Noticia publicada a la web el 12/17/2015 09:12:30 PM
ATENCIÓ: pot incloure informació no actualitzada !
Cinefòrum d’Amnistia Internacional amb la pel·lícula “Timbuktú”
El multi premiat film s’ha projectat en motiu del Dia Internacional dels Drets Humans del 10 de desembre, comptant amb les aportacions del crític de cinema Salvador Montalt
El Centre Catòlic ha allotjat aquesta nit de dijous una sessió de Cinefòrum amb el passi de la pel·lícula Timkuktú (2014), del cineasta maurità Abderrahmane Sissako, completada amb les aportacions que ha fet el crític i especialista en cinema Salvador Montalt. La sessió s’ha programat en motiu de la recent celebració del Dia Internacional dels Drets Humans, que es commemora el 10 de desembre.
Introducció del film amb Ariadna Claret i Salvador Montalt Abans d’iniciar la projecció, en nom d’Amnistia Internacional s’ha adreçat al públic assistent Ariadna Claret, qui ha convidat tothom a participar en el posterior col·loqui que ha tancat l’acte, així com a signar dues de les causes que té obertes la ONG. D’una banda, es demana que s’alliberi Yves i Fred, presos de consciència a la República Democràtica del Congo.
L’altra petició és per Rania Alabbasi i la seva família, víctimes de desaparició forçada a Síria. Les signatures es demanen perquè el govern els alliberi després que el març del 2013 van endur-se de casa el seu marit i després a la mateixa Rania i llurs fills sense que des de llavors se n’hagi sabut res més de què ha sigut de tots ells.
Una pel·lícula realista que no perd la qualitat poètica del cinema
Durant la introducció prèvia a la projecció, Salvador Montalt ha fet cinc cèntims de les qualitats del film: “La seva virtut és que aborda un tema-denúncia, però sense perdre per això la bellesa que té l’art del cinema. És un acte de poesia contra la tirania”. Al marge d’aspectes formals, l’especialista del setè art ha sentenciat que es tracta d’una pel·lícula que és com la vida mateixa, en què no tot és blanc o negre: hi ha tota una gamma de grisos i colors.
En aquest sentit, tot i que el tema de fons sigui el jijadisme, el film ni el justifica ni el detracta, però el què sí que aconsegueix que l’espectador entengui de què fugen els refugiats de Síria, i perquè és normal que es prengui partit: perquè s’està al costat d’uns o altres. Montalt també ha recordat que Timbuktú va ser nominada a l’Òscar de Millor Film de Parla No Anglesa, ha guanyat 7 César, Premi del Jurat Ecumènic al Festival de Cannes, Premis Lumière al Millor Film i Millor Director, i ha estat guardonada amb el Premi de la Crítica de Nova York al Millor Film de Parla No Anglesa.
El crític de cinema també ha avançat, a grans trets, l’argument de Timuktú. L’acció ens situa a l’any 2012, en la ciutat de Mali que dóna nom a la pel·lícula, que ha caigut en mans d’extremistes religiosos. Kidane viu tranquil·lament a les dunes amb la seva dona i un nen pastor de 12 anys, mentre que a la ciutat els seus habitants pateixen el règim del terror imposat pels jigadistes: prohibit escoltar música, riure, fumar o inclús jugar al futbol.
Les dones s’han convertit en ombres que intenten resistir amb dignitat. Cada dia, uns tribunals islamistes improvisats llencen sentències tan absurdes com tràgiques. El caos que regna a Timbuctú, però, no sembla afectar a Kidane fins el dia en què, per accident, mata un pescador. Ara caldrà que s’enfronti amb les lleis imposades pels ocupants estrangers.