Escut Ajuntament de Blanes Ajuntament de Blanes

Idiomes

www.blanes.cat

La Taula Rodona d’Associacions i Poder Local a Blanes conclou: “Demòcrata no es neix, se n’ha d’aprendre”


Camí de tornada


Menú principal



La Taula Rodona d’Associacions i Poder Local a Blanes conclou: “Demòcrata no es neix, se n’ha d’aprendre”

Els especialistes Quim Brugué, Cristina Sánchez i Fernando Pindado van debatre amb les entitats blanenques sobre el seu paper en el municipi

El Teatre de Blanes va allotjar el vespre d’aquest passat dijous un interessant debat al voltant dels tres eixos que enunciaven la taula rodona: Associacions, Participació i Poder Local. Per tractar-ho es va comptar amb tres convidats d’excepció: Quim Brugué Torruella –catedràtic de Ciència Política-, Cristina Sánchez Miret –doctora en Sociologia-; i Fernando Pindado Sánchez, comissionat de Participació i Democràcia Activa a l’Ajuntament de Barcelona.


Un moment de la Taula Rodona al Teatre de Blanes
Fotografies: Javier Calvete
Una de les conclusions que pot resumir tot el què es va parlar al llarg de prop de dues hores la va sentenciar Cristina Sánchez Miret, que comparteix amb Quim Brugué el fet de ser professors a la Universitat de Girona, tot i que en facultats diferents: “demòcrata no es neix, se n’ha d’aprendre”. Des de cadascuna de les seves especialitats, tots tres van desglossar la seva pròpia òptica sobre el tema genèric que se’ls va plantejar.

Visió global de les entitats de Blanes: 332 registrades

Abans, gràcies a un treball d’investigació del tècnic de Participació Ciutadana de l’Ajuntament de Blanes, Ivan del Rio, convidats i públic assistent van poder tenir una completa radiografia, una visió global sobre les entitats. Així, actualment consten al registre municipal un total de 332 inscrites, distribuïdes en 15 àmbits diferents.


Les més nombroses són les esportives amb 80, seguides per les culturals amb 59, les de salut pública amb 29 i les associacions de veïns amb 28. A l’altre costat, el menor nombre correspon a les de gent gran, amb tan sols 2 registrades, seguides per les de igualtat i dona amb 4 i les de medi ambient i lleure, tots dos àmbits amb 8 per banda. El debat es va dividir en dos apartats diferenciats: característiques i funcionament de les entitats, d’una banda, i de l’altra, les entitats i la participació ciutadana.

Abans de res, es van posar sobre la taula les tres visions o enfocs teòrics sobre el paper que desenvolupen les entitats al municipi: prestadores de béns i serveis públics (visió que sorgeix als anys 80 arran de la crisi de l’Estat del Benestar i el concepte de Tercer Sector); escoles de ciutadania, civisme i democràcia (que sorgeix arran dels treballs de Puttman als 90) i, per últim, de protagonistes de la participació ciutadana al municipi, a finals dels 90, arran de la desafecció i crisi del sistema de democràcia representativa i la necessitat d’obrir nous canals de participació ciutadana.

Els ponents: Veinte poemas de amor y una canción desesperada

Un dels tres convidats, Fernando Pindado, es va prendre una llicència literària de Pablo Neruda amb el seu Veinte poemas de amor y una canción desesperada per auto-descriure’s a tots tres, en el sentit que considerava que tant Cristina Sánchez com Quim Brugué tenien una visió positiva i amable de la situació de les entitats, i en canvi la seva –la ‘canción desesperada’- ho era menys perquè ,com tot a la vida, s’ha de ser conscient dels problemes i riscos.


Fernando Pindado Sánchez
Quim Brugué Torruella va defensar l’aspecte social de proximitat de les entitats amb els ciutadans. Aquesta proximitat creu que permet d’una banda, teixir lligams i relacions socials, i de l’altra obtenir una informació que després l’entitat trasllada al poder local. És a dir: les associacions com a mitjans de transmissió d’informació -problemes i necessitats de la societat en general- als representants del govern local.


Quim Bruguet Torruella, al centre de la imatge
Per la seva banda, Cristina Sánchez Miret va mostrar la seva preocupació perquè els processos participatius no reprodueixin les desigualtats d’oportunitats que existeixen a la societat. En aquest sentit, va advertir que les administracions públiques han de prendre les mesures que siguin necessàries per fer processos més inclusius, que siguin el màxim d’igualitaris possibles perquè pugin ser realment transformadors.


Cristina Sánchez Miret
El tercer ponent, Fernando Pindado Sánchez, va defensar la necessitat de tenir un projecte associatiu, així com la importància d’implicar socis, associats i voluntaris en aquest projecte. Des d’aquest punt de vista, va traslladar la idea de la necessitat que les entitats disposin de canals de participació i mecanismes interns que permetin la implicació dels membres de l’entitat, segons les capacitats o el grau i compromís que vulguin assumir en la mateixa; des del personal de la junta directiva, fins a l’activista o col·laborador puntual, tothom hauria de tenir un paper reservat dintre del projecte associatiu.

Mecanismes de democràcia directa

El debat va passar a ser de rigorosa actualitat quan es va centrar en els mecanismes de democràcia directa. Aquí els ponents van destacar els avantatges però també els riscos que suposa acudir a aquests mecanismes, així com la impossibilitat de reduir certes temàtiques o problemes a l’ús d’emprar-los. També es va llençar alguna pregunta provocativa com que què passaria si es sotmetés a consulta a la ciutadania la ubicació de les antenes mòbils o dels centres penitenciaris.


Els tres ponents, l'alcalde de Blanes, el tècnic de Participació Ciutadana
i l'equip d''Es Dijous', col·laborador en l'organitació
En aquests casos, es va defensar el recurs de les eines de democràcia deliberativa que no permeten decidir però sí opinar i incidir sobre la política o el projecte; es van citar com a exemples el Pla d’Ordenació Urbanística. Per últim, es van destacar mecanismes híbrids com els pressupostos participatius que permeten, d’una banda deliberar primer sobre les actuacions a realitzar i, posteriorment, decidir sobre les actuacions que es vulguin endegar.

Al terme de les respectives exposicions, es va obrir un torn perquè participessin els representants de les diferents entitats, que van tenir una discreta presència. Per últim, l’acte es va tancar amb un breu parlament de l’alcalde de Blanes, Miquel Lupiáñez, qui va agrair tant als ponents com al públic la seva implicació. Entre els assistents s’hi comptava el fins fa poques setmanes regidor responsable de Participació Ciutadana, Albert Sanz.



Data de realització: 11/10/2017 | Data de la darrera actualització: 11/10/2017

© Ajuntament de Blanes

Passeig Dintre 29 | 17300 | Blanes Telèfon: 972 379 300 | Informació

Inici de la pàgina

© Ajuntament de Blanes | Passeig Dintre 29 | 17300 | Blanes | Telèfon: 972 379 300