Escut Ajuntament de Blanes Ajuntament de Blanes

Idiomes

www.blanes.cat

L’Ateneu Popular Sa Fera Ferotge allotja la projecció del documental que recupera la història del ‘Comando Dixan’


Camí de tornada


Menú principal



Noticia publicada a la web el 11/18/2017 12:29:37 PM
ATENCIÓ: pot incloure informació no actualitzada !

CARTELLL’Ateneu Popular Sa Fera Ferotge allotja la projecció del documental que recupera la història del ‘Comando Dixan’

El gener del 2003 es van detenir a Banyoles i Barcelona 23 persones acusades de terrorisme, demostrant-se finalment que les substàncies químiques que se’ls va intervenir era detergent

Un dels objectius que es barreja en l’ADN de l’Ateneu Popular Sa Fera Ferotge de Blanes, que s’allotja en un local expropiat a una entitat bancària, és ser un revulsiu per a la societat i remoure la consciència de la gent. Per això, les activitats que s’hi organitzen no poden deixar indiferent ningú que tingui un mínim de coneixement i sentit de la justícia social.


Presentació projecció documental 'DIXAN' amb Santiago Gorgas
Fidel a aquest compromís, l’Ateneu va allotjar el vespre d’aquest passat divendres una activitat organitzada conjuntament amb l’Associació Blanes Solidari i Stop Mare Mortum Blanes. Es tractava de la projecció del documental ‘DIXAN’, un acte que va comptar amb la participació de Pere Cortada, Jordi Pacheco i Redouan Ben Said, de l’equip de producció del llargmetratge.

Va ser rodat l’estiu del 2015, i s’estructura a partir del retrobament de tres membres de la Plataforma –Sílvia Rispau, Benet Salellas i Mostafà Shaimi-, amb quatre dels integrants del suposat ‘Comando Dixan’: Ali Kaouka, Souhil Kaouka, Mohamed Amine Benaboura i Mohamed Tahraoui. Es tracta d’una reflexió sobre la islamofòbia a través de la història de quatre persones que van marxar d’Algèria fins a Europa cercant una vida millor, i van ser retornats després de passar un infern.


Durant el debat que va seguir a la projecció del documental es va recordar el clar paral·lelisme amb l’actual situació que s’està donant a Catalunya, on res és el què sembla i la realitat pot ser distorsionada fins a extrems inimaginables. També es va destacar l’immens acte de generositat que han demostrat els joves detinguts al voler reviure tot el què els va passar quan no en tenien cap necessitat, ja que a Algèria, on han hagut de retornar forçats, ningú no coneix del cert què els va passar a l’estat espanyol.

El ‘Comando Dixan’, una història aprenent de Kafka

El ‘Comando Dixan’ és el nom que la sàtira popular va donar al què la Policia Nacional va denominar ‘Operació Estany’. El gener de 2003 es van detenir 23 persones d’origen algerià i marroquí a Banyoles i Barcelona per suposada pertinença a Al-Qaeda. Les detencions es van produir coincidint amb les mobilitzacions multitudinàries contra la guerra d’Iraq, i per això van ser acollides amb escepticisme per amples sectors de la societat. Aviat es va esbrinar que les substàncies químiques intervingudes als joves en realitat era detergent, d’aquí que se’ls passés a anomenar com ‘Comando Dixan’.


La plataforma ‘Aturem la Guerra’ de comarques gironines va assumir com a pròpia una campanya de recolzament i, gràcies a la pressió institucional i la mobilització al carrer, els acusats van ser posats en llibertat i el cas arxivat. Ara bé, el govern espanyol es va resistir a reconèixer el seu error que posava en qüestió l’aparell antiterrorista de l’estat, i el cas es va torçar definitivament per la tensió revifada amb els atemptats de l’11-M.

Una sanció al jutge instructor, Ruiz Polanco, va deixar pas interinament a Baltasar Garzón que, tot i que no comptava amb cap nou element, va ordenar de nou les detencions dels joves, provocant les protestes dels Col·legis d’Advocats de Girona i Barcelona. Finalment, sis dels detinguts inicialment van ser jutjats a l’Audiència Nacional, que va absoldre un d’ells i, després de la revisió del Tribunal Suprem, els altres cinc van complir íntegrament penes d’entre 6 i 9 anys en règim d’aïllament i dispersió penitenciària.


Un dels moments del rodatge de 'DIXAN'
Un cop complertes les condemnes, tots ells van ser expulsats a Algèria en aplicació de la Llei d’Estrangeria. Més d’una dècada després de l’’Operació Estany’, membres de la Plataforma ‘Aturem la Guerra’ es van organitzar per produir un documental que va recuperar el cas de l’oblit, contribuint així a provocar una reflexió sobre el racisme, la islamofòbia i el que es denuncia com a muntatges policials sobre suposats grups terroristes.



Data de realització: 11/18/2017 | Data de la darrera actualització: 11/18/2017


© Ajuntament de Blanes | Protecció de dades | Avís Legal | Política de cookies

Passeig Dintre 29 | 17300 | Blanes Telèfon: 972 379 300 | Informació

Inici de la pàgina

© Ajuntament de Blanes | Passeig Dintre 29 | 17300 | Blanes | Telèfon: 972 379 300