---

Taller de tècnics

Objectius del procés participatiu del “Projecte J”

Els objectius generals del projecte són quatre:

• Conèixer la realitat i l’experiència dels/les joves de Blanes a partir de la realització d’un diagnòstic comunitari compartit.
• Posar les bases per un treball comunitari envers les polítiques de joventut.
• Mobilitzar, implicar el màxim d’actors, introduir diferents punts de vista al debat, fomentar la reflexió i la creativitat col·lectiva a l’hora d’analitzar i treballar el tema de la joventut de Blanes.
• Recerca de la concreció, la decisió i els compromisos, l’acord i la programació de les línies del Pla Integral de Joventut.

El procés d'investigació està estructurat en tres fases:

• 1ª Fase : Coneixement del territori per part de l'equip investigador.
• 2ª Fase : Diagnòstic participatiu. Recollida de totes les opinions, discursos, informacions, etc... que té la població sobre el món juvenil de Blanes; i, dinamització del procés (implicar a la població a participar i col·laborar en el procés)
• 3ª Fase : Fase de caire propositiu. Tenint en compte el diagnòstic, el debat es centrarà en fer propostes per concretar línies d'actuació futures.

Objectius del taller amb tècnics/ques de l’Ajuntament de Blanes


Els objectius del taller són:

• Parlar sobre les visions que, des de les diferents Àrees de treball de l’Ajuntament, es té sobre els joves de Blanes.
• Dinamitzar el procés: implicar als/les tècnics/ques a participar i col·laborar en el procés.

---

La dinàmica

Visions de futur

Objectius
• Elaborar un diagnòstic de la situació present a partir d’una projecció futura en negatiu i en positiu, en un espai de temps reduït.

Aplicació
• És una tècnica de diagnòstic que posa l’accent en el futur i, per tant, més en les potencialitats i amenaces sobre les quals es pot intervenir.
• És molt útil com a exercici previ per elaborar propostes de futur i per estimular la creativitat. En aquest sentit:
per una banda, promou la visió crítica però, per l’altra, introdueix positivització al procés en projectar un model
futur que és a la vegada desitjat i factible.


Funcionament
• Es planteja al grup el tema/pregunta a debatre i s’explica la tècnica: en aquest cas Com veuen el món juvenil a Blanes d’aquí 15 anys.
• Sobre el tema plantejat, es tracta que cada persona s’imagini en un període de temps breu com serà la situació a x anys vista en el millor i en el pitjor dels casos. Les aportacions es poden recollir per pluja d’idees.
• Les visions de futur es recullen i sintetitzen classificant-les en subtemes. La síntesi pot comportar, depenent del temps disponible, cert grau de debat i discussió.



TEMPORITZACIÓ

9.00h Benvinguda, explicació breu del projecte i de la dinàmica.

9.10h Inici del treball individual:

30 minuts Repartiment de les targetes, i treball en pluja d'idees (visions en positiu i visions en negatiu, màxim de tres de cada per persona) .

15 minuts Exposició per part de cada persona de les seves aportacions.

9.55h Debat obert.

---

VISIONS DE FUTUR EN NEGATIU

1. Transversalitat (V. El govern municipal)
• Seguir amb l’actual “model” d’actuació: cada sector que afecta als joves (urbanisme, joventut, educació) segueix actuant pel seu compte. No hi ha una intervenció conjunta.
2. Medi natural (III.5. L’entorn natural)
• S’ha anat degradant l’entorn natural de tal manera, que la joventut no ha assolit un grau suficient de respecte en aquest medi natural.
3. Cultura (II.2. Cultura)
• És possible que d’aquí 15 anys els joves s’allunyin de la cultura i els moviments culturals, i estiguin més interessats per les noves tecnologies o altres activitats menys participatives)
• Els joves d’aquí 15 anys es poden allunyar de les activitats de grup i aïllar-se en petits grups. Cal trobar solucions per captar els joves cap a entitats culturals. Deixar-los ocupar càrrecs de responsabilitat.
• La manca de participació des de petits en els moviments culturals els pot deixar al marge de la seva participació en activitats culturals en un futur. Cal informar-los i integrar-los.
• Poc respecte i relació entre joves i gent gran. “Desarraigo” familiar.

4. Esport i joves (II.8. Esport)
• Físicament els joves no estarien en condicions de practicar cap tipus d’activitat física.
• Violència esportiva incrementada.
• No pràctica esportiva reglada, on existeixen unes normes concretes i detallades a seguir.
5. Habitatge i urbanisme
• No s’ha aconseguit un adequat tractament dels espais urbans en el sentit de “qualificar” aquests de tal manera que la joventut no respecta el seu entorn urbà, creant actituds incíviques en la seva relació amb l’espai comú, amb les conseqüències que aquest fet comporta en altres àmbits socials. (III. 4. Ordenació urbanística. Usos del sòl)
• Les polítiques d’habitatge no han estat el suficientment bones per tal de facilitar l’accés de la joventut a un habitatge propi. Aquest fet distorsiona greument la relació intergeneracional ( II.6. Habitatge)
• Creixement descontrolat a nivell urbanístic. (III. 4. Ordenació urbanística. Usos del sòl)
6. Fracàs escolar i precarietat laboral. Drets i deures?
• Es manté l’alt índex de fracàs escolar degut a una política educativa on no es té en compte la realitat social, la diversitat existent. Com a conseqüència poca formació en la població juvenil i llocs de treball precaris. (II.1. Educació)
• Precarietat món laboral i augment de l’atur juvenil: Anirà en augment. Variables relacionades. Factor que pot accelerar i augmentar el procés: davallada sector construcció. (II.7.g. Població ocupada i mobilitat laboral entre la joventut).
• Immigració mà d’obra no qualificada: degut al pes del sector serveis-hosteleria, implica una ocupació on prima l’estacionalitat i això suposa com a efecte problemes de cohesió social. (II.7.g. Població ocupada i mobilitat laboral entre la joventut).
7. Delinqüència?
• Joves consumidors habituals de substàncies psicotròpiques. Poca labor social i educativa del tema. (II.4. Salut)
• Augment de la delinqüència. (II.5. Seguretat)
• Mala aplicació de les lleis (II.5. Seguretat)
• Molta legislació i pocs mitjans econòmics, materials, etc... perquè realment funcioni. (II.5. Seguretat)
8. Els joves marxen de Blanes
• Municipi amb poca capacitat (ofertes de treball, oci...) perquè els seus joves puguin fer la seva vida (fugida a ciutats més grans amb més possibilitats). (I.1. El creixement demogràfic)
• Que no sé què passa en aquest poble que sempre els joves van a altres llocs a participar de diversos actes. I en canvi quan es fan a Blanes no són tant actius. (II.9. Lleure)
9. Altres aportacions...

Durant el debat van sorgir els següents temes:

• Qualsevol activitat juvenil és poc acceptada socialment a Blanes.
• Turisme
• La societat no accepta que els joves es diverteixin.

---

VISIONS DE FUTUR EN POSITIU

1. Feina (7. e. Altres serveis i nous filons d’ocupació)
• Pacte local per promoure la creació d’ocupació de qualitat a Blanes. Existència de llocs de treball qualificat en els sectors emergents de l’activitat econòmica, NTIC, nous filons,... no estacionals. Ara els llocs de treball de qualitat estan fora de Blanes.
2. Lleure i oci (II.9. Lleure)
• Espais oberts d’oci/oferta variada. Entorn equilibrat. Barris més integrats.
• Més centres juvenils
• Donar alternatives als joves
• Esport gratuït

3. Comunicació exterior (III.3. Comunicació exterior)
• Bona comunicació amb Barcelona i Girona. Municipi amb més dedicació a altres àrees econòmiques (indústria).
4. Habitatge (II.6. Habitatge)

• S’han resolt positivament tots aquells aspectes relacionats amb l’habitatge, permeten uns adequats entorns que permet millorar la integració de la convivència entre les persones i fonamentalment, el del món juvenil.
• Habitatges amb facilitats d’accés per a joves.

5. Implicació dels joves
• Els joves s’incorporaran als moviments culturals actuals i d’aquí 15 anys es faran càrrec de l’entitat aportant noves idees i projectes. (II.2. Cultura)
• La formació actual dels joves farà que d’aquí 15 anys la seva participació en la cultura sigui més positiva. (II.2. Cultura)
• Ela joves d’aquí 15 anys estaran integrats en les costums i tradicions dels poble i participant activament a través de les entitats en la promoció de la cultura. (II.2. Cultura)
• Que cal no aturar-se mai a organitzar actes per ells i implicar-los més a les activitats. (II.9. Lleure)
• Que els joves s’aniran implicant més a l’hora d’organitzar tot tipus d’activitats, des de concerts... amb activitats festives. (II.9. Lleure)

(Debat : Implicació joves: Quins mitjans tindran? Quin paper ha de tenir l’Administració? Subvencions? Joves iniciativa i responsabilitat?)

6. Treball en xarxa
• Bona col·laboració educativa entre policia, escola i joves. Ampliació i consolidació de l’educació vial a les escoles. Ampliar a d’altres temes, més participació policial. Bona col·laboració educativa entre policia, escola i joves. Ampliació i consolidació de l’educació vial a les escoles. Ampliar a d’altres temes, més participació policial. (II.1. Educació)
• Millora substancial de les relacions (parlar, compartir...) entre associacions esportives. (II.8. Esport)

7. Educació: formació cultural i esports, igualtat d’oportunitats
• Més implicació dels pares en l’educació dels fills. Col·laboració ciutadana. Comprensió de la problemàtica juvenil. (II.1. Educació)
• Centres educatius amb més recursos, educació més individualitzada tenint en compte les característiques individuals de l’alumnat. Implicaria més professionals i més dotació econòmica. (II.1. Educació)
• L’oferta d’educació (ensenyament) postobligatòria sigui adequada a la demanda dels diferents sectors de treball. El treball en comú d’educació i el sector econòmic haurien de proposar les plans d’estudis per zones i necessitats. (II.1. Educació)
• Augment de la cohesió social:. Disminució de la taxa de fracàs escolar, del nombre de famílies desafavorides per l’acció combinada dels diferents serveis i organismes, locals i supralocals. (II.1. Educació)
• Possibilitats totals d’accedir a la pràctica esportiva (a totes) sobretot a nivell econòmic. (II.8. Esport)
8. Altres aportacions ...
• S’ha creat una cultura dels espais lliures a l’entorn de la ciutat que ha permès que la joventut s’hagi conscienciat en el coneixement i respecte del medi natural. (III.5. L’entorn natural)
• Dins el meu àmbit professional que, en esquema ve a ser el territori entès aquest com el “lloc” on es produeix l’activitat humana, s’ha aconseguit que aquest territori en la seva vessant de qualitat urbana dels seus espais, s’ha aconseguit un grau de coneixement que possibiliten que el jovent apreciï i respecti aquest amb el contingut social que aquest fet comporta. (III.5. L’entorn natural)
• Millora de la qualitat en infrastructures, serveis... Però l’exigència dels joves també seria o es veuria proporcionalment molt més incrementada.

Participants

• Teresa Baltrons (Cap de negociat del Departament de Cultura)
• Laura Garcia (Tècnica d’Educació)
• Carolina López (Tècnica de Joventut)
• Gisela Bayé (Cap del Departament d’Esports)
• Pere Vilaseca (Cap de Promoció Econòmica)
• Octavi Font (Cap Departament d’Urbanisme)
• Joan Garcia (Cap de la Policia Local)
• Roser Divison(Cap de Negociat de Fires i Festes)