Guia del consumidor: Serveis bancaris, crèdits al consum

Crèdit al consum

Legislació vigent

- Llei 7/1995, de 23 de març, de crèdit al consum. Publicada al Butlletí Oficial de l'Estat de 25.03.95, núm.72. Correcció d'errades al Butlletí Oficial de l'Estat de 12.05.95, núm. 113

- Llei 50/1965, de 17 de juliol sobre vendes de bens mobles a terminis. Publicada al Butlletí Oficial de l'Estat de 21.06.65, núm. 173.

- Ordre de 12.12.89, del Ministeri d'Economia i Hisenda, sobre tipus d'interès i comissions, normes d'actuació, informació a clients i publicitat. Publicada al Butlletí Oficial de l'Estat de 19.12.89, núm. 303, )

- Directriu 87/102/CEE, del Consell de les Comunitats Europees, relativa a l'aproximació de les disposicions legals, reglamentàries i administratives dels Estats membres en matèria de crèdit al consum, modificada per la directriu del Consell 90/88 CEE de 22 de febrer de 1990. Publicada al Diari Oficial de 12.02.87, núm. L 42 i al Diari Oficialde 10.03.90, núm. 61.

Àmbit de la llei 7/1995, de crèdit al consum

1.- Àmbit objectiu d'aplicació (arts. 1.1 i 1,2):

La Llei 7/1995 s'aplica als contractes en que una persona física o jurídica (empresari), en l'exercici de la seva activitat, professió o ofici, concedeix o es compromet a concedir a un consumidor (sota la forma de pagament ajornat) un préstec, una apertura de crèdit o qualsevol altra mitjà equivalent de finançament empresarial o professional. (art. 1.1.)

Als efectes de la dita Llei, s'entén per consumidor la persona física que, en les relacions contractuals que s'hi regulen, actua amb una pretensió aliena a la seva activitat empresarial o professional. (art. 1.2)


2.- Exclusions de l'àmbit d'aplicació de la Llei:

2.1.- No es consideren contractes de crèdit els que consisteixen en la prestació de serveis (privats o públics) amb caràcter de continuïtat i en que el consumidor té dret a pagar els serveis a terminis durant llur període de durada (art. 1.3)

2.2.- S'exclouen de l'àmbit d'aplicació de la Llei 7/1995 els contractes de crèdit d'import inferior a 25.000,- ptes.

L'exclusió de l'àmbit d'aplicació de la Llei és parcial quan l'import excedeix la suma de 3.000.000,- ptes.En aquest cas tan
sols és d'aplicació el que disposa el Capítol III de la Llei: (arts 16 a 19) relatiu a l'oferta vinculant, la publicitat sobre ofertes de crèdit, el cost total del crèdit i la taxa anyal equivalent (T.A.E.) i la informació al consumidor sobre bestretes en descobert.(art.2.a)

Cal tenir present que als esmentats efectes --de possible exclusió de l'àmbit de la Llei-- la quantia o import del crèdit s'entendrà com la suma total dels possibles crèdits concedits al mateix consumidor si afecten a les mateixes parts contractants i a l'adquisició del mateix bé o servei, encara que la quantia aparegui distribuïda en diferents contractes i els crèdits hagin estat concedits per diferents membres d'una agrupació (tingui o no aquesta agrupació personalitat jurídica pròpia).

2.3.- Els contractes de crèdit en què es pacti que el consumidor ha de reemborsar el crèdit:

a).- en un únic termini no superior als tres mesos; o,

b).- en quatre terminis (com a màxim) dins d'un període no superior a dotze mesos (art.2.b)

2.4.- Els crèdits en compte corrent, concedits per una entitat de crèdit, que no constitueixin comptes de targeta de crèdit (art.2.c)

Tot i l'exclusió de l'àmbit de la Llei, aquestes operacions es sotmeten a la previsió de l'art. 19, relatiu a la informació al consumidor sobre bestretes en descobert.

2.5.- Els contractes en que el crèdit concedit:

a).- sigui gratuït; o,

b).- en que, sense establir interès, el consumidor s'obligui al reemborsament d'una sola vegada per un import determinat superior al crèdit concedit (art.2.d)


3.- Ambits d'aplicació específics:

3.1.- El capítol III de la Llei 7/1995 (arts.16 a 19) tan sols s'aplicarà a les entitats de crèdit i establiments financers de crèdit a manca de normativa sectorial específica, que --en qualsevol cas-- ha de respectar el nivell de protecció del consumidor que s'hi preveu (Disposició Final Primera).

3.2.- Els contractes sotmesos a la Llei 50/1965, de venda a terminis de béns mobles, que a la vegada es trobin inclosos en l'àmbit d'aplicació de la Llei 7/1995, de crèdit al consum, s'han de sotmetre en primer lloc a la Llei 7/1995 i, supletòriament, a la Llei 50/1965.

A la resta de contractes sotmesos a la Llei 50/1965, de venda a terminis de béns mobles, els serà d'aplicació la dita Llei i, a més amb caràcter necessari, els següents articles de la Llei 7/1995, de crèdit al consum: Art. 6.2 (relatiu al contingut necessari del document contractual); art.7, llevat del primer paràgraf (relatiu als efectes per omissió de clàusules obligatòries); art.8 (modificació del cost total del crèdit); art. 14,1 (eficàcia dels contractes vinculats a l'obtenció d'un crèdit); art. 17 (publicitat sobre ofertes de crèdit) i art. 18 (cost total del crèdit i T.A.E.) (Disposició Final Segona).

Davant la complexitat i possible problemàtica integradora i interpretativa que sorgeix de la vigència de la Llei 50/1965, de venda a terminis de béns mobles, a la vegada que la vigència de la Llei 7/1995, aquesta darrera mandata al Govern a presentar davant les Corts Generals un projecte de llei de modificació de la Llei 50/1965, que s'havia de presentar abans del 25 11.95, fet que no ha succeit. (Disposició Final Tercera)

3.3.- Les disposicions dels articles 6 a 14 (forma i contingut dels contractes, penalització per manca de forma i per omissió de clàusules obligatòries, modificació del cost total del crèdit, liquidacions per causa d'ineficàcia o resolució del contracte d'adquisició, reemborsament anticipat, excepcions oponibles pel cas de cessió, obligacions cambiàries, cobrament indegut i eficàcia dels contractes vinculats a l'obtenció d'un crèdit) i l'article 19 (informació al consumidor sobre bestretes en descoberts) no són d'aplicació als contractes de crèdit garantits amb hipoteca immobiliària (art. 2.2).

Per deducció els seria d'aplicació els articles 15 (drets exercibles en cas de contractes vinculats); 16 (sobre l'oferta vinculant); 17 (publicitat sobre ofertes de crèdit) i 18 (definició de cost total del crèdit i de la taxa anyal equivalent).


4.- Ambit temporal:

La Llei 7/1995 va entrar en vigor el 25.05.95, tot establint però que, per mentre no hi hagués desenvolupament reglamentari de l'art. 18 de la Llei (cost total del producte i T.A.E.) s'han d'aplicar a tots el crèdits que s'hi regulen el que preveu l'Ordre del Ministeri d'Economia i Hisenda de 12 de desembre de 1989, sobre tipus d'interès i comissions, i normes complementàries, la qual mantindrà el rang normatiu vigent (Disposició Final Quarta i Disposició Transitòria Unica).

Característiques de les disposicions de la llei relatives als contractes que regula

Els pactes, clàusules i condicions establertes entre el concedent del préstec (prestamista) i el consumidor (prestatari)
que siguin contràries al que disposa aquesta Llei no són vàlides

i es tindran per no incorporades als contractes (nul× litat radical o de ple dret), llevat que fossin més beneficioses per al consumidor (principi "pro consumatore") (art. 3).

Les accions judicials que s'en derivin d'aquesta llei i dels contractes que regula són competència del jutge del domicili del consumidor, sense que sigui admissible pacte en contrari al respecte (art. 4).

Regim jurídic dels contractes sotmesos a la llei

1.- Forma:

Els contractes sotmesos a la Llei 7/1995 han de tenir forma escrita i s'han d'atorgar en tants exemplars com sigui el nombre de parts que hi intervinguin. A més, s'han de lliurar signats (art. 6.1).

L'incompliment de la forma escrita comporta la nul× litat del contracte (art.7).


2.- Contingut:

A més dels requisits o condicions essencials de tot contracte (consentiment, objecte, causa jurídica i, en aquest cas, la forma escrita), els contractes hauran de contenir aquells altres requisits que reglamentàriament es puguin arribar a establir com necessaris.(art. 6,2 i 6,3).

Hem de tenir present que, en els casos en que el contracte sigui un préstec, és requisit essencial per a l'existència del contracte el lliurament de la quantitat dinerària objecte del préstec. (art. 1740 i 1753 del Codi Civil).

També són requisits necessaris, establerts per la Llei 7/1995:

a).- La indicació de la Taxa Anyal Equivalent (T.A.E.) --definida a l'art. 18 de la Llei) i de les condicions en què es podrà modificar.
Subsidiàriament, si fos impossible assenyalar la T.A.E., caldrà que consti el tipus d'interès nominal anyal, les despeses aplicables a partir de la celebració del contracte i les condicions en què es podran modificar.(art. 6.2 a).
L'incompliment de l'establert comporta que l'obligació del consumidor es redueixi a pagar el nominal del crèdit (o del preu) i l'interès legal d'aquesta quantitat en els terminis convinguts (art. 7.a).

b).- La relació de l'import, nombre, periodicitat o dates en què s'ha de fer el pagament, per tal de reemborsar el crèdit i abonar els interessos i altres despeses, així com --quan sigui possible-- l'import total d'aquests pagaments. (art. 6.2 b).
Si l'incompliment no radica en l'omissió o inexactitud respecte als terminis de pagaments, (sinó --per exemple-- en l'import de cada pagament) l'obligació del consumidor es redueix a pagar el nominal del crèdit (o preu) al comptat o en els terminis convinguts. Hem d'entendre que aquesta opció correspon al consumidor, encara que no ho expliciti la Llei.
Si l'incompliment consisteix en l'omissió o inexactitud respecte als terminis de pagament, les conseqüències econòmiques son més afavoridores per al consumidor, ja que no s'el podrà exigir el pagament de la quantitat abans assenyalada (nominal del crèdit o del preu) fins a l'acabament del contracte. (art.7 b).

c).- La relació dels elements que componen el cost total del crèdit (exceptuats els previstos per al cas d'incompliment de les obligacions contractuals), especificant quins d'aquests s'integren al càlcul de la T.A.E. i, igualment, la necessitat de constituir --si s'escau-- una assegurança d'amortització del crèdit per raó de mort, invalidesa, malaltia o atur del titular.(art. 6.2 c).
L'incompliment d'aquesta previsió comportarà que no es podrà exigir al consumidor el pagament de despeses no especificades al contracte, ni la constitució o renovació de cap garantia, com la de l'assegurança assenyalada (art. 7.c).
S'entén que el cost total del crèdit compren els interessos i la resta de despeses i càrregues que el consumidor resta obligat a pagar per raó del crèdit (incloses les assegurances d'amortització del crèdit, per mort, invalidesa, malaltia o atur del titular) que siguin exigits per l'empresari per a llur concessió.(art. 18.a).
S'entén que la T.A.E. és el cost total del crèdit expressat en un percentatge anyal sobre la quantia del crèdit concedit. La T.A.E igualarà, sobre una base anyal, el valor actual de tots el compromisos (crèdits, reembossaments i despeses) existents i futurs assumits per l'empresari i el consumidor, i es calcularà d'acord amb una fórmula matemàtica que s'expressa a l'annex de la Llei (art. 18.b).

Totes les conseqüències assenyalades per als casos d'incompliment dels requisits necessaris establerts per l'art. 6.2 de la Llei 7/1995 seran objecte de modulació en funció del perjudici patit pel consumidor.

Pel que fa a les entitats de crèdit i als establiments financers de crèdit, el desenvolupament específic dels requisits de contractació prevista a la llei de crèdit al consum ja s'havia

desplegat a través de les CIRCULARS DEL BANC D'ESPANYA 8(/1990 modificada per la 13/1993 i la 5/1994) i les modificacions que comporta la llei s'han introduït per la CIRCULAR 3/1996, de 27.02.96 (BOE 13.03.96, núm. 63) DEL BANC D'ESPANYA.


3.- Modificació del cost total del crèdit:

El cost total del crèdit no pot ésser modificat en perjudici del prestatari, llevat d'acord de les parts previst i documentat per escrit (art.8.1).

Les modificacions del cost total del crèdit resten sotmeses als següents requisits:

a).- La variació s'haurà d'ajustar (a l'alça o a la baixa) a un index de referència objectiu (art. 8.2).

b).- L'acord modificatiu ha de tenir el següent contingut mínim i imprescindible (art. 8.3):

- Els drets de les parts respecte a la modificació del cost total del crèdit i el procediment per a llur càlcul.

- El diferencial que, si s'escau, s'aplicarà (en més o en menys) a l'index de referència utilitzat èr a determinar el nou cost.

- L'identificació de l'index utilitzat (IPC, MIBOR, etc.) o, subsidiàriament, una definició clara del mateix i del procediment per a llur càlcul (la mitjana aritmètica resultant de la suma dels indexs dels bancs...)

Llevat que les parts haguessin convingut l'utilització d'un tipus de referència publicat oficialment per resolució del Ministeri d'Economia i Hisenda o pel Banc d'Espanya (l'índex del mercat hipotecari, del canvi d'una determinada moneda estrangera, etc.), les modificacions en el cost total del crèdit hauran d'ésser notificades pel prestamista al prestatari de forma individualitzada, en el termini màxim que reglamentàriament es determini. La notificació haurà d'incloure el còmput detallat (segons el procediment acordat entre les parts) que dona lloc a la modificació i haurà d'assenyalar el procediment per a que el prestatari pugui reclamar en cas de discrepància (art. 8.4).


4.- Reemborsament anticipat:

El consumidor podrà reemborsar el préstec concedit de forma anticipada, per l'import total o parcial i en qualsevol moment durant la vigència del contracte.

En aquest cas, el consumidor resta obligat a pagar per raó del reemborsament anticipat exclusivament la compensació econòmica que s'hagués convingut.

Aquesta compensació (comissió per reemborsament anticipat) té el límit del:

- 1,5 % del capital reemborsat anticipadament, quan es tracti d'un contracte amb modificació del cost total del crèdit;

- 3 % del capital reembossat anticipadament, quan es tracti d'un contracte en què no s'hagués convingut modificació del cost total del crèdit.

En cap cas són exigibles al consumidor interessos del préstec no devengats. (art. 10).


5.- Cobraments indeguts:

Qualsevol cobrament indegut derivat d'un crèdit al consum produirà immediatament l'obligació de restituir l'import, incrementat per l'interès legal de la quantitat així cobrada. Si l'interès contractual fos superior al legal, es devenga immediatament el pactat. (art. 13.1).

Si el cobrament indegut s'hagués originat per mala fe o negligència de l'empresari, el consumidor tindrà dret a l'indemnització de danys i perjudicis ocasionats, que en cap cas serà inferior a l'interès legal incrementat en cinc (5) punts, o el del contracte (si fos superior a l'interès legal) incrementat en cinc (5) punts. (art. 13.2).


6.- Liquidacions derivades de l'ineficàcia o resolució del contracte d'adquisició:

En cas de crèdits atorgats per a l'adquisició de béns determinats (vehicles a motor, etc.), si el prestamista recupera el bé com a conseqüència de la nul.litat o de la resolució dels contractes d'adquisició o finançament del bé, les parts contractants han de restituir-se recíprocament les prestacions dutes a terme fins al moment (devolució de la cosa a canvi de devolució de les quantitats pagades).

En tot cas, el prestamista a qui no sigui imputable la nul× litat del contracte tindrà dret a deduir --en la devolució al prestatari de les quantitats que li ha pagat--:

a).- Un 10 % de l'import dels terminis pagats, en concepte d'indemnització per raó de la tinença del bé per part del comprador ( es a dir, pel deteriorament derivat de l'ús ordinari del bé).

b).- Una quantitat igual al desemborsament inicial, per raó de la depreciació (pèrdua de valor) comercial del bé. Si aquesta quantitat fos superior a la cinquena (1/5) part del preu de venda, la deducció es reduirà a aquesta última quantitat.

El venedor podrà, a més, exigir l'indemnització que s'escaigui derivada del deteriorament de la cosa venuda. La llei no autoritza al venedor a deduir directa i unilateralment l'import d'aquesta indemnització, llevat que sigui la quantitat assenyalada a l'apartat a). (art. 9).


7.- Eficàcia dels contractes vinculats a l'obtenció d'un crèdit:

L'eficàcia dels contractes de consum, en que s'ha establert expressament que l'operació inclou l'obtenció d'un crèdit de finançament, resta condicionada a l'efectiva obtenció d'aquest crèdit. (contractes vinculats).

Es nul el pacte inclòs al contracte pel qual s'obliga al consumidor a un pagament al comptat o a altres fórmules de pagament, pel cas que no s'obtingui el crèdit de finançament previst.

Es té per no incorporada al contracte la clàusula en què el proveïdor exigeix que el crèdit de finançament podrà ésser atorgat únicament per un determinat concedent. (art. 14.1).

El consumidor disposarà de l'opció de no concertar el contracte de crèdit, fent el pagament en la forma que acordi amb el proveïdor del contracte de consum.(art. 14.3).

L'ineficàcia del contracte, quin objecte sigui satisfer una necessitat de consum, determinarà alhora l'ineficàcia del contracte expressament adreçat al finançament, sempre i quan concorrin les circumstàncies següents:

- Que, per a l'adquisició de béns o serveis, el consumidor hagués concertat un contracte de concessió de crèdit amb un empresari diferent del proveïdor.

- Que entre el concedent del crèdit i el proveïdor dels béns o serveis existís un acord previ, concertat en exclusiva, per raó del qual s'oferirà crèdit als clients del proveïdor per tal que puguin adquirir béns o serveis d'aquest.

- Que el consumidor hagi obtingut el crèdit en aplicació de l'acord previ abans esmentat.

Els efectes d'aquesta ineficàcia són (art. 14.2) els previstos en cas de liquidacions derivades de l'ineficàcia o resolució del contracte d'adquisició (de l'art.9 de la Llei) que acabem de comentar a l'apartat anterior.

En tot cas, s'ha d'acreditar documentalment l'identitat del proveïdor dels béns o serveis en el contracte de consum i la del concedent del contracte de crèdit, de manera que cadascú d'ells aparegui davant del consumidor com subjecte de les corresponents relacions derivades dels respectius contractes.


8.- Drets del consumidor en el cas de contractes vinculats a l'obtenció d'un crèdit:

A més dels drets que ostenti davant el proveïdor dels béns o serveis adquirits mitjançant un contracte de crèdit, el consumidor podrà exercir els mateixos drets respecte l'empresari que li hagués concedit el crèdit, sempre i quan la quantia de l'operació no sigui inferior a la que s'haurà d'establir reglamentàriament i concorrin els següents requisits (art. 15):

- Que, per a l'adquisició de béns o serveis, el consumidor hagi concertat un contracte de concessió de crèdit amb un empresari diferent del proveïdor.

- Que entre el concedent del crèdit i el proveïdor dels béns o serveis existeixi un acord previ, concertat en exclusiva, per raó del qual s'oferirà crèdit als clients del proveïdor per tal que puguin adquirir béns o serveis d'aquest.
El consumidor tindrà l'opció de concertar el crèdit amb altre concedent diferent al que resta vinculat al proveïdor dels béns i serveis en virtut de l'acord previ.

- Que el consumidor hagi obtingut el crèdit en aplicació de l'acord previ abans esmentat.

- Que els béns o serveis objecte del contracte no hagin estat lliurats en tot o en part, o no resultin conformes amb allò que es va pactar al contracte.

- Que el consumidor hagi reclamat judicialment o extrajudicial, per qualsevol mitjà admissible en dret, contra el proveïdor i no hagi obtingut la satisfacció a la que té dret.


9.- Obligacions contractuals i cambiàries del consumidor en cas de cessió de drets del prestamista:

Quan el concedent d'un crèdit cedeixi llurs drets a un tercer, el consumidor tindrà dret a oposar al tercer les mateixes excepcions (o motius de defensa) que tindria contra l'acreedor originari (manca de capacitat per atorgar el préstec, pagament del préstec, prescripció de l'acció judicial, etc.).

Si s'escau, s'entén també inclosa l'excepció de compensació (quan el consumidor és a la vegada acreedor del prestamista), si procedís conforme als requisits previstos a l'art. 1198 del Codi civil).(art. 11).

En cas d'adquisició de béns o serveis, si concorren les circumstàncies que s'assenyalaran més endavant, i el consumidor --o el seu fiador o avalista-- s'hagués obligat cambiariament (mitjançant títols-valor: lletres de canvi, xecs o pagarés), aquests consumidor i garant podran oposar al tenidor (dels esmentats títols valors) les excepcions (o motius de defensa) que es basin en llurs relacions amb el proveïdor dels béns o serveis corresponents (manca de lliurament, lliurament defectuós o vicis del bé, etc.) encara que no siguin excepcions que aparentment afectin al tercer tenidor del títol-valor.

Això vol dir que, si el vehicle a motor no s'ha lliurat correctament, el consumidor podrà defensar-se de la reclamació de la financera tenedora de la lletra de canvi al× legant que el concessionari ha incomplert les seves obligacions. (art. 12).

Les circumstàncies que han de concorre en aquest cas són:

- Que, per a l'adquisició de béns o serveis, el consumidor hagués concertat un contracte de concessió de crèdit amb un empresari diferent del proveïdor.

- Que entre el concedent del crèdit i el proveïdor dels béns o serveis existís un acord previ, concertat en exclusiva, per raó del qual s'oferirà crèdit als clients del proveïdor per tal que puguin adquirir béns o serveis d'aquest.

- Que el consumidor hagi obtingut el crèdit en aplicació de l'acord previ abans esmentat.

Requisits relatius a la informació i publicitat dels contractes sotmesos a la llei.

1.- L'oferta vinculant:

L'empresari que ofereixi un crèdit a un consumidor resta obligat a lliurar-li, abans de l'atorgament del contracte, un document comprensiu de totes les condicions de crèdit anomenat oferta vinculant.

Aquest lliurament serà obligatori si el sol.licita el consumidor.

L'oferta així lliurada vincula a l'empresari, es a dir que no és revocable. La vinculació s'estableix durant el període mínim de deu (10) dies hàbils comptadors des del lliurament, llevat que concorrin circumstàncies extraordinaries o que no li siguin imputables. (art. 16).


2.- Publicitat sobre ofertes de crèdit:

A la publicitat i als anuncis i ofertes exhibits en locals comercials, en els que s'ofereixi un crèdit o la intermediació
per a l'atorgament d'un contracte de crèdit, s'haurà d'esmentar la taxa anyal equivalent (TAE) mitjançant un exemple representatiu, sempre que s'assenyali el tipus d'interes o qualsevol xifra relacionada amb el cost del crèdit. (art. 17)


3.- Informació sobre crèdits en compte corrent i descobert en compte cobert:

Quan existeixi un contracte entre una entitat de crèdit i un consumidor per a la concessió d'un crèdit en compte corrent (que no sigui compte de targeta de crèdit) el consumidor haurà d'ésser informat per escrit --al moment de l'atorgament del contracte o anteriorment -- de les dades següents (art. 19):

a).- Límit de crèdit, si existís.

b).- Tipus d'interès anyal i despeses aplicables a partir del moment de l'atorgament del contracte així com les condicions en les que es pot modificar.

c).- Procediment per a resoldre el contracte.

A més, mentre la durada del contracte, el consumidor haurà d'ésser informat de qualsevol canvi al tipus d'interès o a les despeses, al moment en que es produeixin. Aquesta informació es facilitarà en un extracte del compte o de qualsevol altra forma, sempre que sigui escrita. (art.19.2).

Pels casos de descoberts acceptats tàcitament el consumidor ha d'ésser informat individualment, --dins el termini i forma que es determini reglamentàriament-- del tipus d'interès efectiu anyal aplicat i de les despeses, així com de llurs eventuals modificacions (art.19.3).

En cap cas no es podran aplicar als crèdits concedits en forma de descobert en compte corrent, un tipus d'interès que dones lloc a un TAE superior a 2,5 vegades l'interès legal del diner.

Sancions administratives

L'incompliment de les disposicions de la Llei 7/1995 de crèdit al consum (apart de les conseqüències de caire contractual) serà sancionat com infracció en matèria de consum, essent d'aplicació al respecte el que preveu la legislació específica sobre protecció de consumidors i usuaris.

Pel cas de les entitats de crèdit i dels establiments financers de crèdit, les disposicions de la llei 7/1995, de crèdit al consum, constituiran normes d'ordenació i disciplina (com si fossin desplegament de la llei 26/1988, de 29 de juliol, de Disciplina i Intervenció de les Entitats de Crèdit).

A l'expedient sancionador no es podran examinar les qüestions civils o mercantils que es derivin de l'incompliment de les disposicions d'aquesta llei (excepcionant expressament qualsevol previsió que pogués operar per via de la llei 30/1994). (art.5).

Reclamacions

Cas d'irregularitat cal que posi el fet en coneixement de l'entitat de crèdit.

Cas que aquesta no satisfaci la reclamació com vostè cregui convenient pot adreçar-se al Defensor del Client de l'entitat creditícia. Si aquest no existís en aquesta concreta entitat, pot adreçar-se directament al Servei de Reclamacions del Banc d'Espanya.

No obstant és necessari que prèviament el reclamant hagi plantejat la qüestió davant el "defensor del client" (o òrgan equivalent) de l'entitat bancària i n'hagi obtingut el resultats següents: inadmissió de la reclamació, admissió amb resolució desestimatòria o admissió sense resolució en el termini de dos mesos.

L'informe que realitza el Servei de Reclamacions del Banc d'Espanya únicament expressa si de l'actuació de l'entitat reclamada ha estat correcta o no i si s'ha ajustat o no a les bones pràctiques i usos bancaris.

A conseqüència del dit informe, el Banc reclamat pot rectificar el que ha fet malament i, en aquest cas, l'informe només el perjudicarà en un doble aspecte:

a).- Perquè figura públicament el nom de l'entitat en la memòria anyal del Servei sempre que l'informe li sigui desfavorable, cosa que pot evitar si des del principi reconeix la raó al client.

b).- Perquè faculta al Banc a imposar-li una sanció disciplinaria.

No obstant aquest expedient administratiu no té per objecte satisfer les pretensions del Client. Ara bé és un bon argument per a poder realitzar la corresponent reclamació davant els Tribunals de Justícia.

Cas que el conflicte es tingui amb una caixa d'estalvis en lloc d'un ban també pot adreçar-se al Defensor del Client de les Caixes Confederades de Catalunya.

Per suposat que pot adreçar-se a una Oficina Municipal d'Informació al Consumidor (OMIC) o Associació de Consumidors per a que trametin la dita reclamació.

Recomanacions a l'usuari

1er.- Recordi que els contractes sotmesos a la Llei 7/1995 han de tenir forma escrita i s'han d'atorgar en tants exemplars com sigui el nombre de parts que hi intervinguin. A més, s'han de lliurar signats.
L'incompliment de la forma escrita comporta la nul.litat del contracte.

2on.- Recordi que en els casos en que el contracte sigui un préstec, és requisit essencial per a l'existència del contracte el lliurament de la quantitat dinerària objecte del préstec.

3er.- També són requisits necessaris per a l'existència del contracte:

a).- La indicació de la Taxa Anyal Equivalent (T.A.E.) i de les condicions en què es podrà modificar.
Subsidiàriament, si fos impossible assenyalar la T.A.E., caldrà que consti el tipus d'interès nominal anyal, les despeses aplicables a partir de la celebració del contracte i les condicions en què es podran modificar.

b).- La relació de l'import, nombre, periodicitat o dates en què s'ha de fer el pagament

c).- La relació dels elements que componen el cost total del crèdit especificant quins d'aquests s'integren al càlcul de la T.A.E. i, igualment, la necessitat de constituir --si s'escau-- una assegurança d'amortització del crèdit per raó de mort, invalidesa, malaltia o atur del titular.

4art.- Recordi que el cost total del crèdit no pot ésser modificat en perjudici del prestatari, llevat d'acord de les parts previst i documentat per escrit

5è.- Recordi que el consumidor podrà reemborsar el préstec concedit de forma anticipada, per l'import total o parcial i en qualsevol moment durant la vigència del contracte.
En aquest cas, el consumidor resta obligat a pagar per raó del reemborsament anticipat exclusivament la compensació econòmica que s'hagués convingut.

6è.- Es nul el pacte inclòs al contracte pel qual s'obliga al consumidor a un pagament al comptat o a altres fórmules de pagament, pel cas que no s'obtingui el crèdit de finançament previst.

7è.- A més dels drets que ostenti davant el proveïdor dels béns o serveis adquirits mitjançant un contracte de crèdit, el consumidor podrà exercir els mateixos drets respecte l'empresari que li hagués concedit el crèdit, sempre i quan la quantia de l'operació no sigui inferior a la que s'haurà d'establir reglamentàriament i concorrin els següents requisits:

- Que, per a l'adquisició de béns o serveis, el consumidor hagi concertat un contracte de concessió de crèdit amb un empresari diferent del proveïdor.

- Que entre el concedent del crèdit i el proveïdor dels béns o serveis existeixi un acord previ, concertat en exclusiva, per raó del qual s'oferirà crèdit als clients del proveïdor per tal que puguin adquirir béns o serveis d'aquest.

- Que el consumidor hagi obtingut el crèdit en aplicació de l'acord previ abans esmentat.

- Que els béns o serveis objecte del contracte no hagin estat lliurats en tot o en part, o no resultin conformes amb allò que es va pactar al contracte.

- Que el consumidor hagi reclamat judicialment o extrajudicial, per qualsevol mitjà admissible en dret, contra el proveïdor i no hagi obtingut la satisfacció a la que té dret.

8è.- Recordi que l'empresari que ofereixi un crèdit a un consumidor resta obligat a lliurar-li, abans de l'atorgament del contracte, un document comprensiu de totes les condicions de crèdit anomenat oferta vinculant.
Aquest lliurament serà obligatori si el sol.licita el consumidor.

9è.- Recordi que a la publicitat i als anuncis i ofertes exhibits en locals comercials, en els que s'ofereixi un crèdit o la intermediació per a l'atorgament d'un contracte de crèdit, s'haurà d'esmentar la taxa anyal equivalent (TAE) mitjançant un exemple representatiu, sempre que s'assenyali el tipus d'interes o qualsevol xifra relacionada amb el cost del crèdit.