---

Èxit d’Amore Eterno, la darrera obra que ha estrenat el grup El Mirall.

El darrer muntatge del veterà grup blanenc és una comèdia divertida i entretinguda, amb un cert toc agredolç, que convida a reflexionar sobre les relacions humanes i de parella.

El nombrós públic que el passat cap de setmana va assistir a les dues sessions que s’han fet al Teatre de Blanes ha tingut l’ocasió de veure i gaudir el darrer muntatge que ha presentat el veterà grup blanenc El Mirall, la peça que du per nom Amore Eterno.

Després d’haver celebrat ja el primer quart de segle de vida, els membres del grup van fer una tempesta d’idees per decidir quin havia de ser el seu següent projecte. D’aquí va sorgir aquest Amore Eterno, que pot significar un relleu en la direcció del grup després que en aquesta ocasió Pep Alum -escriptor de l’obra- ha compartit les tasques de direcció amb Joan Maynou (que també protagonitza un dels papers) comptant amb la col·laboració de Carme Rodríguez.

Tal i com explica Pep Alum: “És un projecte que, dins l’evolució del grup, ha implicat gent nova i antics actors. Es tracta d’una obra que va donant continuïtat i un possible relleu perquè “El Mirall” duri encara molts anys més”. Tal i com ja ens te acostumats el grup blanenc, la posada en escena és minimalista, acurada i efectiva, suficient perquè ens imaginem amb un cop d’ull les diferents situacions que ens proposa per anar construint l’argument.

La nova peça d’El Mirall es presenta com una comèdia divertida i entretinguda, però també amb un cert toc agredolç i que, a l’hora, convida a reflexionar sobre les relacions humanes i de parella. Així ho entén Carme Rodríguez: “La intenció és parlar de les relacions humanes i de com n’és de fàcil veure solucions en els altres i en canvi com costa d’aplicar-les en un mateix”.

Després d’aquest darrer cap de setmana d’estrena a Blanes, ara el grup s’haurà de treballar els bolos per dur Amore Eterno a d’altres escenaris. Per aconseguir-ho s’ho haurà de treballar a fons, perquè no és cap novetat que, d’uns anys cap aquí, la crisi econòmica ha provocat que els ajuntaments ja no contractin tant, a l’hora que les campanyes que fins ara duien a terme altres administracions ja no donen el mateix suport.

Amb tot, Pep Alum remarca que, després de tants mesos treballant aquesta nova creació, amb les dues representacions que han fet a Blanes no en tenen lògicament pas prou, i ara el repte és dur-la a Lloret, Maçanet, Girona, o allà on l’èxit els dugui, com solen estar acostumats.

Pel que fa a l’argument d’Amore Eterno, el públic presencia des de la seva butaca com diverses parelles -totes elles relacionades les unes amb les altres i que a l’hora han viscut un trencament d’alguna mena- es van recomponent. A partir d’aquí, vindrà un element afegit que conduirà a un gir almodovarià, tal i com algú que ha vist l’obra va definir-ho al seu creador.

Precisament un dels segells made in El Mirall que s’inclou a Amore Eterno i que també es pot veure en algunes pel·lícules d’Almodóvar és la utilització de la música no tan sols com un recolzament, sinó com un element més que, a l’hora, és l’excusa per introduir breus coreografies. Els actors i actrius que donen vida als personatges són Eva Ariza, Lali Barti, Cristina Pulido, Anna González, Sílvia Marquès, Joan Maynou i Jordi Pratsevalls.

La il·luminació ha anat a càrrec de Carles González; l’escenografia és d’Oriol Gruart; les músiques i l’espai sonor són d’Alfred Moreno; el vestuari de Pepi Salguero; l’assessorament coreogràfic l’han donat Anna Noguer i Mireia Micàs; la regidora d’escena és Esther Bordallo i el disseny gràfic del programa de mà ha anat a càrrec de Narcís Balmanya.