Blanes botànic, el nom d'una flor cada dia

Orquídia deriva del grec ORCHIS, que vol dir testicle, i és que els bulbs d’aquesta planta, o sigui allò que roman ocult, tenen forma de testicles.

La camèlia deu el nom al missioner jesuïta i botànic Joseph Kamel, que va estudiar els minerals, la fauna i la flora d’Indonèsia.
Per tant, Camèlia és un epònim, o sigui un nom comú que prové d’un nom propi, el del botànic Kamel.

Gladiol prové del llatí GLADIUS, que vol dir ‘espasa’. El diminutiu de GLADIUS és GLADIOLUS; o sigui gladiol. I és que les fulles d’aquesta flor, que té una tija allargada, acaben en punxa, com les fulles de les espases. Potser per aquesta semblança, es regalaven gladiols en senyal de victòria als gladiadors que vencien en algun torneig o batalla.

Mimosa prové del grec antic MIMOS, que vol dir ‘imitació’. En català tenim paraules relacionades amb aquesta mateixa arrel grega i amb un significat paral·lel: mim, que és l’actor que imita personatges sense paraules; mímica i pantomima, entre d’altres.

El nom de tulipa prové del persa TÜLBANT, que volia dir ‘turbant’, per la semblança del turbant amb aquesta flor. Del persa va passar al llatí i a nosaltres ens ha passat a través del francès.
L’origen d’aquesta planta l’hem d’anar a buscar a les estepes de Kazajistan, i es troba distribuïda per l’Orient Mitjà, Iran i Afganistan.
Les tulipes es van cultivar com a plantes ornamentals des de principis del segle XI a Anatòlia. D’aquesta regió, l’àrab de Toledo Ibn Massal va agafar els bulbs i els va cultivar a Al-Andalus. A l’Edat moderna el seu cultiu es va estendre al nord d’Europa i s’han convertit en la flor símbol dels Països Baixos. També és símbol nacional a Iran i a Turquia.

La paraula gerani és d’origen grec i ha passat a la majoria de llengües europees amb aquesta arrel. En grec GÉRANOS volia dir grua, un ocell de la família dels gruids que fa més d’un metre de llarg i que té un bec allargat molt característic.
Com que el fruit del gerani té una forma allargada molt semblant al bec de la grua, aquesta paraula va passar a denominar la planta del gerani per similitud. Per tant, la denominació d’aquesta planta s’ha fet a partir d’una metàfora

El clavell és una paraula de formació catalana que hem exportat al castellà! La formació d’aquest mot es va fer per semblança pel que fa a l’olor i la forma del clavell amb l’espècie clau d’olor.
És curiós perquè el nom d’aquesta planta és ben diferent en les llengües veïnes: en anglès tenim CARNATION O PINK, en francès tenim OEILLET, i en alemany tenim NELKE.
Una altra paraula originada per semblança

El nom de margarida prové del grec MARGARYTES, que vol dir ‘perla’. Porta, fins i tot, el sufix -ITES, que s’aplica als minerals. Vegem: hematita, dendrita o pirita. Del grec va passar al llatí: MARGARITA, amb el mateix significat de ‘perla’.

L’atzavara, també anomenada pita, pitera o figuerassa, és una planta originària de Mèxic i cultivada arreu de món. El mot prové de l’àrab magribí AS-SABARA, que designa el sèver o suc de l’aloe.
El mot està documentat des de prinicipis del segle XVI, i és que aquesta planta americana la van introduir a Europa els conqueridors espanyols d’Amèrica i des d'aleshores ha estat cultivada a casa nostra amb fins ornamentals.
Val a dir que aquesta plata floreix un sol cop a la vida i sol durar uns 25 anys. Un cop ha florit, es mor.

La glicina prové de la Xina, el Japó i Amèrica del Nord, i rep el nom de la paraula grega GLYKYS, que vol dir ‘dolç’. Altres paraules amb aquesta mateixa arrel i amb el mateix significat són : glucosa, glucogen, glucoproteïna, glucòlisi…. Totes elles de l’àmbit de la ciència.
La glicina, una paraula que té un origen ben dolç, tot i que hem de saber que, tant les llavors com les beines són verinoses!

El crisantem és una planta originària de la Xina. El nom ens ha vingut del llatí a través del grec: KRYSANTÉMON, que és un nom compost de KRYSOS, que vol dir ‘or’ i ANTHEMON, que vol dir ‘flor’. O sigui flor d’or, o flor de tardor.
El crisantem és un símbol solar, que està vinculat a les idees de longevitat i fins i tot d’immortalitat en algunes tradicions religioses d’Àsia. A França, és la flor del Dia dels Difunts per excel·lència.

La buguenvíl·lea és una planta originària del Brasil, i rep el nom del navegant francès Louis Antonine Bougainville, que la va portar a Europa des del Brasil l’any 1768.
Moltes plantes reben el nom del cognom de la persona que les va descobrir o classificar. D’aquest sistema de formació de noms comuns a partir de noms propis s’anomena eponímia.