Noticia publicada a la web el 04/22/2016 04:14:29 PM
ATENCIÓ: pot incloure informació no actualitzada !
Blanes continua apostant pels artistes novells amb “Joves Talents V.4”, una mostra col·lectiva de dibuixos
Alèxia Tarrés, Coco Blanch, René Hilken i Teresa Ramos exposen les seves creacions a Casa Saladrigas, en alguns casos per primera vegada en la seva carrera artística
Casa Saladrigas allotja des d’aquest divendres i fins al 21 de maig una nova edició de l’aposta iniciada al 2013: Joves Talents V.4, una exposició que trenca amb els esquemes habituals del què al llarg de l’any es pot gaudir en aquest emblemàtic edifici. L’objectiu és donar major visibilitat als nous valors emergents en les arts visuals, de joves artistes relacionats amb Blanes.
Teresa Ramos, Alèxia Tarrés, Coco Blanch i René Hilken Es tracta d’una aposta que, en la línia d’anteriors entregues, posa en valor les creacions d’artistes potser no massa coneguts, o bé que fins ara no s’havien plantejat exposar la seva obra al gran públic. En aquesta edició, els quatre joves compten amb el nexe comú de tractar-se de dibuix, il·lustracions: Alèxia Tarrés, Coco Blanch, René Hilken i Teresa Ramos.
L’horari per visitar l’exposició Joves Talents V.4 a Casa Saladrigas és de dimarts a dissabte de 10 a 13 h, i de dijous a dissabte de 17 a 20 h. Els diumenges, dilluns i festius Casa Saladrigas no està oberta per a ser visitada. Les trajectòries i característiques dels quatre artistes són les següents :
Alèxia Tarrés
Nascuda a Blanes fa 28 anys, Alèxia Tarrés va fer Batxillerat Artístic i va estudiar Il·lustració a l’Escola d’Arts i Oficis d’Olot, Animació al centre 9 zeros i Concept Art a l’Escola Joso, Centre de Còmic i Arts. Fins ara no havia participat en cap exposició, per la qual cosa considera que es tracta d’una bona oportunitat per mostrar per primera vegada en públic les seves creacions en gran format.
Alèxia Tarrés El seu camp d’especialització és la il·lustració, i en aquest sentit fa dos anys va fer-ne pel llibre Dalí, el gran pensador. Llegat d’un escriptor desconegut, escrit pel professor de filosofia Efrem Gordillo i amic personal. Alèxia Tarrés explica que la tendència que més li agrada és el còmic de línies futuristes. Amb el pas dels anys i algunes escoles artístiques pel camí, ha acabat decantant-se per aquest estil.
Tot i que potser es tracta del típic tipus de dibuix que pots trobar en qualsevol vinyeta de qualsevol historieta, les seves creacions estan dotades d’una força de tendències grotesques i certa agressivitat: cossos deformats, expressions exagerades i atmosferes caòtiques. Tot plegat, però, barrejat amb dosis de sàtira i humor absurd, irònic i negre.
Coco Blanch
Tan sols fa 1 any i mig que viu a Blanes, on s’ha traslladat procedent de Sant Quirze del Vallès per motius familiars. Llicenciada en Belles Arts, aquesta vallesana de 26 anys espera poder dedicar-se tard o d’hora al 100% a la seva passió: el dibuix. Llicenciada en Belles Arts, aquesta exposició no és la primera en què participa, ja que amb anterioritat la seva obra ja s’ha pogut veure a Sabadell, Sant Quirze, Blanes, i la setmana vinent a Alacant.
Coco Blanch Fins al moment ha venut alguns quadres i en realitza per encàrrec, però la seva il·lusió és poder viure algun dia del seu art. Mentrestant, treballa de cambrera molt a prop de Blanes, la vila que poc a poc la va seduint cada vegada més. Les seves creacions tenen majoritàriament un nexe comú: la dona. Les seves dones són de profunda mirada i cridaners llavis vermells que desafien l’espectador malgrat l’aparent fragilitat que mostren de vegades.
Coco Blanch deixa molt clar que li agrada dibuixar el poder de la dona, la seva foscor, la imperfecció que fa la bellesa: “Amb el llapis i el carbó he creat una dona que es contraposa a tot el què està establert. S’alcen amb força davant les crítiques d’un mon que no les accepta i es pinten de roig pecat els seus llavis per mostrar la imperfecció al costat d’exagerades corbes de rebel·lia”. Són, doncs, dones poderoses abans que fràgils i indecises.
René Hilken
L’únic representant masculí del quartet va néixer a Alemanya fa 23 anys, i en fa 9 que viu a Blanes. Va estudiar a l’Escola Joso de Barcelona i es considera artista ben bé des de petit, des que va agafar un llapis per primera vegada. Treballa com a tatuador a Blanes i els seus quadres són sinistres, obscurs, trash, irreverents i farcits de monstres sorgits de l’infern.
René Hilken Amb aquesta targeta de presentació és fàcil d’entendre que les seves creacions tenen una clara reminiscència al món underground on predominen els dimonis, els monstres i criatures amenaçadores, recargolades i candidates a protagonitzar el cartell d’una sèrie gore o una pel·lícula de terror. I és que el què cerca René Hilken és expressar, donar sortida a aquest univers en dos dimensions i acostar-nos a una filosofia tètrica i underground.
Es tracta de la seva primera exposició, i en aquest sentit valora molt bé que tingui l’oportunitat de poder mostrar el seu art en públic i en una sala tan emblemàtica com Casa Saladigas. En René és home de poques paraules, i per això prefereix expressar tot el què li passa pel cap, les seves idees més recargolades i macabres pintant quadres.
Teresa Ramos
Nascuda a Blanes fa 35 anys, Teresa Ramos va estudiar el cicle de Grau Superior d’Il·lustració a l’Escola Pau Gargallo de Badalona, així com un curs d’Il·lustració Infantil a l’Escola Joso de Barcelona. Si bé Joves Talents V.4 és la seva segona exposició després que amb anterioritat ja ho va fer a Barcelona, la seva professió és il·lustradora de llibres, i en aquest sentit les seves creacions hi apareixen en un bon nombre.
Teresa Ramos Així, ha il·lustrat els llibres El niño de Plata i La rosa de Sant Jordi, La Bella y la Bestia, Paseando junto a ella, El árbol que no podía sonreir, El gran libro de los cuentos de brujas, magos i encantamientos, o bé Paseando junto a ella. L’any 2009 va guanyar el premi Joan Llaverias de conte infantil il·lustrat i també va començar a representar-la l’agència literària IMC de Barcelona. Des de llavors, ha treballat com il·lustradora infantil per a editorials com Oxford, Santillana, Barcanova, Teide, Everest, NowBooks i Bromera.
La il·lustració, doncs, forma part del seu ADN: “Des que tinc memòria he tingut un llapis a les mans i he volgut poder dibuixar-ho tot. Vaig créixer i vaig seguir dibuixant, i les agendes dels meus companys es van omplir de gargots. Quan vaig ser més gran, vaig decidir que aquests gargots eren el què volia ser en la meva vida”. Les obres que exposa a Casa Saladrigas formen part de la seva col·lecció personal, ja que habitualment els seus dibuixos són per a llibres infantils.