---

Mor l’artista blanenc Esteban de Balt.

Nascut l’any 1936, Esteve Baltrons va triomfar com a cantant a Alemanya a la dècada dels anys 60, quan també va posar en marxa el mític local de “Los Tarantos” al carrer Raval de Blanes.

Aquest passat diumenge 13 d’octubre va morir a Lloret de Mar, després d’una llarga malaltia, l’artista blanenc Esteve Baltrons i Roura, conegut també sota el nom artístic d’“Esteban de Balt”. Els funerals en memòria seva està previst que tinguin lloc aquest dilluns, 14 d’octubre, a les 4 de la tarda, a la parròquia Santa Maria de Blanes.

Nascut a Blanes el 12 de març de 1936, era fill d’una família de pagesos del barri de terrassans de Raval. Des de petit ja li agradava cantar, i per això va formar part de la coral de la parròquia Santa maria, on va destacar entre els seus companys per la qualitat de la seva veu.

Als 17 anys va començar a provar sort com a cantant després que les seves primeres lliçons les va rebre del mestre Josep Espeita en una escola particular que el pianista de Ràdio Barcelona tenia a Blanes. Esteve Baltrons va actuar amb diverses formacions catalanes de renom, així com al mític cabaret d’El Molino de Barcelona, on cantava les cançons més conegudes del moment –finals de la dècada dels 50 i principis dels 60- i compartia escenaris amb Mary Mistral i Frank Johnson.

Durant aquella època també va actuar a d’altres coneguts llocs de l’època, com ara la Sala Bolero, l’Empòrium, el Río, el Teatre Victòria, i fins i tot va participar a certàmens musicals, com el Festival de Cançó Catalana de Badalona, on va guanyar amb la cançó El poble abandonat. L’etapa a Barcelona li va permetre entrar en contacte amb el món del cinema com a ballarí en diverses pel·lícules: La bella Lola; Altas variedades; Hay alguien tras la puerta; i El rapto de las sabinas són algunes d’elles.

L’any 1969 va actuar per primera vegada a Alemanya, més concretament al programa Der Goldene Shultz de Vico Torriani, a la ZDF, la segona cadena de la televisió alemanya. A Munic, i gràcies a qui va ser la seva representant Gerda Kell, va conèixer el Doctor Heinz Stein, productor i propietari de la casa de discs Supertone, amb qui va signar el seu primer contracte de gravació a l’estranger, cantant en dos idiomes: alemany i castellà.

L’any 1979 va ser un dels moments més importants de la seva carrera artística, ja que va participar a la pel·lícula de Peter Fleischmann, Die Hamburger Krankheit (El virus de Hamburgo), amb Helmut Griem i Fernando Arrabal. També va formar part del grup d’artistes d’avantguarda alemanya que integraven l’espectacle Opera Curiosa, que dirigia l’actriu de renom Marianne Sägebrecht. L’artista va obtenir l’èxit i la popularitat a d’altres països d’Europa: França, Àustria i Alemanya. Possiblement era més popular fora que no pas al seu propi país, un fet que sovint el propi cantant lamentava.

A Blanes va tenir obert durant més de trenta anys (1964-1998) el local Los Tarantos que per a mols era el lloc de referència per excel·lència per passar una bona estona gaudint de les cançons, les bromes i la complicitat de l’Esteban, que sempre serà recordat per ser un artista en majúscules, com pocs en queden ja: polifacètic, espectacular, seductor, divertit, atractiu i repartint somriures per a tothom.

Els últims anys de la seva vida els va passar a Lloret de Mar, on també va regentar durant uns anys un altre local fins que va haver de deixar d’actuar per motius de salut. El 23 de novembre de 2007 es va retre un emotiu homenatge a qui sens dubte és el cantant blanenc més internacional, un acte on l’Esteban va poder gaudir del reconeixement de tot un poble.