---

Intensa sessió de música amb la Trobada de Big Bands al Teatre de Blanes

La vetllada va incloure les actuacions de dos grups del’Escola Fusió Música i Dansa de Sang Cugat, la Jazz-Band Manyanet Les Corts i la Big Band de la Banda i Cobla del Col·legi Santa Maria

A banda del concert que es va fer dissabte amb el Joe Clemente Quartet Feat Lucas Martínez, l’altra proposta que s’ha pogut gaudir a Blanes aquest cap de setmana ha estat la que es va allotjar la tarda-vespre d’aquest passat diumenge al Teatre. En aquest cas, es tractava d’una Trobada de Big Bands, igualment amb entrada gratuïta. Quatre formacions van compartir escenari amb diferents estils de música, des de la simfònica amb peces clàssiques, fins a temes més moderns, passant per acústiques de jazz, swing, funky, i inclús de bandes sonores de pel·lícules.

El concert, que va allargar-se prop de tres hores –des de les 6 de la tarda fins gairebé les 9 de la nit-, va complaure molt al nombrós públic que va omplir el Teatre, que va esclatar en espontanis aplaudiments diverses vegades durant la vetllada. Es tractava d’actuacions en gran format, i on la jovenesa dels intèrprets va ser el nexe comú, així com les ganes de gaudir d’una tarda de música per complaure un variat repertori de gustos melòmans.

Quatre joves formacions compartint escenari

Al llarg de la tarda van desfilar per l’escenari del Teatre de Blanes fins a quatre formacions, dues de les quals provenien d’un mateix centre, l’Escola Fusió Música i Dansa de Sang Cugat. Precisament el primer grup en estrenar la vetllada va ser l’Orquestra Fusió, que va actuar en format d’Orquestra Simfònica oferint el primer moviment de tres peces de música clàssica: la Melodia Elegíaca op. 34 d’Edvard Grieg; la Simfonia número 31 de Mozart –coneguda també com Simfonia París- i el primer moviment de Sigur Jorsalfar, novament de Grieg. Els dirigia Xavier Pagès.

Darrera d’ells va actuar la formació més jove quant a data de formació. Creada tot just el novembre de l’any passat, la Jazz-Band Manyanet Les Corts de Barcelona està formada per vuit intèrprets, i és el resultat de la il·lusió d’un grup de músics de la Banda del Col·legi Pare Manyanet, que volen aprendre altres ritmes. Dirigida per Ivan Cuenca, van oferir dues peces clàssiques: el tema principal de la banda sonora de The Pink Panther, de Henry Mancini; i American Patrol, de Glenn Miller.

La tercera part del concert va anar a càrrec de la Big Band de la Banda i Cobla del Col·legi Santa Maria, que ja compta amb quatre anys de trajectòria. Dirigida per Jordi Sacristán, el seu repertori el van composar temes de Llatí-Jazz, Blues, Samba, Funky, Swing, etc. Per trencar el gel, van atacar amb una melodia impactant, la banda sonora de la mítica sèrie de TV que ha traspassat a la gran pantalla, Missió Impossible, composada per Lalo Schifrin.

Després, van incloure cançons i medleys que van aixecar espontàniament l’aplaudiment de més d’un espectador per la seva qualitat i entrega en la interpretació. Especialment intensa va ser la peça titulada Closely Dancing, composada pel trompetista cubà Arturo Sandoval, que els joves músics van oferir a manera de tribut, seguit per un altre tribut, en aquest cas un medley de temes del màgic guitarrista mexicà Carlos Santana.

Abans, els primers temes que va oferir van ser un tasteig de Swing dels anys 40, acabant amb d’altres peces immortals. En aquest darrer tram de l’actuació de la Big Band del Col·legi Santa Maria, un dels temes especialment agraït i aplaudit va ser l’espectacular Sing, Sing, Sing, considerat un dels millors del Swing més genuí, i que va ajudar a popularitzar Benny Goodman, així com un altre tema que formava part d’una altra banda sonora, Pulp Piction, en aquest cas a través de la trepidant peça titulada Miserlou.

La darrera intervenció de la tarda-vespre va anar a càrrec de l’Orquestra Moderna de l’Orquestra Fusió Sant Cugat, dirigida per Enric Mestre. La seva interpretació també va aixecar intensos aplaudiments del públic, que va gaudir de cinc peces igualment força conegudes. Per començar, van tocar el popular estàndar de jazz All Of Me, i després dues peces clàssiques –una d’elles va ser I’m beeginning to see the light-, on van comptar amb la incomparable veu de la cantant Laura Brasó. Per últim, van tancar la seva intervenció amb una vibrant versió del contemporani Uptown Funk de Bruno Mars.

La Trobada de Big Bands de Blanes es va tancar amb un intercanvi d’obsequis de record entre les diverses formacions que van participar, així com la interpretació d’una peça conjunta amb tots els músics dalt l’escenari. La impressionant Big-Big Band va atacar una altra peça també prou coneguda pel públic: In The Mood, de Glenn Miller.