www.blanes.catCASTELL DE SANT JOAN
Camí de tornada
CASTELL DE SANT JOAN
Des d'aquest cim per la banda de ponent es divisa tota la plana de la Tordera, la serralada litoral, el Montseny i, els dies clars, es pot veure la silueta de la muntanya de Montjuïc de Barcelona, a 65 Km de distància. Per la banda de llevant es divisa fins al cap de Tossa i, per l'interior, la serra de les Gavarres.
Tot i que el conjunt arquitectònic és d'origen medieval, cal dir que l'aprofitament de Sant Joan com a talaia es remunta a època ibèrica.
L'estructura del castell consta d'una torre cilíndrica d'uns 15 m d'altura i d'un recinte emmurallat força rectangular. Aquesta estructura denota l'antiguitat del castell i coincideix amb les distribucions més antigues dels castells catalans.
A la torre mestra s'hi accedia per una porta amb arc de punt rodó situada a uns 9 metres d'altura, que encara es pot veure. La torre estava dividida en dos pisos coberts amb voltes esfèriques, tenia la base atalussada i estava envoltada d'un fossar. Per entrar a la torre es feia amb una escala de mà de fusta que en garantia l’aïllament en cas d'atac, i que tancava l'única porta existent.
El recinte emmurallat tenia uns 23 metres d'amplada per uns 34 de llarg i s'hi accedia per una porta situada a la banda de migdia, avui molt malmesa.
El castell i la Vila de Blanes estaven sota la jurisdicció de la família dels senyors feudals dels Cabrera, tot i que fins al s. XIV en varen ser subfeudataris la família dels Blanes. En aquest context, el castell de Sant Joan tenia la funció de defensar la Vila dels perills que venien del mar (pirates...etc), però, a més, a partir del s. XIV, juntament amb el Palau Vescomtal, va formar part d'un gran eix de fortificacions que s'ha anomenat la línia dels castells de la Tordera. Aquestes fortificacions, que començaven al Montseny i s'acabaven a Blanes, tenien la missió de protegir la ciutat de Barcelona per la banda nord.
La primera referència documental del castell de Sant Joan es remunta a l'any 1001. En un document en què els comtes de Barcelona donen un alou al vescomte de Girona s'esmenta el castell de Blanes o de Forcadell.
L'any 1373 el comte de Barcelona va autoritzar Ramon de Blanes a cobrar un impost sobre mercaderies diverses per així reconstruir tant les muralles com el castell de Blanes. Així, entre 1373 i 1378 es reconstrueixen els murs perimetrals, que varen quedar com els veiem avui.
Aquesta reconstrucció va coincidir amb el període de màxima esplendor de la casa dels Cabrera. Després d'un període durant el qual la corona havia confiscat el vescomtat, l'any 1373 les terres es retornen a la jurisdicció de la família. A partir d'aquest any els Cabrera fixaran la seva residència a Blanes i construiran un nou palau fortificat al costat de l'església parroquial. Així, a finals del segle XIV, Blanes es convertia en la capital del Vescomtat de Cabrera amb seu administrativa a Hostalric.
Quant a l'església de Sant Joan, cal dir que va ser bastida com a capella del castell i que per la manca d'espai es va situar fora del recinte. Apareix documentada ja durant el segle XIII i l'any 1377 consta que hi havia un capellà al castell que en tenia cura. Durant el segle XVII va ser centre de peregrinació pel dia de Sant Joan Baptista. L'estat actual de l’església respon a una restauració de 1959 en què es va refer la teulada i l'artista blanenca M. Teresa Bedós en va pintar els frescos. Les pintures de la il·lustradora Pilarín Bayés són de l’any 2007 i l’estat actual de restauració correspon a una actuació de 2012 patrocinada per l’associació Estimem les Ermites.
El castell va anar perdent la seva importància estratègica a partir de finals del segle XV. Per una banda, els Cabrera gaudien d'un palau més còmode i segur dintre de la Vila, i per l'altra, l'evolució de la tècnica militar amb la introducció de la pólvora i de l'artilleria va fer que moltes de les velles fortificacions, com Sant Joan, restessin pràcticament inútils. A Sant Joan, a finals del segle XV, ja es detecten nivells d'abandonament i sabem que durant la construcció del convent dels caputxins, l'any 1588, el marquès d'Aytona, senyor feudal d'aleshores, va permetre que els frares s'enduguessin la pedra treballada dels murs del castell i també la fusta.
El castell va restar abandonat fins que, entre 1849 i 1859, s'hi va instal·lar una estació de telegrafia òptica militar. Amb aquesta finalitat es varen fer algunes reformes en la torre mestra. Es va construir un fossar circular, es va reforçar l'atalussament de la torre i al cim es va construir un parapet de maons amb espitlleres.
L'any 1954, a través de la revista Recull, es va difondre la idea de la restauració del castell. Això va fer que es formés el Patronat de Reconstrucció del Castell de Sant Joan, format per l'Ajuntament, les associacions i la majoria de forces vives de Blanes, que es va dedicar a recollir donacions per al projecte. Les obres varen començar l'any 1958: primer es va rehabilitar la torre i, posteriorment, la capella.
Entre els anys 1987 i 1991 es va redactar i executar un projecte de rehabilitació del castell efectuat pels arquitectes Fuses Viader. Paral·lelament, a finals de 1990, tenia lloc una excavació arqueològica d'urgència que va aportar llum sobre els orígens i l'evolució del recinte. Malgrat això, les obres no van permetre excavar tot el castell en extensió. L'estat actual del conjunt és el resultat d'aquestes obres de rehabilitació i respon al projecte municipal d’adequació dut a terme pels arquitectes d’estudi Nus: Galí, Folqué, Brustenga, Folqué i Botet durant l’any 2015.
Data de realització: 07/28/2015 | Data de la darrera actualització: 07/29/2015
© Ajuntament de Blanes | Protecció de dades | Avís Legal | Política de cookies
Passeig Dintre 29 | 17300 | Blanes Telèfon: 972 379 300 | Informació© Ajuntament de Blanes | Passeig Dintre 29 | 17300 | Blanes | Telèfon: 972 379 300