Noticia publicada a la web el 04/15/2015 12:49:47 PM
ATENCIÓ: pot incloure informació no actualitzada !
Ètica i Medicina a Aula Blanes amb Salvador Macip
La Biblioteca Comarcal es va tornar a omplir per assistir a la conferència del científic blanenc “Jugar a ser déus: Els reptes ètics i socials de la biomedicina del segle XXI”
La d'ahir dimarts va ser la tercera ocasió en què el metge i investigador blanenc col·laborava com a ponent als cicles de divulgació d'Aula Blanes. Salvador Macip va començar l'exposició centrant el concepte de biomedicina. Aquesta jove i revolucionària disciplina mèdica neix de la unió de dos grans àmbits: la medicina i la genètica. Així, els equips de biomedicina els formem professionals i investigadors de diferents terrenys com metges, infermeres, matemàtiques, biòlegs, informàtics, químics, enginyers, científics i fins i tot veterinaris.
Xerrada Dr. Salvador Macip a Aula Blanes Aquesta barreja permet afegir a la discussió dels problemes de salut noves solucions. Una de les claus per a la revolució en biomedicina ha estat centrar-se en la coneguda idea que els éssers vius estan constituïts per cèl·lules. Fins llavors, es relacionava la salut i la malaltia amb tot el cos, per això pensar que és la cèl·lula la que està sana o malalta ha permès una revolució en el camp mèdic. Allò que comparteixen totes les cèl·lules del cos és l'ADN i han estat els coneixements en genètica els que ofereixen la possibilitat de tractar les malalties al nivell cel·lular.
El Dr. Macip va destacar que mai en la història de la medicina hi ha hagut un salt quàntic, una revolució tan gran com ara amb la biomedicina. Des del 1953, amb la descoberta de l'ADN, s'ha evolucionat d'una manera espectacular. En aquest nostre segle XXI parlem de clonació, manipulació genètica, medecina regenerativa, teràpies anti-envelliment, medecina personalitzada i molts conceptes que ens porten a grans canvis socials que cal plantejar-se.
Per il·lustrar la discussió i el debat que sorgeix amb aquesta revolució mèdica, el ponent va desgranar quatre casos concrets. La medecina regenerativa es basa en la força i el poder que tenen les cèl·lules mare de refer teixits que estan malmesos, és a dir, obre la possibilitat de fer “peces de recanvi” dels nostres teixits i òrgans. Es tracta d'una medicina posa sobre la taula el debat del límit de la vida. El fet que les cèl·lules mare siguin més fàcil treure-les dels embrions obliga a replantejar-se quan un ésser es considera viu, ja que l'embrió es perd quan se n'extreuen les cèl·lules mare.
Aquesta dificultat ètica va fer que els científics investiguessin i proposessin una alternativa anomenada IPS; que va servir al seus descobridors per guanyar el premi Nobel. L'IPS és una tècnica per convertir una cèl·lula adulta en cèl·lula mare i així no cal anar a buscar-les en embrions. Altres debats ètics que la biomedicina enceta són per exemple els relacionats amb la clonació. Quan deixa de ser terapèutica per passar a ser reproductiva ens trobem amb el dilema sobre la clonació d'humans o el debat sobre els nadons de disseny.
Els darrers avanços en manipulació genètica han fet que els mateixos científics hagin aturat les investigacions per a debatre què cal fer, on estan els límits, com regular-ho. Alterar l'ADN per a transgènics és un primer pas, la tècnica permet manipular de manera senzilla el genoma i això porta implicacions socials que cal avaluar. Salvador Macip insisteix que el debat ètic i moral ha de ser entre científics i societat.
Les teràpies anti-envelliment porten a preguntes sobre la repercussió social sobre l'allargament de la vida, l'accés a aquesta millora dels països rics abans que països pobres, per tant generar més separació i desigualtat i preguntes sobre la necessitat, els límits i les possibilitats demogràfiques del planeta. El doctor va remarcar que hi ha molts interrogants que s'obren al davant de la biomedicina i que caldrà debatrà i decidir entre tots. Un debat que es va començar a fer en torn de preguntes i que ha de servir per a equilibrar el progrés tècnic i el progrés moral.