---

Missatges de l’Art a la Biblioteca Comarcal

La professora d’història de l’art Ma Àngela Sagrera va protagonitzar ahir al vespre la xerrada mensual organitzada per “Aula Blanes” a la sala d’actes Roberto Bolaño

Amb una sala d'actes plena a vessar, aquest passat dimarts la professora d'història de l'art Ma. Àngela Sagrera es va encarregar de pronunciar la conferència “Missatges de l'art” dins el quart cicle Aula Blanes. Dotada d’un alt valor pedagògic, la xerrada va servir per apropar a l'assistent a una forma d'abordar les obres d'art centrada en la intenció que hi ha darrera.

La professora blanenca va encetar la xerrada introduint un ampli concepte d'art, malgrat fer servir exemples centrats en les arts plàstiques. A partir de la pregunta a qui o a què ens apropa una obra d'art? Sagrera va mostrar com podem saber coses sobre l'autor, sobre qui el va encarregar, sobre quin era el context històric o quina era la societat que la va fer possible.

D’Autors

El Guernika (1937) de Pablo Picasso, El marxisme curarà els malalts (1954) de Frida Kahlo o el Rai de la Medusa (1819) de Théodore Géricault serveixen d'exemple d'expressió de la ideologia o el compromís polític de l'autor. Altres exemples com el Crit (1895) d'Edward Munch o Improvisació 26 (1912) de Vasili Kandinski ajuden a transmetre l'estat d'ànim del seu creador.

Uns interessants detalls vitals de Louise Bourgeois i de l'artista Leandre Cristòfol van servir per a interpretar obres seves com a transmissores d'estats afectius. Les explicacions de la ponent sobre El gran masturbador (1929) de Salvador Dalí i Dona 2 (1950-52) de De Kooning acosten al missatge de les obsessions personals dels seus autors.

També va desgranar les obsessions estètiques que mostren obres com Creu i R (1975) d'Antoni Tàpies o Home caminant (1961) d'Alberto Giacometti i el compromís social que hi ha al darrera d'obres com Cap de la Montserrat cridant (1942) de l'artista Juli González.

De qui fa l'encàrrec

Ma. Àngela Sagrera va proposar un seguit d'obres per il·lustrar com també es pot veure en elles les intencions de qui va fer l'encàrrec. Un d’ells va ser el David de Miquel Àngel (1501-4) com a símbol de poder polític amb la clara intenció de reforçar els ànims i la confiança dels ciutadans de la, llavors, República de Florència i alhora enviar un missatge de fermesa als enemics que l'envoltaven de grans conflictes.

També va posar d’exemple les grans construccions de l'antiga Roma com el Panteó (118 d.C.), que suggereixen el missatge de la supremacia de l'Imperi, així com obres que mostren el poder econòmic d'una classe social com els qui encarreguen la Casa Batlló (1905-07) d'Antoni Gaudí o L'Oriental (1635) de Rembrandt Van Rijn; obres totes elles a qui la ponent es va encarregar d'anar vinculant als diferents missatges.

Un recorregut que va portar a l'auditori a mostres de poder religiós dedicats a l'adoctrinament com El Judici Final (1100) de Conques o a reforçar el propi poder com la Tríada de Mikerinos (1532 a.C.).


De la societat i el moment històric

La conferenciant va insistir en la importància d'una obra d'art com a document històric, com el Garrot vil (1894) de Ramon Casas que mostra un fet que va impressionar fortament la Barcelona de l'època després de molts anys sense cap mort per garrot, o la Columna Trajana (113 d.C.) que relata amb gran detall aspectes de la història de Roma.

De la mateixa manera, Sagrera va referir-se a com l'art pot donar informació dels hàbits i costums de l'època o els referents estètics o morals etc.. En són exemple Vieja friendo huevos (1618) de Velázquez, Les tres gràcies (1639) de Rubens o la Tour Eiffel (1887) de Gustave Eiffel a Paris.

Tot plegat va servir per entendre la invitació de Ma. Àngela Sagrera a mirar l'art preguntant pel context històric, per l'autor i per qui encarrega l'obra, és a dir un acostament més enllà de l'estètic, tècnic, formal o temàtic; una mirada reflexiva en relació a allò que ens contesta sobre la funció i el significat de l'obra.


Una sentida ovació va tancar la xerrada com agraïment a l'esplèndida sessió de la professora blanenca.