Guia del consumidor: Els preus de venda al públic

 Els preus de venda al públic

Legislació vigent

GENERALITAT DE CATALUNYA:

-- Resolució de 17 de setembre de 1982 de la Direcció General de Comerç Interior i Consum de la Generalitat de Catalunya, per la qual s'aproven els cartells de preus i murals informatius en relació amb la venda de carn al detall. Publicada al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya el 13.10.82. Núm. 266.

-- Resolució de 20 d'octubre de 1992, per la qual es dispensa els establiments de pelleteria i joieria de l'obligació d’oferir la informació sobre preus establerta a la Llei 23/1991. Publicada al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya el 9.11.92. Núm. 1667.

-- Decret legislatiu 1/1993, de 9 de març, sobre comerç interior, pel qual s'aprova la refosa en un text únic dels preceptes de la Llei 1/1983, de 18 de febrer, i de la Llei 23/1991, de 29 de novembre. Publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya el 21.5.93. Núm. 1748.

-- Decret 53/1994, de 8 de febrer, sobre el règim de preus, reserves i serveis complementaris en establiments d'allotjament turístic. Publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya el 23.3.94. Núm. 1876.

ESTAT:

-- Decret 2807/1972, de 15 de setembre, del Ministeri de Comerç, sobre publicitat i marcatge en la venda al públic d'articles al detall. Publicat al Butlletí Oficial de l'Estat el 14.10.72. Núm. 247.

-- Reial decret 2695/1977, de 28 d'octubre, del Ministeri de Comerç i Turisme, sobre normativa en matèria de preus. Publicat al Butlletí Oficial de l'Estat el 31.10.77. Núm. 260.

-- Ordre de 15 de setembre de 1978, sobre el règim de preus i reserves en allotjaments turístics. Publicada al Butlletí Oficial de l'Estat el 20.09.78. Correcció d'errades en el BOE de 12.10.78.

-- Reial decret 484/1990, de 30 de març. Llibres. Preu de venda al públic al detall. Publicat al Butlletí Oficial de l'Estat el 20.4.90.

-- Reial decret 816/1982, de 28 de març, del Ministeri de Comerç i Turisme, pel qual es modifica el Reial decret 2695/1977. Publicat al Butlletí Oficial de l'Estat el 28.4.82. Núm. 101.

-- Ordre de 23 de desembre de 1987 del Ministeri d'Economia i Hisenda, per la qual es modifica el règim de preus de determinats béns i serveis i es deroga l'Ordre d’1 de desembre de 1986. Publicada al Butlletí Oficial de l'Estat el 30.12.87. Núm. 312.

-- Reial decret 2160/1993, de 10 de desembre, pel qual es regula la indicació de preus dels productes oferts als consumidors i usuaris. Publicat al Butlletí Oficial de l'Estat el 3.2.94. Núm. 29.

-- Llei 7/1996, de 15 de gener, d'ordenació del comerç minorista. Publicat al Butlletí Oficial de l'Estat el 17.1.96. Núm. 15.

LEGISLACIÓ COMUNITÀRIA EUROPEA

-- Directriu de 19 de juny de 1979 del Consell de les Comunitats Europees (79/581/CEE), referent a la protecció dels consumidors en matèria d'indicació dels preus dels productes alimentaris. Publicada al Diari Oficial de la Comunitat Europea el 26.6.79. Núm. L 158, pàg. 19.

-- Resolució de 19 de juny de 1979 del Consell de les Comunitats Europees, relativa a la indicació dels preus dels productes alimentaris i no alimentaris de consum ordinari envasats en origen en quantitats preestablertes. Publicada al Diari Oficial de la Comunitat Europea el 30.6.79. Núm. C 163.

-- Directriu de 7 de juny de 1988 del Consell de les Comunitats Europees (88/314/CEE), relativa a la protecció dels consumidors en matèria d'indicació de preus dels productes no alimentaris. Publicada al Diari Oficial de la Comunitat Europea el 9.6.88. Núm. L 142/19.

-- Directriu de 7 de juny de 1988 del Consell de les Comunitats Europees (88/315/CEE), que modifica l'anterior. Publicada al Diari Oficial de la Comunitat Europea el 9.6.88. Núm. L 142.

-- Resolució de 7 de juny de 1988 del Consell de les Comunitats Europees, relativa a la protecció dels consumidors en matèria d'indicació dels preus dels productes d'alimentació i dels productes no alimentaris. Publicada al Diari Oficial de la Comunitat Europea l’11.6.88. Núm. C 153/1.

Conceptes

Preu: és la contraprestació que paga el consumidor a canvi del producte que adquireix o del servei que se li presta i en què, a més, se li repercuteix l'impost corresponent.

Els preus són lliures excepte per a determinats béns i serveis bàsics, els quals són controlats per l'Administració (per exemple: llum, aigua, gas, telèfon, benzina, correus, etc.).

Informació

Tots els establiments comercials resten obligats a exhibir els preus de les mercaderies que es trobin exposades al públic, sense que el consumidor n’hagi de demanar aclariments, ni hagi d'entrar en l'establiment per tenir-ne coneixement.

Els preus anunciats o objecte de publicitat vinculen el comerciant que els anuncia.

Excepció: es pot dispensar d'aquesta obligació d'exhibició de preus quan es tracti de mercaderies que, pel seu preu elevat, puguin ser causa objectiva d'inseguretat per a l'establiment de què es tracti. Un exemple el trobem a la Resolució de 20 d'octubre de 1992, que dispensa els establiments de pelleteria i joieria de l'esmentada obligació d'informació sobre preus establerta a l'article 8.1 del Decret legislatiu 1/1993, de 9 de març.

Requisits

Tot establiment que, en l'exercici de la seva activitat, ofereixi serveis als consumidors està obligat a indicar la tarifa o preu d'aquests serveis.

El preu de venda al públic s'ha de fer constar precedit de les sigles PVP i expressat de forma inequívoca, fàcilment identificable i clarament llegible.

El preu de venda al públic ha d'indicar la quantitat total que el consumidor ha de satisfer, amb impostos inclosos i despeses de tramesa --si n'hi ha--, i s'ha de referir a la unitat de producte a la venda i al preu per unitat de mesura. Quan es tracta de productes a doll, ha de constar el preu per unitat de mesura.

En tot cas, s'ha d'indicar amb claredat i de forma diferenciada l'import de tota classe de descomptes, així com el dels increments en el preu derivats dels règims de finançament i els costos addicionals per raó de serveis, accessoris o altres conceptes similars.

Llibertat de preus

Els preus de venda són lliures d'acord amb el que preveu la legislació de defensa de la lliure i lleial competència.

Tot i així, el Govern de l'Estat, prèvia audiència dels sectors afectats, podrà fixar els preus o els marges de comercialització de determinats productes i sotmetre’n les modificacions a control o a prèvia autorització administrativa en els casos següents:

a) Quan es tracti de productes de primera necessitat o de matèries primeres estratègiques.

b) Quan es tracti de béns produïts o comercialitzats en règim de monopoli o mitjançant concessió administrativa.
c) Com a mesura complementària de les polítiques de regulació de produccions o de subvencions o altres ajudes a empreses o sectors específics.

d) Excepcionalment i mentre persisteixin les circumstàncies que aconsellin la intervenció, quan en un sector determinat s'observi absència de competència efectiva, o bé hi hagi obstacles greus en el funcionament del mercat o es produeixin situacions de desproveiment.

Prohibició de venda amb pèrdua

S'entén que hi ha venda amb pèrdua:

-- Quan el preu aplicat a un producte sigui inferior al d'adquisició segons factura deduint-hi la part proporcional dels descomptes que hi figurin. No són computables en aquesta deducció les retribucions per serveis prestats.

-- Quan el preu aplicat a un producte és inferior al de reposició.

-- Quan el preu aplicat a un producte és inferior al cost efectiu de producció si l'article hagués estat fabricat pel mateix comerciant, incrementat en les quotes dels impostos indirectes que gravin l’operació.

No es podrà oferta ni fer vendes al públic amb pèrdua.

S'exceptuen d'aquesta prohibició:

-- els supòsits de vendes en liquidació i saldos;

-- els supòsits en què qui les faci, tingui per objectiu dur-les a terme per tal d'aconseguir arribar als preus d'un o diversos competidors que tinguin capacitat per afectar --significativament-- les seves pròpies vendes;

-- els supòsits d'articles peribles en les dates pròximes a la seva inutilització.

En tot cas, s'haurà de respectar el que disposa la Llei sobre competència deslleial.

En cap cas, les ofertes conjuntes o els obsequis als compradors no poden evitar l'aplicació de les prohibicions esmentades.

Prohibició en les vendes a col.lectius

Els establiments comercials creats per subministrar productes a col.lectius determinats i que, per aquesta raó, rebin algun tipus d'ajut o subvenció, no poden oferta els productes al públic en general ni a cap altra persona que no pertanyi a aquests col.lectius.

Reclamacions

En cas d'irregularitat, de manera que no es compleixi algun dels requisits establerts, cal posar el fet en coneixement del propietari o encarregat de l'establiment.

En cas de no arribar a un acord, es podrà iniciar una reclamació, mitjançant la denúncia corresponent davant els òrgans competents en matèria de consum.

Tal vegada, en determinades ocasions, i sempre a criteri del consumidor, es pot adreçar a:

-- El gremi del sector (donat cas que l'establiment estigui agremiat), perquè dugui a terme una mediació per tal de solucionar el problema d’una manera amistosa.

-- Una oficina municipal d'informació al consumidor (OMIC) o associació de consumidors, perquè dugui a terme la mediació o trameti la denúncia corresponent davant l'òrgan administratiu competent.

Recomanacions a l'usuari

1) Abans de comprar un producte o utilitzar un servei, és convenient comparar les diverses ofertes i, d'acord amb la relació qualitat-preu, triar el més adient.

2) Es recorda que els preus dels productes i serveis són, com a norma general, lliures; però que els preus anunciats o objecte de publicitat vinculen el comerciant que els anuncia.

3) Cal comprovar que els preus de les mercaderies es troben exposats al públic de tal manera que no calgui demanar aclariments ni entrar a l'establiment per tenir-ne coneixement.

4) Es recorda que el preu de venda al públic ha d'indicar la quantitat total que el consumidor ha de satisfer per a una unitat de producte o servei, amb els impostos inclosos.

5) Si es tracta de productes a doll, ha de constar el preu per unitat de mesura.

6) A l'hora de pagar, cal exigir el rebut, degudament detallat, i comprovar els conceptes que han estat objecte de cobrament.

7) Cal recordar que el rebut és indispensable per a qualsevol reclamació.

8) Cal recordar que no es podrà oferta ni fer vendes al públic amb pèrdua, llevat:

-- dels supòsits de vendes en liquidació i saldos;

-- dels supòsits en què qui les faci, tingui per objectiu dur-les a terme per tal d'aconseguir arribar als preus d'un o diversos competidors que tinguin capacitat per afectar --significativament-- les seves pròpies vendes;

-- dels supòsits d'articles peribles en les dates pròximes a la seva inutilització.

9) Per tal d'aconseguir una millor resolució de la reclamació, és recomanable acollir-se a la mediació o al sistema arbitral, a través de la corresponent oficina municipal d'informació al consumidor (OMIC) o dels Serveis Territorials de Comerç, Consum i Turisme de la Generalitat.