---

El documental del cineasta blanenc “El cor del pi negre”, estrenat al Festival de Sitges 2016

Es va projectar la tarda de diumenge dins la Secció Oficial a Competició “Noves Visions” al Cinema Prado, on precisament va començar el rodatge del film. Dissabte es farà públic el veredicte

Una de les majors satisfaccions per a qualsevol creador és que la seva obra -aquell fill a voltes apassionant, a voltes torturador-, la comparteixi amb d’altres que puguin i sàpiguen apreciar-la. Si bé les modernes tecnologies i les xarxes socials han contribuït a què cada vegada això sigui més universal, també és cert que quan es parla de cinema la millor manera possible és que se segueixi tota la litúrgia que comporta: una sala a les fosques, el feix de llum amb vida pròpia i els espectadors sense rostre que comparteixen aquesta vivència.

Això és el què li ha passat al cineasta blanenc Jaume Pujadas aquest passat cap de setmana; veure estrenada la seva obra amb tots els ets i uts, en pantalla gran, però amb força al·licients afegits que han fet aquest primer visionat en públic molt més especial. I és que la seva darrera producció, el documental El cor del pi negre, es va estrenar diumenge a la tarda al Festival de Cinema de Sitges 2016, a la Secció Oficial a Competició “Noves Visions”. Va ser la culminació de tres intensos dies de promoció, entrevistes, fotografies i altres deures que tenen les celebritys, la cara i creu de ser famós.


La curiositat afegida amb què va comptar va ser que el primer dia de rodatge del documental –l’any 2012- va ser en el marc del mateix Festival de Cinema de Sitges, en la seva edició de fa quatre anys. L’equip de filmació es va desplaçar al Cinema Prado per enregistrar algunes imatges de la projecció de la pel·lícula Vida en Sombras –al voltant del qual tracta el treball de Pujadas- al Cinema Prado, on justament es va estrenar ahir El cor del pi negre.


L’estrena a Sitges va comptar amb la participació del mateix Jaume Pujadas, així com d’altres membres de l’equip: Sirag Nabih, actor protagonista; Marc Llach, director de fotografia; i Cristina Fernández, productora executiva. Després de la projecció, es va obrir un torn de preguntes perquè el públic assistent satisfés la curiositat que el documental li va despertar.


Si l’estrena del film al Festival de Cinema de Sitges ja és un reconeixement a la seva vàlua, ara caldrà esperar uns quants dies per conèixer el desenllaç. És a dir: el proper dissabte serà quan es farà públic el veredicte del jurat, i se sabrà llavors si el documental de Jaume Pujadas ha estat el guanyador d’entre la resta que competeixen en aquesta mateixa categoria.

Una reflexió al voltant de l’amor pel cinema

El documental reivindica la figura de Llorenç Llobet i la seva primera i única pel·lícula professional: Vida en sombras (1948) –protagonitzada per Fernando Fernán Gómez i Maria Dolores Pradera, entre d’altres-; considerada una de les obres més importants de la cinematografia d'àmbit estatal. El cor del pi negre ressegueix paisatges i escenaris estretament relacionats amb el cineasta de Sabadell i aprofundeix en la relació i els vincles que estableixen les pel·lícules amb els seus espectadors. Amb un llenguatge estrictament cinematogràfic, El cor del pi negre s'allunya del documental divulgatiu i defuig entrar en detalls específics de l'obra i vida d'en Llobet per reflexionar al voltant del cinema com a art que transcendeix el pas del temps.


La producció de la pel·lícula s'ha realitzat de manera independent, sense cap suport institucional ni de cap productora. El procés de producció del film es va allargar entre el 2012 i el 2016, tot i que és un documental que el director ja tenia en ment des de feia més de deu anys quan per primera vegada Salvador Bernabé, mentor del director i professor de cinema, li va parlar de Vida en sombras, considerat actualment un film de culte i amb certa aura de film maleït. A ell, a Salvador Bernabé, és a qui està dedicat el documental.


El rodatge va tenir lloc entre Barcelona, Sabadell, Terrassa, Sant Llorenç de Morunys i Blanes; i compta amb testimonis com el de Ferran Alberich i Francesc Blanquer, sabadellencs que van redescobrir la pel·lícula de Llorenç Llobet; Antònia Llobet, filla del cineasta; Núria Tresserra, que custodia els catàlegs de la distribuïdora de KateFilms; i Josep Maria Pérez, cinèfil que rememora la importància del cinema Colisseum de Barcelona i l'impacte que l'estrena de Rebeca de Hitchcock va tenir en els barcelonins; entre d'altres.


El documental compta també amb una aparició especial, la de Guillem Perarnau Llobet, que interpreta al seu propi avi, el cineasta Llorenç Llobet, amb qui manté una certa semblança física. Originalment el metratge del film voltava les tres hores, però després de fer una revisió de guionatge, el documental ha quedat reduït en els 80 minuts.