Blanes és una vila amb una llarga tradició d'acollida e integració d'immigració. Aquest moviment migratori prové dels anys 30 amb gent de totes les regions del país en especial del sud. Amb el pas del temps, aquest moviment ha anat modificant la seva fesomia. Avui en dia no podem parlar de flux migratori sinó d'una cultura totalment heterogènia que segueix reben, any rera any, una gran quantitat d'influències des de tot arreu del mon en forma dels milers de turistes que cada any ens visiten, alguns dels quals opten per establir-se a la nostre Vila. L'escultura vol reflectir aquest moviment de diversitat i tolerància i, al mateix temps, identificar la vila de Blanes amb un dels seus símbols més coneguts que representa la alegria i la festa de la vila de Blanes: els focs.

El monument consta de quatre braços, d'acer inox i ferro, orientats als punts cardenals, que s'alcen des de terra i conflueixen, formant un arc, cap al mateix punt central sense arribar a tocar-se. Al centre, sota dels braços laterals, sorgint des de terra , hi ha una mitja esfera en forma d'eriçó de mar, amb les punxes d'acer inox acabades amb vidre refractari de color. El moviment dels braços dirigit vers l'interior simbolitza la confluència de gent d'arreu del mon en un mateix punt. Aquest punt central de confluència, l'eriço de mar, és la vila de Blanes; centre receptor de múltiples cultures que les ha sabut absorbir i fer seves enriquint-se i obrint-se al futur. Representen els focs amb un esclat de barretes d'acer inox brotant des del terra com una mitja esfera acabada amb reflexos de llums de colors.

Tota l'escultura segueix la forma de la rotonda formant, ella mateixa, cercles concèntrics que permeten una visió completa i unitària des de qualsevol angle. L'acer inox abrillantat contribueix a realçar el sentit de moviment. Gràcies als vidres refractaris obtenim l'efecte d'espurneig de llum de color utilitzant els fars dels cotxes i la llum solar sense tenir que recorre a instal·lacions elèctriques costoses i de difícil manteniment. L'elecció dels materials, dictada per criteris conceptuals, té també un factor de determinació degut al seu manteniment pràcticament nul.