---

Blanes acull l’Assemblea de la Xarxa de Municipis Indians de Catalunya per preparar el I Fòrum d’Indians

Ha estat la primera vegada que aquest municipi indià on comença la Costa Brava ha acollit la sessió de treball, que s’ha completat amb una visita guiada pel “Blanes dels Americanos”

El migdia d’avui dimecres Blanes ha estat l’amfitrió de la primera assemblea de la Xarxa de Municipis Indians de Catalunya del 2018. També ha estat el primer cop que aquest municipi on comença la Costa Brava ha acollit una trobada dels seus membres, d’ençà que s’hi va adherir l’any 2008, quan es va crear la xarxa. L’alcalde de Blanes, i regidor de Cultura, Arxiu i Biblioteca, Mario Ros, s’ha encarregat de donar-los la benvinguda, destacant la satisfacció que ha significat pel municipi haver acollit aquesta sessió de treball.

També han assistit en representació de la vila el director i arxiver de l’Arxiu Municipal de Blanes, Toni Reyes, així com el tècnic d’aquest servei, Aitor Roger. La resta de participants representaven Begur, Lloret, Tossa, Torredembarra i Palafrugell. La Xarxa de Municipis Indians és una associació sense ànim de lucre formada per poblacions catalanes que comparteixen un passat comú de relacions històriques amb el continent americà.

Un dels temes més importants que s’ha tractat durant la reunió ha estat la propera acció destacada que durà a terme l’entitat: el primer Fòrum de Municipis Indians, que tindrà lloc a finals de setembre, i aplegarà experts en la matèria d’arreu del món. I és que aquest fenomen no tan sols és característic de Catalunya o l’estat espanyol, hi ha d’altres països on també compten amb passatges de la seva història protagonitzats per aquests personatges.

Els municipis que pertanyen a la xarxa es diuen indians o americanos, perquè així s’anomenaven tots aquells homes que van aconseguir fer fortuna en aquest continent, i van tornar a Catalunya per mostrar que la seva aventura americana havia estat un èxit. Formen part de la xarxa 11 poblacions catalanes i el seu actual president és Albert Robert, regidor de Cultura de Lloret de Mar.

Visita Guiada pel “Blanes dels Americanos”

Un cop finalitzada, la sessió de treball s’ha completat amb una visita guiada pel Blanes dels Americanos, que ha anat a càrrec del tècnic de l’Arxiu Municipal, Aitor Roger. Blanes sempre ha reivindicat els seus vestigis indians: durant el segle XIX van emigrar a Amèrica gairebé 2000 blanencs, sobretot entre els anys 1839 i 1862.

De fet, el mateix any en què es va crear la Xarxa de Municipis Indians, al 2008, l’ajuntament blanenc ja s’hi va adherir, però amb anterioritat ja havia participat a la I Fira d’Indians que es va celebrar a Begur l’any 2005. Aquesta fira va ser d’alguna manera la precursora de la creació de l’entitat.


D’altra banda, també és remarcable que l’assemblea de la Xarxa de Municipis Indians de Catalunya s’ha allotjat a l’emblemàtica Casa Saladrigas, situada geogràficament en ple epicentre del Blanes dels Americanos. L’edifici va ser fet per un arquitecte molt vinculat als americanos, Isidre Puig Boada, i va ser construït durant els anys 20.

Avui dia, el llegat dels pocs que van aconseguir fer grans fortunes encara és apreciable a Blanes, resseguint les cases que queden en peu al Passeig de Mar, o bé a partir dels edificis que van patrocinar, la documentació que conserven els seus descendents o l’Arxiu Municipal. Entre 1816 i 1875 es van registrar més de 180 velers fets a les drassanes de Blanes, amb un arqueig que ronda entre 50 i 500 tones: místics, bergantins, goletes, pollacres, pailebots, fragates, etc.


Els punts destacats de la ruta Blanes dels Americanos són el Passeig de la Mestrança i l’antic Convent dels Caputxins; diversos edificis que hi ha al Carrer Esperança; les cases senyorials del Passeig de Dintre; Can Bitlloch, pel seu vincle amb Puerto Rico; l’Església Santa Maria, per la petjada deixada pel genial arquitecte Antoni Gaudí; Cal Ros, pel comerç amb l’Havana; l’Hospital-Asil Sant Jaume, un edifici del 1913; els panteons neogòtics del Cementiri Municipal; les Caves Mont-Ferrant, pioneres en la producció d’escumós arreu de l’estat espanyol; l’antic Col·legi Blandense; i l’embelliment de l’Ermita com extensió del Santuari del Vilar.