Noticia publicada a la web el 02/18/2016 02:05:59 PM
ATENCIÓ: pot incloure informació no actualitzada !
Feina pels adults per tractar els adolescents a Aula Blanes
La xerrada d’aquest febrer d’Aula Blanes ha tractat sobre les relacions entre els adolescents i els adults, presentat pel docent Toni Muñoz, filòsof i doctor en Ciutadania i Drets Humans
En la línia del què sol passar cada vegada que Aula Blanes organitza la seva conferència mensual a la Biblioteca Comarcal, dimarts passat el recinte es va tornar a quedar novament petit per acollir la gran quantitat de persones que estaven interessades en assistir-hi. Presentada sota el títol L’adolescent i l’adult. Com es tracten?, la xerrada va anar a càrrec de Toni Muñoz, filòsof i doctor en Ciutadania i Drets Humans, que professionalment desenvolupa la seva tasca en la docència de secundària i batxillerat, així com en accions educatives.
El ponent va centrar el contingut al voltant de la filosofia per dibuixar el sentit i el valor que té el tracte entre l’adolescent i l’adult que, sota el seu punt de vista, té tres moments clau: adolescència (créixer, madurar, època de trànsit de la infantesa a la maduresa), autonomia (voler el què fas i viure conscientment) i maduresa (capacitat de prendre decisions amb raons també morals). Al llarg de la seva intervenció, Toni Muñoz va mirar de resoldre interrogants com ara quan passa a ser madura una persona, o bé si ser madur és sinònim de ser adult.
Xerrada Toni Muñoz: "L'adolescent i l'adult. Com es tracten?" Prenent com a referència textos d’Aristòtil, Sòcrates i Rousseau, va mostrar que el debat i les consideracions sobre la infantesa i l’adolescència fa segles que es donen, però és ara quan es produeix una mena de paradoxa sobre la maduresa. La societat actual estimula els adolescents, que combinen un alt grau de permissivitat amb una alta exigència de maduresa. Als menors se’ls exigeix pair les experiències vitals ràpidament per poder tenir autonomia, i alhora s’està produint un eixamplament de les edats límits de l’adolescència que dóna permís per no madurar. També va citar autors com Piaget, Kohlberg i el sociòleg basc Javier Elzo, que apunten cap a la idea d’evolució en la construcció de la persona i l’alta importància de la societat en aquesta evolució.
En definitiva, segons Toni Muñoz, la maduresa de l’adult va lligada a la maduresa de l’adolescent i l’autonomia de l’adult és el problema a resoldre per poder desentrellar aquesta paradoxa. El docent insisteix que autonomia i maduresa donen lloc a autonomia moral, i per tant s’ha de treballar a favor que els joves tinguin un espai on treballar aquesta autonomia i maduresa per poder acabar prenent decisions segons raons morals.
Per fer-ho, va enumerar tres grans línies estratègiques del gran acord social necessari. Les dues primeres són: desmitificar l’adolescència (no només són hormones, no s’és immadur per definició, o no ho arreglarà tot perquè encara estigui net de càrregues); i evitar actituds en el tracte amb ells com ara ser relativista, individualista (egoista), ser permissiu i ser sobre-proteccionista. La tercera consisteix en aplicar tres regles: el principi de la regla d’or No facis als altres el què no vols que et facin a tu; el principi del respecte: Tracta als altres com un fi, mai com un mitjà; i finalment el criteri d’utilitat: Una decisió serà encertada en funció de les seves conseqüències.
Per tancar la seva intervenció, el filòsof va detallar un complet decàleg que serveix per esbossar un perfil del professional que tracti amb adolescents, però que també és aplicable a pares i mares, i que va permetre l’enllaç de les idees a les accions. Un enllaç que va ser ampliat en el torn de preguntes que va servir per mostrar com l’interès per aquest tema és vist sovint des de la preocupació.