Serveis mediambientals Marimurtra dictamina sobre l'arbreda de Can Feliciano a petició de l'Ajuntament de Malgrat de Mar

Davant el conflicte sorgit entorn del projecte d’acondicionament de la riera de Palafolls, de Malgrat de Mar, en el lloc anomenat Can Feliciano, l’Ajuntament de la localitat ha demanat un informe botànic i faunístic als Serveis Mediambientals Marimurtra de la Fundació Carl Faust de Blanes.

De l’informe presentat, un cop examinada l’arbreda afectada pel dit projecte, es constata la presència de quatre espècies arbòries de les quals una és autòctona –lledoner– i tres foranes –acàcia de tres punxes, acàcia falsa i om de Sibèria. Les quatre espècies identificades tenen en comú ser usades en jardineria, fàcilment accessibles al mercat, de creixement més o menys ràpid i demanen poques atencions.

L’edat dels cinc exemplars més antics de l’espècie més nombrosa –l’acàcia de tres punxes– s’avalua en 100-120 anys per bé que el càlcul es refereix a la soca originària. Perdut el tronc primer, els rebrots actuals podrien tenir entre 30 i 50 anys.

L’estat dels arbres és bo en general tot i estar força afectats per fongs, tèrmits i altres insectes que en alguns casos poden portar problemes greus. Es remarca que tot el perímetre –herbassar i arbreda– es troba molt alterat per l’acció humana: restes vegetals, residus diversos o defecacions d’animals. Es constata, com a factor negatiu, la hiperfreqüentació a causa de la manca d’ordenació i gestió de l’ús públic. D’altra banda, la densitat d’exemplars en una de les zones dificulta el desenvolupament dels arbres i en alguns casos el descalçament per erosió genera risc de caigudes.

L’informe, que dóna dades detallades sobre causes i mesures fitosanitàries i sobre avaluacions de cada exemplar en aplicació de l’anomenada Norma Granada, de la Asociación Española de Parques y Jardines Públicos, conclou que l’arbreda de Can Feliciano està constituïda bàsicament per espècies no autòctones i amb poc valor des de l’òptica de la Biologia de la Conservació i formula algunes recomanacions entre les quals convé destacar:

• Procurar preservar una desena d’exemplars de la zona més alta i allunyada de la riera considerats, d’entre el grup d’exemplars avaluats, els que presenten una major antiguitat, un millor valor estètic i més alt valor econòmic segons la Norma Granada.
• Plantar, un cop acabada l’obra, una nova línia d’arbres al marge utilitzant espècies autòctones adequades a les noves condicions que es generaran.
• En el cas que s’obti per millorar l’espai de la zona més baixa i propera a la riera com a zona verda, eliminar la flora nitròfila invasora i introduir espècies arbustives i herbàcies autòctones reduint la massa arbòria en nou exemplars. (No es parla aquí de recuperació d’una zona natural ja que es parteix d’una cobertura dominant d’arbres que no corresponen a les espècies pròpies del territori).