Escut Ajuntament de Blanes Ajuntament de Blanes

Idiomes

www.blanes.cat

L’Oceà entra a Aula Blanes


Camí de tornada


Menú principal



Noticia publicada a la web el 01/20/2016 10:12:00 AM
ATENCIÓ: pot incloure informació no actualitzada !

L’Oceà entra a Aula Blanes

El doctor Enric Ballesteros, investigador del CEAB-CSIC, va acostar la seva feina de conservació dels oceans al nombrós públic que omplia la sala de la Biblioteca Comarcal

Aula Blanes va reprendre ahir al vespre el cicle de xerrades que ofereix coincidint amb el curs escolar amb la interessant aportació que va fer el Dr. Enric Ballesteros, del CEAB-CSIC, a través de la xerrada A la recerca dels últims llocs verges dels oceans. L’investigador i divulgador científic va acostar la seva feina de conservació dels oceans al nombrós públic que omplia de gom a gom la Sala d’Actes Roberto Bolaño de la Biblioteca Comarcal.

El projecte Pristine Seas té per objectiu salvar els darrers llocs verges del mar perquè les generacions futures sàpiguen com són els oceans sense intervenció humana. Encapçalat per Enric Sala i secundat per la National Geographic Society, es tracta d’una ambiciosa aposta per protegir el màxim de zones verges que necessita diners, així com grans dosis de diplomàcia, un polsim de política i, llògicament, molta ciència.


"A la recerca dels últims llocs verges dels oceans", amb el Dr. Enric Ballesteros
El ponent que, com ja és habitual en ell, va desplegar un alt nivell pedagògic, recolzat per un esplèndid i espectacular material de vídeo, va definir les dues característiques principals que defineixen un lloc pristí: una alta quantitat de biomassa -entre 3 i 4 tones per hectàrea de mar-, i una gran quantitat de grans depredadors, taurons.

Dos exemples que reuneixen aquestes característiques són les Illes Seychelles i la zona de l’Oceà Pacífic on hi ha Rahui i Martiri. En tots dos casos es feia evident que la quantitat de biomassa i de taurons creix des de les zones amb pesca, passant per les protegides i arribant a les més remotes on els nivells han pujat de manera imponent. Enric Ballesteros va insistir que la pesca en un lloc pristí el fa malbé a més d'un nivell. Encara que aparentment sembli que sigui només la pèrdua dels peixos, darrera s'inicia una cadena que influeix la resta de l'ecosistema de la zona.

Perquè s’entengués millor, va posar l’exemple dels coralls que, en un lloc pristí, són abundants, i en canvi en un espai on hi ha pesca desapareixen en favor d'algues, bacteris i virus. El primer que fan en arribar als llocs que investiguen és submergir-se en les aigües remotes per fer una descripció de l'ecosistema que hi troben, comptar peixos, algues.. etc. Per fer-ho aprofiten alta tecnologia: petits submarins, vehicles de operació i control remot i uns aparells ideats per la mateixa National Geographic que poden arribar a més de 5000 metres de profunditat.


A partir dels vídeos curts que permeten convèncer als mandataris dels diferents governs de la rellevància de protegir les seves zones marítimes, Enric Ballesteros va concretar els tres grans èxits del projecte Pristine Seas fins a data d'avui. La reserva marítima discontinua protegida més gran del món, amb més de 5 milions de km², les Northem Line Islands, que pertany als EUA. Les illes Pitcairn com la reserva marítima protegida continua més gran del món, que pertany a Gran Bretanya i situades en una zona remota del Pacífic.

El tercer gran èxit és Palau. Es tracta d’una petita república de la zona d'Indonèsia que va decidir apostar pel turisme d'immersió i, per tant, va canviar les lleis per protegir els seus mars. Aquest petit país ha prohibit pescar en una zona i ha permès pescar en una altra, però només de manera artesanal i amb l'obligació de consumir el peix al propi país, és a dir: han prohibit l'exportació. A grans números, són més de 3 milions de km² que el projecte Pristine Seas ha aconseguit protegir fins ara, i encara queden 4 anys de treball per endavant.

Les properes zones que estan ben posicionades per protegir-se són les Illes Sélvagens de Portugal, les Galàpagos de Mèxic i una zona de Groenlàndia que pertany a Canada i Dinamarca. En el torn de preguntes, Enric Balleteros va explicar detalls dels seus viatges. Va incidir novament en què els donadors de diners del projecte són multimilionaris que estan sensibilitzats amb el planeta, que els governs estan interessats a protegir per qüestions mediambientals, i també perquè hi ha una llei que obliga a fer-ho abans del 2020.




Data de realització: 01/20/2016 | Data de la darrera actualització: 01/20/2016

© Ajuntament de Blanes | Protecció de dades | Avís Legal

Passeig Dintre 29 | 17300 | Blanes Telèfon: 972 379 300 | Informació

Inici de la pàgina

© Ajuntament de Blanes | Passeig Dintre 29 | 17300 | Blanes | Telèfon: 972 379 300