---

L’Associació de Famílies Acollidores d’Infants Sahrauís explica perquè va promoure la moció de suport aprovada al ple

A través d’un comunicat de premsa, el col·lectiu recorda que l’exercici del dret a l’autodeterminació del poble sahrauí és la base per acabar amb el conflicte i el retorn dels refugiats

Després que el ple ordinari celebrat el 29 d’octubre va aprovar amb la unanimitat de tots els grups polítics una moció de suport al poble sahrauí, la seva entitat promotora, l’Associació de Famílies Acollidores d’Infants Sahrauís, ha emès una nota de premsa explicant perquè la va impulsar, alhora que recorda la injusta situació que pateixen des de fa dècades. Els campaments de refugiats sahrauís, emplaçats al desert algerí de Tindouf, van patir a mitjans del mes d’octubre l’efecte devastador de pluges torrencials, acompanyades per intenses ratxes de vent, que van causar grans inundacions i destrosses.

Si bé sortosament no s’han hagut de lamentar víctimes mortals, les pèrdues d’habitatges, aliments i equipaments han estat devastadores, i moltes famílies han perdut totes les seves pertinences –que ja són de per si paupèrrimes-, inclosa la petita reserva d’aliments de què disposaven. Els equips de la Mitja Lluna Roja Sahrauí (MLRS) que treballa sobre el terreny ha identificat més d’11.000 famílies que podrien haver perdut la seva casa o haima.

La moció aprovada per l’Ajuntament de Blanes inclou dos punts bàsics: una aportació d’emergència a la campanya promoguda pel moviment solidari de Catalunya amb el Sàhara, i el suport del poble blanenc a una solució al conflicte basada en l’exercici del dret a l’autodeterminació del poble sahurauí, tal i com estableixen nombroses resolucions de les Nacions Unides sempre incomplertes per la monarquia alauita del Marroc. Així, mateix, reclama l’ajut de les entitats catalanes de Cooperació al Desenvolupament i del Ministeri d’Assumptes Exteriors i de Cooperació del govern de l’estat espanyol.

Un conflicte enquistat que fa dècades que espera solució

En el 40è aniversari de l’ocupació del territori sahrauí per part del Marroc, amb la signatura de l’acord tripartit que es va fer amb l’estat espanyol i Mauritània, l’abandó de l’administració espanyola i la creació de la RASD l’any 1975, el conflicte segueix enquistat. El poble sahrauí viu dividit entre els campaments de refugiats de Tindouf al desert algerià, els territoris alliberats pel Front Polisari, i els territoris ocupats sota administració del Marroc.

L’any 1991 els acords de pau van obrir l’esperança a una resolució justa mitjançant l’aplicació del dret d’autodeterminació patrocinat per les Nacions Unides, però la negativa de la monarquia alauita a respectar i aplicar els acords i els interessos geopolítics dels països occidentals han fet fins ara inviable la solució democràtica. Una de les raons és perquè el Marroc és un aliat estratègic en la regió tant per a la Unió Europea com per als Estats Units.


Mentrestant, la repressió marroquí és permanent i la resistència sahrauí s’ha anat desplaçant des dels campaments i territoris alliberats de la RASD fins als territoris ocupats. Les intifades –revoltes populars- de 1999 i 2005 i el campament de la dignitat de Gdeim Izik l’any 2010, amb desenes de morts i detinguts, han marcat un canvi de cicle en el conflicte. La Federació Internacional de Drets Humans estima en 1.950 el nombre de militants sahrauís desapareguts a mans de les forces d’ocupació i les denúncies internacionals de detencions arbitràries i tortures són contínues. En mig d’aquesta situació, entre les noves generacions de joves sahrauís s’estén l’escepticisme sobre la viabilitat d’una sortida pacífica del conflicte.