---

L’Associació Pinya de Rosa no descarta tornar a iniciar accions reivindicatives

Les darreres accions dels propietaris de l’espai han alertat l’antiga plataforma reivindicativa, que tem que pugui passar a Blanes el què ja ha passat a Cala Juncadella, a Lloret de Mar

El 9 de maig de 2003 el Parlament de Catalunya aprovava la llei que declarava Pinya de Rosa PNIN, és a dir, paratge natural d’interès nacional, una fita històrica per Blanes. Aquest objectiu va ser fruït de la pressió de la societat civil exigint la preservació d’aquest territori amb diverses accions, entre elles la recollida de més de 18.000 signatures de suport.

A partir de l’aprovació de la llei, l’administració pública comptava amb un termini de 18 mesos per redactar el Pla d’Usos, l’eina de gestió clau per a la conservació d’aquest darrer paratge natural costaner que queda a la vila.El problema és que, després de tant de temps, aquest pla està lluny encara de ser una realitat.

Acte Commemoratiu 10 anys PNIN

De tot això es va parlar ahir, a l’acte commemoratiu que va organitzar l’antiga plataforma reivindicativa, ara esdevinguda Associació Pinya de Rosa. I és que el problema afegit a què no hi hagi encara el Pla Usos és que els propietaris de l’espai, tot i que saben que no poden construir ni malmetre’l, s’aprofiten d’aquest endarreriment per consumar actuacions que van en contra de la llei.

D’ençà que els propietaris van comprar l’espai a la família Rivière l’any 2008, la seva carta de presentació a la societat blanenca va ser iniciar una sèrie d’actuacions que ja llavors van empènyer l’antiga plataforma reivindicativa a presentar una denúncia als jutjats per delicte ecològic.

Joan Mora, portaveu de l’Associació Pinya de Rosa i membre del Consell Rector que regeix el PNIN, recordava ahir accions protagonitzades pel propietari com ara una dràstica neteja del sota-bosc amb maquinària pesant, o bé el tancat que va instal·lar al voltant de tota la finca.

Qui es va afegir ahir a aquesta preocupació va ser l’alcalde de Blanes, Josep Marigó, que va encapçalar l’acte, juntament amb Joan Mora i Rafel Sardà, del Centre d’Estudis Avançats de Blanes i membre de l’associació Pinya de Rosa.

Marigó va explicar que, des del govern català, s’ha fet arribar a l’ajuntament la voluntat de posar fil a l’agulla després de tant de retard. L’alcalde va mostrar-se comprensiu respecte que els canvis de govern a la Generalitat han pogut fer endarrerir-ho tot plegat, però també va remarcar que això no és excusa per no haver enllestit encara, després de tants anys, el Pla d’Usos de Pinya de Rosa.


No es descarten accions reivindicatives

El què tem l’antiga plataforma reivindicativa és que acabi passant amb Pinya de Rosa el què s’està vivint a Lloret de Mar, a Cala Juncadella; un permís per reformar una barraca s’ha traduït en la construcció d’un xalet de luxe de grans dimensions dins uns terrenys que també són espai natural protegit. Per tot plegat, l’associació no descarta recuperar l’essència de Salvem Pinya de Rosa i tornar a fer mobilitzacions si no hi ha un compromís en ferm del govern català per impedir que el paratge es perdi de manera irreversible.

L’associació demana a la Generalitat bàsicament 5 punts: que hi hagi una moratòria d’activitats a Pinya de Rosa; que es constitueixi el Consell Rector amb els nous membres pendents de nomenar des de les darreres eleccions catalanes; que s’inclogui al Consell Rector el Centre d’Estudis Avançats de Blanes; que es faci una auditoria ambiental dels 10 anys de PNIN; i que s’accentuï l’utilitat pública de l’espai, amb l’aula de natura i centre d’interpretació del paratge, així com l’accés lliure als miradors de S’Agulla i d’en Joaquim Ruyra.