---

Una xerrada sobre els mites de la ciència inaugura el curs d’Aula Blanes

El doctor en Biologia Daniel Closa es va encarregar de pronunciar la conferència inaugural del nou curs 2015-2016 d’Aula Blanes que, com és habitual, es va allotjar a la Biblioteca

Hi havia força interès ahir dimarts per assistir a la xerrada inaugural del nou curs 2015-2016 que organitzava Aula Blanes, emplaçada a la Sala d’Actes Roberto Bolaño de la Biblioteca Comarcal. En la línia dels objectius que mena aquesta entitat blanenca, el mateix enunciat de la conferència ja convidava a assistir-hi: Mites de la Ciència. Qui se’n va encarregar de desfer-los va ser el doctor en Biologia i investigador de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Barcelona, Daniel Closa, que té una gran dedicació envers la divulgació científica.

Les seves paraules van servir per trencar mites que l’àmbit científic ha tingut o encara manté. D’entrada, Closa va exposar com al llarg de la història el coneixement de cada època ha anat creant els seus mites i les seves autoritats, una construcció que ha acompanyat la humanitat i el seu coneixement. Ho han fet en un altre ventall: des d’explicacions d’ordre diví i sobrenatural que els sacerdots, els bruixots o els savis de la tribu oferien, fins a les explicacions que en nom de la ciència es volen fer passar per demostrades.

En aquest darrer sentit, l’investigador té clar que la responsabilitat del coneixement recau ara en la ciència i en els científics, i que cal anar amb cura amb expressions tan conegudes com ara demostrat científicament. La publicitat és plena d’exemples de mal ús de l’autoritat científica i de mostres de com paraules de la ciència s’han instal·lat en el vocabulari quotidià. Alguns exemples de mites que va desmuntar el ponent van ser que només fem servir el 10% del cervell: no és cert, fem servir el 100%, mesurat i comprovat experimentalment.

Un altre mite no tan transcendental és que si posem una cullera a una ampolla de cava evitarem que perdi el gas: és fals, perquè només actuant sobre la pressió o la temperatura podrem aconseguir-ho. Sobre la teoria que quan hi ha lluna plena neixen més criatures també va explicar que una investigació alemanya ha demostrat que no hi ha cap mena de relació entre la lluna i els naixements, per tant tampoc té res a veure que hi hagi lluna plena amb la quantitat o el sexe dels nadons.


Altres mites que va demostrar que són falsos van ser que l’aigua de la pica gira al revés a l’hemisferi sud; els beneficis que suposa pel cos beure dos litres d’aigua cada dia; la millora en la qualitat de la nostra salut si fem dieta vegetariana; l’existència d’algunes espècies de cactus que absorbeixen les radiacions de l’ordinador i, per últim, que Albert Einstein treia males notes. Totes aquestes afirmacions no són certes.

Daniel Closa es va preguntar perquè es mantenen els mites, i va atribuir-ho a la necessitat de salvar d’alguna manera el component màgic que la ciència ha desmuntat, malgrat sigui amb el truc d’implicar-hi la mateixa ciència. Pel ponent, el pes de l’autoritat en la transmissió de coneixement i la manera de funcionar del cervell, sempre a la recerca de patrons, són dos aspectes clau per entendre com sobreviuen els mites i, de fet, s’alimenten amb el pas del temps. Davant d’això, la manera de lluitar-hi és mantenir la curiositat i l’esperit crític, raonar i no creure-s’ho tot d’entrada.