Noticia publicada a la web el 03/02/2017 12:26:20 PM
ATENCIÓ: pot incloure informació no actualitzada !
Una exposició sobre Els dinars de Recvll escalfa motors de cara a la 53a Festa dels Premis
L’any 1952, abans que s’instituïssin els guardons literaris, es va encetar la tradició de fer uns dinars literaris que van significar una resistència cultural amagada contra el règim franquista
Blanes ha començat avui dijous el compte enrere de cara a la 53a Festa dels Premis Recvll, els guardons literaris d’àmbit nacional que han contribuït a donar a descobrir el bon fer de destacats autors d’arreu del territori dels països catalans. Per segon any consecutiu, el veredicte i lliurament de premis es farà al Teatre de Blanes, i tindrà lloc el diumenge 12 de març, a partir de les 12 del migdia.
Inauguració de l'Exposició "Els Dinars de Recvll. Literatura abans dels premis" A banda de l’exposició que es podrà visitar des d’avui i justament fins el dia de la festa, el 12 de març, també s’ha programat pel dia anterior a la celebració un esdeveniment teatral molt especial. Es tracta de l’obra Nebraska, de Jordi Portals, guanyadora del Premi Josep Ametller l’any 2012. L’espectacle tindrà lloc el dissabte 11 de març a les 9 de la nit, i està prevista l’assistència de l’autor.
Els dinars de Recvll. Literatura abans dels Premis
Els actes previs a la celebració dels Premis Recvll han començat avui al matí, amb la inauguració de l’exposició que es presenta sota el títol Els dinars de Recvll. Literatura abans dels Premis. La mostra dóna a conèixer el fons documental que hi ha a l’Arxiu Municipal de l’Ajuntament, que prové de la Revista homònima que va promoure la creació dels guardons.
També hi ha material cedit en el seu dia per Maria Ribas, qui va ser secretària dels Premis Recvll, molt vinculada tant a la revista com als guardons, filla del desaparegut Benet Ribas, un dels màxims impulsors de totes dues iniciatives culturals. L’extens fons documental també inclou diversos negatius fotogràfics dels anys 1961 i 1962, així com documentació com ara programes de mà i altres ingredients que ajudaran al públic assistent a traslladar-se al què van ser els orígens de tot plegat.
La inauguració l’ha encapçalat el tinent d’alcalde de Cultura i Arxiu, Quim Torrecillas, acompanyat del regidor de Joventut, Joel Comas, i d’altres membres del consistori. Lògicament, la major part dels assistents a l’acte han estat homes i dones directament relacionades amb la revista i els premis, i de fet a alguns no els ha costat gaire trobar-se en les fotografies que formen part de la mostra.
La resistència cultural amagada durant el règim franquista
La Revista Recvll va néixer el 1920 sota el nom Recvll d’Or. Quinzenari de novells escriptors. Entre els primers col·laboradors, cal destacar la del mestre Joaquim Ruyra, que els literats d’aquella època anomenaven afectuosament L’avi. També s’hi comptaven d’altres plomes prou conegudes, com ara Joan G. Junceda, Josep i Emerencià Roig i Raventós, Vicenç Coma i Soley o Joan Estelrich, entre d’altres.
Francesc Illas i Dolors Ribas El juliol de 1936 la revista, com tantes altres coses, va emmudir i no va poder reaparèixer fins al cap de 13 anys. Davant la impossibilitat de poder recuperar la publicació original, els col·laboradors feien un programa de Festa Major del Centre Catòlic de Blanes molt complet, i amb alguns articles que pretenien ser d’opinió, encara que fos d’una manera vetllada.
El Nadal de l’any 1949 va reaparèixer la revista, i el 1952 va començar la celebració de la Festa Anyal de Recvll, un esdeveniment en honor de Sant Francesc de Sales, patró dels periodistes catòlics. En la sobretaula de la festa d’aquell any, centrada en un dinar de germanor, es va fer una edició parlada de la revista. Tots els col·laboradors, principals assistents a la festa, van prendre la paraula i un rere l’altre van configurar una edició oral del contingut de l’exemplar d’aquell mes.
D’aquesta manera va néixer la primera festa literària dels Recvll, tot i que encara sense premis. La ressenya d’aquella festa del 1952 deixa entreveure l’esperit familiar que no s’ha arribat a perdre mai al llarg dels anys. Les pressions oficials van provocar que després del primer any les cròniques haguessin de passar a fer-se en castellà. Amb tot, l’esperit nacionalista es va mantenir i va perdurar en el temps, contribuint de fet a ser l’única resistència cultural amagada que va sobreviure a Blanes en aquella època.
Els dinars de Recvll: 1952-1964
L’any següent, el 1953, les pressions oficials de les autoritats locals van continuar, tot i que l’escut de ser la celebració de Sant Francesc de Sales també contribuïa a apaivagar-ho força. El 1954 el cafè de redacció que es feia com a sobretaula del dinar de germanor –allotjat al carismàtic Restaurant Can Patacano-, va continuar perfilant-se com un acte de resistència i una eina de combat. Es fa crítica de la política local i s’explicita una voluntat de crear escola a través del Recvll.
Programa de mà Festa Anyal Recvll 1959 Aquesta intenció es va concretar en un primer concurs literari-periodístic, així com de dibuix que servien per fer de portades a la revista. El seu àmbit era estrictament local, i van ser l’embrió dels actuals premis. En aquest sentit, durant una d’aquestes celebracions, els aplaudiments que es van sentir a la sala contigua del mateix restaurant, on hi havia el governador civil, va provocar un incident que va fer que a partir de llavors l’estament oficial passés del recel a l’hostilitat.
Salvador Roca, actual membre del jurat, reconeixent-se
en una fotografia quan va rebre un Premi Recvll El 1956 es va entrar al període de consolidació de la Festa Anyal de Recvll, malgrat els laberíntics camins que calia seguir per obtenir l’oportú permís de celebració. Per la seva banda, les planes de la revista van anar ampliant tant com es va poder el percentatge permès de redacció en català. Entrats ja a la dècada dels 60, el grup de redactors van prendre consciència que els guardons a nivell local havien donat tot el què se’n podia esperar.
Convocatòria dels Premis Recvll a nivell nacional
Va ser així com l’any 1964 es va fer la primera convocatòria a nivell nacional del Premi Recvll, amb una dotació econòmica de 5.000 pessetes. Instituït amb el desig ferm de col·laborar al redreçament de l’àmbit cultural de Catalunya, el dinar de la festa literària es va continuar allotjant a Can Patacano, i posteriorment ho va passar a fer a l’Hotel Horitzó, l’Hotel Boix-Mar, l’Hotel Cònsul Park, l’Hotel Santa Marta i, en les darreres edicions i fins a l’actualitat, al Restaurant Mont-Ferrant.
Maria Aladern, reconeixent-se en una de les fotografies
de l'exposició L’ambient distès i familiar dels primers anys no s’ha perdut entrats ja al segle XXI, així com tampoc les conviccions clares i la voluntat ferma de fer país i posar en relleu la literatura catalana. Des de la seva posada en marxa, el ventall de premis s’ha anat ampliant de manera que en l’actualitat n’hi ha sis: Premi de Narració Joaquim Ruyra; Premi de Poesia Benet Ribas; Premi de Periodisme Salvador Reynaldos; Premi Retrat Literari Rafel Cornellà-Joaquim Abril; Premi de Teatre Josep Ametller; i Premi de Conte Infantil Joan Petit.
Intervenció Mònica Rabassa, membre del jurat, durant
la inauguració de l'exposició Sumades les quantitats econòmiques amb què estan dotats els sis premis, els Recvll compten amb una dotació total d’11.000 euros, a banda de la publicació de totes les obres guanyadores. Enguany una de les novetats que s’han incorporat és el nou president del jurat, que ha passat a ser el periodista i escriptor Vicenç Villatoro. L’actual director del CCCB (Centre de Cultura Contemporània de Barcelona) substitueix Vicenç Llorca, que ha presidit el jurat els nou darrers anys.