La Ciència i la religió tanca el cicle Aula Blanes.

Aquest dimarts 19 de juny el Dr. Carles Perdós-Alió ha tancat el II Cicle de conferències Aula Blanes amb la xerrada “Una mirada científica sobre la religió i l'espiritualitat”. Aquesta novena conferència ha servit perquè els més de seixanta assistents entressin en contacte amb els experiments, les dades i les actuals conclusions que des de la ciència es fa de la religió i l'espiritualitat.

El ponent va partir d'una primera pregunta: Si la religió és una característica universal (tant en el temps com en l'espai) en la nostre espècie, pot tenir base genètica, més encara existeix l'anomenat gen de Déu? La resposta es va centrar en la comparació del component genètic i el component ambiental, el component social va quedar citat però per falta de temps no es va desenvolupar. Perdós-Alió va apuntar que hi ha un gen que codifica una proteïna responsable del transport de certs neurotransmissors que sembla pot afectar en un 1% a la religiositat de la persona, per concloure però que els dos components tenen incidències semblants.

Seguidament va mostrar com d'important és la terminologia per a poder apropar-nos amb rigor a la religió. Va mostrar les diferències entre teisme, deisme, ateisme, politeisme, animisme.. el ponent va fer notar com de variats són els posicionaments dels científics am la religió, el ventall s'estén des d'ateus combatius com Richard Dawkins fins a creients convençuts com Francis Collins, científic clau en els estudis del genoma humà. Pedrós-Alió va anar oferint referències bibliogràfiques i va parlar de científics més propers com David Jou, Ramon Maria Nogués o David de Semir.

La xerrada va tenir un moment àlgid amb la revisió de les eines que tenim els humans per a creure i per a sentir. Un seguit d'exemples van il·lustrar que el cervell humà està més preparat per a sobreviure en la sabana que per entendre el món. El cervell funciona generant models; a través dels sentits genera un model del món, que en cap cas és la realitat, a partir de la percepció del propi cos genera un model del jo i a partir de la percepció social genera un model de les altres ments. És aquest tercer model que serveix per a suggerir que el nostre cervell també elabora un model dels Déus o de la religió o d'allò espiritual.

Pedrós-Alió finalment va descriure una serie d'experiments que verifiquen com l'exercici mental pot canviar la manera de funcionar el cervell, és a dir que per exemple la meditació centradora o la pregària dels místics és una eina per a donar al cervell la possibilitat de generar models alternatius. En aquest punt el ponent va donar dades que justifiquen per exemple la sensació de desaparició del cos en les meditacions o la poca influència de la pregaria intercessora.

Un especialment actiu torn de preguntes acompanyat d'una copa de cava va servir per tancar el II cicle de conferències i confirmar que a Blanes l'interès pel saber i la seva divulgació manté una molt bona salut.


Aula Blanes