Escut Ajuntament de Blanes Ajuntament de Blanes

Idiomes

www.blanes.cat

Ignasi Garcia, Àngela Vinent, Jordi Julià, Ferran Garcia i Àlvar Caixal guanyen els 57ens Premis Recvll, marcats per no haver-se pogut fer un acte públic per la COVID-19


Camí de tornada


Menú principal



Noticia publicada a la web el 03/14/2021 09:25:06 AM
ATENCIÓ: pot incloure informació no actualitzada !

Ignasi Garcia, Àngela Vinent, Jordi Julià, Ferran Garcia i Àlvar Caixal guanyen els 57ens Premis Recvll, marcats per no haver-se pogut fer un acte públic per la COVID-19

Avui diumenge, coincidint amb el dia i hora en què s’hagués fet l’acte al Teatre de Blanes, s’ha publicat el vídeo amb la cerimònia gravada fa uns dies al Santuari del Vilar, el mateix lloc on al 1966 ja es va haver de fer de manera clandestina per la dictadura

Aquest diumenge a les 12 del migdia s’ha fet públic de manera telemàtica el veredicte dels 57ena Premis Recvll de Blanes, coincidint amb el dia i hora en què l’acte s’hagués fet presencialment al Teatre de Blanes. En substitució de l’acte públic, el passat divendres es va enregistrar un vídeo amb la cerimònia celebrada en petit comitè al Santuari del Vilar, on es van donar a conèixer els guanyadors i guanyadores d’aquesta nova edició.


Santuari del Vilar, divendres passat - Enregistrament de la
cerimònia dels 57ens Premis Recvll
Aquest vídeo és el què s’ha difós avui a les 12 del migdia a través de les xarxes socials davant la impossibilitat de poder organitzar l’acte públic per les mesures de contenció de la COVID-19. Els organitzadors van triar el Santuari del Vilar -un lloc apreciat de manera molt especial per la ciutadania, lligat a la història blanenca-, per remarcar el paral·lelisme que ha estat la segona vegada en la història dels guardons en què no s’haurà pogut celebrar un acte públic com era el seu desig.


La primera ocasió va ser al 1966 quan, a causa de la dictadura franquista, les autoritats de l’època van retirar-li el permís de publicació a la ‘Revista Recvll’, que aixopluga els premis homònims, per haver criticat que una missa que habitualment s’oficiava en català s’havia fet en castellà. Al no comptar amb aquest permís, la convocatòria dels premis quedava sense efecte, però no es va voler fer marxa enrere. El 30 de gener de 1966, Recvll es va amagar clandestinament al Santuari del Vilar on el jurat va fer públic el veredicte, testimoniant l’acte amb una fotografia.

Cerimònia en format reduït protagonitzada pels cinc guanyadors i guanyadores

Les mesures de contenció COVID han provocat que la cerimònia celebrada al Santuari del Vilar també hagués de canviar considerablement el seu format respecte la presencial que s’havia acollit aquests darrers anys al Teatre de Blanes. Només van assistir-hi els guanyadors i guanyadores d’aquesta edició, així com membres del jurat i col·laboradors de la revista.


D'esquerra a dreta: la presidenta del Jurat, els guanyadores i guanyadores,
l'alcalde de Blanes i la secretària del Jurat
L’alcalde de Blanes, Àngel Canosa, va donar la benvinguda a la cerimònia, destacant la importància dels premis literaris, que han contribuït a la projecció del municipi, i també va encoratjar als organitzadors a poder celebrar l’any vinent la cerimònia que es mereix el prestigi assolit pels guardons. Tot seguit va ser el torn de la presidenta del jurat dels Premis Recvll, l’escriptora gironina Maria Mercè Roca, qui va fer una valoració de les obres guardonades enguany.

Veredicte 57ena Premis Recvll

Va ser llavors quan va arribar el moment de saber el veredicte, que va donar a conèixer la secretària del jurat, Maria Àngels Vàzquez. A mesura que es van anar desvetllant els noms dels guanyadors i guanyadores Salvador Roca, membre del jurat, els va fer una breu entrevista per donar a conèixer la seva trajectòria, així com perquè fessin cinc cèntims del treball guardonat.


Parlament final de la cerimònia, a càrrec de Mònica Rabassa,
en nom de l'Associació Recvll de Blanes
Un cop fetes les entrevistes, el vídeo es tanca recollint el darrer parlament de la cerimònia, a càrrec de Mònica Rabassa en representació de l’Associació Recvll de Blanes, organitzadora dels premis impulsats per la revista homònima. Les úniques persones que també van assistir a l’enregistrament van ser representants de les famílies que apadrinen els premis en metàl·lic en quatre de les categories, ja que l’alcalde representava l’Ajuntament de Blanes, patrocinador del Premi de Narració.

El jurat que presideix Maria Mercè Roca per segon any consecutiu, està integrat per Salvador Roca, Mònica Rabassa, Francesc Robert, Rosa Maria Font, Josep Maria Fonalleras i Eloi Falguera. Actua com a secretària, Maria Àngels Vázquez.


El vídeo que recull la cerimònia dels LXVII Premis Recvll de Blanes es pot visionar a:
https://youtu.be/_IJ3ql9rTJQ
https://youtu.be/Lt3S7RaLctQ

PremiAutor/AutoraObra Guardonada
Joaquim Ruyra de NarrativaÀngela Vinent BesalduchPati de veïns
Benet Ribas de PoesiaJordi Julià GarrigaL’estranya terra
Josep Ametller de TeatreIgnasi Garcia BarbaL’aprenenta
Salvador Reynaldos
de Periodisme
Àlvar Caixal MataVerdalet i Guardiola, Francesc
(Blanes 1914-KL Mauthausen 1941)
Rafel Cornellà-Joaquim Abril
de Retrat Literari
Ferran Garcia MorenoÒpera Creus

Premi de Narració Joaquim Ruyra – Dotació: 2.500 €
Àngela Vinent i Besalduch (Barcelona) – Obra: Pati de Veïns

Periodista de professió i escriptora per vocació, actualment Àngela Vinent Besalduch continua escrivint alhora que dirigeix un petit restaurant. Ha publicat els llibres Maragall vs. Alzheimer (2010), i Cuines Amagades (Ruta pels bars dels 40 mercats de Barcelona), que va escriure conjuntament amb Xavier Febrés. Ha treballat als diaris Catalunya-Exprés, Mundo Diario, Noticiero Universal, i al diari Avui, del qual en va ser sotsdirectora durant quatre anys.

D’altra banda, també va ser la directora de premsa de l’Ajuntament de Barcelona amb l’alcalde Pasqual Maragall (1990-1996), i va exercir com a directora d’Informatius de Barcelona TV durant l’etapa encapçalada per Manuel Huerga. També ha estat membre del Consell de Govern de la Corporació Catalana de Mitjans de Comunicació.


Àngela Vinent, guanyadora del Premi de Narració Joaquim Ruyra

Premi de Poesia Benet Ribas – Dotació: 1.500 €
Jordi Julià Garriga (Sant Celoni) – Obra: L’estranya terra

Poeta, assagista i doctor en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada per la UAB, on imparteix aquestes dues matèries. Ha dedicat volums d’anàlisi i edicions a l’obra de Mercè Rodoreda, Màrius Torres, Gabriel Ferrater i Jordi Pere Cerdà. Els seus assaigs han guanyat premis nacionals i internacionals, i s’ha interessat per l’estudi de l’exili literari català. Entre els seus darrers títols de poesia destaquen Els déus de fang (2007), Principi de plaer (2007), Circumstàncies adverses (2011), Gent forastera (2013) i Les raons de Will (2018), entre d’altres.

L’obra guanyadora, L’estranya terra, integra una trentena de poemes dividits en tres seccions on es parla de les transformacions del mon els darrers anys, i com això ha condicionat que s’hagin alterat els valors actuals dominants. Cada poema se centra en el comentari o exposició d’una observació, un petit fet o anècdota que revela les transformacions humanes de la conducta.


Jordi Julià, guanyador Premi de Poesia Benet Ribas

Premi de Teatre Josep Ametller – Dotació: 2.000 €
Ignasi Garcia i Barba (Hospitalet de Llobregat) – Obra: L’aprenenta

Autor teatral i guionista, és Llicenciat en Història per la Universitat de Barcelona i en Art Dramàtic per l’Institut del Teatre de Barcelona, i es va formar com a dramaturg amb José Sanchis Sinisterra i com a guionista amb Jaume Cabré. Entre la vintena d’obres que té publicades destaca Marina, estrenada amb direcció de Calixto Bieito, o bé A trenc d’alba, representada a Barcelona.

Ha estat guionista de conegudes sèries de televisió com ara Estació d’enllaç i El Cor de la Ciutat, a TV3; Un paso adelante i Compañeros, a Antena 3; Los Serrano i Yo Soy Bea, a Telecinco; i Centro Médico i Servir i Proteger a TVE. Ha guanyat diversos premis, entre ells l’International Latino Book Awards 2019 dels Estats Units en la modalitat Best Play or Collection of Plays per Jardí dels nans; i l’Accèssit del Premi SGAE de Teatre Infantil i Juvenil per El Chip experimental (2005).


Ignasi Garcia, guanyador Premi de Teatre Josep Ametller
Premi de Periodisme Salvador Reynaldos – Dotació: 800 €
Àlvar Caixal Mata (Barcelona) – Obra: Verdalet i Guardiola, Francesc (Blanes 1914-KL Mauthausen 1941)

Arqueòleg i escriptor, actualment és responsable d’investigació històrica del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. Ha dirigit nombroses excavacions arqueològiques en poblats ibèrics, viles romanes i edificis civils, militars i religiosos de diferents èpoques, i ha estat ponent en cicles de conferències i seminaris. La seva primera novel·la Les llavors del silenci, va guanyar el Premi Sant Joan 2013, i també va ser seleccionada com a finalista del Premi Joaquim Amat-Piniella l’any 2015.

El seu treball guanyador tracta sobre el cas d’un jove nascut a Blanes l’any 2014, Francesc Verdalet i Guardiola, que va ser assassinat l’any 1941, als 27 anys, al camp d’extermini de Mauthausen amb una injecció de benzina directa al cor. La seva aventura personal i la seva mort són paradigmàtics de les de tants antifeixistes catalans que van morir a mans del nazisme i el feixisme. Verdalet va ser militant del PSUC i col·laborador esporàdic de ‘Llibertat’, òrgan oficial antifeixista del Consell Municipal de Mataró, la seva vila d’adopció.


Àlvar Caixal, guanyador Premi de Periodisme Salvador Reynaldos
Premi de Retrat Literari Rafel Cornellà-J. Abril – Dotació: 800 €
Ferran Garcia (Vic) – Obra: Òpera Creus

Ha publicat contes, poesia i novel·la, i en aquest darrer àmbit es va iniciar amb Recorda que moriràs (2016), a la que va seguir Blasfèmia (2019), i la propera tardor del 2021 veurà la llum la seva tercera novel·la. En contes, va ser guanyador del concurs literari Cryptshow (Badalona, 2016), així com primer premi al Concurs de relats de terror i misteri (Pratdip, 2019). Els seus relats es poden trobar als reculls 10 relats ecofuturistes (2016) i Contes per al (des)confinament (2020).

El títol de l’obra és una barreja del nom de l’escriptor Miquel Creus, autor del llibre Òpera Àcid (1989), la primera novel·la catalana que va abordar la duresa de la vida dels heroïnòmans. Després de la seva publicació, Creus va desaparèixer del panorama literari català. L’obra de Creus va passar desapercebuda, però 30 anys més tard –el setembre del 2018- l’editorial Males Herbes va re-editar-la, fent que hagi esdevingut en l’actualitat un llibre de culte. El novembre del 2019, 14 mesos més tard de la seva re-edició, Miquel Creus va morir a Berlín -on residia des de feia anys-, a causa d’un càncer.


Ferran Garcia, guanyador Premi de Retrat Literari Rafel Cornellà-Joaquim Abril




Data de realització: 03/14/2021 | Data de la darrera actualització: 03/14/2021

© Ajuntament de Blanes | Protecció de dades | Avís Legal

Passeig Dintre 29 | 17300 | Blanes Telèfon: 972 379 300 | Informació

Inici de la pàgina

© Ajuntament de Blanes | Passeig Dintre 29 | 17300 | Blanes | Telèfon: 972 379 300