Escut Ajuntament de Blanes Ajuntament de Blanes

Idiomes

www.blanes.cat

L'autor de còmics de Marvel, Conan el Bàrbar, Aquaman, Drácula i Vampirela, Esteban Maroto, exposa a Blanes


Camí de tornada


Menú principal



Noticia publicada a la web el 08/05/2016 11:51:05 AM
ATENCIÓ: pot incloure informació no actualitzada !

L'autor de còmics de Marvel, Conan el Bàrbar, Aquaman, Drácula i Vampirela, Esteban Maroto, exposa a Blanes

És un dels millors artistes internacionals del món dels còmics, ha treballat principalment als Estats Units i fora de l’estat espanyol, i passa llargues estades a la vila de la Costa Brava

Sovint pot passar que convisqui en una mateixa població una celebritat, una persona que ha destacat molt en algun camp de les arts o la ciència, però que la immensa majoria dels veïns d’aquella vila no en tingui ni la més remota idea. Aquest és justament el cas de l’il·lustrador Esteban Maroto, que des del 2011 passa llargues estades a Blanes, i que ara protagonitza una exposició que s’inaugura avui divendres a l’emblemàtica Casa Saldrigas.


Esteban Maroto amb una de les seves creacions més conegudes,
"Red Sonja" (de la sèrie Conan el Bàrbar), a Casa Saladrigas
Presentada sota el seductor títol de Viatge a la Fantasia. Personatges i Mons Fantàstics d’Esteban Maroto, es tracta d’una recopilació dels seus 50 anys de treball, principalment en el món del còmic. D’aquesta manera, en una mateixa exposició, s’hi troben recollides les seves creacions més conegudes i desconegudes pel gran públic. La mostra es podrà visitar fins el 10 de setembre.

De Conan el Bàrbaro a la Princesa Leia de “La Guerra de les Galàxies”

Nomenar Esteban Maroto en els cercles d’il·lustradors i dibuixants de còmics és sinònim de veneració i admiració. Considerat com l’artista espanyol més famós i admirat arreu del món, la seva carrera l’ha desenvolupat fora de les fronteres de l’estat espanyol, principalment a Estats Units, així com a Gran Bretanya, Itàlia i Alemanya, entre d’altres, després que el seu punt d’arrencada va ser a Barcelona.


Princess Leia, il·lustració d'Esteban Maroto
Sota les seves mans, han sorgit encarnacions de personatges tan coneguts com Conan el Bàrbar, Vampirela o Drácula, entre d’altres. També ha treballat per Marvel i Stan Lee, i més recentment va participar en la sèrie de cromos que es va editar en motiu dels primers 25 anys de l’estrena de la mítica pel·lícula La guerra de les galàxies. En la línia de les dones guerreres i voluptuoses que sovintegen en els seus dibuixos, Maroto es va inspirar en el personatge de La Princesa Leia escassa de roba que sortia al principi d’El retorn del Jedi.


Portada del còmic "Vampirella", d'Esteban Maroto
El dibuixant explica enriolat que aquell cromo el va comprar personalment el creador de la nissaga, George Lucas, i que a través de la seva companyia Lucasfilms va temptar-lo perquè es traslladés a Califòrnia per continuar amb noves creacions. A Maroto, però, no el seduïa especialment haver d’embrancar-se amb cap mega-companyia, i ho va deixar córrer.

Adaptació a Còmic de L’Atlàntida, de Jacint Verdaguer

Inquiet de mena, Esteban Maroto ha fet diverses incursions en direccions força allunyades del què es coneix com a còmic més clàssic. Així, va tractar d’incorporar-hi la música i va fer dues o tres historietes basades en la música del Llac dels Cignes, de Txaikovski, així com de la 2a Sinfonia de Gustav Mahler, però l’experiment no va reeixir i les seves creacions van passar bastant desapercebudes comparativament.


Il·lustracions de la 2a Simfonia de Gustav Mahler, d'Esteban Maroto
Tampoc no va tenir massa acceptació l’adaptació que va fer del poema de Jacint Verdaguer, L’Atlàntida, a través de l’Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana, als anys 70, a qui va fer arribar cinc planes i un pòster. El què lamenta especialment és que els seus interlocutors de llavors no van saber apreciar la seva proposta tan sols perquè –segons explica- no podien acceptar que els ho expliqués algú no autòcton, ja que Esteban Maroto és nascut a Madrid.


Esteban Maroto al costat del seu pòster de "L'Atlàntida", de Jacint Verdaguer
El pòster inèdit de L’Atlàntida és precisament un dels treballs que està exposat a Casa Saladrigas de Blanes, juntament amb una profusa selecció de les seves creacions més conegudes. Les que criden més l’atenció són les seves valquíries futuristes, dones aventureres però també romàntiques, donada la gran capacitat que té per dibuixar figures femenines, a qui s’hi acosta amb delicadesa i respecte.

Creador de la indumentària de Red Sonja, de la sèrie Conan el Bàrbar

En aquest darrer sentit, se sent especialment orgullós de ser el creador del característic bikini metàl·lic, fet de monedes, del personatge de Red Sonja, que té una gran semblança amb el que lluiria anys més tard La Princesa Leia a la pel·lícula El Retorn del Jedi. El creador de Conan el Bàrbar, Roy Thomas, va contractar a Maroto perquè treballés a la Marvel, i li va encarregar que redissenyés el personatge de Red Sonja que tenia al seu càrrec Barry W. Smith.


Il·lustració amb Red Sonja i Darth Vader, d'Esteban Maroto
Esteban Maroto li va enviar tres planes fetes a llapis de la història perquè Roy Thomas pogués jutjar si li agradava com li quedava el vestit a l’heroïna. Tant va ser així, que ni li va tornar les proves i Neal Adams es va encarregar de passar-ho a tinta. El següent encàrrec de Roy Thomas va ser que s’esmercés en la creació de nous personatges, i així va ser com va sorgir Satana, una noia demoníaca.

Reivindica el còmic com un art amb majúscules

Nascut a Madrid l’any 1942, Esteban Maroto va iniciar la seva carrera professional a la dècada dels anys 60 i ben aviat va començar a treballar al mercat britànic. Entre els seus primers èxits hi ha Cinc Per Infinit, La tomba dels Deus i Wolf. Durant els anys 70 va dibuixar historietes de terror pels còmics de Warren Publishing, Creepy, Eerie i Vampirela, i a la dècada dels 80 es va consolidar com un dels autors més destacats de la seva generació.


Il·lustració del còmic "Aquaman", d'Esteban Maroto
Va ser a principis dels anys 90 quan va començar a col·laborar amb el mercat nordamericà, amb editorials com Marvel, DC Comics o Topps. D’aquesta època destaquen les sèries Conan, Red Sonja, Atlantis Chronicles (Aquaman), Vlad The Impaler, Dracula i Lady Rawhide. Després de dedicar-se a la il·lustració, va realitzar còmic-books com Zatanna i Aquaman per DC Comics, i entre 2004 i 2005 va dibuixar un parell d’històries de Brendon per a l’editorial italiana Sergio Bonelli Editore.

Com no podia ser d’una altra manera, Esteban Maroto es confessa enamorat de la seva vocació que ha fet esdevenir en professió: “És més barat que fer cinema, i pots explicar tot el què se t’acudeixi amb paper i tinta. Igual que la dansa o la música, no necessita de cap text per explicar-te una història: és un llenguatge universal”. Malauradament, però, a l’estat espanyol la professió que ha triat no és precisament de les més ben vistes i reconegudes: “Ara comença a tenir una certa projecció en relació a fa uns quants anys. Amb tot –continua relatant l’il·lustrador- mai no se l’ha reconegut com un art, pateix una manca de difusió escandalosa i, a diferència del cinema, no hi ha programes d’ajuda perquè puguis tirar endavant projectes”.


Il·lustracions d'Esteban Maroto amb la Roca de Sa Palomera de Blanes
A tot arreu on va, l’acompanya la seva dona, Carme Mas, a qui l’artista defineix com un braç més que l’ajuda en tot allò que li pugui fer falta. Formada professionalment en el món de les editorials, se la pot considerar la culpable que el matrimoni passi gairebé més temps vivint a Blanes que no pas a Barcelona, on s’hi va traslladar Esteban Maroto als anys 60.


Els pares d’ella estiuejaven a Blanes, població amb qui la Carme va establir una relació molt especial des de petita. Ja més grans, el matrimoni va començar a venir a la població gironina perquè una de les seves filles va llogar-hi un apartament. La seducció que havia sentit en la infantesa Carme Mas se li va contagiar a Esteban Maroto, motiu pel qual primer van llogar un petit estudi i després un pis.






Data de realització: 08/05/2016 | Data de la darrera actualització: 08/05/2016

© Ajuntament de Blanes | Protecció de dades | Avís Legal

Passeig Dintre 29 | 17300 | Blanes Telèfon: 972 379 300 | Informació

Inici de la pàgina

© Ajuntament de Blanes | Passeig Dintre 29 | 17300 | Blanes | Telèfon: 972 379 300