Noticies de l' Arxiu - Tríptic de la Parroquia Santa Maria de Blanes
Noticies de l' Arxiu - Tríptic de la Parroquia Santa Maria de Blanes
QUADRÍPTIC PER A L’ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANTA MARIA DE BLANES
Pocs anys després de 1319, any de la fundació de la parròquia, es va començar a bastir l’església.
La façana correspon al conjunt format per l’església de Santa Maria i l’antic Palau dels Vescomtes de Cabrera. El campanar i la façana, que han esdevingut símbol de Blanes, és el que resta de la construcció gòtica de finals del segle XIV.
La portalada ogival està composta per quatre arcs apuntats, en degradació, sostinguts per columnes.
A la portada hi ha una rosassa dedicada a l’Assumpció de Santa Maria, titular de la parròquia.
Sortint a l’esquerra trobem l’antiga porta del Palau (avui de l’Esbarjo parroquial), de mig punt i grans dovelles. A sobre es conserven dues finestres gòtiques trevolades.
Amb l’incendi de 1936 es van enderrocar les voltes i gran part dels murs. La reedificació de l’església va durar deu anys (1939-1949), i va ser dirigida pels arquitectes Francesc Folguera i Lluís Bonet.
L’església actual és de planta gòtica, de tres naus. La central, molt espaiosa, fa deu metres d’amplada. L’absència de capelles laterals fondes dóna al visitant la impressió que sigui d’una sola nau i que les columnes tinguin una funció merament decorativa.
La llum natural prové del rosetó de la façana principal, que representa l’Assumpció de la Mare de Déu, i que acaba de ser restaurat, i dels vitralls laterals, que a la banda de llevant representen sant Genís, sant Vicenç de Paül, sant Francesc de Paula i sant Pasqual Bailon.
El presbiteri
El presbiteri destaca per la seva harmonia i bellesa cromàtica, amb l’altar major, el sagrari al fons, el baldaquí i les pintures murals al fresc, i la pedra del terra que s’ha polit fa poc.
A l’esquerra veiem l’escultura de Santa Anna, patrona de Blanes, i a la dreta els joves màrtirs Bonós i Maximià, copatrons de Blanes, obres fetes el 1960 per Jaume Busquets.
L’altar major
L’altar major és una peça de marbre fosc polit, adornat en la seva part central amb uns relleus, cinc plafons de bronze daurat que representen escenes de la vida de la Mare de Déu.
El sagrari, emmarcat per una fornícula, és de marbre blanc, amb la porta de ferro daurat.
La creu és una antiga creu processional, amb esmalts i imitant l’estil gòtic.
El baldaquí
Acabat el 1946, aquest airós baldaquí o cimbori té quatre columnes amb capitells d’alabastre, adornats amb l’escut de Blanes. La coberta és d’artesonat policromat, amb quatre àngels que s’alcen als extrems. Per dintre, el sostre està dividit en plafons policromats. A la part frontal destaca el medalló que representa la Mare de Déu Assumpta al cel.
Assumpció de la Mare de Déu
Talla de l’Assumpció de Santa Maria, Mare de Déu, titular de la parròquia, rodejada d’àngels, instal·lada al frontal del cimbori, obra de Jaume Busquets.
Les pintures murals del presbiteri
Envolten la paret del presbiteri unes importants pintures murals al fresc, obra del gironí Jaume Busquets i Mollera (1904-1968), que han estat restaurades recentment. El tema central és l’Eucaristia, amb la figura de Jesús, acompanyat dels dotze apòstols en l’últim sopar. A banda i banda, veiem sants, papes, bisbes, religiosos, missioners, màrtirs de la història de l’Església i d’altres que s’han distingit pel seu amor a l’Eucaristia, i escenes bíbliques amb personatges com Abraham, Moisès, Abel i Mequisedec, tots mirant cap a Jesús, centre i acompliment de la història.
Fent un recorregut pels laterals del temple, trobem els següents altars i elements d’interès:
Altar del Roser
Una petita talla de la Mare de Déu del Roser està envoltada per un estol d’àngels estucats sobre la paret, dibuix de Domènec Fita.
Altar de la Sagrada Família
Aquest grup escultòric de talla representa la Sagrada Família a mida natural i és obra de Josep M. Camps i Arnau. Va presidir les cerimònies litúrgiques als locals provisionals de l’Esbarjo els anys 40, mentre s’estava reconstruint el temple
Altar del Ressuscitat o de la Pentecosta
La imatge del Crist Ressuscitat és un dels passos de la processó del matí de Pasqua, coneguda com la processó de l’àngel.
Fresc de la Pentecosta
A la paret de darrere de la imatge del Ressuscitat, durant l’any 2001 el pintor blanenc Ricard Ferrer ha realitzat la seva segona gran obra de pintura al fresc, amb el mètode tradicional, a l’església parroquial: representa la Pentecosta o el naixement de l’Església.
Retaule del Carme
L’estructura de fusta daurada que envolta les pintures fan del conjunt un retaule d’estil neogòtic. El quadre de la Mare de Déu del Carme amb el Nen i l’escapulari, és disseny de Francesc Folguera i execució de Joan Lahosa Valimaña. Les figures de la part inferior representen les ànimes del Purgatori.
Capella de la Reconciliació
És un nou confessionari, dissenyat perquè es pugui rebre el sagrament de la Penitència cara a cara amb el confessor o bé a través de la reixeta tradicional.
Al damunt, unes lletres de ferro recorden el salm penitencial: “El Senyor és compassiu i benigne”. A la paret del fons, trobem una imatge de Sant Antoni de Pàdua.
El Baptisteri
El baptisteri, que ofereix una gran intimitat, està encerclat per un arc de mig punt, amb una porta enreixada. A l’interior hi ha la pila baptismal, de pedra, amb una tapa repujada. Al fons, en una fornícula, una petita imatge de Sant Joan Baptista.
A la paret de fora, i a banda i banda del cancell de l’església es poden observar uns vestigis de l’arcada original gòtica que sostenia el cor de l’església antiga.
Capella del Sant Sepulcre
Després d’una imatge de talla de Sant Josep amb el Nen Jesús, trobem la capella del Sant Sepulcre, amb la bella imatge, plena de serenitat, del Crist Jacent, situada dins d’una fornícula recoberta de marbre. Aquesta talla de fusta és un dels quatre passos que surten a la processó del Divendres Sant a Blanes, junt amb el Natzaré, el Sant Crist Cricificat i la Verge Dolorosa. Al mig d’aquesta capella hi ha un altar massís de pedra de Girona i, a la paret, unes lletres expliquen el sentit del Crist Jacent: “I ressuscità d’entre els morts”.
La Mare de Déu de Pasqua
Feta el 1954 per l’escultor Josep Maria Bohigas, és una talla moderna d’inspiració barroca. Fou pensada per a la processó del matí de Pasqua, coneguda a Blanes com la processó de l’àngel. Les imatges de la Mare de Déu de Pasqua i del Crist Ressuscitat surten en processó per carrers diferents, fins que es troben a una plaça. Llavors un “àngel” vestit de blanc, canta el Resurrexit, una bella melodia que fa saber a Maria que el seu Fill ha ressuscitat. Per això, les mans i el rostre d’aquesta imatge de la Mare de Déu de Pasqua expressen la sorpresa joiosa per l’anunci de l’àngel.
Fresc del Ressuscitat
A la paret posterior de la Mare de Déu de Pasqua, hi ha una gran pintura al fresc que representa la Resurrecció de Jesús, obra del pintor blanenc Ricard Ferrer, realitzada amb el mètode tradicional dels frescos del Renaixement italià. Inaugurada per la Pasqua de l’any 2000, l’obra evoca la victòria del bé damunt del mal, gràcies al Crist, que inaugura una nova creació.
El Sant Crist Crucificat
Aquesta imatge imponent del Sant Crist Crucificat fou una donació del gremi dels flaquers blanencs, i és el centre de la processó penitencial de Setmana Santa. Aquesta Creu, d’un 80 kg., és portada cada any per un blanenc diferent, que surt d’una llista d’espera que es guarda en secret. El portador compta amb dos ajudants que li fan costat amb les forquetes però que no el relleven mai.
Capella del Santíssim
Aquesta capella va ser oberta després del Concili Vaticà II per celebrar-hi la missa dels dies feiners.
Imatge de la Mare de Déu del Vilar
És una reproducció fidel de la imatge que es venera al Santuari de la Mare de Déu del Vilar. A sota, podem llegir la tornada dels Goigs del Vilar: “Doneu-nos goig i alegria, Mare de Déu del Vilar”.
Altar del Sagrat Cor
La talla de fusta policromada del Sagrat Cor de Jesús presideix aquesta paret estucada amb esgrafiats de palmes i sanefes.
La sagristia
La sagristia, junt amb el campanar, la façana de l’església i les restes dels murs, és el que queda del conjunt de l’obra gòtica que formaven l’església i el palau dels Vescomtes de Cabrera. Es tracta d’una sala noble, rectangular, dividida en dos trams amb volta de creueria. A la sagristia trobem també talles del Sant Crist i de la Puríssima Concepció, i també l’antic rellotge mecànic del campanar de l’església.
