El psicòleg Pep Marí motiva Aula Blanes

La sala d’actes de la Biblioteca es va quedar petita per allotjar la xerrada que ha tancat el cicle organitzat durant aquest curs per Aula Blanes

Aula Blanes ha tancat el cicle de conferències d’aquest curs 2014-2015 amb una esplèndida xerrada sobre motivació a càrrec del psicòleg Pep Marí. Els més de 70 assistents, que van omplir de gom a gom la sala d’actes de la Biblioteca Comarcal, van gaudir d’una estona de divulgació de coneixement i experiència d’alt nivell pedagògic.

Xerrada Aula Blanes amb Pep Marí

- Definició de motivació: Estar motivat no és tenir un somni, ni un desig, ni tenir ganes de, ni amb il·lusió per. Estar motivat és tenir un objectiu clar i estar compromès amb els mitjans per aconseguir-ho. Pel psicòleg del CAR, el compromís es mostra si hi ha renúncies i sacrificis, si hi ha esforç i si hi ha assumpció de conseqüències.

- Els indicadors de la motivació. Pep Marí va exemplificar-ho amb casuística de la seva pròpia experiència professional sobre com es pot saber que s’està o no motivat. Les dues claus són: el compliment de tasques i la iniciativa per fer-ne de noves. Si una persona fa el que se li demana i, a més a més, mostra la iniciativa de fer aportacions, segur que està motivada.

- Eines per a la motivació. El ponent va assenyalar quatre idees que es poden utilitzar com a eina. La més bàsica és no desmotivar. Aquí, Pep Marí va desgranar tres actituds que porten a desmotivar als altres: confondre necessitats (les d’un mateix amb les de l’altre), no variar l’estil de direcció i demanar més del què pot donar l’altre.

La següent estratègia és la V.I.P. (variar, implicar i premiar). Per al ponent és clau canviar els estils de direcció, del més deixar fer fins al més directiu, fer que tothom s’hi impliqui (sobretot en la presa de decisions del grup) i reforçar i reconèixer la feina que es fa.

La tercera pauta que es va detallar és la de cobrir necessitats. L’experiència en psicologia de l’esport i, en concret de l’alt rendiment, ha portat al ponent a entendre que hi ha tres grans necessitats psicològiques que cal tenir presents: la necessitat de seguretat, d’acceptació i de sentit. La frase que resumeix la idea és “Si tu dónes el què necessita la gent, ells et donen el què tu necessites”.

Per últim, la darrera de les eines és la del canvi de sentit, la més complexa de totes, perquè es tracta d’aconseguir que l’altre sigui conscient del perquè fa el què fa i procurar que la resposta sigui el més amplia possible, que apunti cap a alguna cosa transcendent.