www.blanes.catUna expedició blanenca internacional localitza un naufragi a la Patagònia quan en buscava un més antic
Camí de tornada
Noticia publicada a la web el 04/12/2016 11:16:14 AM
ATENCIÓ: pot incloure informació no actualitzada !
Una expedició blanenca internacional localitza un naufragi a la Patagònia quan en buscava un més antic
El fotògraf blanenc Roger Rovira i el xilè Cristian Donoso, un dels exploradors més experimentats de Sud-Amèrica, també van localitzar altres troballes durant el remot viatge
Un dels adagis més utilitzats és que la realitat sempre acaba superant la ficció, sobretot quan es tracta de parlar d’aventures o fets que ja de per sí són inusuals. És el què els ha passat a una expedició internacional que a principis d’aquest 2016 es proposava un objectiu molt clar, localitzar un naufragi de l’any 1741, i en canvi va trobar-ne un altre de molt més recent però insòlitament situat a 20.000 km de distància respecte on suposadament s’hauria d’haver enfonsat.
Expedició blanenca internacional - Fotografies: Roger Rovira
Naufragis, balenes varades, “La Isla de Los Muertos” i altres troballes
El 23 de novembre del 2006, en un punt de l’Oceà Antàrtic situat a 10.000 milles de Ciutat del Cap, a Sud-Àfrica, el navegant gal·lès Alex Thomson estava gent la volta al món en solitari en la competició de la Velux 5 Ocean. De sobte, la ruptura de l’orça pivotant va deixar el seu vaixell Hugo Boss en una situació crítica, i el seu únic tripulant va haver de ser rescatat per un altre participant.
Mentrestant, la seva embarcació va quedar abandonada i es va donar per descomptat el seu naufragi imminent. Gairebé deu anys més tard, el 31 de gener del 2016, Roger Rovira i Cristian Donoso han localitzat el veler Hugo Boss en un dels indrets més crítics i remots del recorregut que estaven fent per la Patagònia Xilena, a 20.000 km d’on va ser abandonat el 2006, prop de Sud-Àfrica.
Nombrosos mitjans especialitzats d’arreu del món ja s’han fet ressò d’aquesta notícia, però a nivell nacional i estatal encara no havia transcendit. Malauradament, l’Hugo Boss no és l’única sorpresa que s’han trobat durant la travessia. A poca distància del veler també hi havia l’esquelet d’un rorqual boreal (Balaenoptera Borealis), i dies més tard un altre exemplar de la mateixa espècie mort recentment.
Tot indica que aquestes dues altres troballes estaven relacionades amb la notícia que havia fet pública National Geographic el novembre de l’any passat. Es tractava de la descoberta de prop de 400 balenes mortes a mitjans d’any, en un dels episodis de mort massiva de cetacis més importants de les darreres dècades a tot el món. La publicació va estar envoltada d’una certa polèmica, ja els científics van arribar a un acord de confidencialitat amb la coneguda editorial americana per finançar les investigacions. Les autoritats xilenes van formalitzar una queixa per les implicacions en matèria de medi ambient i salut pública que podia tenir l’omissió voluntària d’aquesta informació durant els mesos que van passar des de la troballa fins el moment de la publicació.
Les restes de l’Hugo Boss compartien el paisatge amb colònies de pingüins, lleons marins i una naturalesa intacte. El contrast que van poder experimentar Roger Rovira i Cristian Donoso va ser prou impactant. El parc nacional Bernardo O’Higgins és el més extens de Xile i el desè més gran del món, amb 3.525.901 ha. Excepte en alguns pocs indrets, la presència humana en el seu interior és inexistent. En la part que toca al continent, presidida pels Andes, s’hi estén el vast Campo de Hielo Sur que impedeix tot accés terrestre.
Entremig, un inabastable laberint de canals i fiords s’allarga des dels dominis del gel fins a la perifèria oceànica del parc, on el Pacífic manté allunyades les embarcacions que prefereixen la seguretat dels canals fora de l’abast de les trampes d’un litoral traïdor. El punt d’inici i final de la ruta dels expedicionaris va ser Caleta Tortel, on no hi ha cotxes ni carrers, només una xarxa de passarel·les de fusta que s’enfilen des del mar per unir entre sí les petits edificacions de fusta.
Aquesta petita comuna connectada recentment a la carretera austral no disposava de cap accés terrestre fins al 2003. A 3 km de distància, situada en una illa fluvial del delta del riu Baker, hi ha un cementiri envoltat de misteri: La Isla de Los Muertos. Un total de 33 creus de fusta van ser descobertes l’any 1950 enmig de la densa vegetació austral i del misteri sobre l’origen i la causa de la mort dels qui hi eren enterrats. Tot i que s’han anat coneixent algunes dades, es manté una certa controvèrsia entre les diferents teories que intenten explicar els fets ocorreguts.
A la recerca de les restes d’un naufragi presenciat per Lord Byron
Originàriament, Roger Rovira i Cristian Donoso van emprendre el seu viatge en caiac de mar per localitzar la fragata Wager en aquesta zona de costa oceànica, on el pacífic colpeja sense pietat un litoral farcit de baixos, roques i illots. El vaixell va naufragar el 14 de maig de 1741, quan formava part d’una esquadra que van enviar els anglesos capitanejada pel comodor Anson, amb la missió de combatre el domini espanyol a les costes del Pacífic.
Finalment van ser les terribles condicions meteorològiques les que van vèncer als dos exèrcits. El relat que en van deixar el mateix Lord Byron i altres dels escassos supervivents de la Wager van convertir el seu anhel desesperat per mantenir la vida en gairebé una llegenda. El lloc exacte on actualment es creu que va tenir lloc el naufragi no coincideix amb les descripcions que en van donar els supervivents.
Per això, en l’expedició de Rovira i Donoso, es va recórrer el mateix desolat territori on varen lluitar aquells malaurats navegants amb l’esperança de trobar algun indici de la presència de la nau. Els únics resultats van ser la localització d’una badia que concordaria amb la narració de la tragèdia i el veler Hugo Boss.
Vídeo resum expedició de 3 minuts: https://vimeo.com/158388624
Data de realització: 04/12/2016 | Data de la darrera actualització: 04/12/2016
© Ajuntament de Blanes | Protecció de dades | Avís Legal | Política de cookies
Passeig Dintre 29 | 17300 | Blanes Telèfon: 972 379 300 | Informació© Ajuntament de Blanes | Passeig Dintre 29 | 17300 | Blanes | Telèfon: 972 379 300