---

Creixement Personal i Educació a través de l’Esport

Aula Blanes va organitzar ahir dimarts una conferència dedicada a l’esport, al joc motor i al creixement personal a càrrec de la doctora Raquel Font i Lladó

La xerrada mensual que organitza Aula Blanes a la Biblioteca Comarcal va estar dedicada ahir dimarts a tractar la vinculació entre esport i educació. Qui es va encarregar de centrar el tema va Raquel Font i Lladó, doctora en Pedagogia, llicenciada en Educació Física i directora del grau en Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport d’EUSES, centre adscrit a la Universitat de Girona.

La ponent va iniciar la xerrada concretant el què ella entén per educació i per individu, destacant que considera irresponsable entendre que els entrenadors i monitors esportius estiguin fora de l’àmbit educador. Segons la doctora, a més de pares, mares i professorat, els adults a càrrec d’equips esportius també són responsables de l’educació dels infants i joves que tenen sota el seu càrrec. En base a aquest posicionament, va explicar que el desenvolupament de la competència motriu està inclòs des de fa cinc anys en les exigències educatives als centres escolars, i és extensible a clubs i entitats esportives.

Raquel Font va distingir les capacitats motrius, les habilitats motrius i la competència motriu i va posar exemples concrets de diferents esports per mostrar les diferents propostes i per fer notar que cal donar els criteris d’èxit a l‘infant o al jove perquè pugui resoldre el repte. En aquest sentit, va remarcar que mai s’ha de perdre de vista que la resposta correcta a nivell motor ha de ser eficaç i eficient, i a més ha de resoldre el problema amb un mínim consum d’energia.

La doctora en pedagogia també va recordar que per avaluar l’aprenentatge competencial motriu s’hauria d’atendre a sí l’alumne sap què fer, perquè fer-ho i, finalment, si ho fa en relació al repte proposat. També va oferir criteris per a la selecció d’activitats i va diferenciar els jocs adequats a cada edat utilitzant les classificacions de Piaget, de Parlebàs i de Gallahue. Per això, va concretar que a partir dels set anys ja es poden practicar esports específics, però encara no especialitzats, perquè és a partir dels dotze anys que hi haurà l’especialització. Justament per aquest motiu, es va mostrar partidària de refer tota l’organització de l’esport en etapa educativa i planificar en base al concepte de competència motriu, a centrar-se en la tasca i no pas en el resultat o en l’ego.


Per últim, també va censurar que el sistema actual de competició, i sovint de pràctica diària en edats escolars, estigui orientat només al resultat. Segons Raquel Font, es tracta d’un plantejament que no ajuda al creixement competencial, i a més pot generar encara més incompetència, més sentiment de fracàs, més baixa autoestima i més inseguretat. L’animat torn de preguntes amb què es va tancar la sessió va servir perquè la ponent acabés de detallar aspectes sobre la motivació i donés alguns exemples concrets per convertir una proposta esportiva en educativa.