que l’evolució, per si sola, mai no hauria fet. El ponent va destacar-ne algunes: la re-programació de les cèl·lules, la regeneració de teixits en humans, la simbiosi, la intel·ligència sintètica o la intel·ligència sintètica compartida. També va tractar el camp on el seu grup de recerca està centrat: la bio-enginyeria a la biosfera.


L’àmbit de la biosfera, en concret en la lluita contra el canvi climàtic i en favor de la supervivència en el planeta, sembla que es pot tenir una resposta nova i adequada en la biologia sintètica. Per Ricard Solé no hi ha temps a perdre i cal aplicar esforços dirigits a intervenir i re-programar la biosfera alineant disciplines com l’eginyeria, l’ecologia, la biologia i d’altres.

En aquest darrer sentit, la modificació de la biosfera també genera grans preguntes, però el ponent va deixar molt clar que la primera d’elles que cal que ens formulem és : Què Volem?. El torn de preguntes i intervencions que es va fer finalment va tancar una de les conferències més sorprenents que hi ha hagut a Aula Blanes, i que ha servit per divulgar un coneixement molt nou en l’àmbit científic.

---

---

Data de realització: 03/12/2015 | Data de la darrera actualització: 03/12/2015

• Accessibilitat
• Correu de contacte
• Protecció de dades
• Bones pràctiques comunicació

© Ajuntament de Blanes | Protecció de dades | Avís Legal | Política de cookies

Passeig Dintre 29 | 17300 | Blanes Telèfon: 972 379 300 | Informació

Inici de la pàgina