AFIC Blanes inaugura III 8de8: 8 Fotògrafs, 8 Visions, amb treballs de vuit socis de l’entitat, a Casa Saladrigas

Noticia publicada a la web el 11/19/2024 07:40:48 AM.

ATENCIÓ: pot incloue informació no actualitzada.

En aquesta tercera edició hi ha col·leccions de Josep Salip, Gina Andorrà, Lluís Mateu, Cari Moseguí, Albert Andreu, Montserrat Guzmán, Josep Recio i Daniel Bron

El passat cap de setmana es va inaugurar a Casa Saladrigas una mostra que aplega diverses mirades, múltiples maneres d’entendre l’art de la fotografia. Organitzada per l’Agrupació Fotogràfica i Cinematogràfica de Blanes (AFIC) amb el suport de l’Ajuntament, es tracta de la tercera edició de l’exposició que es presenta sempre amb el mateix títol genèric: ‘8de8: 8 Fotògrafs, 8 Visions’.

Casa Saladrigas, dissabte, inauguració exposició '8de8'

Val a dir que, tot i que l’acte oficial va tenir lloc dissabte, la mostra es va obrir al públic a principis d’aquest mes, i es podrà visitar fins al 30 de novembre. La inauguració la van encapçalar el tinent d’alcalde de Cultura, Jordi Calvet, i el president de l’AFIC, Joan Membrives, amb membres de l’entitat i alguns dels protagonistes de l’exposició, els i les autores de les obres.

El regidor de Cultura, Jordi Calvet, amb el president de l'AFIC, Joan Membrives,
acompanyats d'alguns dels vuit autors de les col·leccions exposades

‘8de8’ reuneix col·leccions personals de vuit socis de l’AFIC, amb la seva particular manera de veure-ho cadascun d’ells, amb temàtiques prou diverses que presenten amb una frase, un títol orientatiu. Els fotògrafs i les col·leccions són: Josep Salip amb ‘Lanzarote. Geografia Urbana’; Gina Andorrà, que presenta ‘Plomes’; Lluís Matetu i ‘El pas del temps’; Cari Moseguí ens trasllada a ‘Nova York, capital del món’; Albert Andreu fa el mateix a ‘Japonesos’; Montserrat Guzmán ens porta a ‘Dubai’; Josep Recio ens presenta ‘Un món sense discriminació’; i finalment Daniel Bron titula els seus treballs com ‘Fotografies Poètiques’.

Els i les artistes, cadascú a la seva manera, presenten una manera d’entendre l’art de la fotografia amb una petita mostra del seu art a través de composicions que commouen per la seva expressivitat a voltes, i sorprenen per la seva temàtica en d’altres casos. Les vuit col·leccions contribueixen a fer de la visita una experiència molt enriquidora, pel poder de seducció que tenen les imatges.

Durant l’acte inaugural, els i les fotògrafes van compartir amb el públic la motivació de les seves respectives col·leccions, així com la tècnica emprada i, en ocasions, van narrar alguna anècdota relacionada amb les instantànies que presenten. La mostra ‘8de8’ es podrà visitar a Casa Saladrigas fins a finals de mes, i l’horari en què la sala està oberta al públic és de dilluns a dissabte de 10 a 13 h, així com divendres i dissabte de 17 a 20 h.

8de8: 8 Fotògrafs, 8 Visions amb col·leccions de diversos àmbits

Josep Salip – ‘Lanzarote. Geografia Humana’: És un homenatge als artesans que, a través del seu esforç i treball diari, mantenen les tradicions i la cultura de l’illa. L’artesania de Lanzarote és un reflex del paisatge volcànic i la cultura d l’illa. Els artesans semblen dialogar amb la terra, el mar i el vent, per crear peces que reflecteixen el seu entorn. La lava petrificada, la terra àrida i els colors amb què el sol il·lumina l’horitzó, impregnen cada obra.

Gina Andorrà – ‘Plomes’: L’autora transmet a través dels seus treballs la idea que no hi ha major expressió de llibertat que el vol dels ocells, elevar-se per sobre la terra i dansar amb el vent. La fotògrafa explica que, si bé els humans no estem dissenyats per volar, estar en contacte amb la natura la fa sentir-se lliure. En definitiva, el què pretén a l’hora de captar les instantànies és donar-la a conèixer a través de la seva mirada.

Lluís Mateu – ‘El pas del temps’: És una col·lecció on cada fotografia ha d’estar acuradament seleccionada per capturar l’essència d’un moment perdut en el temps, un fragment d’història que s’ha quedat enrere, però que encara el tenim molt present al nostre pensament. L’autor explica que, per a ell, la nostàlgia és una brisa suau que arriba ds del passat, carregada de records i d’aromes que ja no hi són. Recorda el què una vegada va ser, allò que es va sentir, el lloc on es va estar.

Cari Moseguí – ‘New York, capital del món’: La fotògrafa defineix la ciutat que mai no dorm com un batec constant que, molt abans d’anar-hi, ja coneixes perquè l’has vist a pel·lícules i sèries de televisió. Un cop s’hi pren contacte, contagia la seva energia a qui vol contagiar-se de la seva barreja d’històries i somnis on acabes sent protagonista. A través dels seus treballs, Cari Moseguí ens descriu carrers vius, plens de taxis grocs que circulen a gran velocitat entre els gratacels, el soroll de les sirenes, els murmuris de la gent.... tot això, i més, és ‘N.Y., capital del món’.

Albert Andreu – ‘Japonesos’: En aquest cas l’autor descriu el país que ha retratat com una illa que respira llegendes i murmura secrets de l’ànima, i explica que el seu treball és un intent de captar fotogràficament tots aquests detalls tan autèntics d’una cultura extraordinàriament rica com és la japonesa. També detalla que el Japó és un lloc on una tassa de te es converteix en un univers, una ‘grulla’ de paper porta desitjos al cel, i un jardí zen pot acollir tot un món.

Montserrat Guzmán – ‘Dubai’: El viatge fotogràfic que ens proposa la fotògrafa amb la seva selecció d’instantànies transporta a qui les mira a un país que sembla no tenir fi, on allò que és impossible es fa realitat. Un dels exemples és la instantània que, indefectiblement, queda gravada a la memòria del visitant: Burj Khalifa, una agulla de cristall i acer de 830 metres d’alçada que s’enfila cap al cel de arrogant i rotunda. Ha volgut mostrar la majestuositat d’una ciutat que supera tots els records, on resulta molt difícil parar de fer fotografies.

Josep Recio – ‘Un món sense discriminació’: La intenció de l’autor d’aquesta col·lecció ha estat agermanar, tal com el mateix títol triat ja proclama. Per contextualitzar el seu treball pren com a referent una frase de Martin Luther King: “Hem après a volar com els ocells, a nedar com els peixos. Però no hem après a viure com a germans”. El què ha volgut mostrar amb les seves fotografies és normalitzar les relacions interracials.

Daniel Bron – ‘Fotografia Poètica’: Amb aquesta col·lecció, l’autor ha volgut homenatjar una màquina d’escriure de l’any 1930. Un objecte aparentment obsolet, anacrònic si es vol, però que meravella pel seu disseny, per la seva construcció i mecànica senzilla i elaborada alhora. Un altre factor que la fa especial són totes les històries i textos que el repic constant de les seves tecles han arribat a escriure en el temps. Val a dir que la gènesi d’aquest recull d’imatges s’inspira en el poema ‘El responso de las teclas’, tot i que potser podria ser justament al contrari.