Escut Ajuntament de Blanes Ajuntament de Blanes

Idiomes

www.blanes.cat

Demanda a Cray Valley Iberica S.A.


Camí de tornada


Menú principal



Noticia publicada a la web el 08/05/2004
ATENCIÓ: pot incloure informació no actualitzada !

Demanda a Cray Valley Iberica S.A.

    L’Ajuntament de Blanes ha presentat al jutjat de Granollers una demanda contra la indústria Cray Valley Ibérica S.A. (abans Resisa) amb un valor que sobrepassa els deu milions d’euros. Com a conseqüència dels abocaments contaminants realitzats per aquesta empresa al riu Tordera, la demanda preveu les indemnitzacions pels danys i perjudicis causats en el sector turístic, com també per les despeses de manteniment de la planta potabilitzadora fins al 2015, com a mínim.

    La nova demanda es deriva de la querella criminal iniciada el 1996 contra la indústria Resisa (ara Cray Valley Ibérica S. A.) per l’abocament de substàncies contaminants a la riba del Vallgorguina, un afluent del riu Tordera. L’assumpte va ser enjudiciat per l’Audiència Provincial de Barcelona i posteriorment revisat en apel·lació pel Tribunal Suprem.

    Com a conseqüència d’aquest procés, van ser condemnats a sis mesos d’arrest major i multa de cinc milions de pessetes els directius de Resisa Martin Cucurella Cruixent i Albert Montané March, i es va declarar que la responsabilitat civil d’aquesta companyia no es podia acordar per la via penal sinó per la civil. Aquesta decisió es basava en un tecnicisme legal, ja que es deia que els dioxans i dioxolans, substàncies causants dels danys (mala olor, sabor i aspecte de l’aigua del Tordera que proveïa la població de Blanes), eren contaminants però no tòxics.

    Tot i que la sentència del Tribunal Suprem va ser dictada el 19 de gener de 2002, la reclamació civil es presenta ara perquè abans es va interposar un procediment judicial previ per sol·licitar diverses dades de la part demandada i altres circumstàncies del plet. Aquest judici preliminar va finalitzar el juny de 2003, data des de la qual s’han hagut de realitzar nombrosos estudis tècnics sobre la incidència de la contaminació, la seva presència actual i la valoració econòmica dels danys econòmics.

    En el moment de presentar la demanda actual i definitiva, el dany continua present en el medi aquàtic que proveeix la població de Blanes, i la planta potabilitzadora de filtres de carbó que funciona actualment serveix únicament i exclusiva per netejar l’aigua de substàncies com ara els dioxans i dioxolans. Per aquesta raó, el dany definitiu no ha cessat i tampoc no es pot calcular amb exactitud, qüestió que, com a mínim, no es podrà determinar fins al 2015.


    HISTÒRIA D’UN PLET

    Aquesta demanda contra Cray Valley Ibérica S.A. (abans Resisa) i dos dels seus directius ja condemnats per la via penal, es remunta a 1945, quan l’empresa Resinas Sintéticas S.A. (aleshores filial de Cepsa) va obrir una planta industrial a Sant Celoni del Vallès. Un cop iniciada la seva activitat de fabricació de resines, i davant la inexistència de legislació sobre la matèria, les aigües residuals del procés industrial s’abocaven directament al rierol de Vallgorguina, un afluent del riu Tordera, sense cap tractament ni depuració.

    Tot i que el 1959 es va iniciar l’aprovació d’alguna normativa mediambiental, Resisa va continuar desenvolupant la seva activitat sense llicència de l’Ajuntament de Sant Celoni fins al 1970, quan li va ser concedida pel Govern Civil d’aleshores.

    Va ser el 1979 quan Resisa va sol·licitar a la Comissaria d’Aigües del Pirineu Oriental una autorització per abocar aigües residuals al rierol de Vallgorguina, i per això va presentar un projecte de depuradora. L’any següent, la Comissaria d’Aigües va aprovar el projecte de l’estació depuradora i va autoritzar els abocaments sempre que no superessin uns límits determinats. No obstant això, des d’aquella data Resisa va incomplir reiteradament els límits permesos.

    La Llei d’Aigües de 1985 va determinar nous límits per als abocaments, que Resisa va continuar vulnerant, tal com van comprovar els controls efectuats des de 1990 fins a 1995 per la Junta d’Aigües del Servei d’Hidrologia.

    El 1993, el Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya va obrir un expedient a Resisa. Com a conseqüència d’això, l’empresa va presentar un Pla de Descontaminació Gradual dels abocaments que va ser aprovat el 1995. Mentrestant, es van continuar efectuant abocaments de manera sistemàtica i superant tots els paràmetres legals. Les substàncies d’aquells abocaments eren altament tòxiques per als éssers vius, van destruir la fauna del rierol Vallgorguina i van empitjorar la qualitat de les aigües del riu Tordera.

    El 1994, els abocaments de Resisa havien contaminat ja els pous aqüífers d’al·luvió del riu Tordera i van afectar a uns 120.000 habitants residents fixos dels municipis de la Vall del Tordera i del Maresme. Segons el que van demostrar les anàlisis de la Junta de Sanejament de la Generalitat de Catalunya, la mala olor que desprenien els pous i els aqüífers es derivava de la contaminació causada per compostos dioxànics i dioxolànics usats en la fabricació de resines.

    Aquest procés penal va ser promogut per la Fiscalia de Delictes Ecològics i s’hi van adherir diversos perjudicats com ara l’Ajuntament de Blanes i l’Ajuntament de Sant Celoni.

    El mateix any, la Conselleria de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya va denunciar els dos directius de Resisa com a responsables dels abocaments i es va iniciar el procés penal.

    El 1995 la Junta de Sanejament va aprovar les noves condicions d’abocaments per a Resisa a la conca del Tordera, i va fixar uns nous límits que tampoc no serien respectats per l’empresa denunciada.

    Com a conseqüència dels fets anteriors, es va tramitar el procés penal contra els directius de Resisa, que va ser instruït pel Jutjat d’Instrucció número 2 de Granollers i enjudiciat per la Secció Sisena de l’Audiència Provincial de Barcelona, que va dictar sentència condemnatòria el 2000.

    Posteriorment, totes les parts implicades va recórrer mitjançant recurs de cassació al Tribunal Suprem, que va dictar sentència el 2002 i va ratificar que «en aquest procés penal van ser declarats provats la totalitat dels fets descrits fins al moment en aquesta demanda». L’alt tribunal també entenia amb rotunditat absoluta la relació de causa-efecte entre els abocaments de Resisa i la contaminació de les aigües del Tordera. La sentència confirmava la condemna imposada als dos directius, però establia que la responsabilitat civil de Resisa no es podia acordar per la via penal sinó per la civil. Aquesta decisió es basava en un tecnicisme legal, ja que es deia que els dioxans i dioxolans, substàncies causants dels danys (mala olor, sabor i aspecte de l’aigua del Tordera que proveïa la població de Blanes), eren contaminants però no tòxics.




    RESUM DEL CONTINGUT DE LA DEMANDA


    Amb aquests antecedents, l’objecte de la nova demanda és la reclamació dels danys i perjudicis que han causat a la població de Blanes l’abocament de dioxans i dioxolans per part de Resisa al Vallgorguina i, en conseqüència, al Tordera.

    Tal com va quedar provat per l’Audiència de Barcelona, l’incompliment continu dels límits establerts per als abocaments va provocar que les partícules dioxàniques i dioxolàniques s’anessin acumulant i sedimentant en els aqüífers del Tordera que proveeixen la població de Blanes, que precisarà un mínim de vint anys per aconseguir la restauració de les seves aigües a l’estat natural.

    A pesar d’un cert desconeixement i de les discrepàncies sobre l’eventual toxicitat d’aquelles substàncies, també ha quedat provat que les notícies sobre els abocaments van causar alarma social entre la població, i van perjudicar greument el sector turístic. Estudis i anàlisis posteriors indiquen que els compostos abocats podrien tenir efectes nocius i fins i tot carcinògens.

    Al marge de la toxicitat dels abocaments, aquests han causat un dany concret i avaluable econòmicament. Per això, l’Ajuntament de Blanes, davant de les queixes dels seus ciutadans i els efectes nocius en el sector turístic, es va veure obligat a adequar la planta depuradora municipal per tal de netejar exclusivament els dioxans i dioxolans per un període mínim de vint anys.

    A banda que l’aigua corrent de la població no es va poder utilitzar ni consumir durant un llarg període de temps a causa de la mala olor, mal sabor i aspecte deficient, cal reparar també en els danys causats al llarg de tants anys per Resisa en la flora i la fauna del riu Tordera.

    Així doncs, entre els molts i diversos perjudicis causats, destaquen les despeses d’incorporar a la planta potabilitzadora municipal filtres de carbó actiu (finançat en el 50 % per la Generalitat de Catalunya) i el seu manteniment durant un període mínim de vint anys, el cost del solar urbà utilitzat per a la seva ampliació, els interessos dels capitals i préstecs per al seu finançament, els materials emprats i altres conceptes el valor dels quals es calcula en més de sis milions i mig d’euros.

    A l’apartat de perjudicis addicionals al turisme, la demanda aporta nombrosos documents amb queixes i denúncies de particulars i empreses que van veure reduïda la seva activitat econòmica a causa de la recessió del sector turístic com a conseqüència de la mala qualitat de l’aigua subministrada. Els estudis comparatius realitzats entre diverses temporades fins que va esclatar el conflicte, els dictàmens pericials elaborats i les anàlisis del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) coincideixen a assenyalar els riscs per a la població de l’aigua contaminada i l’efecte sobre la demanda turística a causa de la mala imatge com a centre turístic de primer ordre. Per aquests i altres conceptes, els danys causats pugen a uns quatre milions d’euros, que en total suposen una indemnització aproximada de més de deu milions d’euros.





Data de realització: 08/05/2004 | Data de la darrera actualització:

© Ajuntament de Blanes | Protecció de dades | Avís Legal

Passeig Dintre 29 | 17300 | Blanes Telèfon: 972 379 300 | Informació

Inici de la pàgina

© Ajuntament de Blanes | Passeig Dintre 29 | 17300 | Blanes | Telèfon: 972 379 300