---

El CAU col·labora en un projecte de la UdG per regenerar el bosc del turó del Vilar cremat l’estiu passat

Aquest mes de maig ha finalitzat el treball de camp que han estat fent un grup de joves d’entre 18 i 19 anys d’edat implicats en un projecte pioner per recuperar la fauna i flora

Aquest mes de maig ha finalitzat el treball que ha estat fent un grup de joves del CAU de Blanes en col·laboració amb un equip d’investigadors de la Universitat de Girona, que ha elaborat una guia de bones pràctiques pionera quant a recuperació de la fauna i flora d’un bosc cremat. Es tracta d’un grup d’investigadors de Biologia Animal de la UdG que ha editat un document amb l’objectiu que, quan es tali un bosc després que ha patit un incendi, sigui el menys perjudicial possible, millorant així la gestió i recuperació de masses forestals cremades.

Més concretament, la feina dels membres de l’Agrupament Escolta i Guia Pinya de Rosa de Blanes -l’AEiG, coneguts també com el CAU- ha consistit en apilar branques perquè els animals hi puguin –valgui la redundància- fer-hi de nou el seu cau. La tasca l’han estat fent en els boscos que envolten el Santuari del Vilar, cremats en l’incendi del juliol de l’any passat. Un succés que va sacsejar especialment la població blanenca, ja que es tracta d’un dels paratges més emblemàtics del municipi.


Els investigadors estan aplicant el seu manual de bones pràctiques en una sèrie de parcel·les experimentals on s’estan elaborant els pilons de branques per al seu estudi i la posterior recuperació post-incendi. I és que, malauradament, els efectes d’un incendi en un bosc no s’acaben un cop s’ha extingit i es retiren els professionals que han estat lluitant per apagar-lo. La proposta és que la tala d’una massa forestal després d’un foc sigui menys perjudicial, pugui tenir més present la biodiversitat i contribueixi a la recuperació natural dels ecosistemes.

Una feina desenvolupada per un grup de joves del CAU de Blanes

En l’experiència han participat un grup de nois i noies de 18 i 19 anys que pertanyen al grup dels TRUC. Des del primer moment, quan la tardor passada havien de decidir quin projecte tirarien endavant durant aquest curs, una de les idees que van tenir clares és que volien fer algun tipus d’actuació per ajudar a la recuperació del bosc incendiat.


Aquest és l’objectiu que mena la pròpia definició i declaració d’intencions del CAU: involucrar-se en la societat i contribuir-hi de manera efectiva. Al llarg de dècades, els projectes dels quals han format part han tingut aquesta direcció. Per això, inicialment es van posar en contacte amb Protecció Civil de l’Ajuntament de Blanes i posteriorment amb els Agents Forestals de Santa Coloma de Farners. Finalment aquest contacte els va portar a conèixer el projecte que estava desenvolupant la Universitat de Girona.

Millorar la gestió i recuperació dels boscos cremats

El projecte del grup de Biologia Animal de la UdG s’anomena Fitxes de bones pràctiques per a la gestió forestal postincendi, i estan pensades perquè puguin utilitzar-les professionals forestals, propietaris de boscos, l’administració pública i les institucions. Vol ser en definitiva una feina útil que aporti mesures de restauració per masses forestals, ecosistemes destruïts a causa de les flames.


En aquest sentit, els experts que treballen en aquest projecte asseguren que emportar-se tots els troncs cremats no és aconsellable, en definitiva: no és una bona pràctica. Per això, el document recull tota una sèrie de recomanacions per contribuir a disminuir els impactes negatius de l’explotació dels boscos cremats i facilitar la seva recuperació.

El projecte el lideren els professors Pere Pons i Eduard Mauri. Sostenen que, des del punt de vista mediambiental, un incendi forestal no té perquè considerar-se com una cosa negativa, una catàstrofe. Segons el seu estudi, un bosc cremat continua complint funcions ecològiques i, sense la intervenció humana, pot recuperar-se en unes dècades, sempre i quan no hagi estat molt virulent. El document que han elaborat conté 8 fitxes, a la manera d’un manual, i ara l’estan duent a la pràctica a Blanes.


Precisament en el què han ajudat els membres de l’AEiG Pinya de Rosa de Blanes és que la recuperació que es faci d’un bosc cremat sigui més respectuosa. La millor manera de facilitar el retorn de la biodiversitat i conservar el bon estat dels recursos naturals és deixar una part de fusta morta cremada i actuar amb cura en els treballs forestals que es fan després que s’ha produït un foc. Per contra, si es tala directament i es treu tota la fusta provoca un impacte negatiu, perquè la fauna i flora no es pot recuperar a la mateixa velocitat.