Escut Ajuntament de Blanes Ajuntament de Blanes

Idiomes

www.blanes.cat

L’Amor al Cinema a Aula Blanes


Camí de tornada


Menú principal



Noticia publicada a la web el 12/16/2015 10:49:27 AM
ATENCIÓ: pot incloure informació no actualitzada !

AulaBlanesL’Amor al Cinema a Aula Blanes

La reconeguda crítica de cinema i doctora en Comunicació, Imma Merino, va ser la ponent de la xerrada que s’ha fet a la biblioteca, presentada amb el títol “Perquè estimem el cinema?”

La xerrada la va encetar Imma Merino amb un record per a Roberto Bolaño, escriptor amb qui va tenir amistat i que precisament dóna nom a la sala on va tenir lloc l’acte d’ahir al vespre a la Biblioteca Comarcal de Blanes. Al llarg d’una hora, la reconeguda crítica de cinema i doctora en Comunicació va desplegar tot un seguit d’arguments per respondre a la pregunta de perquè estimem al cinema. Abans que res, ja va explicar que potser el cinema no sempre meravella i es fa estimar, segurament –va opinar- perquè no és la seva funció essencial.


Xerrada d'Imma Merino: "Perquè estimem el cinema?"
La ponent va utilitzar una mil·limètrica descripció d’escenes per explicar als assistents que ella estima els cinema perquè fa que les coses més quotidianes apareguin en la gran pantalla com molt extraordinàries. Les tombes, els cels vermells, els núvols blancs, les festes, els moments de poesia dels films de John Ford; les llàgrimes d’Ingrid Bergman al cim del volcà Stromboli en la pel·lícula de Rossellini; els rostres que va filmar François Truffaut; les famílies que Yasujiro Ozu retratava per poder reconèixer la pròpia; o bé fins i tot la bellesa esquerpa del Pirineu Lleidetà, del Garraf, el somriure del propi fill que deixa de testimoni Marc Recha.


Un altre argument va ser defensar que el cinema és un gest contra l’oblit, és un intent d’atrapar els instants, referint-se a la pel·lícula Les Glaneurs et la glaneuse per demostrar aquesta capacitat de poder recuperar de l’oblit instants passats. En aquesta mateixa línia, Imma Merino va remarcar que el cinema fa màgia a favor de la vida, la llibertat, l’art i contra la mort, aportant també aquí un reguitzell d’exemples. El director danès Carl Theodor Dreyer aconsegueix a Ordet fer la màgia de tornar a la vida un mort a partir de la paraula; i a Fanny i Alexander Ingmar Bergman fa màgia quan el personatge d’Erland Josephson no troba un dels protagonistes que s’havia amagat dins un bagul.

El cinema com el darrer art figuratiu

Per defensar aquesta afirmació, Imma Merino va explicar que es tracta d’un art que s’ocupa d’una dimensió temporal dels rostres i dels cossos humans, magnificant el poder que té un primer pla. Els exemples, en aquest cas, van ser el rostre de Greta Garbo al pla final de La reina Cristina de Suecia, que permet imaginar amb detall el què està sentint aquell personatge; o bé un fragment que va projectar d’una pel·lícula del cineasta Carl Theodor Dreyer on es veu com la protagonista està veient al seu temps una projecció en un cinema sobre La passió de Joana d’Arc.

Estimar el cinema per la temporalitat i la narrativa

Imma Merino va convidar a tothom a gaudir d’aquest art en les millors condicions: anant a un cinema on hi ha una sala fosca amb una pantalla gran que permet la concentració necessària per poder absorbir la dimensió estètica de l’obra de manera més plena. Per a la ponent, hi ha condicions indignes de veure cinema, i aquesta reflexió va utilitzar-la per entrar en la dimensió narrativa, on s’explota clarament la fascinació per les sèries, però que també està lligada al component estètic. La temporalitat, la duració d’un pla i el moviment són elements que permeten expressar la tradició plàstica de manera única.


En la part final de la xerrada, Merino va projectar un fragment del documental Histoires du cinéma, del director Jean-Luc Godard on explica la capacitat que tenia Alfred Hitchcock per explicar històries, així com la seva genialitat en fer que les recordem per objectes. Una altra projecció, en aquest cas del film Madame de..., de Max Ophuls, va servir per demostrar com en tan sols quatre minuts, a base del rodatge de diversos balls i muntats encadenats, l’espectador és testimoni de tota una història d’amor: des de la fascinació inicial fins el desinterès final.


Per tancar la ponència, va insistir que totes les pel·lícules a les que havia fet referència servien per poder estimar el cinema, afegint-ne una de darrera, aquesta vegada -com a rara excepció de tota la xerrada-, rodada en aquest segle. Es tracta del film Carol, de Todd Haynes, que s’estrenarà el febrer del 2016 en base a una novel·la de Patrícia Highsmith, la única que no va signar amb el seu veritable nom.



Data de realització: 12/16/2015 | Data de la darrera actualització: 12/16/2015


© Ajuntament de Blanes | Protecció de dades | Avís Legal | Política de cookies

Passeig Dintre 29 | 17300 | Blanes Telèfon: 972 379 300 | Informació

Inici de la pàgina

© Ajuntament de Blanes | Passeig Dintre 29 | 17300 | Blanes | Telèfon: 972 379 300