Noticia publicada a la web el 10/21/2015 12:06:57 PM
ATENCIÓ: pot incloure informació no actualitzada !
L’exposició Menús de Guerra. Cuina d’Avantguarda i Supervivència inicia a Blanes el seu periple gironí
Inclou un apartat sobre el cuiner Joan Vila, de l’antiga Fonda Vila de Blanes. Està coproduïda per la Fundació Antigues Caixes Catalanes, el Grup BBVA i el Museu d’Història de Catalunya
L’emblemàtica Casa Saladrigas de Blanes allotjarà a partir d’aquest divendres 23 d’octubre i fins al 28 de novembre, l’exposició Menús de Guerra. Cuina d’Avantguarda i Supervivència. D’aquesta manera, la mostra itinerant arriba per primera vegada a terres gironines en la seva quarta singladura, després que es va inaugurar per primera vegada al Museu d’Història de Catalunya, a Barcelona, i el seu periple la va dur després a Cambrils i Terrassa.
Avui, la cuina catalana és un referent arreu del món. Ferran Adrià, Carme Ruscalleda, Jordi Roca, Carles Gaig, Nando Jubany..., tots plegats són noms que no només formen part de l’elit gastronòmica mundial, sinó que també han esdevingut icones populars de primer ordre. Tot això no és fruit de la casualitat, ni tampoc neix del no-res. Neix d’unes arrels, d’una tradició, d’una cultura i també d’un passat que ha tingut episodis que, no per desconeguts, deixen de tenir una importància cabdal.
Fotografia Menjador a la 2a República - Fotografia: Fundació ACC L’exposició proposa posar el focus en un moment singular, brillant, d’aquesta història. És el moment de la Segona República. Perquè, com en tants d’altres ordres de la societat i la cultura, la primera meitat dels anys trenta a casa nostra va significar, també per a la cuina, un instant de gran creativitat i d’una forta voluntat per oferir una mirada nova i modernitzadora.
Coproduïda per la Fundació Antigues Caixes Catalanes, el Grup BBVA i el Museu d’Història de Catalunya, l’exposició forma part del programa d’exposicions itinerants que la Fundació Antigues Caixes Catalanes i el Grup BBVA porten a diverses poblacions d’arreu de Catalunya en col·laboració amb els centres culturals i expositius de les ciutats. L’objectiu del programa és fer accessible el coneixement de temes d’interès general que fomenten els valors i inciten a la reflexió a través d’expressions artístiques properes a les vivències de les persones i el territori.
La Fonda Vila de Blanes i el cuiner Joan Vila i Gelpí
A Blanes, l’exposició compta amb la col·laboració de l’Ajuntament que, a través de l’Àrea de Cultura i l’Arxiu Municipal, l’ha enriquit amb un apartat sobre el prestigiós cuiner blanenc Joan Vila i Gelpí, propietari de l’antiga Fonda Vila que regentava al centre del municipi, on actualment s’alça el Teatre de Blanes. Ja existia el 1893, quan la família Vila van abandonar el negoci de la naviliera que havia fundat l’any 1726. En record del seu passat mariner, a l’establiment hi havia les reproduccions de dues de les embarcacions de la flota familiar: la Maria i la Cisne.
Joan Vila i Gelpí (Blanes, 1882 – c. 1958) va estudiar cuina a París i a Londres, va ser cuiner al Pavelló Iberoamericà de l’Exposició de Sevilla de 1929, i a Madrid va treballar al servei del rei Alfons XIII. Amb tot, la seva passió era la docència. Li agradava fer classes de cuina i compartir amb la gent els seus coneixements i la seva passió per la gastronomia, per això va crear una acadèmia al carrer Canuda de Barcelona, que aviat es faria molt popular. L’àtic dels magatzems de Can Jorba, al Portal de l’Àngel, també va ser la seu de la seva escola, on impartia classes magistrals de cuina a mestresses de casa i escolars. A més, a Ràdio Barcelona hi tenia la seva pròpia secció de cuina.
El cuiner Joan Vila, en una de les xocolatades - Fotografia: AMBL A Blanes se’l recorda per ser l’ànima de la festa estiuenca que durant molts anys va organitzar una comissió de veïns del carrer Ample. La primera edició es va fer al 1927: tots els arbres i balcons es van guarnir per a l’ocasió, es van fer diversos jocs per a la canalla, així com sardanes i balls pels adults. Al 1935 va incloure com a celebració més destacada de la festa una xocolatada preparada en ple carrer, en una gran caldera amb capacitat per repartir 1.500 racions, principalment entre la canalla.
A finals dels anys 30, la Generalitat de Catalunya republicana, sota presidència de Lluís Companys, va fer imprimir un opuscle de 14 folis, en edició bilingüe, en el qual es transcrivien 24 receptes: Menús de Guerra, un mostrari d’una cuina catalana senzilla, imaginativa i que, en temps de greus penalitats i restriccions, respectava el caràcter estacional dels productes. El receptari d’urgència va ser confeccionat des d’un punt de vista dietètic i gastronòmic amb l’ajut del professor Joan Vila.
Una classe de cuina per a dones - Fotografia: Fundació ACC D’aquest fulletó se’n conserven molt pocs exemplars avui dia, i val a dir que els plats tenien com a base principal la combinació de llegums, peix, carn i arròs, plats mixtos de verdura i llegums, amb diverses modalitats i amb les sales més corrents: samfaina, picada i sofregit. Entre les 24 receptes s’inclou des d’un puré de carbassa, passant per la sopa de verdures i els ous estrellats amb arròs fins el bacallà amb mongetes blanques i les patates saltejades, i destaca com a plat singular del recull les faves a la blanenca.
Recepta de Faves a la Blanenca
En una paella es fregeix amb mantega la cansalada tallada a quadres i les cebetes fins que quedin daurades. Les faves es posen en una cassola després d’engrunades, es cobreixen amb la cansalada i les cebes fregides, i s’hi afegeix julivert, llorer i farigola, lligat amb un fil formant un feix, així com sal, pebre i brou. La cassola es tapa i es deixa coure fins que les faves quedin toves. No s’han de deixar mai les faves a la paella perquè es tornen negres.
Ingredients: 1 kg de faves, 100 g de cansalada viada, 100 g de mantega, 50 g de cebetes, i 1/8 litre de brou. Julivert, llorer i farigola, sal i pebre.
Menús de Guerra - Col·lecció Joseph Cosials - AMBL